dimecres, 28 de desembre del 2011

La Revista dels Armats 9 - Any 2007

La revista número 9 dels Armats surt al carrer l’any 2007.
En aquesta edició la portada presenta una fotografia de l’armat Jordi Llinàs on es veu una composició amb una cuirassa i un escut i com a fons la sorra de la platja i l’escuma d’una onada d’aigua de mar. Una composició arriscada per les pròpies condicions de l’entorn, però amb un resultat excel•lent.
L’escut pertany a la Optiada Juvenil i porta gravat l’escut de la ciutat en la seva versió senzilla. La cuirassa va ser obsequiada el 27 de març de l’any 2006 per l’Ajuntament de Mataró i també porta l’escut de la ciutat. Des de l’any 2010 és la cuirassa que porta el Capità Manaia.
La revista es manté en les 56 pàgines i la part fotogràfica augmenta lleugerament amb 8 fotografies amb color i b/n.
A més de les seccions tradicionals, un article ens parla d’una crònica de l’any 1884, i hi ha un escrit des del Pessebre vivent d’Òrrius, on s’ha participat diferents anys. El Racó dels Sèniors no entrevista a cap armat sinó que fa unes reflexions i comentaris sobre l’entitat. La secció de Personatges Populars de Mataró fa un record al sr. Ramon Vilà, traspassat en aquelles dates i que va ser la persona que va escriure les anteriors ressenyes de la mateixa secció. No apareix cap referència als premiats de l’any 2006.
En no rebre l’escrit del Patronat de Cultura, es va optar per a deixar la pàgina en blanc.


Contingut de la revista:
-    Salutació (Joan Antoni Baron - Alcalde)
-    Salutació del President (Anastasi Codosal - President)
-    Mirem la vida amb ulls transparents (Mn. Joan Barat – Rector de Santa Maria)
-    Un any més (Capità Manaia – Xavier Pelàez)
-    Amunt el teló!! (Francesc Constantí – Director Passió)
-    El Racó dels Sèniors  (Josep M. Herrero)
-    De la nostra història Passió (Josep M. Herrero) (crònica del 1884)
-    Jesús! Quina Passió (Marc Romagosa)
-    Actes amb participació dels Armats
-    Actes organitzats pels Armats de Mataró
-    Personatges populars de Mataró - Ramon Vilà (Eloi Turà)
-    Des de l’amic del Pessebre vivent d’Òrrius (Antoni Trenchs)
-    Programa d’actuacions pels carrers de Mataró
-    Els Meus records - Banderer d’Honor 2007 (Quico Castañares)
-    La Passió – Jesús el Crist (Cartell i ordre dels quadres a la representació a la Sala Cabanyes)
-    Passatemps
-    Vinyetes d’Humor
-    Agraïment als anunciants i col•laboradors


Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

divendres, 23 de desembre del 2011

Els Armats al Pessebre Vivent d'Òrrius

I ara és el torn d’Òrrius.

Els dies de Nadal i Sant Esteve, un grup, aquest cop més reduït, de sis o set armats col•laboraran en el Pessebre Vivent d’aquesta localitat del Maresme.

Les representacions seran el dia de Nadal i el dia de Sant Esteve a les 8 del vespre.

Es tracta d’un pessebre que aprofita el marc del poble i el bosc, per a fer les seves escenificacions dels diferents quadres de tot bon pessebre: la fusteria, el mercat, l’anunciació, etc. sense oblidar el naixement que finalitza el recorregut.

Més de 150 figurants i 25 quadres tradicionals en un espai a l’aire lliure.


Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

dimecres, 21 de desembre del 2011

El Pessebre Vivent de Corró d'Avall

El passat cap de setmana els Armats de Mataró hem col·laborat per segon any consecutiu al Pessebre Vivent de Corró d’Avall.

Aspecte del Pretori
Enguany els organitzadors del pessebre han habilitat un espai propi pels Armats, aprofitant l’entrada de l’Església amb les seves columnes. El decorat, amb catifa vermella inclosa, representava el Pretori. Per la nostra part hem contribuït a la ornamentació amb els dos fascios i els nostre estendard principal.

Edicte d'empadronament

L’altre espai amb la nostra presència va ser, igual que l’any passat, el quadre de l’empadronament, on en Jordi Romagosa el dissabte i en Josep Riera el diumenge, han llegit el text corresponent a l’edicte, en les diverses representacions que s’han anat fent pels diversos grups que anaven visitant el conjunt.

Quadre de l'Edicte

La resta d’Armats han ocupat els seus llocs fent de guàrdia al mercat i acompanyant als visitants durant el recorregut. Fred no n’ha faltat, però amb l’ajut de les fogueres i els gots de brou calent s’ha pogut anar fent estona.

Les visites han estat molt nombroses, fet que fa que els organitzadors estiguin prou satisfets.

Al Maremagnum

Però abans d’aquest cap de setmana, recordem que el dia 3 de desembre vam estar amb ells al Maremagnum, en la representació que s’anava fent per tots els visitants d’aquest centre comercial.

El campament romà

Pot semblar que aquestes activitats no son adients per a nosaltres, però únicament pel somriure i la cara de contents que ens van obsequiar un grup de nois i noies amb minusvalidesa, que es van fer unes fotografies amb nosaltres, ja va valer la pena.

En el Pessebre


En els diferents dies i actes hem comptat amb la presència dels Armats: Eloi Turà, Francisco Garcia, Antonio Espriu, Josep Riera, Jaume Alegre, Jordi Llinàs Ortiz, Gonzalo García, Jordi Romagosa, Francisco Ruiz, Juan Garcia, Carles Trell, Amador Avalos, Toribio Gutierrez, Ernest Casademunt Llobet, Ernest Casademunt Moya, Rubén Moya i Pau Cortés.

Han tingut cura de la Logística: Roser de Elias, Jordi Llinàs Barrios. Josep M. Herrero, Rosa Moya, Marcela Enrique i Júlia Montero.

(Fotografies: Jordi Llinàs i Barrios)

 

Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

divendres, 16 de desembre del 2011

Visita a Roma any 1986. Crònica d'un viatge (III)

A la tarda l’autocar dels Armats va desplaçar-se a l’església de la Trinità dei Monti, on va aparcar i la formació va vestir-se a peu d’autocar. Es tractava de fer una desfilada a la Plaça d'Espanya, en atenció a la ciutat de Roma, per a la qual es va convidar especialment el seu alcalde, qui excusà l’assistència degut a una sessió de pressupostos que tenia a l’Ajuntament. No obstant envià un representant per a ser present en l’acte. Abans de procedir a la desfilada s’intercanviaren uns presents entre els representants dels Armats i l’Ajuntament de Roma. Per part dels Armats, fou entregat un casc d’armat en miniatura i, en nom de l’Alcalde de Mataró per a l’Alcalde de Roma, fou entregat un quadre que consistia en una rajola ceràmica amb el dibuix de la Creu de Terme i també dos llibres de la història de Mataró. En nom de l’alcalde de Roma, foren entregades dues medalles que simbolitzaven la ciutat eterna, una pels Armats i l’altra per a l’Alcalde de Mataró.
 
Moment de la desfilada (Foto: Rita Minguillon)
 
La desfilada es va dur a terme al replà central, on es va distribuir la formació, per a fer unes evolucions i un ‘Combat de 2’, davant dels nostres acompanyants i una munió de curiosos que no esperaven trobar-se soldats romans en aquell indret. Novament es va repetir la pregunta de si aquell espectacle era típic de la ciutat romana. “Doncs, no. És típic de moltes poblacions de Catalunya i en especial de Mataró”, era la nostra resposta, tot esperant que ens entenguessin.
 
Salutació de la Tropa als assistents (Foto: Arxiu Armats)
 
La sortida del recinte es va fer tot pujant les escales fins a dalt de tot. A més d’un li va costar mantenir el pas tot anant pujant. Un cop a dalt, ens vam tornar a canviar a peu d’autocar i retorn a la residència per sopar i descansar.

El dia 25 pel matí els dos autocars van iniciar el camí de retorn amb aturades a Florència i a Pisa per dinar. El que s’ha comentat en el viatge d’anada és vàlid pel de tornada, però a més, ara tothom portava un sac ple de records i vivències d’un viatge irrepetible.

Cansats però contents, l’expedició va arribar a Mataró ben entrada la matinada del dia 26, on després de la descàrrega del material i dels comiats, algú va aprofitar per anar a treballar. 
 
Portada del Crònica de Mataró de 30/09/1986 (Arxiu Armats)
 
Així va finalitzar aquell viatge tant especial per a molts.

Especial pels socis Armats en actiu, per haver fet un acte que cap colla havia fet abans. Estaven en actiu en aquell any: Rafael Soriano i Gudiel, Joan Rovira i Robé (a.c.s.), Francesc Casabella i Prat (a.c.s.), Joan Jordan i López, Francesc Brullet, Francesc Xavier Brullet i Pérez, Josep M. Brullet i Pérez, Amadeu-Miquel Llinàs i Barrios, Jordi Roca i Vallmajor (a.c.s.), José Cebrian i Rodríguez (a.c.s.), Josep Gómez i Valls, Francisco Javier Peláez i Sanfrancisco, Jordi Romagosa i Berga, Albert Miquel i Nogueras, Josep Balateu i Giralt, Jordi Llinàs i Barrios, Daniel Mataró i Vidal, Jordi Romagosa i Nebot, Miquel Guillén i Torres, Francesc Serra i Roselló, Jaume Sanegre i Fontfreda (a.c.s.), Joan Lluís Martin i Báez, Climent Roca i Oromi, Francesc Castañares i Salazar, Feliu Rovira i Sánchez, Miquel Faja i Sagalés, Jordi Martí i Gelabert, Josep Riera i Font, Ignasi López i Fernández, Jordi Argés i Codina, Joaquim Tudela i Roy, Lluis M. Parull i Cabot (a.c.s.) i Josep M. Dresaire i Montasell.

Pels que no eren Armats, per haver pogut ser per un dia Armats de ple dret. Van formar part d’aquell grup: Josep M. Malé (a.c.s.), Ramon Gay, Miquel Ros i Vila, Josep M. Gironés i Micas (a.c.s), Damià Ros i Avellana, Salvador Carbonell i Jordi Colomer i Durà. Cas especial el d’en Miquel Ros, ja que s’acabava de casar i va empalmar el viatge de nuvis amb el viatge a Roma.

Per a alguns d’ells, pel fet de ser la seva primera sortida com a Armat, com per exemple el cas d’en Jordi Romagosa i Nebot (actual Capità Manaia), d’en Jordi Martí i Gelabert (actual Ajudant del Capità) i d’en Francesc Casabella i Prat (a.c.s.). O també el cas de Jordi Romagosa i Berga, que en els seus anys de soci va ser l’únic cop que es va vestir d’armat. Per l’armat Ignasi López i Fernández, que en aquesta sortida va ser el primer cop que va ocupar el lloc de Decurió, lloc que ha ocupat després durant més de vint anys.

I d’altres anècdotes personals que desconeixem.

Assistents a l'acte (Foto: Gemma Romagosa)
 
El dissabte 24 de setembre de 2011, una gran part d’aquestes persones ens vàrem retrobar per recordar-ho, en la commemoració d’aquests XXV anys del viatge i del qualificatiu “Soldats de Pau”. Acte on es va poder visionar un resum de les filmacions originals de Jaume Ridorsa i Antonio López, en un muntatge en que va preparar el company armat Miquel Guillén. Va ser un moment emotiu, en recordar els aspectes i les anècdotes d’aquest viatge que, sens dubte, va marcar un abans i un després dins de la nostra entitat.
 
Parlament d'Amadeu Llinàs - Portaveu (Foto: Gemma Romagosa)
 
Des de la Junta actual, volem donar les gràcies a tots, per haver aportat el vostre granet de sorra a la història dels Armats. Història que ens ha ajudat a arribar fins el que som ara i que ens empeny cap el nostre futur més proper.
 
Parlament de Jordi Romagosa - Capità Manaia (Foto: Gemma Romagosa)
 
Els integrants d’aquella Formació i els acompanyants, tots plegats, podem dir amb satisfacció; “aquell dia jo hi vaig ser”.
 
L'Alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora es dirigeix als assistents (Foto: Gemma Romagosa)



Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia


dimecres, 14 de desembre del 2011

Els Armats al Pessebre de Corró d'Avall

Ja tenim el Nadal ben a prop i pels Armats comencen els actes nadalencs.

Aquest cap de Setmana un grup de 14 armats col·laboraran en el Pessebre Vivent de Corró d’Avall, repartits entre les representacions de dissabte i diumenge, dies 17 i 18.

La col·laboració en aquest pessebre de la veïna població del Vallès i que es representa dins del bosc que envolta la pròpia Església de Santa Eulàlia, va començar l’any passat.

Es tracta d’un pessebre que es va començar a representar l’any 1997 i que actualment compta amb la participació d’unes 300 persones en els diferents àmbits. El pessebre forma part de la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya. L’any passat va ser visitat per unes dues mil persones.
 
Informació: Pessebre Corró

Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

dijous, 8 de desembre del 2011

Visita als Armats de Torredembarra

Comença el compte enrere per la visita que farem el dia 21 d’abril de 2012 als companys de Torredembarra en motiu dels 50 anys de la seva recuperació. 
El Castell, seu de l'Ajuntament de Torredembarra (Foto: Jordi Romagosa)
Però primer fem una mica d’història. El passat 7 de Juny es va rebre una notificació del Capità Manaies dels Armats de Torredembarra, comunicant-nos que volien venir a Mataró per a parlar amb la nostra Junta. Dit i fet, el 29 de juny ens varem reunir al nostre local integrants de ambdues Juntes Directives.

Va ser aleshores quan el seu president, el sr. Pere Font, ens va informar que la seva agrupació, que va quedar dissolta arran de la Guerra Civil, es va recuperar l’any 1962 i que, per tant, celebraven els 50 anys de la seva recuperació. Una feina realment meritòria, la de les persones que l’any 1961 van dedicar temps i esforços per recuperar aquesta tradició.

Plaça del Castell (Foto: Jordi Llinàs)
Aprofitant doncs, aquesta efemèride i dins dels actes que la recordaran, varen pensar de fer una reunió entre algunes colles per a celebrar-ho de la millor manera que sabem: amb una desfilada d’Armats pels carrers més importants de la vila. Per a fer-ho han convidat als Armats de la Sang de Tarragona, agrupació germana amb la que els uneix una col·laboració mútua, i volien que els Armats de Mataró els acompanyéssim en aquesta celebració.

No cal dir que, a tota la nostra junta, la proposta ens va semblar molt interessant i, evidentment, un honor que pensessin precisament en nosaltres en una celebració tan especial. 

Reservada, doncs, la data del 21 d’abril de 2012, calia fer una visita a la vila de Torredembarra per veure sobre el terreny la seva idea i l’estructura de l’acte. Per aquest motiu ens van convidar als integrants de les Juntes directives de Mataró i Tarragona, a que ens desplacéssim el passat dia 4 de desembre a la seva vila per a tenir aquest intercanvi d’opinions. 

Interior del Castell (Foto: Amadeu Llinàs)
Quatre persones de la Junta es van desplaçar a la vila de Torredembarra, on van ser rebuts per la seva Junta Directiva, encapçalada pels Srs. Pere Font (President) i Antonio Roig (Capità Manaies). Per qüestions de dates no van poder assistir els companys de Tarragona.
Primer de tot es va fer una visita al Castell que és la seu de l’Ajuntament, on vam poder veure el seu magnífic pati porticat. L’edifici es troba a la part més alta de la vila i davant seu es troba la Plaça del Castell.

Els presidents Jordi Llinàs i Ortiz i Pere Font i Mas (Foto: Jordi Romagosa)
A continuació es va visitar l’Església Parroquial de Sant Pere, on destaca el quadre de Sta. Rosalia (Patrona de la Vila) i el seu Orgue Barroc. És a les golfes de l’església, perfectament condicionades, on els Armats tenen la seva seu.

Interior de l'Esglèsia (Foto: Jordi Romagosa)
Just al davant vam veure la Torre de la Vila, d’estil mudèjar. En aquell moment vam poder saludar a l’alcalde de la vila, el Sr. Daniel Massagué, que va agrair la nostra visita, tot esperant poder gaudir de la jornada del mes d’abril, moment que recull la fotografia.

Vista de la Torre (Foto: Jordi Llinàs)
El nostre itinerari ens va portar a l’edifici de l'escola Antoni Roig. Un edifici d’estil modernista on es va constituir la fundació destinada a donar educació als nens de la vila. També va proveir un fons per a poder dotar amb 700 pts (del segle XIX) a les donzelles pobres de la vila. Curiosament el costum es manté en l’actualitat de forma simbòlica. 
Retrat del Sr. Antoni Roig (Foto: Amadeu Llinàs)
A continuació es va fer un recorregut pels carrers on es té previst fer la desfilada. Tot aprofitant la passejada vam poder veure la Residència Pere Badia i els carres més cèntrics com el carrer Major i el carrer Ample, que ens portaren al final del recorregut, de nou a la Plaça del Castell. Aquest recorregut va servir per a introduir, per ambdues parts, lleugeres modificacions a la proposta inicial, que d’això es tractava, de fer un intercanvi d’opinions entre tots. Intercanvi que es va mantenir en el moment de comentar com es faria l’acte final de la desfilada i que varem finalitzar amb un dinar de germanor, on el bon humor que ens caracteritza va servir per arrodonir una jornada completa. 

Davant de l'Escola Antoni Roig (Foto Jordi Llinàs)
Una diada, doncs, molt profitosa per a tots per a començar a posar fil a l’agulla de cara a aquesta desfilada. I per part nostra també, es clar, per a poder contribuir a aquest acte de commemoració amb una representació ben nombrosa de la nostra agrupació.

Integrants de les dues Juntes  (Foto: Jordi Llinàs)
Nosaltres, que també en sabem de les dificultats que la història ens ha posat al davant de cara a mantenir vives les tradicions de la Setmana Santa en general i dels Armats en particular, tenim coneixement de causa per valorar en tota la seva magnitud, l’esforç i la il·lusió que els hi representa el poder celebrar els 50 anys de la recuperació dels Armats de Torredembarra

Que per molts anys! 
 
Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

dimarts, 6 de desembre del 2011

Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (II)

El dimecres 24, tocava llevar-se d’hora, esmorzar i marxar cap a la ciutat. A les 9 del matí s’havia d’entrar al recinte de la plaça Sant Pere. L’autocar dels que desfilaven per una banda, el dels acompanyants per una altra. Els Armats ja van sortir de la residència mig vestits. És a dir, un autocar ple de gent vestida amb túnica curta, mitjons i sandàlies. No sabrem mai què hauria passat si ens haguessin aturat els Carabinieri per qualsevol imprevist.

L’autocar va aparcar al costat de les columnes, on s’ajunten els carrers Via Tunica  i Via Paolo VI. Allà es van descarregar les caixes de cartró i tothom va acabar de vestir-se a peu d’autocar. Les cares de la gent que passava per allà i que anaven a l’audiència, van ser tot un poema. Una colla de gent vestint-se de... Soldats Romans ! Alguns es pensaven que formava part de la posta en escena i que eren de la pròpia ciutat. “No, som de Mataró, de Barcelona” els hi fèiem entendre com podíem. 
 
Moment de l'arribada a la Plaça de Sant Pere
 
Aproximadament a les 9 del matí, la formació va entrar al recinte, després de passar pels preceptius controls de seguretat, tot marcat el pas. En aquest punt, ja es va veure clar, que la presència d’una gent vestits de romans, que no eren romans de Roma, sinó mataronins, desfilant sota aquelles columnes i acostant-se a l’escenari, copsaria l’atenció dels milers de persones d’arreu del món que ocupaven la plaça. Les empentes per a poder acostar-se a retratar o filmar aquella novetat en una audiència, les varen poder veure els propis Armats mentre desfilaven. No van ser els únics. Els fotògrafs acreditats, els reporters i corresponsals de més de trenta cadenes, van córrer al costat dels integrants d’aquell grup que entraven vestits d’una forma estranya i al ritme d’uns timbals, marcant una mena de pas marcial totalment desconegut. Els rodets de fotos que van arribar a gastar els fotògrafs (no hi havia tecnologia digital) potser van fer que algun d’ells fes curt per a la resta de l’acte.     

L’anècdota de l’entrada va ser que el Sant Pare Joan Pau II va sortir al balcó del seu despatx a veure qui era que estava fent aquell escàndol a la Plaça. Diuen que va acabar seguint el compàs dels timbals tot picant de mans.

En arribar als peus de l’escalinata de la Basílica, la formació va aturar el seu pas i es va distribuir a les cadires que tenia reservades, al costat dret de la tribuna que ocupava el Sant Pare durant les audiències. Eren èpoques en què les audiències encara es feien a la plaça.
 
Tot esperant el començament de l'acte
 
El dia era lluminós. La plaça plena de gent. La calor, impressionant. El metall de les cuirasses i cascs anava agafant temperatura per moments i la suor ens queia cara avall.

El Sant Pare va entrar a la plaça, encara en cotxe descobert, i la multitud va respondre amb salutacions i crits d’afecte. En aquell moment el grup conjunt de Llavaneres i Mataró van onejar una gran senyera.

Feta l’al·locució del Sant Pare a tots els peregrins i en finalitzar l’audiència fou quan es dirigí a parlar a peu, a molts dels congregats i, tot seguit, també als Armats, que estàvem situats en la gran escalinata amb la Basílica al fons, junt amb la representació de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres.
 
Moment de la conversa amb Joan Pau II
 
Fou en aquest moment, quan es féu entrega per part del President Honorífic dels Armats, Marcel·lí Llinàs (a.c.s), d’un casc en miniatura, reproducció dels que porta la tropa. Per part dels representants de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, fou entregada una reproducció del Sant Crist que tenen a l’església. El Sant Pare, en correspondència va fer lliurar un rosari a cadascun dels Armats. Fou durant aquest acte quan, enmig de les fotografies de rigor i les converses protocol·làries, el Sant Pare s’adreçà als que tenia al costat i en un castellà perfecte els hi va dir: “Estoy muy contento de veros y saludaros y quiero que seáis siempre Soldados de Paz”.  SOLDATS DE PAU, nom que hem portat amb orgull des d’aquell dia.
 
Els Armats amb el Sant Pare
 
La sortida es va fer marcant el pas, mentre la plaça s’anava buidant de gent i d’altres persones aprofitaven per a fer les fotografies que no havien pogut fer durant l’entrada. En arribar a la Via Paolo VI, la formació va fer el ‘Combat de 2’ per a tots els assistents. Més i més fotografies de la gent que es concentrava al voltant de la tropa i, com anècdota, una parella de nuvis que es van retratar amb aquells soldats romans. Sobretot la núvia, que es va retratar amb tots els Armats que va poder.

Tota la tropa es va vestir a peu d’autocar i a continuació el grup va fer una breu visita pel voltants de la Via della Conziliazione i el castell de Sant Angelo, fins a l’hora de dinar. 

(Continuarà)

(Fotografies: Arxiu dels Armats de Mataró)
 
Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia



dimecres, 30 de novembre del 2011

Els Armats al Maremagnum

Els Armats de Mataró començarem la campanya de Nadal aquest dissabte dia 3, tot col·laborant amb els amics de Corró d’Avall en la representació del seu Pessebre Vivent. 

De 12 a 2 del migdia, i de 6 a 7 de la tarda, a diferents indrets del centre comercial, es podran veure els diferents quadres d’aquesta representació. Els Armats estaran en un escenari de la primera planta. 
L’acte s’emmarca dins la campanya “Un Nadal Viu” que convertirà durant els dissabtes i diumenges de desembre tot el centre comercial en un gran Pessebre Vivent. El Pessebre de Corró d’Avall serà l’encarregat d’obrir aquests actes que finalitzaran el 23 de desembre amb la participació en total de 8 Pessebres Vivents de Catalunya.

La primera representació del Pessebre Vivent de Corró d’Avall va tenir lloc el desembre de 1997. Des d’aleshores, el pessebre ha anat creixent en participants i, també, en visitants, fins arribar a quasi els dos mil visitants que va tenir la representació l’any passat. Un dels factors que ha fet possible aquest increment de visitants va ser entrar a formar part de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, l’any 2009, que ha permès situar Corró d’Avall en el mapa de representacions a Catalunya i que el municipi sigui, en un futur, l’organitzador de l’assemblea anual de pessebres vivents.

Actualment, el Pessebre Vivent de Corró d’Avall compta amb la participació d’unes 300 persones, de totes les edats, entre figurants, col·laboradors, patrocinadors i organitzadors, que any rere any treballen per millorar les escenes representades. A tal d’exemple, des del nen Jesús, que sol ser un nadó de veritat, fins al ferrer, que enguany farà 82 anys, passant per diverses generacions i, sobretot els joves, que són el futur de l’entitat. Al llarg d’aquests darrers anys, el Pessebre Vivent també ha comptat amb la col·laboració d’altres entitats de fora de la comarca, com la Coral Albada de Granollers, la Coral Nats del 59 d’Argentona, la Hermandad Rociera de Bellavista i els soldats romans dels Armats de Mataró, que ho fan des l’any passat. 
 
Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

divendres, 25 de novembre del 2011

Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (I)

 

Seria pels voltants del mes de juny de l’any 1986, quan el mataroní Monsenyor Jaume Gozález i Agápito, aleshores Rector de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, va proposar a una representació dels Armats i en el decurs d’un dinar a la rectoria de la Parròquia, que els Armats poguéssim acompanyar-los en la seva visita prevista pel setembre a la Ciutat Eterna amb motiu de la celebració del mil·lenari de la Parròquia. A més, es va apuntar el fet de que hi havia moltes possibilitats de poder desfilar a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

Va ésser una idea i una proposta que la junta dels Armats va rebre, segurament, amb cara d’incredulitat, però, com acostuma a passar amb aquestes coses, el fet de trobar-se amb un desafiament d’aquestes dimensions va provocar una d’aquestes reaccions sobtades. Dit i fet, l’equip directiu va començar a posar fil a l’agulla encarant una sortida prou complicada, que encara deixava forces interrogants oberts.

En primer lloc, la possible resposta dels propis integrants al fet de sortir de la ciutat per a fer una desfilada i, a més, fora del temps de Setmana Santa. En segon lloc, el fet d’anar tan lluny plantejava dos, o més, problemes importants. Per una banda, com fer el viatge i de l’altra es presentaven els problemes logístics de portar tot el material de la desfilada. Quina cara farien a les duanes en veure tot un seguit de llances, escuts i cuirasses de metall?    

Potser pel fet de que seria el primer cop en sortir a desfilar fora del país, de que seria la primera agrupació d’Armats en fer aquest viatge o pel que sigui, el que de vegades no es pot fer ni en tot un any, es va fer en tres mesos.

Un problema important va ser la falta de gent per a poder fer una formació digna i representativa. Alguns Armats en actiu no es van apuntar al projecte. En tractar-se d’un dia laborable, no podien deixar les seves obligacions i d’altres no van considerar la proposta prou atractiva i van declinar participar-hi. Això deixava forces vacants a la formació i calia cercar nous efectius. 

L’any 1986 encara existia la col·laboració entre els Armats i la Sala Cabanyes en l’organització del Misteri de Passió. Això va permetre que molta gent aliena a l’entitat tingués coneixement d’aquest viatge i decidís participar-hi com a pelegrins. Alguns dels acompanyants, doncs, van cobrir les vacants i es va poder comptar amb una formació prou representativa de 40 Armats, amb el problema afegit de que caldria que els nous poguessin aprendre tant el pas com les evolucions que es poguessin fer. Per sort tot es va resoldre molt bé gràcies a la bona predisposició i a l’interès de tots.

Superats els entrebancs purament organitzatius i amb tota la gent disposada pel viatge, arriba el dia de la sortida, el dilluns 22 de setembre del 1986, a la Plaça dels Bous de la nostra ciutat, on dos autocars de l’empresa Casas ens esperaven. A quarts de 10 de la nit, la plaça bullia amb l’activitat frenètica de carregar les maletes als portaequipatges; junt amb les caixes de cartró, les llances, els estendards i els timbals; i els familiar que venien a acomiadar-nos. Cal remarcar que les cuirasses, els escuts, els cascs i els maniguets, anaven dins de les caixes de cartró, de manera que cada armat sabia que en una caixa numerada hi tenia tot el seu equipament. A dos quarts d’11 de la nit i amb tota la il·lusió del món començà el viatge.

Ens esperaven, aproximadament, unes vint-i-dues hores de viatge, o sigui, tota la nit del dilluns i el dimarts gairebé sencer. Enmig, tota una nit intentant dormir (cal recordar que parlem d’autocars de fa 25 anys) i tot un dia de viatge que semblava que no s’acabaria mai. Les cames no sabíem si eren les del veí o bé les nostres.

Un autocar on encara es podia fumar. Amb aire condicionat. Que portava vídeo (Beta), i on ens van passar “Ben-Hur” (dues vegades), “Las Sandalias del Pescador” (dues vegades, també) i “Los Diez Mandamientos” (potser sols una vegada). En tot cas, tant és si va ésser una o dues vegades la pel·lícula. La qüestió era passar el temps com fos. Parlant amb els companys, mirant per la finestra o cantant cançons que la Marta Romagosa conduïa.

Per fi arribàrem, aproximadament a les vuit del vespre del dimarts 23, a la residència Fraterna Domus, a uns 30 km de la ciutat de Roma. Tot seguit, la descàrrega d’equipatges, la distribució de les habitacions i el sopar per a tots. Però el més important en aquells moments, era localitzar a Monsenyor Jaume, perquè ens digués si teníem el permís per a poder desfilar l’endemà per la Plaça de Sant Pere. El grup de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres ja feia dies que era a Roma, ja que el seu viatge va començar abans i van fer més jornades d’estada a la ciutat, visitant aquest museu permanent que és la ciutat de Roma. Després de sopar, doncs, una visita llampec a la ciutat perquè poguéssim visitar alguns indrets de la mateixa, entre ells la Fontana de Trevi de nit.

Mentre la majoria del grup feia aquesta visita, l’aleshores president i Capità Manaia, Xavier Peláez, l’Albert Miquel, en Jordi Llinàs i l’Amadeu Llinàs, tots integrants de la Junta Directiva, van agafar un taxi perquè els portés a l’adreça on podrien trobar a Mn. Jaume. Si haguessin tingut un mòbil, el que s’haurien estalviat! El taxista, fent honor a la fama, merescuda, de conducció tan peculiar que tenen els italians, va passar-se semàfors en vermell, carrers en direcció contrària, va pujar i baixar les voreres i, no podia faltar, va esbroncar els altres conductors. Van arribar a destí i Mn. Jaume, en veure la cara d’angoixants que feien, els hi diu: “Tranquils, que demà desfileu per la Plaça de Sant Pere”. No sabem si la cara d’angoixants era pel permís o pel viatge en taxi.

Un cop feta la visita nocturna, tornada a la residència per a dormir, per fi, en un llit.

(Continuarà)

Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

dilluns, 21 de novembre del 2011

Els nostres Cascs

Guàrdia pretoriana
Una de les característiques més rellevants de la vestimenta dels Armats és, sens dubte, el casc. Més o menys ornat, però sempre amb el característic plomall que hem relacionat amb els cascs dels soldats de l’Imperi Romà o de la Guàrdia Pretoriana.
Històricament els cascs romans, coneguts com a galea o cassis han variat molt de forma durant les diferents etapes de la història de Roma. Models coneguts son el casc de Montefortino, el casc Coolus i el casc Imperial.
La nostra agrupació ha agafat l’estil de casc romà representat en gravats sobre pedra que actualment es troben al Museu del Louvre, on es representa a la guàrdia Pretoriana amb vestit de gala, i els relleus de la columna Trajana de Roma.

Columna Trajana (Foto: Jordi Romagosa)
Diferents models de la nostra agrupació:

Casc Juvenil
Capità Manaia


Capità: És el que porta el Capità Manaia, És totalment daurat i es caracteritza per tenir el suport del plomall de feltre de color granat. El plomall és fet de plomes naturals, també de color granat.

Juvenil: El que actualment porten el integrants de la secció de llança de l’Optiada Juvenil. Porta el plomall de color verd i és totalment daurat.




Decurió 1a i 2a
Decurió 3a


Decurió: El que actualment porten els Decurions de la  tropa. Cada Decurió va al davant de 5 soldats de llança. Porta el plomall de color negre. La visera i el suport del plomall son daurats, la resta platejat. Existeixen dues variants d’aquest casc, essent els dels Decurions de la 3a secció de llança lleugerament diferents.

 

 
Soldat 1a i 2a
Soldat 3a



Soldat: El que porten els soldats de llança. Amb el plomall vermell, és el més característic. La visera i el suport del plomall son daurats, la resta platejat. En tenim també dues variants.




  

Cap de Banda
Timbal primer


Cap de Banda: És el que porta el Cap de la Banda. Es caracteritza per ser tot daurat i portar el plomall de color blanc.

Timbaler primer: El porta el Timbaler primer de la Banda. El suport del plomall i uns aplics de la visera son platejats. El seu plomall és de color os.




  
Banderer
Optió Tropa

Banderer: Casc que porta el Banderer de la formació. És semblant al dels Decurions, però més ornat i amb plomall de color os. Aquest model de casc, amb lleugers variacions, és el que porten també els Escortes del Banderer, el cap de l’Optiada Juvenil i el cap dels Signums o Signífers

Optió de Tropa: És exactament igual que el dels Decurions, excepte el plomall que és de color os.




Banda
Optió Signums

Banda: És el que porten la resta d’integrants de la Banda. El suport del plomall i la visera son daurats, la resta platejat. Porten el plomall de color negre.


Optió Signums. És exactament igual que el de la Tropa, excepte el plomall de color os.  





Arquer



Arquer / Equite: Casc totalment platejat amb el plomall de color vermell. Aquest tipus de casc el porten els conductors de la Biga i els arquers, però també l’Optió de l’Optiada Juvenil i el Signífer principal, que porta l’estendard amb l’escut de l’entitat. 






Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia
 
(Fotografies dels cascs : Gemma Romagosa) 

dilluns, 14 de novembre del 2011

La Revista dels Armats 8 - Any 2006

L’any 2006 surt al carrer la vuitena revista dels Armats. En aquesta edició la portada presenta una fotografia on es veu un Equite, armat a cavall i la Biga, carro romà tirat per dos cavalls. La fotografia correspon a la trobada d’Armats de l’any 2004 a Mataró.
La revista es manté en les 56 pàgines i la part fotogràfica es manté baixa amb sols 4 fotografies a color i 1 en b/n.
Les seccions tradicionals es mantenen i apareix ja la del ‘Racó dels Sèniors’ com a entrevista a un armat veterà. Si bé apareixen dues fotografies de l’exposició dels 300 Anys d’armats a Mataró, que es va organitzar el 2005, no hi ha cap article que comenti aquest esdeveniment.
En aquesta edició surt per primer cop i sota el títol de ‘Programa d’actuacions’, la previsió de les evolucions i els llocs on es faran a les processons de Dijous i Divendres Sant. Es tracta d’una iniciativa a fi i efecte de que els assistents sàpiguen de bell antuvi on es poden situar per a veure determinades evolucions i el nom de les mateixes.   
La secció de personatges de Mataró ens parla del carrer St. Francesc d’Assís i els seus voltants, i alguns dels comerços que hi havia.

 
Contingut de la revista
-         Salutació (Joan Antoni Baron - Alcalde)
-         A les portes de Setmana Santa (Jaume Graupera – Cultura)
-         Salutació del President (Anastasi Codosal - President)
-         La conversió del Centurió (Manuel Seliva – Consiliari comissió Setmana Santa)
-         Encetem un nou centenari (Capità Manaia – Xavier Pelàez)
-         L’orgull de ser Armat (Fermí Manchado)
-         El Racó dels Sèniors Lluis Rabassa i Fuster (Josep M. Herrero)
-         Passió? (Joan Rovira – Passió)
-         La pinya de la Passió (Francesc Constantí – Director Passió)
-         Actes amb participació dels Armats
-         Actes organitzats pels Armats de Mataró
-         Personatges de Mataró VII (Extret del llibre de Ramon Vilà)
-         La Quaresma dels Armats (Mn. Joan Barat – Rector de Santa Maria)
-         Programa d’actuacions pels carrers de Mataró
-         Banderer d’Honor 2006 Jaume Sanegre Fontfreda (Josep M. Herrero)
-         Lliurament de premis 2005
-         De la Història (Josep M. Herrero)
-         La Passió – Jesús el Crist (Cartell i ordre dels quadres a la representació a la Sala Cabanyes)
-         Passatemps
-         Vinyetes d’Humor
-         Agraïment als anunciants i col·laboradors
 
Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

dimarts, 8 de novembre del 2011

Nou President dels Armats de Mataró

Els Armats de Mataró informen que des del passat 8 d’octubre, el sr. Jordi Llinàs i Ortiz és el nou President de l’entitat, en substitució del sr. Albert Miquel i Nogueras, el qual va presentar la seva dimissió irrevocable el passat 6 d’octubre per motius únicament personals i familiars.
Tal i com es contempla als Estatus de l’entitat, el sr. Jordi Llinàs i Ortiz, que ocupava el càrrec de vicepresident primer, va accedir a la presidència amb el suport de la resta de companys de la Junta Directiva de l’entitat i el canvi es va comunicar a l’Assemblea de Socis, que ja estava convocada amb anterioritat pel 20 d’octubre, pel coneixement de tots els associats presents.

diumenge, 6 de novembre del 2011

La Revista dels Armats 7 - Any 2005

L’any 2005 és el de la commemoració dels 300 anys de l’existència documentada dels Armats a la ciutat de Mataró. Existeix una prova documental de l’any 1705 de la Confraria del Santíssim Sacrament o Minerva, que es conserva al Museu-Arxiu de Santa Maria. Això no vol dir que no existís abans la presencia d’Armats o Caps de ferro, com s’anomenaven, a les processons de Setmana Santa, però no es pot precisar per falta de prova documental.
En aquesta edició la portada, ja amb el seu disseny definitiu, ens presenta un recull de sis fotografies a color de diferents aspectes de la història recent dels Armats. D’esquerra a dreta i de dalt a baix tenim :
-         Acte de Recollida de la Bandera, que se celebra el Dijous Sant
-         Audiència amb Joan Pau II al Vaticà – 1986
-         Acte d’Homenatge a la Ciutat, també el Dijous Sant
-         Evolucions a la Plaça del Monestir de Montserrat – 1988
-         Trobada d’Armats de Girona – 1990
-         Evolucions a la Plaça del Monestir de Montserrat – 1988
Una crisi a nivell de Junta Directiva, en trobem un article que ho comenta, va causar un lleuger punt mort que va afectar a la revista que es va reduir fins a les 56 pàgines i poques fotografies a l’interior. No obstant es va tirar endavant un acte prou ambiciós, com va ser l’exposició 300 anys d’Armats a Mataró que es va mostrar a l’Ateneu de la Caixa Laietana. 
Tornen les seccions d’entrevistes i comentaris de persones vinculades a l’entitat, i desapareix la de comentari de pel·lícules de romans. La secció de personatges de Mataró que hauria de ser la V, passa per error a la VI, repetint el comentari sobre en “Salmerón”, que s’havia publicat a la revista n. 6, i comenta el personatge d’en “Cau”, un escombriaire.
No hi ha cap comentari sobre la costellada i únicament s’informa de la relació dels premiats de la temporada anterior.
Destaca un article sobre aspectes de la historia dels Armats des de la Guerra Civil.

Contingut de la revista:
-         Salutació (Joan Antoni Baron - Alcalde)
-         L’existència dels Armats (Jaume Graupera – Cultura)
-         Salutació del President (Anastasi Codosal – President)
-         La paradoxa dels Armats: Soldats de Pau (Manuel Seliva – Consiliari comissió Setmana Santa)
-         300 aniversari (Capità Manaia – Xavier Pelàez)
-         Potser ha arribat l’hora (Fermí Manchado)
-         Canvi Junta i futur (Josep M. Herrero)
-         Una opinió (Joan Carles Labarta – Passió)
-         Ja tornem a ser-hi (Francesc Constantí – Director Passió)
-         Actes amb participació dels Armats
-         Actes organitzats pels Armats de Mataró
-         Armats d’abans i el seu temps (Antoni Trenchs)
-         Abanderat d’Honor 2005 (Francesc Robert)
-         Personatges de Mataró VI (Extret del llibre de Ramon Vilà)
-         Identitat cristiana dels nostres Armats (Mn. Joan Barat – Rector de Santa Maria)
-         La Passió 2004 (Joan M. Calleja)
-         Lliurament de premis 2004
-         La Passió – Jesús el Crist (Cartell i ordre dels quadres a la representació a la Sala Cabanyes)
-         Passatemps
-         Vinyetes d’Humor
-         Agraïment als anunciants i col·laboradors
 
Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia