dimarts, 11 de setembre de 2018

11 de setembre 2018


Ofrena floral dels Armats

Una nova edició de l’acte d’homenatge a Rafael Casanova, s’encetava el matí de l’11 de setembre amb un sol radiant i amb un grup significatiu de persones representants d’entitats culturals, sindicats i partits polítics, tots concentrats al davant del monòlit d’homenatge al darrer Conseller en Cap de Barcelona els anys 1713 i 1714.

Una nova diada també enguany amb fortes connotacions polítiques degut als fets que s’han anat produint des de la passada edició. Però qüestions polítiques a part, els Armats, com a entitat arrelada en la cultura catalana i les seves dates rellevants, hem participat de nou a l’acte d’homenatge a aquest conseller en representació de tots els defensors de la llibertat dels pobles.

L’acte en sí s’ha desenvolupat amb el protocol habitual. Ha començat amb ‘El cant del poble’, amb lletra de Josep M. de Sagarra i música d’Amadeu Vives, a càrrec del Cor Madrigalista de Mataró. Tot seguit s’ha  donat pas a l’ofrena floral per part del consistori, amb notables absències, dipositant el nostre Alcalde David Bote, un ram de flors com a primera ofrena de la diada. A continuació, el cor i el públic assistent han cantat ‘els Segadors’ finalitzant amb crists de “Visca Catalunya”. Seguidament l’entitat Mestres del Gai Saber ha dut a terme, con ja és tradició, el Ball d’Homenatge d’en Joan Serra. Es tracta d’una creació del músic Jaume Arnella i el coreògraf i mestre de dansa tradicional Joan Serra, que es basa en la polca dels balls de gitanes.

Cor Madrigalista, ofrena del consistori i Mestres del Gai Saber
A continuació i seguint l’ordre establert, les diferents entitats culturals, esportives i veïnals de la ciutat presents a l’acte, han fet les seves ofrenes florals i alguns parlaments. Com és tradicional, ha començat Omnium Cultural, representant a desenes d’entitats mataronines, i a continuació altres entitats a títol individual. També els Armats hem ofert el nostre petit homenatge a tots aquells que van defensar els seus ideals de llibertat ara fa més de tres segles. Enguany ha acompanyat a la nostra junta, l’Armat Martí Lopez i Salvador, integrant de l’Optiada Juvenil, que ha dipositat el ram a peus del monòlit.


Ofrena floral dels Armats de Mataró
Com és habitual l’acte ha continuat amb les aportacions dels sindicats i els partits polítics de la nostra ciutat presents a l’acte, que amb les seves ofrenes i parlaments han posat punt i final a la tradicional Ofrena Floral del matí de la Diada Nacional de Catalunya.




(Fotos: Jordi Romagosa)

diumenge, 9 de setembre de 2018

Roma 2008 - 10 anys

Els Armats Mataró vam anar a Roma el 24 de setembre del 1986, aquest any en farà 32. Vam tornar-hi el 10 de setembre del 2008, per tant doncs, aquest 2018, ja en fa 10. És una efemèride recent però molt significativa de la nostra història, tant pel fet del que engloba en sí, com pel fet de tractar-se d’una segona visita a un lloc tan emblemàtic com és el bressol de la civilització i la cultura llatines.

És bo recordar els llargs preparatius duts a terme, les gestions, les llistes, etc, tots necessaris per a la mobilització que suposa un desplaçament d’aquestes característiques. Per sort, les noves tecnologies van permetre una comunicació àgil via correus electrònics i missatges de mòbil, aspecte que no existia l’any 1986.

Més d’un centenar de persones vam sortir de l’aeroport de El Prat de Barcelona el dimarts 9 de setembre, en un viatge en avió del tot tranquil i ben lluny de la incomoditat del viatge en autocar del primer cop. No portàvem les llances i cuirasses ja que tot el material va viatjar en furgoneta i en vaixell. A l’aeroport de Roma-Fiumicino ens esperaven els tres autocars que ens van portar fins a la Residence Candia, lloc on restaríem hostatjats. La residència, d’un estil d’habitacions molt curiós, estava situada molt propera a la Ciutat del Vaticà, la qual cosa permetia anar-hi a peu en menys d’un quart d’hora.

A la tarda, un grup dels que vam participar a la primera visita l’any 1986, ens vam concentrar a la Plaça de Sant Pere, per a recordar aquella visita i intercanviar opinions i comentaris davant la càmera dels mitjans audiovisuals de la nostra ciutat, que ens acompanyaven. Havent sopat es va fer una visita a la Plaça al vespre.   

El dimecres dia 10, era al moment de la visita oficial. Va tocar llevar-se d’hora i esmorzar ràpid amb tots els integrants del maniple amb la túnica, sandàlies i mitjons posats per a guanyar temps, ja que  a ¼ de 9 es va sortir degudament uniformats i en formació de la Residència Candia desfilant a pas lleuger pels carrers de la Via Candia, Via Leone IV, Piazza del Resorgimiento, Via di Porta Angelica i Plaça de Sant Pere. 

Una formació amb una Optíada Juvenil de 12 integrants, el grup dels Signífers amb 10 integrants, el grup de la Bandera amb 6 integrants, la Banda amb 6 integrants i les 3 seccions de llança amb 33 integrants, tots junts confeccionant un total de 67 Armats. Vint-i-dos anys després el Maniple dels Armats de Mataró tornava a desfilar per la ciutat de Roma. Val a dir que l’entorn de la plaça i el fet del lloc on estàvem li donaven un caire especial, difícil d’explicar en paraules. Tots i cadascun dels que hi vam desfilar i tots els nostres acompanyants tindran les seves valoracions personals i particulars. 

L’espai físic de l’audiència no era la plaça, sinó l’auditori Pau VI, canvi obligat aleshores per l’increment de les normes de seguretat arran de l’atemptat a l’anterior Papa Joan Pau II. Un auditori realment gran, ple a vessar de gent, vinguts de tot arreu. El maniple dels Armats vam seure tots junts i els acompanyants al darrera. Més de seixanta persones vestides d’armat es feien notar entre la multitud.

Degut a les normes de seguretat, no hi podia haver la proximitat d’abans i tant sols una persona del Maniple es podria acostar al Sant Pare, i l’escollit va ser l’Adrià Aguilar, el més jovenet dels que desfilàvem. Per tant, després de les al·locucions, presentacions de grups i el missatge de Benet XVI, els Armats de Mataró vàrem obsequiar al Sant Pare amb un cap d’Armat com el dels premis ARMAT i ARNAT, amb una placa al peu que deia: ARMATS DE MATARO A CIUTAT VATICA 10-09-2008. Li va ser lliurat per Mn. Joan Barat (Rector de Santa Maria), Joan Antoni Barón i Espinar (alcalde de Mataró) i pel mateix Adrià. El Sant Pare el va obsequiar amb un rosari blanc.

 

A la sortida de l’Audiència es va refer la formació per tornar a la plaça on es va fer els creuaments i el Combat General per a tots els assistents. Més d’un turista va fondre la targeta de la seva càmera retratant o filmant. Els nostres acompanyants també, es clar. Després de la fotografia de grup, retorn a la residència per a canviar-nos.

A la tarda s’havia previst desfilar a la Plaça d’Espanya, amb la presència de l’ambaixador, però resulta que tenia obligacions a Madrid  i es va suspendre l’acte. Una llàstima. Malgrat tot es va aprofitar la tarda per a visitar les places de Sant Pere i Espanya, la Fontana de Trevi i la Piazza del Popolo. Tots vestits amb el polo blau amb el logotip dels Armats fèiem un grup que es notava per on passàvem.

El dia 11 al matí una extensa visita als Museus Vaticans, sota el guiatge d’en Francesc Figueres i les explicacions de Mn. Jaume González Agapito que també ens va acompanyar durant la resta de la nostra estada. Mn. Jaume, gran coneixedor de la història i de la ciutat de Roma, va oferir-nos un enorme ventall d’explicacions a tots els indrets que vam visitar. Aquell dia també van tornar a Mataró una part del nostre grup. 


El dia 12, molt a primera hora es va poder visitar la Basílica de Sant Pere. En aquella hora i amb la poca gent que hi havia es va poder gaudir molt més d’aquest indret. Ja pel matí visita al Coliseu, l’arc de Constantí, el Foro, Columna Trajana, Plaça Navona, etc. Llocs tots d’una extraordinària bellesa. Roma és un museu a l’aire lliure amb la majoria dels monuments més significatius de la cultura llatina.

 
El dia 13 retorn de tot el grup a Mataró, novament amb avió, posant punt i final a un viatge prou intents i positiu del que aquests dies el recordem 10 anys després.

Recordar aquestes efemèrides, és de justícia. Tots sabem que al darrera d’actes com aquest hi ha una gran quantitat de feina sovint duta a terme per un grup reduït de persones i sovint poc reconeguda. Per tant és de justícia ara agrair aquella tasca que va portar a la nostra entitat a escriure una nova pàgina de la seva història recent.


(Fotografies : Arxiu Armats)