Els assistents a la visita |
Aquest dissabte dia 7 de juliol, hem fet la visita a Torre Llauder.
Arran de la nostra col•laboració en l’acte del 50è aniversari de la descoberta de les restes de la vil•la romana, acte que es va celebrar el passat 11 de maig, des de Junta es va comentar amb els responsables municipals sobre la possibilitat de poder fer una visita guiada pel col•lectiu dels Armats. Dit i fet, la proposta va tirar endavant i es va fixar la data del 7 de juliol per a fer-ne la visita.
A les 11 del matí un grup d’unes trenta persones ens hem concentrat a l’entrada del recinte del Clos Arqueològic. Hem estat rebuts pel regidor Joaquim Fernàndez, Carles Marfà, director del Museu municipal i Quim Garcia, arqueòleg municipal.
Després de les paraules de benvinguda per part del sr. Joaquim Fernàndez, el sr. Carles Marfà ens ha fet una introducció sobre la història que envolta a les troballes de Torre Llauder i l’anecdotari de com es van poder conservar les restes actuals que el projecte del ‘Polígono Espartero’ va estar a punt de convertir en no res. Una mostra més de que les capgrossades ja vénen de lluny. Sort de la tossuderia de Marià Ribas que va poder salvar el que ara coneixem, va explicar Marfà.
Arran de la nostra col•laboració en l’acte del 50è aniversari de la descoberta de les restes de la vil•la romana, acte que es va celebrar el passat 11 de maig, des de Junta es va comentar amb els responsables municipals sobre la possibilitat de poder fer una visita guiada pel col•lectiu dels Armats. Dit i fet, la proposta va tirar endavant i es va fixar la data del 7 de juliol per a fer-ne la visita.
A les 11 del matí un grup d’unes trenta persones ens hem concentrat a l’entrada del recinte del Clos Arqueològic. Hem estat rebuts pel regidor Joaquim Fernàndez, Carles Marfà, director del Museu municipal i Quim Garcia, arqueòleg municipal.
Després de les paraules de benvinguda per part del sr. Joaquim Fernàndez, el sr. Carles Marfà ens ha fet una introducció sobre la història que envolta a les troballes de Torre Llauder i l’anecdotari de com es van poder conservar les restes actuals que el projecte del ‘Polígono Espartero’ va estar a punt de convertir en no res. Una mostra més de que les capgrossades ja vénen de lluny. Sort de la tossuderia de Marià Ribas que va poder salvar el que ara coneixem, va explicar Marfà.
Escoltant les explicacions de Joaquim Fernàndez i Carles Marfà a l'entrada del recinte del Clos Arqueològic |
Un cop dins del recinte i sota la monumental carpa que cobreix la quasi totalitat de les restes, el sr. Quim Garcia ens ha parlat de la història que hi ha al darrere de les restes actuals i la distribució de la vil•la romana, una casa senyorial amb jardins i terrasses, de les afores de la antiga Iluro i la importància que la ciutat ja tenia en aquella època, sobretot en la producció de vi per a les legions.
Quim Garcia fent les explicacions sobre la distribució i la història de la vila i un aspecte de l'interior del recinte |
Una visita d’una mica més d’una hora que ens ha permès descobrir una part del nostre patrimoni que caldria potenciar molt més.
(Fotografies de Jordi Romagosa)
Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada