A banda d’aquest actes, les diferents poblacions que les celebren, tenen actes, diferents, emblemàtics i diferencials. Actes específics d’aquella localitat, nascuts de les tradicions locals o de creació recent, que la diferencien d’actes semblants en d’altres llocs propers o llunyans.
Mataró, de moment, no n’és una excepció i la nostra Setmana Santa, presenta molts actes que es poden qualificar amb les definicions esmentades. No entraré a anomenar els actes de les diferents confraries, ja abastament explicats al programa d’actes. Pel que fa als actes organitzats pels Armats de Mataró, enguany se celebren els 40 anys d’un acte que va néixer en una situació molt concreta, i que si la conjuntura hagués estat una altra, potser no hauria nascut.
Reculem 45 anys enrere. El grup dels Armats de Mataró es torna a organitzar després de més de 10 anys d’inactivitat per a poder participar a la Processó del Divendres Sant a Sant Andreu de Llavaneres. La tasca que es va dur en aquells moments, deuria ser molt gran:
- contactar amb els antics armats per a veure la seva disponibilitat, després de més de 10 anys
- buscar gent nova per a cobrir les possibles baixes de la gent antiga, i/o ampliar la formació
- recuperació i adequació del material disponible
- cercar un lloc on poder assajar i recuperar els passos i quadres d’abans
- la logística per anar a la població veïna
- etc...
Tot es va anar solucionant i els Armats van poder tornar a sortir al carrer però, fora de Mataró.
 |
| L'Estrella, anys 1987, 2005, 2008 i 2010 |
No obstant quedava un tema prou important: el fet de poder sortir a Mataró. En primera instància, es va posar-hi remei amb l’inici de les representacions de la Passió, l’any 1983. Per a dur-les a terme, els Armats sortien desfilant del local on es canviaven, recollien la Bandera (l’any 1983 no la van recollir i el 1984 ja hi ha imatge de la recollida), i anaven al lloc de representació. Si es feia algun quadre havia de ser en aquestes primeres cerimònies de recollida. De moment no hi constància de que es fes.
Per tant, quedava el tema de poder fer les evolucions per a tots els mataronins a la pròpia ciutat. La Junta va apostar per a fer un acte on aquestes evolucions es poguessin fer. Si no en l’àmbit d’una Processó, doncs que en fos fora.
Neix així l’idea de l’acte que ens ocupa, batejat com a Homenatge a la Ciutat, amb la finalitat de donar a conèixer a tots els mataronins les evolucions dels Armats, moltes d’elles poc conegudes. Pensem que habitualment, el públic veu passar els Armats i, depenent del lloc on s’estigui, pot veure una evolució o quadre, o simplement veure’ls passar marcant el Pas de Fangar o el pas Lleuger. Per tant, en el decurs d’una processó no es poden fer tots els quadres del repertori a tot arreu. Primer, perquè s’allargaria molt el temps de les processons. Segon, perquè molts carrers no tenen l’espai necessari per a les evolucions més complicades.
 |
| Quadre Soldats de Pau, any 2009 a la Plaça de Santa Anna i 2012 a la Plaça de l'Ajuntament |
Per tant, l’acte serviria per a poder mostrar, d’una manera més còmoda pels assistents, aquelles evolucions que no es poden dur a terme, per qüestions d’espai, durant les Processons.
L’acte ha mantingut una estructura més o menys estable, en funció de les decisions dels Capitans Manaies i de les Juntes Directives i consta de diferents parts, presentades per un locutor, que han anat evolucionant depenent dels anys. Però podem establir un esquelet bàsic amb diferents parts, que comentem una a una:
- Entrada del Maniple
- Parlament del Capità Manaia
- Sol·licitud d’autorització a l’Alcalde
- Evolucions del Maniple
- Salutació final
Entrada del Maníple
Si tenim en compte que aquest acte s’ha dut a terme sempre a la Plaça del darrere de l’Ajuntament (excepte dos anys a la Plaça de Santa Anna), l’entrada i disposició de la formació dins del recinte, no ha estat sempre la mateixa. Depenent del Capità i dels efectius disponibles, les posicions han anat variant. Sempre s’ha procurat no tapar la visió del públic, gairebé sempre a peu pla.
 |
| Distribucions del Maniple, anys 1996, 1997, 2006, 2010, 2014 i 2022 |
L’entrada del Maniple s’ha fet gairebé sempre en bloc, una secció darrera de l’altra i s’ha anat posant a l’espai disponible. Alguna vegada han anat entrant les seccions una a una, amb una pausa entre elles, mentre el presentador les anava comentant, així el públic les anava coneixent. També les diferents seccions s’han quedat al Carreró i no han entrat fins que els hi tocava el torn d’intervenir.
 |
| Les Bigues, anys 2011, 2012, 2014 i 2022 |
La Biga, ha acostumat a entrar sola, ha fet una volta d’exhibició i ha tornat a sortir per a esperar-se a la Riera. No obstant els darrers anys s’ha quedat també a la plaça. Alguns anys n’hi ha hagut dues i un cop dues i un armat a cavall. No sempre el Capità Manaia ha anat damunt la Biga mentre fa la volta d’exhibició.
Totes aquestes maneres diferents d’entrar, s’han anat fent per a trobar una forma que sigui digne i fixa, però de vegades una proposta que agradava a alguns, desagradava a d’altres. Malgrat que hi ha documents escrits sobre l’entrada del Maniple, sempre s’han produït canvis, depenent també del que es volgués fer a continuació.
Parlament del Capità Manaia
És el moment en que el Capità s’adreça al públic assistent fent un petit parlament, llegint un discurs preparat o improvisat. Normalment en aquest parlament es fa una referència a algun aspecte a destacar de la temporada, un recordatori als Armats difunts recentment, agraïments a entitats o particulars, etc.
 |
| Parlaments dels Capitans, Xavier Pelaez (2009), Jordi Romagosa (2010), Rafael Llibre (2018) i Mario Martínez (2024) |
El moment del parlament és molt protocol·lari, però necessari i els diferents Capitans han anat preparant discursos, que normalment s’han fet llegits, però que també s’han fet sense papers i mirant al públic, en aquest cas amb un discurs estructurat i memoritzat. En alguns casos han aprofitat per a comunicar el final de la seva etapa al capdavant del Maniple, com va fer en Xavier Peláez el 2009 i Jordi Romagosa el 2017.
Depenent de l’entrada i disposició del Maniple, normalment sempre s’ha fet amb tota la formació distribuïda a l’espai de la plaça, però també l’ha fet sol, mentre el Maniple espera per a entrar.
Sol·licitud d’autorització a l’Alcalde.
Un cop acaba el Parlament, el Capità demana autorització a l’Alcalde, com a màxima autoritat de la ciutat i que per això ostenta el càrrec de President Honorífic dels Armats, per a començar les evolucions de l’acte. Aquesta part no es feia en els seus inicis. Es va instaurar, per casualitat, a la concentració d’Armats de Girona del 1990, on el Capità Manaia Sr. Peláez, va estar pensant de quina manera podia fer intervenir a l’Alcalde de Mataró que es trobava a la tribuna amb d’altres autoritats. Va tenir el pensament de demanar el permís a l’alcalde d’aleshores, el Sr. Manel Mas, la qual cosa va fer, i a la qual el va respondre amb la frase que s’ha fet cèlebre de “Endavant Armats” i més endavant la seva variant “Armats de Mataró, Soldats de Pau, endavant”.
 |
| Moment de l'Autorització, anys 2006, 2011, 2018, i 2015 |
A partir d’aquesta efemèride del 1990, sempre que s’ha pogut, s’ha fet intervenir a l’Alcalde allà on fóssim, cas de que estigués present. En algunes trobades s’ha demanat autorització a les autoritats de la ciutat organitzadora de l’esdeveniment o a algun representant del nostre ajuntament que hi fos present en representació de l’Alcalde. Això també ha traspassat àmbits i alguns anys el Capità Manaia ha demanat l’autorització per a començar la Processó General del Divendres Sant. Com a anècdota, a la Trobada de les comarques gironines d’Amer, el 2010, Jordi Romagosa es va adreçar a l’aleshores alcalde Joan Antoni Baron per a demanar-la. El presentador de l’acte es va acostar amb el micròfon i va demanar si es podia repetir, a fi i efecte que tot el públic ho pogués sentir bé, cosa que es va fer. Un cop acabat l’acte, l’alcalde Baron va comentar que altres alcaldes li havien comentat “Així, els has d’acompanyar sempre per donar-los l’autorització? Ell ja va donar les explicacions pertinents.
Evolucions del Maniple
És la part que dóna sentit a l’acte. S’acostumen a fer les evolucions més complicades o que demanen espais amples (els carrers on es fan les processons no ho són precisament). Algunes s’han dissenyat i preparat únicament per a fer-se en aquest acte.
 |
| Pas Maspoch (2006) - La Roda ((2008) - Estrella dels Signums (2011) - Quadre dels nens (2012) |
Es fan evolucions com l’Estrella (que ja es feia abans de néixer aquest acte), la Gala (que va néixer el 2004), el quadre Soldats de Pau (2003) i el Triangle (2011), juntament amb les que sí que es fan durant les processons: Encreuaments, Combats de 2, 3 i general i la Fletxa.
Normalment sempre les duen a terme les seccions de llança, però depenent del nombre d’efectius també han fet la seva evolució els Signums (Estendards) i l’Optiada Juvenil.
 |
| Combat de 3 (2014) - Gala (2015) - Fletxa (2016) - Triangle (2017) |
Cada Capità Manaia ha anat dissenyant l’acte segons les necessitats i els efectius disponibles. Durant l’etapa d’en Xavier Pelàez, es va introduir la Gala, el quadre Soldats de Pau, el quadre de l’Optíada Juvenil “la Roda” i el disseny de l’Estrella quan es va passar de 2 seccions de llança a 3 seccions. Durant l’etapa de Jordi Romagosa, es va introduir l’Estrella dels Estendards, el quadre del Triangle, el combat de l’Optiada Juvenil i l’Estrella amb les 3 seccions amb els braços del mateix color. Durant les etapes de Rafael Llibre i Mario Martínez, no s’han estrenat noves figures.
Salutació final
En aquesta part final, el Maniple es distribueix en el recinte de la plaça i fa una salutació final al públic assistent com a agraïment per la seva presencia en aquest acte. Aquesta distribució final, comporta també uns moviments ordenats de totes les seccions.
 |
| Salutació final, anys 2011, 2017 i 2025 |
Un cop finalitza l’acte la formació es dirigeix a Santa Maria per a participar en la Processó Nit de Silenci, excepte els anys 2008 (que es va fer la Passió al pati de la Presó) i el 2009 (quan es va participar a la Processó de Cerdanyola).
Altres aspectes a destacar
Podem destacar el següent:
- L’espai físic
- La visibilitat del públic
- Actes rellevants
L’espai físic
L’acte sempre s’ha dut a terme a la plaça del darrere de l’Ajuntament. Hi ha hagut dues excepcions, els anys 2008 i 2009, per motius d’obres a la plaça esmentada, l’acte es va moure a la plaça Santa Anna, un lloc molt més petit.
La Plaça del darrere de l’Ajuntament és l’únic espai al centre de la ciutat que permet fer un acte d’aquestes característiques.
Sempre hi ha hagut una zona reservada per a les Autoritats, el presentador, el Banderer d'Honor i altres persones autoritzades. De vegades han estat a peu pla, en un escenari o al balcó.
La visibilitat del públic
Normalment el públic assistent ha de veure l’acte a peu pla. Això en dificulta la visió sobretot al públic que està al darrere. Els graons que salven el desnivell al final del Carreró ajuden una mica.
Per a donar resposta a aquest aspecte, alguns anys l’Ajuntament ha proporcionat unes graderies per a una millor comoditat i visibilitat per part del públic. N’hi ha hagut un màxim de tres. El darrer any que es va comptar amb elles va ser l’any 2010, però sols una. L’any 2011, i en plena campanya de retallades en tots els àmbits municipals (o alguns), es va retallar l’import que l’Ajuntament destinava a aquest acte i a l’entitat, i es van eliminar del tot “sine die”. Val a dir que en realitat a qui se li va retallar va ser al públic. Els Armats fem el mateix amb graderia o sense.
 |
| Any 2005, graderies al fons i laterals - Any 2007, es veu la graderia lateral (la pluja va fer acte de presència) - Any 2008, graderies a la Plaça de Santa Anna - Any 2010, una graderia al lateral |
Per tothom és sabut que les evolucions tenen un encant diferent quan es poden veure en altura, en lloc de a peu pla. En són un exemple les filmacions fetes amb dron els darrers anys.
Actes rellevants
Els anys 2006 i 2007 s´hi van representar quadres de la Passió. Ambdós anys el trajecte de Santa Maria a la Plaça de l’Ajuntament, després de la Recollida de la Bandera, es va fer amb el personatge de Jesús i diferents actors que l’acompanyaven com si fos el Camí de l’Amargura. Un cop arribats a la plaça, es representava el quadre (un any el Pretori).
Potser un dels actes més rellevant per la seva transcendència, va ser l’any 2010 quan es va fer un acte simbòlic de traspàs de poders entre el Capità Manaia sortint, Javier Peláez, i el Capità entrant, Jordi Romagosa. Aquell acte va consistir amb parlaments d’ambdós Capitans i de l’alcalde de Mataró, Joan Barón. Xavier Peláez va rebre de part del Armats una placa en agraïment per la tasca feta. L’Ajuntament el va obsequiar amb una reproducció de la Venus de Mataró. No s’ha fet cap més acte de traspàs de poders.
 |
| Representació del Pretori (2006) - Traspàs de poders entre Capitans (2010) - Homenatge a la Bandera (2013) - Insígnies del Maniple (2024) |
Un acte que es va encetar el 2021, va ser la imposició de les Insígnies del Manípulo als Armats que porten més de 25 i 50 en actiu desfilant. Aquell any encara cuejava el tema de la pandèmia, recordem que el 2020 no hi va haver actes de Setmana Santa, i sols es va fer l’acte d’Homenatge. Se’n van ver dues sessions per a poder donar cabuda a més públic (prèvia reserva de localitat), i ha estat l’únic any que el públic ha estat assegut, respectant distancies de seguretat entre cadires i tothom amb mascareta, inclòs el Maniple. Aquell any es van repartir la majoria d’insígnies i els anys posteriors s’han anat lliurant als companys que han anat aconseguint aquesta fita, si es dóna el cas
També es pot destacar l’any 2013 quan es va fer un homenatge als armats difunts i a l’antiga Bandera dels Armats, recuperada el 2010.
És, per tant, un acte diferent envers la resta d’actes de la Setmana Santa i que juntament amb la Recollida de la Bandera a Santa Maria formen part dels actes més emblemàtics del Dijous Sant a Mataró.
(Fotografies: Arxiu Armats)
Jordi Romagosa i Nebot
