Cuirasses de l'Àliga

Cuirasses exposades
a l'antic local de la Presó

 

La imatge dels armats que coneixem actualment no sempre ha estat així. Ja en els seus orígens, la vestimenta reflectia la forma de vestir dels soldats de l’època. Per tant era molt diferent de la d’ara. Per a recordar aquest passat, l’any 2021 es va introduir la figura de 2 armats d’època que escorten al Banderer d’Honor durant l’acte de la Recollida de la Bandera del Dijous Sant. No sabem si anaven exactament així, però seria un equipament aproximat sens dubte.
En l’esdevenir dels anys, el vestuari ha anat canviant per a intentar assemblar-se amb més fidelitat al dels soldats romans de l’època. Per això la majoria de les agrupacions actuals mantenen una estètica força semblant. De la resta, algunes es mantenen més fidels a les seves arrels i d’altres han adoptat una estètica de recreació històrica.
Volem fer esment en aquest article de l’efemèride d’un canvi perfectament documentat del segle XX. Al llibre Armats de Mataró 1705-2017, l’autor Héctor López, fa esment del següent:

Dintre dels canvis que s'anaven produint a la secció d'Armats cal destacar també la compra d'unes noves cuirasses l'any 1962. Aquestes van ser fetes a tallers especialitzats de Girona i Figueres, concretament als tallers de “Roura, productos Litúrgicos”, i duien repussades, motius històrics que les feien més adients al rigor històric que s'anava imposant en les diferents agrupacions d'Armats existents.

Continua dient:

Per tal de poder finançar l’adquisició dels nous equipaments, a banda de comptar amb l’ajuda de la Caixa d’estalvis Laietana o l’Ajuntament de Mataró, els Armats també es van vendre els antics equipaments, en aquest cas a l’Ajuntament de la veïna Argentona.

En concret sembla ser que es van vendre 13 equipaments, però no els cascos que van seguir essent els mateixos a jutjar de les fotografies.

Diferències entre els equips dels anys cinquanta (esquerra) i els dels anys seixanta (dreta)

La cuirassa presenta al davant un peto central amb una àliga amb les ales esteses que agafa amb les garres un feix de raigs. La part superior del peto representa un Sol amb els seus raigs. Les muscleres porten als extrems uns medallons amb la cara d’un lleó, i la resta de la peça una mena d’escates representativa potser d’armadures fetes amb petites peces metàl·liques. Aquest motiu es repeteix a la part inferior del peto i a la placa dorsal.

Part frontal de l'equip amb l'escut i el maniguet

Aquesta cuirassa l’han portat (i la porten) les dues seccions de llança més antigues, i és una peça característica dels nostres equips. Depenent de les necessitats i efectius també l’han portat els timbalers, cavallistes, els signífers, banderers i escortes de la Bandera. El Capità Manaia, Xavier Pelàez, també la va dur fins l’any 2009, ja que la temporada següent, amb el canvi en el càrrec, el nou Capità Jordi Romagosa va començar a portar la cuirassa amb l’escut de Mataró, obsequi de l’ajuntament, que després van lluir en el mateix càrrec Rafael Llibre i l’actual Capità Mario Martínez. 

Part posterior de l'equip

Les tres peces de la cuirassa van reblades. La persona se la introdueix pel cap i es lliguen a esquerra i dreta amb cordills vermells. Sempre la  portem amb capa, però la seva estructura permetria no dur-la, com així ho fan a d’altres agrupacions.
Als escuts s’hi veu un rectangle central d’on surten uns raigs, unes ales i unes estructures semblants a columnes salomòniques. Tots aquests elements també són repussats. Els maniguets o les canelleres metàl·liques també porten les mateixes plaques que les cuirasses, també repussades.

Per tant, aquests equips porten 60 anys a l’entitat i encara els hi queda recorregut, esperem.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot