dilluns, 11 de setembre del 2023

11 de setembre 2023


Com cada any, una representació dels Armats de Mataró ha participat a l’Ofrena Floral davant del monòlit en honor a Rafael Casanova i a tots els defensors de la llibertat nacional de Catalunya.

Seguint el protocol, l’acte ha començat amb la interpretació d’El Cant del Poble, amb lletra de Josep M. de Segarra, per part del Cor Madrigalista de Mataró. L’Esbart Dansaire Mestres del Gai Saber ha interpretat el ball d’homenatge a Joan Serra. Tot seguit, l’alcalde David Bote i els portaveus dels grups municipals han fet l’ofrena, s’ha interpretat l’himne nacional de Catalunya “Els Segadors” per part del Cor Madrigalista. Posteriorment han seguit fent l’ofrena les entitats mataronines.

 

Aquest any, la representació d’Armats de Mataró ha estat encapçalada pel president Joaquim Valls acompanyat dels membre de junta Dídac Benítez, Fran Cortés, Fernando López, el Capità Manaia Mario Martínez amb la seva parella Lorena Zamora, i acompanyats del seu fill Julen Martínez, ara el soci més jove de l’entitat. També han estat presents a l’acte, els socis i sòcies Kevin Cortés, Miquel Àngel Quijorna, Martí López, Jana López i Toribio Gutierrez. S’ha fet l’aportació dipositant el ram de flors a peu del monòlit amb salutació al monòlit i les autoritats.

Seguidament ha estat el torn de la resta d’entitats, grups polítics i dels sindicats, com a cloenda del solemne acte.

 

Visca els Armats i visca Catalunya!

Armats de Mataró

dissabte, 9 de setembre del 2023

Roma 2008 - 15 anys

Els integrants de l'Optíada Juvenil d'aleshores, a l'auditori Pau VI. Al darrere els Armats adults i al seu darrere tots els acompanyants

Totes les entitats tenen aquelles fites històriques o significatives que en un moment donat de la seva història han marcat una pauta, un fet eloqüent o un punt d’inflexió. Els Armats no en som una excepció. La nostra història està farcida d’esdeveniments, bons o no tan bons, que en seu moment han significat quelcom més que un fer singular i prou. 

Podem parlar dels orígens, de les prohibicions, dels moments difícils, de les recuperacions, dels canvis de vestuari, de la creació de noves seccions i les seves ampliacions, de les Trobades d’Armats, dels orígens de la Passió i la seva evolució, de la visita a Montserrat, dels diferents locals socials, de les diferents evolucions o quadres... No obstant hi ha dues efemèrides que han marcat època i són un referent per la seva rellevància. Parlem, evidentment, de les dues visites a la ciutat de Roma.

Els Armats Mataró vam anar a Roma el 24 de setembre del 1986, aquest any farà 37 anys. Vam tornar-hi el 10 de setembre del 2008, per tan aquest 2023, en farà 15. És una efemèride ja no tan recent però molt significativa de la nostra història, tant pel fet del que engloba en sí, com pel fet de tractar-se d’una segona visita a un lloc tan emblemàtic com és el bressol de la civilització i la cultura llatines. 

El president dels Armats d’aleshores, Anastasi Codosal i Jato, manifestava el setembre del 2008 a la revista El Tot Mataró: “La idea va sortir dins la pròpia entitat. Volíem fer alguna aportació pròpia a la celebració del Mil·lenari de Santa Maria i se’ns va acudir que podíem repetir la visita al Papa a Roma de l’any 1986”. Aquest és l’origen de l’aventura. 

La concentració del grup el dia de la sortida - Dues imatges de la reunió del grup que va desfilar el 1986. Hi podem veure, Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Josep Riera, Xavier Pelàez (+), Joaquim Tudela i Miquel Guillén - Entrevista a Xavier Pelaez (+) i Mn. Jaume Gonzàlez a les instal·lacions de Radio Vaticanes per part dels periodistes de Mataró Radio.  

A la reunió de junta del 14 de setembre del 2005, el president ja comenta la idea de que es podria tornar a Roma. No obstant això no serà fins a mitjans del 2006 que es decideix anar a parlar amb Mn. Jaume Gonzàlez i Agàpito, mataroní il·lustre, qui ja fou l’ànima de la primera visita de l’any 1986 i persona coneixedora de l’entorn vaticà. Com a resultat de les converses i gestions, el gener del 2007 es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat d’anar-hi el mateix maig, però es va considerar que el temps era massa just. No obstant, ja es parlava d’anar-hi amb avió i que el material es transportés amb camió.

La resta del 2007 sols es tanteja la possibilitat de rebre algun tipus d’ajut pel viatge de part de les entitats que sempre han col·laborat amb nosaltres. El gener del 2008 Mn. Jaume ja havia parlat amb Roma, fent totes les gestions necessàries, i esperava resposta en uns dies. Cosa que es confirma el mes d’abril, on ja es coneix que la data seria el 10 de setembre.

A diferència de l’any 1986, l’evolució de la tecnologia oferia la possibilitat de l’ús del correu electrònic, per tant el 16 d’abril del 2008 se n’envia un als socis on s’informa que el dia 10 de setembre s’ha confirmat l’audiència i que es planteja una sortida pel dia 9 al vespre i la tornada el diumenge 14, aprofitant el possible pont de l’11 de setembre. Es demana que tothom respongui per a poder organitzar tot el tema amb celeritat.

Els acompanyants, uniformats també, esperen la sortida del Maniple - La Optíada Juvenil i els Signífers entrant a la Plaça de Sant Pere i esperant per a entrar a l'Auditori Pau VI - Aspecte de la sala de l'auditori

Quinze dies més tard del primer correu, s’envia un seguit d’informació recollida en dos documents. Un d’informatiu, on es posa data per apuntar-se, les condicions per a fer-ho, s’esmenta el tema de les prioritats a l’hora d’assignar places, s’apunta la possibilitat de tornar el dia 11 o el 14 i com es distribuiria l’import d’algun ajut o subvenció que s’atorgués a l’entitat de cara al viatge. Un altre document on es detallen els criteris a l’hora d’apuntar-se per tenir plaça i les prioritats en aquestes assignacions, quedant clar que la gent que donaria cos a la formació d’aquell dia tindria prioritat juntament amb un acompanyant.

El temps va passant i el mes de maig es desestimen els pressupostos treballats fins aquell moment ja que hi ha persones de l’entorn proper de Mn. Jaume, que tenen experiència en la organització d’aquests tipus de viatges amb un plantejament força bo.

Les seccions de llança passant pel passeig porticat en direcció a l'auditori. Aquesta imatge va ser portada de la revista del 2009 - El integrants del Maniple a les seves localitats - L'estructura de l'auditori reflectida en un casc de tropa.

El mateix maig, s’envia un nou correu on s’adjunta una proposta de viatge i activitats previstes, pressupost del viatge i es van aclarint més aspectes, com per exemple, el fet de sortir tots junts, la possibilitat de tornar fent el pont de l’11 de setembre o el dia 13 (en lloc del 14), i s’estableixen les dates límits per a apuntar-se i en principi es parla de sortir amb avió des de Girona. 

La feina es va desenvolupant i la junta acorda obsequiar al St. Pare amb una figura idèntica a la dels premis Armat i Arnat. A començaments de juny, la llista es dóna per tancada, comptabilitzant 76 armats i 61 acompanyants. A més se sortirà de Barcelona i no de Girona. Es confirma la presència de l’aleshores Alcalde Joan Antoni Baron, que vindria pel seu compte. També hi ha contactes amb els mitjans de comunicació locals, de manera que TVM i Mataró Radio cobriran l’acte. També s’acorda que el material viatjarà amb vaixell en una furgoneta conduïda pels companys Fermín Manchado i Toribio Gutierrez.

 

Moments distesos previs a l'audiència - A la part inferior de la pantalla s'hi pot veure a l'alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron, Mn. Joan Barat (Rector de Santa Maria) i el petit (aleshores) Adrià Aguilar, que com a més menut del Maniple va tenir l'honor de lliurar-li a Benet XVI l'obsequi per part dels Armats - Moment de l'entrada de Benet XVI

Ja a començaments de juliol es convoca una reunió informativa, on el Sr. Francesc Figueras i Gudas, organitzador de tots els detalls del viatge, exposa l’estructura del mateix, horaris de sortida des de Barcelona, horaris dels que tornen el dia 11 i dels que tornen el dia 13. Es comenten detalls importants com el lloc d’estada, la Residència Candia, la documentació necessària per a adults i menors, la organització dels àpats i detalls a considerar com el tipus de roba depenent dels llocs, calçat còmode, etc.

Ja entrat el mes d’agost, el dia 18, s’envia un nou document informatiu del viatge on s’indiquen els diferents preus segons les opcions escollides pel viatge, tan per armats i acompanyants i depenent del dia de tornada. 

Finalment es convoca una reunió el 5 de setembre al local amb el Sr. Figueras, per a recordar i aclarir detalls, i un parell de dies d’assaig al parc central, els dies 3 i 4 de setembre, per els integrants d’aquella formació. Ja el 4 de setembre s’envia un nou mail on es remarca que la concentració serà el dia 9 a 2/4 de 10 del matí, per a les 10 sortir amb els autocars envers l’aeroport de Barcelona.

Formació del Maniple a la plaça de Sant Pere - Realitzant l'evolució del Combat General - No podia faltar una parella de nuvis com l'any 1986


Malgrat que és un xic llarg, és bo recordar tots aquests preparatius, gestions, llistes, etc. duts a terme, tots necessaris per a la mobilització d’un grup tan nombrós. Feines que la junta directiva amb l’ajut de diferents persones de l’entitat va anar duent a terme durant aquest període de temps. 

Els detalls del viatge els podeu consultar en aquest enllaç publicat quan feia 10 anys del viatge a Roma 2008.

Polèmiques apart, que n’hi va haver, tots els participants del viatge vam gaudir d’una experiència inesborrable. Anar a Roma a desfilar d’Armats, per primera o per segona vegada per a alguns, no és un fet que admeti comparacions amb altres desfilades.

A continuació algunes curiositats del viatge. 

Molta gent del grup portava samarretes d’Armats en el moment de sortir de Mataró. El president en va repartir i tot.

Degut a l’espai limitat de la furgoneta que portava el material, es van haver de prendre dues decisions arriscades però justificades, la primera posar dos equipaments sencers en una única bossa i la segona haver de retallar les llances que hi havia aleshores. La llargada original es va recuperar el 2017 al fer-ne la renovació.

El viatge en avió va recordar als que hi vam anar el 1986, l’enorme diferencia en temps de viatge i sobre tot, comoditat.  

Imatges de les visites als Museus Vaticans, la Fontana de Trevi i el Colisseu. Podem observar a Mn. Jaume fent les explicacions de tots els detalls. A la foto inferior esquerra hi veiem a Francesc Figueras (organitzador del viatge i visites), primer per l'esquerra.

L’estada a la residència Candia va estar prou bé. L’espai, amb unes habitacions d’un estil molt curiós (tothom va anar ensenyant a la resta les particularitats de la seva), disposava de cuina ben equipada, però el fet més important és que estava situada molt a prop de la Ciutat del Vaticà, la qual cosa permetia anar-hi a peu en menys d’un quart d’hora.

Una botiga de queviures prop de la residència, va fer el seu agost particular, ja que tots hi vam comprar alguna cosa (begudes, menjar...) per si de cas o per a passar una estona lliure.

Els que vam desfilar el 1986 vam anar a la plaça de Sant Pere per a recordar aquell viatge i oferir les nostres impressions als mitjans de comunicació que ens acompanyaven.

El dia 10 en el trajecte entre la residència i la plaça de Sant Pere, els que anàvem al darrera de la formació, vam rebre tot un grapat de “bons desitjos” (amb ironia evidentment) en italià, ja que en algun punt vam haver d’ocupar la via pública i els molestàvem. Segurament feien tard a la feina.

L’audiència amb el papa Benet XVI va ser físicament llunyana i es va trobar a faltar la proximitat que hi va haver amb Joan Pau II. Això sí, en tractar-se d’un lloc cobert ens vam estalviar la assolellada del 1986. 

El combat general que es va fer a la plaça de Sant Pere, va ser una variant adaptada al fet de ser 32 armats de llança, en lloc dels 36 habituals. Als assajos va funcionar, però amb els nervis i les indecisions, aquell dia no van anar bé els encreuaments del combat. El públic no crec que ho notés.

A l’hora de les fotos amb el públic, no va faltar la típica núvia que va afegir alguns armats al seu àlbum de casament.

No havia quedat clar el tema de les tovalloles, que sembla ser que per norma de l’establiment sols n’hi havia el primer dia i per a la resta les havies de portar. Això va ser una sorpresa tot tornant de l’audiència quan vam veure que el personal havia fet les habitacions i s’havia endut les tovalloles usades. Feina per entendre’t amb ells i que ens en deixessin com a mínim alguna per a dutxar-nos i assecar-nos. La resta de dies ens en van anar posant.  

A la tarda tot el grup anava amb el polo blau i groc fet per a la ocasió. El grup es veia de lluny.

No direm noms, però algú va anar dins la Fontana de Trevi. Això tan sols ho podia fer l’Anita Ekberg a “La Dolce Vita”.

En una de les visites a la Plaça Navona, algunes persones del grup van perdre el bus de tornada i els hi va costar entendre’s amb italià per a poder tornar a la residència.

 

Mn. Jaume conversant amb el xofer - Imatge del Colisseu - Una imatge sortint de la visita al Vaticà - El pati de la residència Càndia on vam fer tots els esmorzars

Ja sabem que Mn. Jaume és una persona amb amples coneixements, però durant les visites ens va demostrar que aquesta amplitud és realment enorme. No haguéssim trobat un guia millor! Fins i tot en els desplaçaments amb autocar, no parava de comentar aspectes dels edificis i espais per on circulàvem. Una tasca molt d’agrair.

Parlant de tasques, cal remarcar també la paciència d’en Jaume Figueras per a anar intentant que tots els horaris de visites i àpats quadressin. També la tasca dels responsables dels autocars quan ens desplaçàvem tots. Lo de Plaça Navona va ser apart, ja que aquell desplaçament va ser voluntari i fins i tot ja es va dir que si algú volia tornar a peu fins a la residència Candia, ho podia fer pel seu compte.

Al viatge de tornada amb avió, els seients no estaven distribuïts per unitats familiars ni per parelles. Per a evitar una pèrdua de temps enorme redistribuint seients es va optar per seure tal i com indicaven els bitllets.

Com que les normes de seguretat dels aeroports no et permeten entrar begudes, alguna manca de previsió amb el que es va comprar a la botiga esmentada abans, va suposar que els que tenien excedent convidessin a aigua i altres refrescos a la resta del grup. No ho haguéssim pas llençat!

A l’aeroport de Barcelona, vam perdre durant una estona a un company que es va equivocar de grup. Sí, el vam recuperar.

A la formació dels 66 armats que hi van desfilar hi havia tot un ventall de casos: els que ho van fer per primera vegada a Roma, els que ho van fer per segona, els que ja no desfilaven però es van apuntar per la rellevància del viatge i les persones que sols van desfilar aquell dia.

El grup dels que vam desfilar el 1986 estava format per: el Capità Manaia Xavier Pelàez (segurament l’únic capità que ho ha fet dos cops), Ignasi López, Joaquim Tudela, Dani Mataró, Jordi Romagosa, Miquel Guillén, Joan Lluís Martin, Feliu Rovira i Josep Riera. Hi afegim també en Jordi Llinàs i Barrios, que va venir al viatge, però que no va desfilar. Evidentment els nostres acompanyants també van repetir. 

I altres anècdotes o detalls que desconeixem, però que en conjunt ens van servir per a passar uns dies en grup, de forma diferent al que estem acostumats quan ens trobem fent les activitats anuals de l’entitat.

Aquesta efemèride pot ser criticada, enaltida, valorada, menystinguda... però, com que forma part de la història de l’entitat no pot ser mai oblidada.



Jordi Romagosa i Nebot