La Revista dels Armats 23 - Any 2021

La revista número 23 dels Armats, corresponent a la Setmana Santa del 2021, no es va poder presentar al públic en el decurs de la Presentació dels Cartells i la Revista, ja que aquest acte no es podia celebrar degut a les restriccions per la Covid19. La revista, no obstant, ja fa dies que ha sortit al carrer.
La temporada 2021 estava marcada per dos esdeveniments importants. El primer, la supressió de totes les activitats de la Setmana Santa 2020, inclosa la presentació de la revista número 22, que no va poder sortir al carrer. El segon, el fet de que les perspectives de cara a la Setmana Santa 2021 no eren gaire motivadores.
No obstant i malgrat la supressió, una vegada més, de totes les processons, s’han programat actes de petit format i amb restriccions per a evitar un nou any en blanc.
Pels Armats ha suposat el fet de poder participar a la Missa dels Dolors, de fer una Recollida de la Bandera diferent i un Homenatge a la Ciutat atípic amb dues representacions i el públic assegut en cadires i prèvia reserva a la web de Cultura de Mataró.
La portada de la revista manté el seu disseny característic i enguany ens presenta una composició amb una ploma i tinter, uns papers escrits que reflecteixen la sentència de Pons Pilat a la Passió i la mascareta dels Armats, com a record dels temps que estem vivint.
Degut a la urgència de temps i a la incertesa de si es podria treure una revista al carrer, aquesta versió presenta menys pàgines que les anteriors. Com a novetat tenim dos escrits des de Cultura, ja que la distribució municipal del govern actual contempla la presència d’un regidor de Cultura i una regidora amb càrrec d’adjunta a Cultura. També l’escrit de la presidència es canvia per un dels Copresidents. A més es recorda a quatre socis que ens han deixat durant el 2020.
No hi ha aquest any seccions com el Racó dels Sèniors, ni la formació dels Armats del 2020, ja que no hi va haver activitats.
Altres seccions es mantenen, com és habitual; amb els escrits de l’alcalde, el Capità Manaia, un integrant de la Passió i el Banderer d’Honor 2021 (Joan Cuenca).
Així mateix tenim el Programa d’Actuacions per a la Setmana Santa, la fitxa tècnica de la revista i la memòria d’activitats de la temporada 2020.

Com sempre, la distribució de la revista és gratuïta i la podreu trobar als locals dels nostres col·laboradors i a la nostra seu.

Contingut de la revista:

-    Salutació de l’Alcalde (David Bote i Paz)
-    Salutació del Regidor de Cultura (Xesco Gomar i Martí)
-    Salutació de la Regidora Adjunta de Cultura (M. José Pérez i Carrasco)
-    Salutació del Copresident (Joaquim Valls i Mojedano)
-    Salutació del Capità Manaia (Rafael Llibre i Tur)
-    Banderer d’Honor 2021 – Joan Cuenca i Gómez
-    Cartells de la Passió i els Armats 2021
-    Pensant en la Passió 2021 – David Montalban Fernández
-    Full d’Inscripció
-    Programa dels Armats de la Setmana Santa 2021
-    In memoriam: Un record per Josep Vallmajor, Lluís Jubinyà, Àngel Rubio i Joan Rovira
-    Memòria d’activitats 2020
-    Agraïment als anunciants i col·laboradors i Fitxa Tècnica de la revista

Jordi Romagosa i Nebot

Dijous Sant 2021

Aspecte de la plaça de l'Ajuntament amb la distribució de cadires pel públic

Després de l’aturada forçosa de les activitats de la Setmana Santa 2020, la del 2021 tampoc es presentava amb bones perspectives. No obstant, gràcies a l’empenta de la junta i de la regidoria de Cultura s’han pogut programar els actes típics dels Armats pel Dijous Sant, però amb modificacions.

Si es fa una ullada al programa de la Setmana Santa 2021, es podrà copsar que, malgrat les restriccions i seguint sempre les normatives dictades per les autoritats competents, les Confraries i Germandats han programat diferents actes per a mantenir viu l’esperit d’aquestes dates.

Com que les processons quedaven descartades, la presència dels Armats quedava restringida a dos possibles actes: la Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat. Doncs bé, tots dos els hem dut a terme, això sí, amb tot un seguit de modificacions necessàries que els han fet diferents a la resta de les edicions.

El Banderer d'Honor, junt amb Mossèn Rodríguez, els co-presidents,
els Armats Antics, els músics i el Banderer de la Formació

Comencem, doncs, per la Recollida de la Bandera. L’acte ha canviat d’hora, celebrant-se a les 4 de la tarda, i de lloc, ja que de la Capella dels Dolors s’ha passat a l’Altar Major. L’acte era obert al públic en general, però poques persones han acompanyat als integrants del Maniple, que anàvem tots vestits de carrer, asseguts respectant distàncies i posicions.

L’acte ha començat amb un breu parlament de Mossèn Rodríguez, parlament que habitualment no es fa. Tot seguit ha pres la paraula Dídac Benítez, com a co-president, per adreçar unes paraules als assistents. Normalment no hi ha parlament del president, però tractant-se d’un acte extraordinari, era lògic unes paraules, i més per a presentar les novetats que hi havia en l’acte d’enguany.

Joan Cuenca, Banderer d'Honor 2021

A continuació el Banderer d’Honor 2021, el company Joan Cuenca, ha anat a recollir la Bandera a la Capella dels Dolors per a portar-la fins l’altar. L’han acompanyat dues persones vestides a la semblança dels Armats del segle XVIII (que les anomenarem Armat Antic), i dos músics vestits d’època (una gaita i un timbal), que han tocat la peça “La Marxa dels Armats” de Ramon Redorta (que feia de gaiter). A l’altar major els esperaven el Banderer de la Formació (que era l’únic que anava vestit d’armat), els dos Co-presidents i el Capità Manaia, tots tres portant a la mà el casc que lluirien en una desfilada. 

Imatge de grup, amb l'alcalde David Bote i la regidora M, José Pérez

Un cop tots a l’altar, s’ha dut a terme l’acte simbòlic de lliurament de la bandera del Banderer d’Honor al Banderer de la formació, acte que s’acostuma a fer al davant de Santa Maria amb el Maniple en formació presentant llances. Les fotografies de grup, que sempre s’acostumen a fer a l’interior, han posat el final a l’acte del lliurament. En acabar els Armats Antics, els músics i els Banderers han retornat als Dolors posant punt i final a l’acte de la Recollida de la Bandera 2021.

Pel que fa a l’Homenatge a la Ciutat, també s’ha desenvolupat de forma diferent. Enguany l’acte feia 35 anys, des que es va començar l’any 1986 i dissortadament ha coincidit amb la situació tan delicada que vivim.     

Per primera vegada tot el públic ha estat assegut en cadires i per assistir a l’acte calia reserva prèvia, que el personal de seguretat ha anat controlant en el moment dels accessos. Recordem que anys enrere l’acte havia comptat amb graderies, però que no abastaven a tot el públic. Aquest fet ha reduït la presència de públic i per a donar-hi més cabuda s’han programat, i per primer cop, dues representacions de l’Homenatge.

El maniple dels Armats no ha arribat desfilant des de Santa Maria, sinó que una meitat s’ha vestit a Can Palauet i l’altra meitat ho ha fet al Museu.

L’estructura de l’acte també s’ha vist modificada del tot. Ha començat amb l’entrada de les seccions de Banda i Bandera junt amb el Capità Manaia, que s’han distribuït dins del recinte. Seguidament, i des del Museu i Can Palauet, han entrat els Signums (Estendards) i les dues seccions de Llança. Els Signums s’han distribuït als extrems i les llances a la part central. Un total de 43 armats, distribuïts de la següent manera: Capità Manaia, Banderer, Pergamí, 2 Escortes, 9 Estendards, 5 Timbalers i 24 Soldats de llança. Tots els integrants anaven amb doble mascareta.

Parlament del Capità Rafael Llibre, amb el regidor Xesco Gomar

L’acte ha començat amb el parlament del Capità Rafael Llibre, on ha destacat diverses vegades la paraula “esperança” tot referint-se a temps millors que vindran. Ha recordat les paraules de Mossèn Rodríguez que el dia de la Missa dels Dolors ens va nomenar així “Soldats d’Esperança”. Tot seguit les seccions de llança han fet dos encreuaments llargs.

Parlament del co-president Joaquim Valls, junt amb el Banderer d'Honor
i el co-president Dídac Benítez

Seguidament hi ha hagut unes paraules del co-president Joaquim Valls que ha recordat unes paraules de l’anterior president Joan Rovira i Viñas (a.c.s.) que ens va deixar abans de la Setmana Santa de l’any passat, relatives al sentiment de qui porta cadascuna de les cuirasses del maniple. Així mateix, i per primer cop, s’ha fet una imposició d’insígnies del maniple a diferents integrants que ja porten més de 25 anys desfilant de forma continuada. 

Feliu Rovira rebent la insígnia de mans de l'alcalde David Bote

Els dos co-presidents, Joaquim Valls i Dídac Benítez, juntament amb el Capità Manaia, el Banderer d’Honor, Joan Cuenca i l’Alcalde de Mataró, David Bote, han imposat la Insígnia a un total de 13 armats amb 25 o més anys desfilant. S’han nomenat també a 2 companys que enguany no han pogut assistir a l’acte. Menció especial s’ha fet al company Feliu Rovira, únic integrant en actiu del Maniple que va desfilar a finals dels 60, abans de la supressió de les processons, a qui se l’hi ha imposat la Insígnia de 50 anys desfilant. Finalitzat aquest moment, Joaquim Valls ha pres de nou la paraula per a demanar uns moments de silenci en honor als Armats difunts.

Inici del Combat de 2

Com a cloenda de l’acte les seccions de Llança han dut a terme el Combat de 2 i la salutació a tots els assistents, per a continuació sortir a pas lleuger i retornar als respectius llocs de concentració.      

Encreuaments del Combat de 2

Finalitzava així l’actuació dels Armats en aquest Dijous Sant diferent i emotiu, però tinguem tots l’esperança de retrobar-nos l’any vinent en millors circumstàncies. 

Grup dels Signums

 

 

 

 

Els Armats de Mataró agraïm la presència del públic que ens ha acompanyat en aquest acte, així com a totes les persones que amb la seva feina l’han fet possible. 

Moltes gràcies!

 

(Fotografies: SomDos)

Jordi Romagosa i Nebot

40 anys de la recuperació dels Armats de Mataró

Grup dels Armats a Llavaneres 1981

Es prou conegut que l’any 1970, va ser el darrer any en que estava previst celebrar la Processó del Divendres Sant. Aquell dia va ploure i va quedar suspesa. L’any següent, per decisió de les autoritats eclesiàstiques, Mataró es quedava sense processons. No analitzarem ara les motivacions d’aquesta decisió, que no va ser general a totes les poblacions catalanes on es feien actes al carrer per Setmana Santa. Mataró, com en d’altres ocasions, perdia una activitat cultural que segurament caldria haver-la revisat i no pas eliminar-la.

Amb aquesta suspensió, els Armats no tenien justificació per a mantenir-se, i l’entitat va deixar de funcionar com a tal. Actualment els Armats ofereixen activitats apart de les processons, però en aquella època ningú es plantejava fer res que defugís de l’àmbit estricte de les mateixes. 

El material dels Armats va quedar recollit al Foment Mataroní, on hi havia la seu social en aquell temps. Unes obres de reforma del local van posar-lo en perill. S’ha arribat a comentar que els paletes havien fet servir túniques i capes com a draps. El Sr. Lluís Rabassa es va posar en contacte amb el president, el Sr. Marcel·lí Llinàs, per avisar-lo de que tot el material corria perill de fer-se malbé o bé de ser llençat. Va ser aleshores quan, per decisió del president i d’un grup d’integrants, el material es va treure del Foment i es va guardar en cases particulars. S’han apuntat noms com els de les famílies Llinàs, Farreras, Rovira,... però segur que altres persones també van col·laborar-hi. 

Com ja hem esmentat en altres ocasions, amb tot aquest enrenou, una part del material es va perdre, o bé abans, durant o després. Com a elements més importants, la Bandera va ser un dels que va desaparèixer juntament amb el Penó. La Bandera es va recuperar el 2010, el Penó no s’ha recuperat mai.

La dècada dels 70 va ser doncs, una època difícil per una entitat que no tenia activitat. El material es va anar procurant conservar-lo per si arribaven temps millors. 

Començada la dècada dels 80, es va fer un intent de tornar a desfilar a Mataró. Diverses persones de l’antic món confrare de la ciutat, van proposar als rectors de Santa Maria i Sant Josep, la possibilitat de fer un Via Crucis pels carrers del centre, la nit del Divendres Sant. La previsió era que hi participessin els Armats, els portants del Sant Crist de la Puríssima Sang i del Sant Crist de l’Agonia. No obstant, la proposta fou rebutjada.

Però com si es tractés d’una premonició, a començaments de l’any 1981, els representants de l’entitat reben una invitació de part de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres per a participar a la seva processó, que com es pot veure, continuava celebrant-se.

Convocatòria pel 2 d'abril del 1981

Per a posar fil a l’agulla, el 28 de març, es redacta un comunicat de convocatòria pels Armats existents, on se’ls emplaçava a assistir a una reunió el dijous 2 d’abril al Casal Mutualista del carrer “Melchor de Palau”. En aquesta convocatòria es recomanava l’assistència ja que es donaria preferència als Armats antics a l’hora de confeccionar el grup. 

Els Armats pels carrer de Llavaneres 1981

Arran d’aquesta convocatòria i l'esmentada reunió s’organitza una formació aproximadament uns 40 armats que el dia 17 d’abril Divendres Sant, tan sols quinze dies després, desfilava pels carrers de Llavaneres acompanyats també pels portants del Sant Crist i el misteri del Natzaré del Centre Catòlic, juntament amb els misteris de la parròquia.

El grup de la Banda a Llavaneres 1981

Els mitjans escrits d’aquelles dates recorden aquesta efemèride amb titulars com “Després de 12 anys d’absència TORNEN ELS ARMATS DE MATARÓ” (El mataroní), “Tornen els Armats” (El Maresme), “Els Armats reapareceran en San Andrés de Llavaneras” (Crónica de Mataró), “Els Armats de Mataró desfilaren per Llavaneres” (El Maresme)... 

 

Retalls de la premsa de l'època

No disposo de la llista dels que van desfilar en aquella ocasió. No obstant i observant la fotografia que es va fer, podem entreveure al Capità Manaia, 4 Timbalers, 6 nens amb fasces i estendards, 4 joves amb estendards, 22 soldats de llança i 1 Optió. Caldria afegir-hi segurament a 1 o 2 cavallistes. Moltes cares conegudes, alguns d’ells encara en actiu, altres ja ens han deixat. 

 

Una altra imatge del grup d'Armats a Llavaneres 1981

La situació epidemiològica actual no ens permet donar a aquest fet la rellevància que mereix, però valguin aquestes senzilles línies per a recordar i agrair a tots els que en el seu moment van posar el seu gra de sorra per a mantenir viva la tradició i permetre aquesta recuperació que, 40 anys després, ens ha permès arribar fins aquí.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot