Roma 2008 - 15 anys

Els integrants de l'Optíada Juvenil d'aleshores, a l'auditori Pau VI. Al darrere els Armats adults i al seu darrere tots els acompanyants

Totes les entitats tenen aquelles fites històriques o significatives que en un moment donat de la seva història han marcat una pauta, un fet eloqüent o un punt d’inflexió. Els Armats no en som una excepció. La nostra història està farcida d’esdeveniments, bons o no tan bons, que en seu moment han significat quelcom més que un fer singular i prou. 

Podem parlar dels orígens, de les prohibicions, dels moments difícils, de les recuperacions, dels canvis de vestuari, de la creació de noves seccions i les seves ampliacions, de les Trobades d’Armats, dels orígens de la Passió i la seva evolució, de la visita a Montserrat, dels diferents locals socials, de les diferents evolucions o quadres... No obstant hi ha dues efemèrides que han marcat època i són un referent per la seva rellevància. Parlem, evidentment, de les dues visites a la ciutat de Roma.

Els Armats Mataró vam anar a Roma el 24 de setembre del 1986, aquest any farà 37 anys. Vam tornar-hi el 10 de setembre del 2008, per tan aquest 2023, en farà 15. És una efemèride ja no tan recent però molt significativa de la nostra història, tant pel fet del que engloba en sí, com pel fet de tractar-se d’una segona visita a un lloc tan emblemàtic com és el bressol de la civilització i la cultura llatines. 

El president dels Armats d’aleshores, Anastasi Codosal i Jato, manifestava el setembre del 2008 a la revista El Tot Mataró: “La idea va sortir dins la pròpia entitat. Volíem fer alguna aportació pròpia a la celebració del Mil·lenari de Santa Maria i se’ns va acudir que podíem repetir la visita al Papa a Roma de l’any 1986”. Aquest és l’origen de l’aventura. 

La concentració del grup el dia de la sortida - Dues imatges de la reunió del grup que va desfilar el 1986. Hi podem veure, Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Josep Riera, Xavier Pelàez (+), Joaquim Tudela i Miquel Guillén - Entrevista a Xavier Pelaez (+) i Mn. Jaume Gonzàlez a les instal·lacions de Radio Vaticanes per part dels periodistes de Mataró Radio.  

A la reunió de junta del 14 de setembre del 2005, el president ja comenta la idea de que es podria tornar a Roma. No obstant això no serà fins a mitjans del 2006 que es decideix anar a parlar amb Mn. Jaume Gonzàlez i Agàpito, mataroní il·lustre, qui ja fou l’ànima de la primera visita de l’any 1986 i persona coneixedora de l’entorn vaticà. Com a resultat de les converses i gestions, el gener del 2007 es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat d’anar-hi el mateix maig, però es va considerar que el temps era massa just. No obstant, ja es parlava d’anar-hi amb avió i que el material es transportés amb camió.

La resta del 2007 sols es tanteja la possibilitat de rebre algun tipus d’ajut pel viatge de part de les entitats que sempre han col·laborat amb nosaltres. El gener del 2008 Mn. Jaume ja havia parlat amb Roma, fent totes les gestions necessàries, i esperava resposta en uns dies. Cosa que es confirma el mes d’abril, on ja es coneix que la data seria el 10 de setembre.

A diferència de l’any 1986, l’evolució de la tecnologia oferia la possibilitat de l’ús del correu electrònic, per tant el 16 d’abril del 2008 se n’envia un als socis on s’informa que el dia 10 de setembre s’ha confirmat l’audiència i que es planteja una sortida pel dia 9 al vespre i la tornada el diumenge 14, aprofitant el possible pont de l’11 de setembre. Es demana que tothom respongui per a poder organitzar tot el tema amb celeritat.

Els acompanyants, uniformats també, esperen la sortida del Maniple - La Optíada Juvenil i els Signífers entrant a la Plaça de Sant Pere i esperant per a entrar a l'Auditori Pau VI - Aspecte de la sala de l'auditori

Quinze dies més tard del primer correu, s’envia un seguit d’informació recollida en dos documents. Un d’informatiu, on es posa data per apuntar-se, les condicions per a fer-ho, s’esmenta el tema de les prioritats a l’hora d’assignar places, s’apunta la possibilitat de tornar el dia 11 o el 14 i com es distribuiria l’import d’algun ajut o subvenció que s’atorgués a l’entitat de cara al viatge. Un altre document on es detallen els criteris a l’hora d’apuntar-se per tenir plaça i les prioritats en aquestes assignacions, quedant clar que la gent que donaria cos a la formació d’aquell dia tindria prioritat juntament amb un acompanyant.

El temps va passant i el mes de maig es desestimen els pressupostos treballats fins aquell moment ja que hi ha persones de l’entorn proper de Mn. Jaume, que tenen experiència en la organització d’aquests tipus de viatges amb un plantejament força bo.

Les seccions de llança passant pel passeig porticat en direcció a l'auditori. Aquesta imatge va ser portada de la revista del 2009 - El integrants del Maniple a les seves localitats - L'estructura de l'auditori reflectida en un casc de tropa.

El mateix maig, s’envia un nou correu on s’adjunta una proposta de viatge i activitats previstes, pressupost del viatge i es van aclarint més aspectes, com per exemple, el fet de sortir tots junts, la possibilitat de tornar fent el pont de l’11 de setembre o el dia 13 (en lloc del 14), i s’estableixen les dates límits per a apuntar-se i en principi es parla de sortir amb avió des de Girona. 

La feina es va desenvolupant i la junta acorda obsequiar al St. Pare amb una figura idèntica a la dels premis Armat i Arnat. A començaments de juny, la llista es dóna per tancada, comptabilitzant 76 armats i 61 acompanyants. A més se sortirà de Barcelona i no de Girona. Es confirma la presència de l’aleshores Alcalde Joan Antoni Baron, que vindria pel seu compte. També hi ha contactes amb els mitjans de comunicació locals, de manera que TVM i Mataró Radio cobriran l’acte. També s’acorda que el material viatjarà amb vaixell en una furgoneta conduïda pels companys Fermín Manchado i Toribio Gutierrez.

 

Moments distesos previs a l'audiència - A la part inferior de la pantalla s'hi pot veure a l'alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron, Mn. Joan Barat (Rector de Santa Maria) i el petit (aleshores) Adrià Aguilar, que com a més menut del Maniple va tenir l'honor de lliurar-li a Benet XVI l'obsequi per part dels Armats - Moment de l'entrada de Benet XVI

Ja a començaments de juliol es convoca una reunió informativa, on el Sr. Francesc Figueras i Gudas, organitzador de tots els detalls del viatge, exposa l’estructura del mateix, horaris de sortida des de Barcelona, horaris dels que tornen el dia 11 i dels que tornen el dia 13. Es comenten detalls importants com el lloc d’estada, la Residència Candia, la documentació necessària per a adults i menors, la organització dels àpats i detalls a considerar com el tipus de roba depenent dels llocs, calçat còmode, etc.

Ja entrat el mes d’agost, el dia 18, s’envia un nou document informatiu del viatge on s’indiquen els diferents preus segons les opcions escollides pel viatge, tan per armats i acompanyants i depenent del dia de tornada. 

Finalment es convoca una reunió el 5 de setembre al local amb el Sr. Figueras, per a recordar i aclarir detalls, i un parell de dies d’assaig al parc central, els dies 3 i 4 de setembre, per els integrants d’aquella formació. Ja el 4 de setembre s’envia un nou mail on es remarca que la concentració serà el dia 9 a 2/4 de 10 del matí, per a les 10 sortir amb els autocars envers l’aeroport de Barcelona.

Formació del Maniple a la plaça de Sant Pere - Realitzant l'evolució del Combat General - No podia faltar una parella de nuvis com l'any 1986

Malgrat que és un xic llarg, és bo recordar tots aquests preparatius, gestions, llistes, etc. duts a terme, tots necessaris per a la mobilització d’un grup tan nombrós. Feines que la junta directiva amb l’ajut de diferents persones de l’entitat va anar duent a terme durant aquest període de temps. 

Els detalls del viatge els podeu consultar en aquest enllaç publicat quan feia 10 anys del viatge a Roma 2008.

Polèmiques apart, que n’hi va haver, tots els participants del viatge vam gaudir d’una experiència inesborrable. Anar a Roma a desfilar d’Armats, per primera o per segona vegada per a alguns, no és un fet que admeti comparacions amb altres desfilades.

A continuació algunes curiositats del viatge. 

Molta gent del grup portava samarretes d’Armats en el moment de sortir de Mataró. El president en va repartir i tot.

Degut a l’espai limitat de la furgoneta que portava el material, es van haver de prendre dues decisions arriscades però justificades, la primera posar dos equipaments sencers en una única bossa i la segona haver de retallar les llances que hi havia aleshores. La llargada original es va recuperar el 2017 al fer-ne la renovació.

El viatge en avió va recordar als que hi vam anar el 1986, l’enorme diferencia en temps de viatge i sobre tot, comoditat.  

Imatges de les visites als Museus Vaticans, la Fontana de Trevi i el Colisseu. Podem observar a Mn. Jaume fent les explicacions de tots els detalls. A la foto inferior esquerra hi veiem a Francesc Figueras (organitzador del viatge i visites), primer per l'esquerra.

L’estada a la residència Candia va estar prou bé. L’espai, amb unes habitacions d’un estil molt curiós (tothom va anar ensenyant a la resta les particularitats de la seva), disposava de cuina ben equipada, però el fet més important és que estava situada molt a prop de la Ciutat del Vaticà, la qual cosa permetia anar-hi a peu en menys d’un quart d’hora.

Una botiga de queviures prop de la residència, va fer el seu agost particular, ja que tots hi vam comprar alguna cosa (begudes, menjar...) per si de cas o per a passar una estona lliure.

Els que vam desfilar el 1986 vam anar a la plaça de Sant Pere per a recordar aquell viatge i oferir les nostres impressions als mitjans de comunicació que ens acompanyaven.

El dia 10 en el trajecte entre la residència i la plaça de Sant Pere, els que anàvem al darrera de la formació, vam rebre tot un grapat de “bons desitjos” (amb ironia evidentment) en italià, ja que en algun punt vam haver d’ocupar la via pública i els molestàvem. Segurament feien tard a la feina.

L’audiència amb el papa Benet XVI va ser físicament llunyana i es va trobar a faltar la proximitat que hi va haver amb Joan Pau II. Això sí, en tractar-se d’un lloc cobert ens vam estalviar la assolellada del 1986. 

El combat general que es va fer a la plaça de Sant Pere, va ser una variant adaptada al fet de ser 32 armats de llança, en lloc dels 36 habituals. Als assajos va funcionar, però amb els nervis i les indecisions, aquell dia no van anar bé els encreuaments del combat. El públic no crec que ho notés.

A l’hora de les fotos amb el públic, no va faltar la típica núvia que va afegir alguns armats al seu àlbum de casament.

No havia quedat clar el tema de les tovalloles, que sembla ser que per norma de l’establiment sols n’hi havia el primer dia i per a la resta les havies de portar. Això va ser una sorpresa tot tornant de l’audiència quan vam veure que el personal havia fet les habitacions i s’havia endut les tovalloles usades. Feina per entendre’t amb ells i que ens en deixessin com a mínim alguna per a dutxar-nos i assecar-nos. La resta de dies ens en van anar posant.  

A la tarda tot el grup anava amb el polo blau i groc fet per a la ocasió. El grup es veia de lluny.

No direm noms, però algú va anar dins la Fontana de Trevi. Això tan sols ho podia fer l’Anita Ekberg a “La Dolce Vita”.

En una de les visites a la Plaça Navona, algunes persones del grup van perdre el bus de tornada i els hi va costar entendre’s amb italià per a poder tornar a la residència.

 

Mn. Jaume conversant amb el xofer - Imatge del Colisseu - Una imatge sortint de la visita al Vaticà - El pati de la residència Càndia on vam fer tots els esmorzars

Ja sabem que Mn. Jaume és una persona amb amples coneixements, però durant les visites ens va demostrar que aquesta amplitud és realment enorme. No haguéssim trobat un guia millor! Fins i tot en els desplaçaments amb autocar, no parava de comentar aspectes dels edificis i espais per on circulàvem. Una tasca molt d’agrair.

Parlant de tasques, cal remarcar també la paciència d’en Jaume Figueras per a anar intentant que tots els horaris de visites i àpats quadressin. També la tasca dels responsables dels autocars quan ens desplaçàvem tots. Lo de Plaça Navona va ser apart, ja que aquell desplaçament va ser voluntari i fins i tot ja es va dir que si algú volia tornar a peu fins a la residència Candia, ho podia fer pel seu compte.

Al viatge de tornada amb avió, els seients no estaven distribuïts per unitats familiars ni per parelles. Per a evitar una pèrdua de temps enorme redistribuint seients es va optar per seure tal i com indicaven els bitllets.

Com que les normes de seguretat dels aeroports no et permeten entrar begudes, alguna manca de previsió amb el que es va comprar a la botiga esmentada abans, va suposar que els que tenien excedent convidessin a aigua i altres refrescos a la resta del grup. No ho haguéssim pas llençat!

A l’aeroport de Barcelona, vam perdre durant una estona a un company que es va equivocar de grup. Sí, el vam recuperar.

A la formació dels 66 armats que hi van desfilar hi havia tot un ventall de casos: els que ho van fer per primera vegada a Roma, els que ho van fer per segona, els que ja no desfilaven però es van apuntar per la rellevància del viatge i les persones que sols van desfilar aquell dia.

El grup dels que vam desfilar el 1986 estava format per: el Capità Manaia Xavier Pelàez (segurament l’únic capità que ho ha fet dos cops), Ignasi López, Joaquim Tudela, Dani Mataró, Jordi Romagosa, Miquel Guillén, Joan Lluís Martin, Feliu Rovira i Josep Riera. Hi afegim també en Jordi Llinàs i Barrios, que va venir al viatge, però que no va desfilar. Evidentment els nostres acompanyants també van repetir. 

I altres anècdotes o detalls que desconeixem, però que en conjunt ens van servir per a passar uns dies en grup, de forma diferent al que estem acostumats quan ens trobem fent les activitats anuals de l’entitat.

Aquesta efemèride pot ser criticada, enaltida, valorada, menystinguda... però, com que forma part de la història de l’entitat no pot ser mai oblidada.

Jordi Romagosa i Nebot

35 anys de la visita a Roma el 1986

La data, 24 de setembre del 1986. El dia, dimecres. El lloc, Roma, la ciutat del Vaticà. L’hora, aproximadament les 9 del matí. Aquell dia, un grup de 40 integrants format per armats en actiu i algunes persones col·laboradores, es disposaven a entrar a la Plaça de Sant Pere marcant el pas al so dels timbals i fent que, per primer cop, el “pas de fangar dels Armats de Mataró” ressonés a la que fou capital de la República i l’Imperi Romans.

Començava així una de les diades més emblemàtiques i recordades de la història de l’entitat, de la qual avui s’acompleixen els 35 anys.

Les vicissituds d’aquelles jornades, la prèvia, el viatge, l’estada i els actes a la Plaça de Sant Pere i a la Plaça d’Espanya, estan reflectits en aquestes pàgines. Les podeu consultar al final d’aquest escrit.

L’any 2011, coincidint amb el 25 aniversari de l’acte, va néixer també el Blog que ara esteu llegint. A l’article inicial es deia:

Hi ha dates i efemèrides que marquen la història de les entitats. Són efemèrides que ens parlen del nostre passat més recent, però que també ens empenyen cap al nostre futur més immediat.
Els Armats de Mataró celebrem enguany els XXV anys de la nostra primera visita a la ciutat de Roma i l’audiència amb l’aleshores Papa Joan Pau II. Fou en aquesta audiència quan el propi Joan Pau II s’adreçà a la nostra formació dient-nos que fóssim sempre “Soldats de Pau”, títol que hem portat amb orgull durant tots aquests anys.

Per tant, també podem manifestar que fa 35 anys que ens acompanya el títol de “Soldats de Pau”, qualificatiu que ens honora i del qual en podem estar ben orgullosos.

Seguidament comentarem algunes de les imatges més representatives d’aquella diada tan especial.

Aquesta imatge correspon al moment de l’entrada a la Plaça de Sant Pere. S’hi pot apreciar la secció de la Banda amb l’Amadeu Llinàs i Barrios (d’esquena), el grup de timbales amb José Cebrian i Rodríguez, Jordi Roca i Vallmajor i Josep Gómez i Valls. Al darrera els bombos amb Ramon Gay, Miquel Ros i Vila i Francesc Xavier Brullet i Pérez. Darrera d’ells Jordi Romagosa i Berga amb els Signum S.P.Q.R. principal. Aquest signum va ser reconvertit posteriorment i ja fa uns anys que llueix diferent. Podem observar com el Capità Manaia, Xavier Pelàez, atén a les indicacions dels responsables de protocol. També es pot observar un altre detall que va passar desapercebut a tothom i va ser que alguns timbalers portaven la funda lligada al revés. Coses dels nervis!

Aquí es pot veure la segona secció de llança. Des de l’esquerra veiem a Climent Roca i Oromi, Josep M. Dresaire i Montasell, Joan Lluís Martin i Báez, Lluis M. Parull i Cabot, Jaume Sanegre i Fontfreda, Jordi Martí i Gelabert i Francesc Serra i Roselló. De tots ells, únicament Joan Lluís Martín encara es manté en actiu.

Vista aèria de la part central de la plaça. Davant de les escales principals s’observa tot el grup d’armats. Es pot veure l’absència total d’ombres i aquell dia en concret el temps ens va obsequiar amb allò que s’anomena un sol de justícia. Les parts metàl·liques van anar agafant temperatura augmentant la sensació de calor.

Vista més propera del grup dels Armats amb en Joan Rovira i Robé amb la Bandera. La curiosa posició del casc era deguda a la calor persistent, lògicament.

Vista del grup des del darrere. Aquí tenim una perspectiva clara de la visió que teníem de l’escenari des d’on Joan Pau II s’adreçava als fidels de la plaça. També veiem dues formes de seure amb l’antiga capa del nostre equipament. Petits detalls que, sovint, no es tenen en compte.

Fragment de les paraules pronunciades per Joan Pau II adreçant-se als participants provinents de països de llengua castellana, on es recull la salutació a la gent d’Arén (en realitat físicament pertany a Osca, però també a la diòcesi de Lleida) i de Sant Andreu de Llavaneres i Armats de Mataró.

Salutació del Capità Manaia, Xavier Peláez i Sanfrancisco, a Joan Pau II. A primer terme Mn. Jaume Gonzàlez i Agapito, ànima d’aquesta efemèride i de la que vindria el 2008.

La foto més emblemàtica de la història recent dels Armats. La totalitat de la formació, el president honorífic Marcel·lí Llinàs, Mn. Jaume Gonzàlez i altres acompanyants, entre ells Antoni Trenchs i Ruiz, que va fer la crònica del viatge, tots davant de la façana del Vaticà junt amb Joan Pau II.

Moment de conversa amb Joan Pau II. Segurament en aquest intercanvi de paraules va néixer el “Soldats de Pau”. Al fons s’observa la bastida d’obres que tapava mitja façana del Vaticà, i que a més d’un li va esguerrar una bona foto.

Una nova perspectiva, on es pot veure tot el grup pendent dels representants de la premsa que gastaven negatius per a immortalitzar l’acte.

Imatge de la desfilada a la Plaça d’Espanya, al replà que queda el mig de l’escalinata que porta a l’església de la Trinita dei Monti. La formació està fent un encreuament llarg. Es pot observar la disposició dels mitjons amb tot el camal amunt arribant fins els genolls, que anys més tard es va canviar pels doblecs actuals sobre la part superior de la sandàlia.

Final de l’actuació a la plaça. La presentació de llances va ser una acció improvisada per part del Capità i d’aquesta manera fer una salutació al públic. La noia amb la boina blanca va ser la policia (carabinieri) que va acompanyar-nos amb l’autocar pels temes de circulació i aparcament.

Document amb la formació històrica d’aquella desfilada. Molts d’ells ja no són entre nosaltres i alguns encara estem en actiu.

Petit detall del ressò a la premsa local. A l’esquerra, portada de l’edició del diari Crònica de Mataró del dimarts 30 de setembre. El diari costava 30 pts (0.18 € al canvi actual). La foto central és del mateix diari. A la dreta la portada d’una edició posterior de la revista Cap Gros.

El Tot Mataró, l’any 2016 celebrava els seus 35 anys de vida i en el recull dels aspectes destacats d’aquests anys, de l’any 1986 destacà, a nivell ciutadà, la visita a Roma i el retorn de la Processó del Divendres Sant.

L’any 2005, s’organitza una exposició en commemoració dels 300 anys d’història documentada de la presència d’armats a les vetlles i processons de Setmana Santa. Aquest parell de plafons estaven dedicats a la visita del 1986. Anys enrere es podien visitar al museu de l’entitat quan estàvem ubicats a l’antiga Presó.

L’any 2011 i coincidint amb els 25 anys del primer viatge a Roma, va néixer el Blog dels Armats de Mataró, com a eina de difusió de la nostra activitat i la nostra història. Deu anys de difusió, complementats ara amb altres aplicacions de les xarxes socials, amb la finalitat de mantenir viva aquesta tradició. Un total de 365 entrades i més de 125 mil visites resumeixen aquests 10 anys de vida del Blog. Seguim.

Articles relacionats:

Crònica del viatge a Roma 1986: 1a part, 2a part, 3a part
Commemoració del 25è aniversari de la visita a Roma 1986
Articles relacionats amb la ciutat de Roma

Jordi Romagosa i Nebot

Aportacions dels socis - 1

La història de les entitats és un tema complex i mantenir-la viva no és una feina fàcil. Per això és important disposar de documentació i material gràfic que serveixi com a eina de consulta per a entendre com s’han fet les coses en el passat i qui les ha fet.
 

Diuen que una imatge val més que mil paraules i és ben cert. Per a explicar com anaven vestits els Armats dels anys 80, què millor que disposar d’una bona fotografia en color.
 

Per això ja fa temps que demanem als nostre socis i altres coneguts que puguin tenir fotografies, dibuixos, escrits, articles de diaris, etc. referents als Armats de Mataró i les seves activitats, puguin facilitar-nos una còpia de les mateixes, si així ho volen, a fi i efecte d’integrar-ho a l’arxiu de la nostra entitat.
 

Algunes persones ens han passat informació i creiem que és important que es mostri a tothom en general.
 

Aprofitem, per encetar aquesta secció, que aquest setembre coincidirà amb el 35è aniversari del primer viatge dels Armats a Roma i que el company Josep Jubany Itxart ens ha passat una còpia de la carta que es va redactar el 1986 on s’informava de la previsió i dels horaris del viatge així com l’audiència prevista amb l’aleshores Papa Joan Pau II.
 

En el document hi consta el rebut del viatge per a dues persones a nom de Joan Jubany Pera, el seu pare, i l’import corresponent que era de 11.000 pessetes per persona, 66 € actuals que caldria corregir amb totes les inflacions corresponents.
 

Llegint la crònica del viatge, es pot comprovar que les previsions i la realitat van ser lleugerament diferents, cosa que sempre acostuma a passar.

 

Bona Diada de Les Santes.

Jordi Romagosa i Nebot

Roma 2008 - 10 anys

Els Armats Mataró vam anar a Roma el 24 de setembre del 1986, aquest any en farà 32. Vam tornar-hi el 10 de setembre del 2008, per tant doncs, aquest 2018, ja en fa 10. És una efemèride recent però molt significativa de la nostra història, tant pel fet del que engloba en sí, com pel fet de tractar-se d’una segona visita a un lloc tan emblemàtic com és el bressol de la civilització i la cultura llatines.

És bo recordar els llargs preparatius duts a terme, les gestions, les llistes, etc, tots necessaris per a la mobilització que suposa un desplaçament d’aquestes característiques. Per sort, les noves tecnologies van permetre una comunicació àgil via correus electrònics i missatges de mòbil, aspecte que no existia l’any 1986.

Més d’un centenar de persones vam sortir de l’aeroport de El Prat de Barcelona el dimarts 9 de setembre, en un viatge en avió del tot tranquil i ben lluny de la incomoditat del viatge en autocar del primer cop. No portàvem les llances i cuirasses ja que tot el material va viatjar en furgoneta i en vaixell. A l’aeroport de Roma-Fiumicino ens esperaven els tres autocars que ens van portar fins a la Residence Candia, lloc on restaríem hostatjats. La residència, d’un estil d’habitacions molt curiós, estava situada molt propera a la Ciutat del Vaticà, la qual cosa permetia anar-hi a peu en menys d’un quart d’hora.

A la tarda, un grup dels que vam participar a la primera visita l’any 1986, ens vam concentrar a la Plaça de Sant Pere, per a recordar aquella visita i intercanviar opinions i comentaris, davant la càmera dels mitjans audiovisuals de la nostra ciutat, que ens acompanyaven. Havent sopat, es va fer una visita a la Plaça al vespre.   

El dimecres dia 10, era al moment de la visita oficial. Va tocar llevar-se d’hora i esmorzar ràpid, amb tots els integrants del maniple amb la túnica, sandàlies i mitjons posats, per a guanyar temps, ja que a ¼ de 9 es va sortir degudament uniformats i en formació des de la Residència Candia desfilant a pas lleuger pels carrers de la Via Candia, Via Leone IV, Piazza del Resorgimiento, Via di Porta Angelica i Plaça de Sant Pere. 

Una formació amb una Optíada Juvenil de 12 integrants, el grup dels Signífers amb 10 integrants, el grup de la Bandera amb 6 integrants, la Banda amb 6 integrants i les 3 seccions de llança amb 33 integrants, tots junts confeccionant un total de 67 Armats. Vint-i-dos anys després el Maniple dels Armats de Mataró tornava a desfilar per la ciutat de Roma. Val a dir que l’entorn de la plaça i el fet del lloc on estàvem li donaven un caire especial, difícil d’explicar en paraules. Tots i cadascun dels que hi vam desfilar i tots els nostres acompanyants tindran les seves valoracions personals i particulars. 

L’espai físic de l’audiència no era la plaça, sinó l’auditori Pau VI, canvi obligat aleshores per l’increment de les normes de seguretat arran de l’atemptat a l’anterior Papa Joan Pau II. Un auditori realment gran, ple a vessar de gent, vinguts de tot arreu. El maniple dels Armats vam seure tots junts i els acompanyants al darrera. Més de seixanta persones vestides d’armat es feien notar entre la multitud.

Degut a les normes de seguretat, no hi podia haver la proximitat d’abans i tant sols una persona del Maniple es podria acostar al Sant Pare, i l’escollit va ser l’Adrià Aguilar, el més jovenet dels que desfilàvem. Per tant, després de les al·locucions, presentacions de grups i el missatge de Benet XVI, els Armats de Mataró vàrem obsequiar al Sant Pare amb un cap d’Armat com el dels premis ARMAT i ARNAT, amb una placa al peu que deia: ARMATS DE MATARO A CIUTAT VATICA 10-09-2008. Li va ser lliurat per Mn. Joan Barat (Rector de Santa Maria), Joan Antoni Barón i Espinar (alcalde de Mataró) i pel mateix Adrià. El Sant Pare el va obsequiar amb un rosari blanc.

 

A la sortida de l’Audiència es va refer la formació per a tornar a la plaça on es van fer els creuaments i el Combat General per a tots els assistents. Més d’un turista va fondre la targeta de la seva càmera retratant o filmant. Els nostres acompanyants també, es clar. Després de la fotografia de grup, retorn a la residència per a canviar-nos.

A la tarda s’havia previst desfilar a la Plaça d’Espanya, amb la presència de l’ambaixador, però resulta que tenia obligacions a Madrid  i es va suspendre l’acte. Una llàstima. Malgrat tot es va aprofitar la tarda per a visitar les places de Sant Pere i Espanya, la Fontana de Trevi i la Piazza del Popolo. Tots vestits amb el polo blau amb el logotip dels Armats fèiem un grup que es notava per on passàvem.

El dia 11 al matí una extensa visita als Museus Vaticans, sota el guiatge d’en Francesc Figueres i les explicacions de Mn. Jaume González Agapito que també ens va acompanyar durant la resta de la nostra estada. Mn. Jaume, gran coneixedor de la història i de la ciutat de Roma, va oferir-nos un enorme ventall d’explicacions a tots els indrets que vam visitar. Aquell dia també va tornar a Mataró una part del nostre grup. 

El dia 12, molt a primera hora, es va poder visitar la Basílica de Sant Pere. En aquella hora i amb la poca gent que hi havia es va poder gaudir molt més d’aquest indret. Ja pel matí visita al Coliseu, l’arc de Constantí, el Foro, Columna Trajana, Plaça Navona, etc. Llocs tots d’una extraordinària bellesa. Roma és un museu a l’aire lliure amb la majoria dels monuments més significatius de la cultura llatina.

 

El dia 13 retorn de tot el grup a Mataró, novament amb avió, posant punt i final a un viatge prou intents i positiu del que aquests dies el recordem 10 anys després.

Recordar aquestes efemèrides, és de justícia. Tots sabem que al darrera d’actes com aquest hi ha una gran quantitat de feina sovint duta a terme per un grup reduït de persones i sovint poc reconeguda. Per tant és de justícia ara, agrair aquella tasca que va portar a la nostra entitat a escriure una nova pàgina de la seva història recent.

(Fotografies : Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot
ex-Capità Manaia

Aniversaris

El 24 de setembre de l'any 2011, dissabte com avui, els Armats vam obrir les portes del nostre antic local per a celebrar els 25 anys de la primera visita a Roma. Avui per tant, s'acompleixen els 30 anys d'aquella efemèride.

La foto més emblemàtica d'aquella visita és la del grup participant amb l'aleshores Papa Joan Pau II, amb el fons de la façana del Vaticà. Tot un record entranyable per a les persones que van poder assistir a aquell acte i ara, 30 anys després, un pensament per a tots aquells amics que ens han deixat durant aquest temps.

Aprofitant aquella efemèride, un dia abans, naixia el Blog dels Armats, com a eina de difusió de les seves activitats i la seva història. 5 anys durant els quals ha anat evolucionant per afegir més informació addicional tant pels socis com per al públic en general. Més de 200 entrades i més de 50.000 visites serien els números que podrien definir aquests 5 anys de vida, però el més important és mantenir i continuar aquesta activitat divulgativa reflex de la nostra història recent.

 

Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

5è Aniversari

Tal dia com avui, ara fa cinc anys, els Armats de Mataró ens trobàvem per segona vegada a la ciutat de Roma per participar en l’audiència dels dimecres amb el Papa Benet XVI.

Vint-i-dos anys després de la primera visita, l’entitat es tornava a mobilitzar per dur a terme tot el necessari per tornar a desfilar a la ciutat de Roma.

Molts canvis envers l’any 1986. Primer, un major nombre d’assistents que va permetre configurar una formació amb tres seccions de llança. Segon, el desplaçament amb avió, lluny de la incomoditat del viatge en autocar del primer cop. Tercer, l’espai físic de l’audiència, l’auditori Pau VI, amb el canvi obligat per les normes de seguretat arran de l’atemptat a Joan Pau II. Quart, l’allotjament molt més a prop de la ciutat del Vaticà, la qual cosa ens va permetre anar a peu desfilant des de la residència. Cinquè, l’estada més llarga aprofitant el pont de l’11 de setembre, que ens permeté a la majoria poder visitat molts llocs de la ciutat sota el guiatge d’en Francesc Figueres i les explicacions de Mn. Jaume González Agàpito, que també ens va acompanyar. 

 

Però també moltes coses iguals. La il·lusió i les ganes de tornar a desfilar per la plaça de Sant Pere, la possibilitat de passar uns dies de convivència entre els integrants de l’entitat, per exemple.

Aquesta vegada sols es va desfilar un cop finalitzada l’audiència, fent el combat general a la plaça de Sant Pere. Però no hi van faltar els mateixos elements que ara fa més de vint-i-cinc anys. Com per exemple, els visitants acostant-se a fer fotografies al grup o a algú de la tropa per fer-se una foto individual. També les típiques preguntes sobre d’on veníem. Tampoc hi va faltar la núvia de rigor.

En parlarem més endavant d’aquesta visita amb més detall sobre tot el que es va dur a terme, però de moment recordem avui aquesta data  que forma part de la nostra història recent.

(Fotografies: Arxiu Armats de Mataró)

Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia