 |
| Espai de les seccions de llança - L'equip del Capità Manaia amb les fotografies dels Banderers d'Honor i els anteriors Capitans - Detall dels equips de llança - La saleta d'audiovisuals |
Comentàvem en un escrit anterior, l’efemèride de la inauguració del local reformat. Aquell dia, 29 de juny del 2024, començava una nova etapa pel que fa a la disponibilitat d’un local permanent per part de la nostra entitat. I diem etapes, ja que, com acostuma a passar a tot arreu, no sempre ha estat així. No es va tractar de donar la benvinguda a un nou local en sí, sinó de començar a emprar-ne el mateix, però ara adaptat a les noves necessitats i requeriments de mobilitat i seguretat.
Pot ser interessant ara, fer un petit record dels diferents espais que els Armats han anat fent servir durant la dilatada presència de persones que han dut a terme la tasca de custòdia dels “monuments” i participació a les Processons de Setmana Santa.
Hem de suposar que durant els segles XVIII i XIX, èpoques de pertinença a la Confraria del Sant Crist o Minerva, el material (si n’hi havia en propietat) es deuria guardar a les dependències que aquesta entitat tingués a la seva disposició, que sabem que tenia la seu a la Basílica de Santa Maria. Lògicament, ni pensaments de parlar d’un local social amb el concepte que entenem actualment.
L’entrada al segle XX i la breu pertinença al Centre Catòlic (1902 al 1909), podem suposar que tot el material es va establir a l’entitat, la qual el 1908 va accedir al local on es troba hores d’ara, i que des del 1888 es trobava a la casa Sanromà del c. Bonaire.
No obstant el 1909 la falta de voluntaris al Centre va suposar que la Minerva hagués de recórrer de nou als pescadors de la ciutat. Segurament el material tornaria a viatjar.
L’any 1921, però, es prohibeix la presència dels Armats degut al mal comportament de la majoria dels seus integrants. L’any següent sorgiria un grup de joves vinculats a les Congregacions Marianes que, organitzats per Mn. Josep Maria Andreu, Josep Colomer i Joan Floriach, recuperaven la tradició de la presència dels Armats a les processons de Setmana Santa. Aquest nou grup d'Armats rebria el suport econòmic del Foment Mataroní, la qual cosa va permetre llogar els vestits al teatre del Liceu. Podríem suposar aleshores, que material com a tal, potser no n’hi havia, o com a mínim n’hi havia poc, però el que cal remarcar és el fet de poder tenir un espai a les instal·lacions del Foment.
Són els anys de la creació de la Comissió Pro-Armats, que el 1927 ja adquireix vestits nous en propietat, material per tant que necessitava, encara més, del seu espai per a poder ser guardat. El cop d’estat del 1936, va obligar a guardar el material a una joieria de la Riera i així es va poder conservar.
 |
| La primera imatge correspon al 1984 amb el material a la Sala d'Exposicions de la UEC, preparat per a la sortida - La imatge inferior ens mostra tot un seguit de cuirasses guardades en una habitació (lloc i data desconegut) - La imatge vertical presenta el material guardat en un espai que semblen unes golfes, que podrien ser el Sant Bernat (data desconeguda) |
En plena dictadura, es va establir la vinculació amb la Congregació dels Dolors, però no obstant això, els Armats continuaven disposant d’un espai dins de les instal·lacions del Foment. Aquesta situació es va mantenir fins l’any 1970, amb la desaparició de les Processons a Mataró.
L’activitat dels Armats es va interrompre del tot, sense fer-se cap altre actuació que mantingués la vida associativa. Tot el material d’aleshores va quedar recollit doncs, al Foment Mataroní. Unes obres de reforma del local van posar en perill el material que s’hi guardava, el qual estava en caixes de cartró i, segons s’ha comentat, es feien servir capes i túniques com a draps. El Sr. Lluís Rabassa es va posar en contacte amb el president en funcions, el Sr. Marcel·lí Llinàs, per avisar-lo de que tot el material corria perill de fer-se malbé o bé de ser llençat. Va ser aleshores quan, per decisió del president i d’un grup d’integrants, el material es va treure del Foment i es va guardar en cases particulars. Amb tot aquest enrenou, una part del material es va perdre, o bé abans, durant o després del trasllat. La Bandera i el Penó van ser dos dels elements que van desaparèixer, però això és una altra història.
A la revista n. 2 dels Armats (any 2000) hi trobem un escrit que fa una pinzellada sobre el tema del local dels Armats. No s’esmenta res d’abans del 1970 i se centra més en les vicissituds des de la recuperació el 1981.
S’esmenta que “els Armats han estat a diversos llocs: la Rectoria de Santa Maria; al domicili particular dels pares de l'Armat Joan Farreras i Alcaina, al Camí Fondo; al pis de la botiga de l'Armat Joan Rovira i Robé, al carrer d'Argentona; a un domicili particular a la baixada Massot (no s’esmenta quin); a les golfes del restaurant Sant Bernat (fins a la seva desaparició) per gentilesa del seu propietari, l'Armat Antoni Graupera i Graupera, i a la seu de Càritas, al carrer de Sant Francesc d'Assís” .
Això obligava cada temporada, a un trasllat constant del material. D’entrada per anar a desfilar a Llavaneres amb el camió d’en Joan Jordan, a la UEC per sortir els primers anys de la representació de la Passió a les Caputxines, a les aules de l’escola Valldemia, a les Voltes i a la seu de Càritas.
 |
| Imatges del material a les aules de la planta baixa de l'escola Valldemia. Any 1987, preparant la distribució de les capes - Dues imatges de l'any 1988, el material de la Passió i les capes al seu penjador - Neteja del material a l'aula on es canviava la tropa |
Per tant, era urgent trobar un lloc on poder fer, com a mínim, aquestes dues realitats: guardar el material i poder-se canviar els dies de sortida. Pensem també que algunes assemblees es feien a la sala El Racó del Casal Aliança.
És així com arribem al dia 8 d’abril del 2000, data en que s’inaugura el nou local social, anomenat “Castrum”, a l’edifici de la Presó de Mataró. Per aquells anys es va proposar que les desfilades dels Armats de Mataró passessin a ser Patrimoni Cultural de la Ciutat. Una de les condicions necessàries era que l’entitat disposés de local propi. Per això es van dur a terme les accions necessàries per a poder condicionar i fer servir unes dependències de la Presó al primer pis. Els espais disponibles, total ment en desús, van ser emprats pels Armats, els Pessebristes, els Equips de Suport, el Cor Madrigalista, la galeria d’Art Sant Lluc i els Capgrossos de Mataró, a saber. Els Capgrossos van marxar a un altre local fet expressament per a ells i la resta d’entitats es van quedar a l’edifici.
 |
Nou local a la Presó. Any 2013, Imatges de les parets del museu amb Cartells, fotografies de diferents anys i dels Banderers d'Honor. Una de les vitrines amb recordatoris diversos - A baix a la dreta, any 2014. Espai preparat per a les Portes Obertes del Nadal.
|
El 8 d’abril de l’any 2000, pel que fa als Armats, s’inaugurava aquest nou local. Ara fa ja 25 anys. A la revista n. 3 dels Armats (any 2001), s’hi va reflectir un escrit on es feia una breu pinzellada sobre la inauguració. A l’escrit es comenta que l’espai, situat en un lloc excel·lent, disposava d’uns 130 m2. Destaca els noms d’Anastasi Codosal i Quico García com a principals desenvolupadors de la tasca de condicionament dels espais. Destaca la presencia a l’acte de l’aleshores Alcalde, Manuel Mas, i el regidor de Cultura, Remigi Herrero i de més de 300 persones que van passar pel local.
 |
| Imatges superiors. Any 2011, Acte commemoratiu dels 25 anys de la visita a Roma 1986. - Imatges inferiors. Rodes de Premsa dels anys 2012 i 2013. |
Pel que fa als accessos, sols es va millorar l’accés de la porta de la Riera per a salvar el desnivell dels graons d’entrada fins accedir al replà principal (Pessebristes i Galeria d’Art). No es va fer cap altra acció per accedir al pis superior (Armats, Equips de Suport i Cor). Malgrat això, Armats van organitzar Portes Obertes per Nadal (aprofitant l’embranzida dels Pessebristes) i visites per a les escoles i altres entitats puntuals (Congrés de Confraries, Congrés de Teatre amateur ...). L’espai del que disposaven els Armats va anar canviant en la seva distribució, per quedar fixat amb un espai central on es canviaven les seccions de llança, una habitació per l’Optíada Juvenil, una per la Banda, una pels Signífers i una pels Comandaments (Capità Manaia, Ajudant, Banderer, Optió de Tropa, Pergamí i Escortes de la Bandera), totes elles amb les cuirasses i cascs permanentment a la vista. Un taller, una secretaria, un espai de reunions i assemblees i un Museu (amb molts dels objectes, fotografies, cartells, etc, de que disposa l’entitat) definien la resta d’espais. Tot això era el que s’oferia al públic. A més, el pati de la presó ens anava bé per a fer els assajos de l’Optíada Juvenil , els assajos i representacions de la Passió, i lògicament la concentració del Maniple i els actes previs a les sortides.
 |
| Any 2014, visita escola Balmes - Any 2013, Portes Obertes, Sala Audiovisuals i Museu - Any 2013, tres imatges de la visita pel Congrés de Teatre Amateur: la sala de les seccions de llança (amb els grafitis a les parets), la sala d'Audiovisuals (també anomenada Polivalent) i la sala Museu |
Però la Presó era cobejada per alguns, que clamaven que no era correcte l’ús d’un espai públic com aquell, per part d’entitat privades com les que hi tenien la seu. Per això l’any 2016, amb l’excusa de la presència de tèrmits a les bigues i irregularitats a les estructures de l’edifici, les entitats esmentades van haver de deixar el local, que a partir d’aquell moment (un cop desparasitat i restaurat) es convertiria en un espai impulsor de les arts plàstiques i un espai de memòria històrica. El temps dirà. Si interessava que les entitats esmentades estiguessin allà, el més normal hagués estat que un cop remodelat l’edifici, haguessin tornat totes, però...
 |
Diferents activitats. Any 2012, les seccions de llança preparant-se per sortir - Any 2010, Botifarrada al pati de la Presó - Any 2014, els participants a la Passió canviant-se a la sala polivalent - Any 2012, Sala de Comandaments
|
Excepte la galeria d’Art (que per raons obvies va poder tornar-hi), la resta d’entitats van ser encabides a l’antic Alberg Municipal. Un espai molt més reduït que l’espai original. Pessebristes i Equips de Suport van rebutjar l’espai que se’ls hi oferia per qüestions evidents, que sembla estrany que els responsables municipals ja no se n’adonessin abans de fer-ho. Els primers van ser allotjats a l’antiga escola del c. Alarcon cantonada Prat de la Riba i els segons a un local del c. Sant Pelegrí. Tots dos guanyaven espai, si bé els Pessebristes disposen ara d’un local que queda lluny de ser un espai de pas per a possibles visitants de les seves activitats nadalenques. Per tant, Armats i Cor Madrigalista es van quedar a l’antic alberg, quedant-se els segons unes dependències al segon pis per a guardar el material de secretaria i gestió. La resta quedava per a ús dels Armats i el desembre del 2015 ja es trobava operatiu el nou local del c. Sant Simó.
 |
Dues imatges de l'any 2015, preparant el nou local del c. Sant Simó - A la part inferior, dues imatges de la mateixa sala de cuirasses. A l'esquerra l'any 2017 i a la dreta l'any 2024, on es pot apreciar el canvi
|
Les dependències es van aprofitar tal i com estaven, amb espais on canviar-se la formació, amb tot el material exposat com abans, un taller, una secretaria i aprofitant les habitacions existents com a llocs per a guardar altre material. Durant aquest temps no es va poder habilitar un espai com a museu.
No obstant una de les coses que es va remarcar d’entrada era que: ja que a l’edifici se li donaria un nou ús i l’accés de possibles visites quan hi hagués un nou museu, s’havia d’adaptar a les exigències i normatives de mobilitat. Això va fer que del 2016 al 2023 no es poguessin fer ni portes obertes ni visites de les escoles. D’entrada ja va existir el compromís per part de l’ajuntament de fer-ho, però sols es va canviar l’estructura de la porta d’entrada per a adaptar-la a l’entrada de cadires de rodes. Segons els tècnics s’havien de fer moltes accions, entre elles modificar l’estructura de diferents parts de l’interior i posar un ascensor per accedir als pisos superiors i salvar els graons entre la porta del carrer i la planta baixa. Set anys després, finalment, les obres van començar. Per això un cop acabada la temporada 2023, pel que fa als actes de Setmana Santa, es va haver de desmuntar tot, guardar-ho en caixes i encabir-ho a diferents magatzems.
El 29 de juny del 2024, s’inaugurava aquesta remodelació del nou local, ara ja obert a la ciutadania, i del qual tots ens n’hem de sentir satisfets, ja que són poques les entitats com la nostra que disposen d’un Castrum com el nostre.
Us convidem a que ens visiteu.
(Fotografies: Arxiu Armats)
Jordi Romagosa i Nebot
