dimecres, 12 de juliol del 2023

Trobada Passions Catalunya

Aquest dissabte 8 de juliol, la Federació Catalana de Passions ha organitzat una trobada a Deltebre pels amics de la Passió. A Deltebre hi trobem La Cava, poble del Baix Ebre, que des de l'any 1977 deixa de ser una pedania del municipi de Tortosa per a formar part del nou municipi de Deltebre, juntament amb el poble de Jesús i Maria. 

A La Cava, els amics de l'Associació La Passió de la Cava, representen aquesta representació teatral des de 1956.

El grup de Mataró va estar encapçalat per Fernando López, acompanyat per Juan García, amb familiars i amics. En total 19 persones. La organització va proporcionar diferents autocars que van anar recollint als diferents assistents prop de les seves respectives poblacions.

Un cop a La Cava, mentre uns feien la reunió de treball, els altres van fer una visita amb autocar pels voltants. Més endavant tots es van trobar per a fer una visita amb vaixell per la desembocadura del delta.

Un dinar de germanor, amb actuació musical inclosa va posar fi a una diada de convivència entre els diferents grups assistents.

Podeu veure una filmació amb diferents imatges de la jornada.


(Fotografia: aportació de Juan García)





Jordi Romagosa i Nebot

divendres, 26 de maig del 2023

En record de Luís Alberto Majuelo Almirante


Hem rebut la trista noticia del traspàs del soci Luís Alberto Majuelo Almirante, el passat diumenge 21 de març a l’edat de 79 anys.

Segons el nostre arxiu, va entrar a formar part de l’entitat l’any 1963 a l’edat de 19 anys, desfilant com a integrant del Maniple durant aquella etapa dels anys seixanta, juntament amb el seu germà José Antonio.

Tres moments de la recollida de la Bandera de l'any 2017

L’any 2017 va ser escollit Banderer d’Honor i a l’escrit que va redactar per a la revista publicada aquella temporada, va recordar els cinc anys en que va desfilar com a armat de llança, amb l’activitat frenètica de l’entitat durant les dues setmanes prèvies a les desfilades, amb els assajos al pati dels Lluïsos i la preparació del material als locals del Foment i també va esmentar un local a la Plaça de les Figueretes.


Lliurament de la placa commemorativa com a Banderer d'Honor. Sopar Social del 2017
 

La supressió de les processons va estroncar aquelles activitats que no van tenir continuïtat en el seu cas malgrat la recuperació de l’any 1981. No obstant això va mantenir la seva pertinença com a soci de l’entitat. Per aquest motiu, l’any 2007 (primer any en que es van donar insígnies) va rebre la insígnia de plata pels més de vint-i-cinc anys com a soci, i l’any 2013 va rebre la d’or pels cinquanta anys.


Lliurament de la insígnia d'or. Sopar Social 2013

Persona gairebé desconeguda per a la majoria dels integrants actuals, però que ha format part de tot un seguit de gent, coneguda o anònima, que han contribuït a la dilatada història d’aquesta activitat a la nostra ciutat, i que ens han permès arribar on som ara.

Desfilant com a armat de llança els anys seixanta

Vagin des d’aquí els nostres condols per a tota la seva família. Descansi en pau.

(Fotografies; Mireia Romagosa, SomDos, Jordi Romagosa i Luís Majuelo)




Jordi Romagosa i Nebot

dilluns, 17 d’abril del 2023

20 anys del quadre Soldats de Pau

Les dues superiors, any 2009 Homenatge a la Ciutat a la plaça Santa Anna. Les dues inferiors, any 2012 a la plaça de l'Ajuntament

Si una cosa caracteritza a totes les agrupacions d’Armats, Manaies, Estaferms, etc., és el fet de que totes, d’una forma o d’una altra, fan el que anomenem Evolucions. Les evolucions són moviments ordenats, que les seccions de llança (majoritàriament) de cada grup, desenvolupen amb el ritme que marca la Banda, i que formen figures o canvis de posició.
Sabem que l’origen dels Armats rau en la presència d’un grup de gent que, vestida segons l’època, recordaven els soldats romans que custodiaven el sepulcre de Jesús, i el que ells feien era fer guàrdia al “monumentum” que és com en llatí s’anomenava al sepulcre. Amb el pas del temps s'utilitzarà aquesta paraula per designar el lloc on es reserva l'Hòstia Consagrada, símbol de la presència de Crist, un cop finalitzada la missa del Sant Sopar celebrada el Dijous Sant.
Aquesta gent que feia guàrdia, lògicament també feien relleus i, sembla ser, que el moment del relleu es feia d’alguna manera vistosa que, segons les autoritats eclesiàstiques de l’època, destorbaven als fidels. Per això al segle XVIII es prohibeix als Armats fer aquesta custodia i se’ls obliga a fer-ho a l’espai públic, passant a format part de les processons i esdevenint-ne un element important i diferenciador.
La transformació d’aquells canvis de guàrdia seria doncs l’origen de les evolucions o quadres dels Armats durant les processons.
La nostra agrupació disposa d’un ample ventall d’evolucions a executar. Abans de la supressió de les processons a finals dels anys 60 del segle passat, no tenim documentació fidel sobre el que es duia a terme, però podem concloure que, a més del Pas de Fangar (característic d’Armats de Mataró) i del Pas Lleuger, ja s’executaven els Combats de 2 i de 3, la Fletxa, el 3 de fondo, els 2 encreuaments, l’Estrella de 4 puntes i el pas Maspoch.
Amb la recuperació de l’any 1981, aquestes evolucions van mantenir-se, però l’any 1986 s’enceta un acte nou anomenat Homenatge a la Ciutat, amb la finalitat d’oferir els mateixos quadres al marge de les processons. D’aquesta manera el públic podria veure d’una altra manera i més còmodament (quan hem tingut graderies) aquells quadres que no es poden fer a molts carrers per qüestió d’espai.
Els primer anys es representen els quadres ja existents i, amb l’ampliació el 1991 amb una tercera secció de llança, s’afegeixen l’Estrella de 8 puntes, el Combat General i la nova Fletxa. Altres evolucions van anar apareixent amb els anys: Gala (2004), la Roda de l’Optíada Juvenil (2008), la nova Estrella de 8 puntes (2010), l’Estrella dels Signífers (2010), el quadre de l’Optíada Juvenil (2010) i el Triangle (2011). 

Homenatge a la Ciutat 2012

El 17 d’abril del 2003, Dijous Sant, s’estrena una evolució coneguda com “Soldats de Pau” o la “Muralla Humana”. Per tant enguany celebrem el seu 20è aniversari. Durant l’acte es va distribuir entre el públic un petit opuscle amb explicacions del significat del quadre.
En l'evolució hi participen les 3 seccions de llança i un Signífer amb el Signum principal. Les tres seccions de llança es troben en una disposició de 6 files una al costat de l’altra i sota el ritme dels tambors evolucionen per a encerclar l’estendard. Un cop en aquesta posició les seccions giren fins a quedar encarades, simulant que la meitat són atacants i els altres defensors. Amb les llances i escuts en posició de combat, les tres seccions fan el pas de combat sobre el terreny xocant les puntes metàl·liques de les llances. Després d’uns compassos, les seccions desfan la seva distribució per a tornar a la posició inicial.
Aquest quadre es va tornar a representar l’any 2009. La temporada 2012 (les temporades les considerem com el curs escolar) i en concret el 24 de setembre del 2011 se celebrava el 25è aniversari de la visita a Roma de l’any 1986. Va ser aquell dia quan l’aleshores Papa Joan Pau II va anomenar-nos “Soldats de Pau”. Aquell Dijous Sant del 2012, doncs, es va tornar a repetir i de moment no s’ha tornat a presentar en públic.

(Fotografies: Mireia Romagosa i SOMDOS)




Jordi Romagosa i Nebot

divendres, 14 d’abril del 2023

Setmana Santa 2023

Les entitats que porten anys duent a terme les seves activitats de forma més o menys continuada, sempre es troben amb dates que ofereixen aniversaris arrodonits. L’any 2023 també és un any d’aniversaris (35 anys de Montserrat 1988, 15 anys de Tarragona 2008, 10 anys de Martorelles 2013 i 15 anys de la segona visita a  Roma 2008), però el més comentat per la seva rellevància han estat els 40 anys de  La Passió. Aquesta representació, que va néixer el 1983 amb la finalitat de que el maniple desfilés per la ciutat de Mataró (cosa que no passava des de l’any 1969), arribava a la quarantena d’edat amb nous reptes. D’entrada Jordi Llinàs i Barrios ha tornat a ser de nou escollit director per a dur-la a terme i s’ha passat del format de diferents escenaris a l’Hort del Rector, a 3 escenaris fixos a l’Hort del Campaner, amb el públic assegut. També se’n van fer tres representacions: Divendres de Dolors, dissabte i Diumenge de Rams. La del dissabte es va haver de suspendre a mitja escena de “Judes ven al seu mestre” per la presència d’uns instants de pluja que, estant en sequera com estem, era benvinguda, però justament en aquell moment no. En el conjunt de les tres representacions més de tres-centes persones han pogut reviure els darrers moments de la Passió de Crist.


Representar-ho el Diumenge de Rams va implicar la no participació a la Processó del Prendiment, després d’onze participacions consecutives (descomptant pandèmia), que enguany ha canviat de recorregut i no ha pujat per les Escaletes. El que sí que hi va haver és la participació de diferents persones de l’entitat com a poble i armats en l’escenificació prèvia a la processó. 


El Dijous Sant ja es va fer una Recollida de la Bandera normal, sense mascaretes, amb tots els elements actuals. Hem comptat amb la música de gaita tocant la “Marxa de l’Armat” i els dos Armats d’època que han acompanyat al Banderer d’enguany, el Sr. Joan Jordan i López. El Combat General va ser l’evolució per a tots els assistents que omplien la plaça de Santa Maria.

 

L’accés a l’Homenatge a la Ciutat es va fer pel carrer d’en Palau per les obres al Carreró. Enguany la presidència de l’acte estava a la part oposada a la façana de l’Ajuntament. Això va fer que la Banda s’hagués de posicionar al costat oposat de l’habitual. Durant l’acte es van repartir dues insígnies de plata als germans Juan i Gonzalo García i Rubio, que no les van poder recollir el 2021 ni el 22 i se’n va lliurar una a Dídac Benítez i Cantero. Les evolucions que es van fer durant l’acte, van ser el Combat General de les dues seccions de llança i l’Estrella, amb les dues seccions de llança i quatre estendards. La megafonia no va ser la d’anys anteriors. Com sempre hi perd el públic i l’acte en sí. 


La Processó Nit de Silenci es va desenvolupar pel nou recorregut encetat l’any passat, (c. Sant Francesc, Muralla dels Genovesos, Plaça dels Bous, Riera, c. Nou i Santa Maria), i va anar perfectament lligada amb els tres passos que ens acompanyen.  


Per a l’entrada a Santa Maria es  va  fer un passadís als tres passos, amb les dues seccions de llança. Cada armat portava una petita torxa encesa collada a la punta de la llança, torxes que es van posar al moment d’arribar. Els tres misteris van passar pel mig del llarg passadís que els Armats feien a la plaça de Santa Maria, mentre finalment les llums de la plaça es van apagar i se sentia a dins al Cor Madrigalista interpretant “Vos sou Senyor ma Fortalesa” de Bach i el “Tenebræ factæ sunt” de Tomás Luis de Victoria, peces adients a l’acte. Al final potser hagués estat un detall que durant les paraules de comiat, s’hagués il·luminat l’altar major de Santa Maria.


El Divendres Sant es va anar a la Recollida del Sant Crist, acte que es va fer amb el protocol habitual i la formació va dur a terme el Combat General. Durant la anada a Santa Maria es va dur a terme el Combat de 2 al c. Sant Bru. En arribar a Santa Maria es va deixar un passadís al Crist de la Bona Mort que va seguir pel c. Beata Maria per entrar pel Fossar Xic, el mateix que va fer la formació dels Armats.

La porta de Santa Maria restava tancada, amb el públic en el recinte que delimiten els arbres. Mirant la façana a l’esquerra hi havia cadires per a gent convidada i a la dreta cadires pels capellans i l’escenari des d’on TV Mataró va retransmetre l’acte.
A l’hora prevista i després dels parlaments inicials, es va obrir la porta de Santa Maria i els Armats es van distribuir a l’entrada per a escoltar el text evangèlic i fer un Combat de 2. 

Pel que fa al recorregut, es va recuperar el previ a la pandèmia (c. Nou, Riera, c. d’Argentona, c. del Torrent, Plaça de les Tereses, c. Santa Teresa i Plaça de Santa Anna). Podríem dir que la sortida va ser l’únic moment en que vam anar junts amb el pas que ens segueix sempre (Hort de Getsemaní), ja que a partir d’aquell moment la distancia es va anar ampliant fins arribar a l’extrem, que ja ha passat en altres ocasions, de ser els Armats a la Plaça de les Tereses i l’Hort encara al c. Argentona.
La formació va fer algunes evolucions, bàsicament el Combat de 2 i el Combat General, i en arribar a Santa Anna, es van fer uns encreuaments i el Combat General. Tampoc es va poder fer la tradicional Fletxa al c. Argentona pels impediments urbans afegits amb la implantació del carril bici.  

Moltes gràcies per la vostra assistència als actes d’aquesta Setmana Santa.

(Fotografies: Josep Maria Augé, Mireia Romagosa, Ivan Cervera, Lluís Rugama i aportacions de socis)




Jordi Romagosa i Nebot