Actes del Nadal 2023

 

 

Des de ja fa unes quantes temporades, el Nadal també és temps de poder veure els Armats de Mataró. Enguany ens tornareu a trobar als Pastorets de Mataró, a Corró d'Avall i a Santa Maria de Palautordera.

Com cada any, tot es durà a terme gràcies a l'esforç i a la col·laboració d'un bon nombre de socis i a la tasca que desenvolupen els organitzadors dels diferents esdeveniments, als quals hem d'agrair la confiança que ens atorguen al convidar-nos a participar-hi.

 

Enguany també tornen a coincidir tres participacions el mateix dia 17 de desembre, la qual cosa suposa un esforç addicional per a l'entitat, però gràcies a la col·laboració dels socis i sòcies es podrà participar en totes elles

La relació dels actes és la següent (feu clic al cartell per a més informació si està disponible):

• Pessebre vivent de Santa Maria de Palautordera. 16 i 17 de desembre, de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre. Al Parc del Reguissol. Organitza: Gitanes de Palautordera

• Pastorets de Mataró. Els Pastorets recuperen enguany les deu representacions tradicionals. Dies de representacions: 17, 23, 26 i 30 desembre del 2023 i 6, 7, 13, 14, 20 i 21 de gener del 2024. Organitza: Sala Cabanyes
  

• Pessebre vivent de Corró d'Avall. Dies 16 i 17 de desembre a partir de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. Entorn a l'Església de Santa Eulàlia de Corró d'Avall. Organitza: Agrupació Santa Eulàlia.
  

Jordi Romagosa i Nebot

Final temporada 2023 i Inici de la temporada 2024

Xesco Gomar, Joaquim Valls, Joan Jordán i Mario Martínez

Normalment la temporada dels Armats finalitza abans de l’estiu amb el tradicional Sopar Social. Aquest Sopar, que en els seus orígens se celebrava abans de la Setmana Santa, va esdevenir des de la recuperació l’acte que posava punt i final a la temporada, que recordem que la considerem com el curs escolar, però que l’anomenem amb l’any de la Setmana Santa. 

Enguany per motius diversos, es va posposar fins el passat setembre, finalitzant així la temporada 2023. A continuació podeu llegir un breu resum de l’acte.

El passat dissabte 23 de setembre, els Armats de Mataró vam dur a terme el tradicional Sopar Social de Fi de Temporada. Enguany una mica més tard del que és habitual, ja que normalment es fa abans de l’estiu. Una nova edició que es va celebrar a l’Hotel Atenea, del Port de Mataró. Gairebé una setantena de comensals van gaudir d’uns plats exquisits i de una agradable vetllada mantenint el protocol de passades edicions.

Aquest any per motius d’agenda l’Alcalde, David Bote, es va excusar, però va deixar clara la seva intenció de ser-hi en futures edicions. Igualment es va excusar la nova Regidora de Cultura, Elisabeth Ruiz, per motius de baixa per maternitat, en el seu lloc va assistir Xesco Gomar, que desenvolupa funcions de Regidor de Cultura. També ens va acompanyar la nova Adjunta de Regidoria de Cultura, Heidi Pérez. Mossèn Jaime Moyá, nou rector de la parròquia de Santa Maria, va acompanyar-nos per primer cop.

El Banderer d’Honor d’aquest any, Joan Jordán, va compartir la taula presidencial amb els representants de l’Ajuntament, el President dels Armats, Joaquim Valls, i el Capità Manaia, Mario Martínez, tots acompanyats de les seves parelles. Com a curiositat, a la taula també hi havia el soci més jove de l’entitat, el menut Julen Martínez, fill del Capità, que amb dues setmanes d’edat ja va ser-hi present per primer cop. 

Una projecció de diferents imatges de la temporada, va donar la benvinguda als assistents a l’acte, que es va desenvolupar amb el protocol i estructura habituals.

Lliurament dels premis a Dani Palomo, Nil Suari i Joan Jordan. Parlament del president Joaquim Valls.

Una part important de l’acte, és el lliurament dels diferents guardons que l’entitat atorga a diferents socis i sòcies. Enguany va ser la següent:

• Premi Passió: (Es va lliurar en el decurs de la Botifarrada, l’esmorzar dels Armats). El soci Marc Romagosa i Lluch va rebre la placa de mans del director Jordi Llinàs i Barrios.
• Placa de Banderer d’Honor. El soci Joan Jordán i López va rebre la placa de mans del Capità Manaia, Mario Martínez i Carballo.
• Premi Arnat 2023. L’armat votat pel Maniple, Nil Suari i Gallemí, va rebre el premi de mans del President, Joaquim Valls i Mojedano.
• Premi Armat 2023.L’armat votat pel Maniple, Dani Palomo i Roldán, el va rebre de mans del regidor Xesco Gomar.

La cloenda de l’acte la va portar a terme el mateix regidor, rebent un gran aplaudiment per les paraules dites i amb el sentiment que les va dir, cosa que Armats de Mataró agraïm profundament.

Però la maquinària segueix endavant i ja s’està treballant en els primers actes en que participen els socis i sòcies en l’inici de la temporada 2024. La nostra entitat participa, durant la campanya del Nadal, en diferents Pessebres Vivents i als Pastorets de Mataró.

En principi està prevista la participació a:

• Pessebre Vivent de Corró d’Avall, els dies 16 i 17 de desembre
• Pessebre Vivent de Santa Maria de Palautordera, els dies 16 i 17 de desembre
• Els Pastorets de Mataró, durant els mesos de desembre i gener. Podeu consultar-ho a la seva Web.

Per si algú està interessat en formar part de la nostra entitat, aquestes activitats poden ser una bona manera d’entrar en contacte amb el tarannà dels Armats de Mataró.

Jordi Romagosa i Nebot

11 de setembre 2023

Com cada any, una representació dels Armats de Mataró ha participat a l’Ofrena Floral davant del monòlit en honor a Rafael Casanova i a tots els defensors de la llibertat nacional de Catalunya.

Seguint el protocol, l’acte ha començat amb la interpretació d’El Cant del Poble, amb lletra de Josep M. de Segarra, per part del Cor Madrigalista de Mataró. L’Esbart Dansaire Mestres del Gai Saber ha interpretat el ball d’homenatge a Joan Serra. Tot seguit, l’alcalde David Bote i els portaveus dels grups municipals han fet l’ofrena, s’ha interpretat l’himne nacional de Catalunya “Els Segadors” per part del Cor Madrigalista. Posteriorment han seguit fent l’ofrena les entitats mataronines.

 

Aquest any, la representació d’Armats de Mataró ha estat encapçalada pel president Joaquim Valls acompanyat dels membre de junta Dídac Benítez, Fran Cortés, Fernando López, el Capità Manaia Mario Martínez amb la seva parella Lorena Zamora, i acompanyats del seu fill Julen Martínez, ara el soci més jove de l’entitat. També han estat presents a l’acte, els socis i sòcies Kevin Cortés, Miquel Àngel Quijorna, Martí López, Jana López i Toribio Gutierrez. S’ha fet l’aportació dipositant el ram de flors a peu del monòlit amb salutació al monòlit i les autoritats.

Seguidament ha estat el torn de la resta d’entitats, grups polítics i dels sindicats, com a cloenda del solemne acte.

 

Visca els Armats i visca Catalunya!

Armats de Mataró

Roma 2008 - 15 anys

Els integrants de l'Optíada Juvenil d'aleshores, a l'auditori Pau VI. Al darrere els Armats adults i al seu darrere tots els acompanyants

Totes les entitats tenen aquelles fites històriques o significatives que en un moment donat de la seva història han marcat una pauta, un fet eloqüent o un punt d’inflexió. Els Armats no en som una excepció. La nostra història està farcida d’esdeveniments, bons o no tan bons, que en seu moment han significat quelcom més que un fer singular i prou. 

Podem parlar dels orígens, de les prohibicions, dels moments difícils, de les recuperacions, dels canvis de vestuari, de la creació de noves seccions i les seves ampliacions, de les Trobades d’Armats, dels orígens de la Passió i la seva evolució, de la visita a Montserrat, dels diferents locals socials, de les diferents evolucions o quadres... No obstant hi ha dues efemèrides que han marcat època i són un referent per la seva rellevància. Parlem, evidentment, de les dues visites a la ciutat de Roma.

Els Armats Mataró vam anar a Roma el 24 de setembre del 1986, aquest any farà 37 anys. Vam tornar-hi el 10 de setembre del 2008, per tan aquest 2023, en farà 15. És una efemèride ja no tan recent però molt significativa de la nostra història, tant pel fet del que engloba en sí, com pel fet de tractar-se d’una segona visita a un lloc tan emblemàtic com és el bressol de la civilització i la cultura llatines. 

El president dels Armats d’aleshores, Anastasi Codosal i Jato, manifestava el setembre del 2008 a la revista El Tot Mataró: “La idea va sortir dins la pròpia entitat. Volíem fer alguna aportació pròpia a la celebració del Mil·lenari de Santa Maria i se’ns va acudir que podíem repetir la visita al Papa a Roma de l’any 1986”. Aquest és l’origen de l’aventura. 

La concentració del grup el dia de la sortida - Dues imatges de la reunió del grup que va desfilar el 1986. Hi podem veure, Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Josep Riera, Xavier Pelàez (+), Joaquim Tudela i Miquel Guillén - Entrevista a Xavier Pelaez (+) i Mn. Jaume Gonzàlez a les instal·lacions de Radio Vaticanes per part dels periodistes de Mataró Radio.  

A la reunió de junta del 14 de setembre del 2005, el president ja comenta la idea de que es podria tornar a Roma. No obstant això no serà fins a mitjans del 2006 que es decideix anar a parlar amb Mn. Jaume Gonzàlez i Agàpito, mataroní il·lustre, qui ja fou l’ànima de la primera visita de l’any 1986 i persona coneixedora de l’entorn vaticà. Com a resultat de les converses i gestions, el gener del 2007 es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat d’anar-hi el mateix maig, però es va considerar que el temps era massa just. No obstant, ja es parlava d’anar-hi amb avió i que el material es transportés amb camió.

La resta del 2007 sols es tanteja la possibilitat de rebre algun tipus d’ajut pel viatge de part de les entitats que sempre han col·laborat amb nosaltres. El gener del 2008 Mn. Jaume ja havia parlat amb Roma, fent totes les gestions necessàries, i esperava resposta en uns dies. Cosa que es confirma el mes d’abril, on ja es coneix que la data seria el 10 de setembre.

A diferència de l’any 1986, l’evolució de la tecnologia oferia la possibilitat de l’ús del correu electrònic, per tant el 16 d’abril del 2008 se n’envia un als socis on s’informa que el dia 10 de setembre s’ha confirmat l’audiència i que es planteja una sortida pel dia 9 al vespre i la tornada el diumenge 14, aprofitant el possible pont de l’11 de setembre. Es demana que tothom respongui per a poder organitzar tot el tema amb celeritat.

Els acompanyants, uniformats també, esperen la sortida del Maniple - La Optíada Juvenil i els Signífers entrant a la Plaça de Sant Pere i esperant per a entrar a l'Auditori Pau VI - Aspecte de la sala de l'auditori

Quinze dies més tard del primer correu, s’envia un seguit d’informació recollida en dos documents. Un d’informatiu, on es posa data per apuntar-se, les condicions per a fer-ho, s’esmenta el tema de les prioritats a l’hora d’assignar places, s’apunta la possibilitat de tornar el dia 11 o el 14 i com es distribuiria l’import d’algun ajut o subvenció que s’atorgués a l’entitat de cara al viatge. Un altre document on es detallen els criteris a l’hora d’apuntar-se per tenir plaça i les prioritats en aquestes assignacions, quedant clar que la gent que donaria cos a la formació d’aquell dia tindria prioritat juntament amb un acompanyant.

El temps va passant i el mes de maig es desestimen els pressupostos treballats fins aquell moment ja que hi ha persones de l’entorn proper de Mn. Jaume, que tenen experiència en la organització d’aquests tipus de viatges amb un plantejament força bo.

Les seccions de llança passant pel passeig porticat en direcció a l'auditori. Aquesta imatge va ser portada de la revista del 2009 - El integrants del Maniple a les seves localitats - L'estructura de l'auditori reflectida en un casc de tropa.

El mateix maig, s’envia un nou correu on s’adjunta una proposta de viatge i activitats previstes, pressupost del viatge i es van aclarint més aspectes, com per exemple, el fet de sortir tots junts, la possibilitat de tornar fent el pont de l’11 de setembre o el dia 13 (en lloc del 14), i s’estableixen les dates límits per a apuntar-se i en principi es parla de sortir amb avió des de Girona. 

La feina es va desenvolupant i la junta acorda obsequiar al St. Pare amb una figura idèntica a la dels premis Armat i Arnat. A començaments de juny, la llista es dóna per tancada, comptabilitzant 76 armats i 61 acompanyants. A més se sortirà de Barcelona i no de Girona. Es confirma la presència de l’aleshores Alcalde Joan Antoni Baron, que vindria pel seu compte. També hi ha contactes amb els mitjans de comunicació locals, de manera que TVM i Mataró Radio cobriran l’acte. També s’acorda que el material viatjarà amb vaixell en una furgoneta conduïda pels companys Fermín Manchado i Toribio Gutierrez.

 

Moments distesos previs a l'audiència - A la part inferior de la pantalla s'hi pot veure a l'alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron, Mn. Joan Barat (Rector de Santa Maria) i el petit (aleshores) Adrià Aguilar, que com a més menut del Maniple va tenir l'honor de lliurar-li a Benet XVI l'obsequi per part dels Armats - Moment de l'entrada de Benet XVI

Ja a començaments de juliol es convoca una reunió informativa, on el Sr. Francesc Figueras i Gudas, organitzador de tots els detalls del viatge, exposa l’estructura del mateix, horaris de sortida des de Barcelona, horaris dels que tornen el dia 11 i dels que tornen el dia 13. Es comenten detalls importants com el lloc d’estada, la Residència Candia, la documentació necessària per a adults i menors, la organització dels àpats i detalls a considerar com el tipus de roba depenent dels llocs, calçat còmode, etc.

Ja entrat el mes d’agost, el dia 18, s’envia un nou document informatiu del viatge on s’indiquen els diferents preus segons les opcions escollides pel viatge, tan per armats i acompanyants i depenent del dia de tornada. 

Finalment es convoca una reunió el 5 de setembre al local amb el Sr. Figueras, per a recordar i aclarir detalls, i un parell de dies d’assaig al parc central, els dies 3 i 4 de setembre, per els integrants d’aquella formació. Ja el 4 de setembre s’envia un nou mail on es remarca que la concentració serà el dia 9 a 2/4 de 10 del matí, per a les 10 sortir amb els autocars envers l’aeroport de Barcelona.

Formació del Maniple a la plaça de Sant Pere - Realitzant l'evolució del Combat General - No podia faltar una parella de nuvis com l'any 1986

Malgrat que és un xic llarg, és bo recordar tots aquests preparatius, gestions, llistes, etc. duts a terme, tots necessaris per a la mobilització d’un grup tan nombrós. Feines que la junta directiva amb l’ajut de diferents persones de l’entitat va anar duent a terme durant aquest període de temps. 

Els detalls del viatge els podeu consultar en aquest enllaç publicat quan feia 10 anys del viatge a Roma 2008.

Polèmiques apart, que n’hi va haver, tots els participants del viatge vam gaudir d’una experiència inesborrable. Anar a Roma a desfilar d’Armats, per primera o per segona vegada per a alguns, no és un fet que admeti comparacions amb altres desfilades.

A continuació algunes curiositats del viatge. 

Molta gent del grup portava samarretes d’Armats en el moment de sortir de Mataró. El president en va repartir i tot.

Degut a l’espai limitat de la furgoneta que portava el material, es van haver de prendre dues decisions arriscades però justificades, la primera posar dos equipaments sencers en una única bossa i la segona haver de retallar les llances que hi havia aleshores. La llargada original es va recuperar el 2017 al fer-ne la renovació.

El viatge en avió va recordar als que hi vam anar el 1986, l’enorme diferencia en temps de viatge i sobre tot, comoditat.  

Imatges de les visites als Museus Vaticans, la Fontana de Trevi i el Colisseu. Podem observar a Mn. Jaume fent les explicacions de tots els detalls. A la foto inferior esquerra hi veiem a Francesc Figueras (organitzador del viatge i visites), primer per l'esquerra.

L’estada a la residència Candia va estar prou bé. L’espai, amb unes habitacions d’un estil molt curiós (tothom va anar ensenyant a la resta les particularitats de la seva), disposava de cuina ben equipada, però el fet més important és que estava situada molt a prop de la Ciutat del Vaticà, la qual cosa permetia anar-hi a peu en menys d’un quart d’hora.

Una botiga de queviures prop de la residència, va fer el seu agost particular, ja que tots hi vam comprar alguna cosa (begudes, menjar...) per si de cas o per a passar una estona lliure.

Els que vam desfilar el 1986 vam anar a la plaça de Sant Pere per a recordar aquell viatge i oferir les nostres impressions als mitjans de comunicació que ens acompanyaven.

El dia 10 en el trajecte entre la residència i la plaça de Sant Pere, els que anàvem al darrera de la formació, vam rebre tot un grapat de “bons desitjos” (amb ironia evidentment) en italià, ja que en algun punt vam haver d’ocupar la via pública i els molestàvem. Segurament feien tard a la feina.

L’audiència amb el papa Benet XVI va ser físicament llunyana i es va trobar a faltar la proximitat que hi va haver amb Joan Pau II. Això sí, en tractar-se d’un lloc cobert ens vam estalviar la assolellada del 1986. 

El combat general que es va fer a la plaça de Sant Pere, va ser una variant adaptada al fet de ser 32 armats de llança, en lloc dels 36 habituals. Als assajos va funcionar, però amb els nervis i les indecisions, aquell dia no van anar bé els encreuaments del combat. El públic no crec que ho notés.

A l’hora de les fotos amb el públic, no va faltar la típica núvia que va afegir alguns armats al seu àlbum de casament.

No havia quedat clar el tema de les tovalloles, que sembla ser que per norma de l’establiment sols n’hi havia el primer dia i per a la resta les havies de portar. Això va ser una sorpresa tot tornant de l’audiència quan vam veure que el personal havia fet les habitacions i s’havia endut les tovalloles usades. Feina per entendre’t amb ells i que ens en deixessin com a mínim alguna per a dutxar-nos i assecar-nos. La resta de dies ens en van anar posant.  

A la tarda tot el grup anava amb el polo blau i groc fet per a la ocasió. El grup es veia de lluny.

No direm noms, però algú va anar dins la Fontana de Trevi. Això tan sols ho podia fer l’Anita Ekberg a “La Dolce Vita”.

En una de les visites a la Plaça Navona, algunes persones del grup van perdre el bus de tornada i els hi va costar entendre’s amb italià per a poder tornar a la residència.

 

Mn. Jaume conversant amb el xofer - Imatge del Colisseu - Una imatge sortint de la visita al Vaticà - El pati de la residència Càndia on vam fer tots els esmorzars

Ja sabem que Mn. Jaume és una persona amb amples coneixements, però durant les visites ens va demostrar que aquesta amplitud és realment enorme. No haguéssim trobat un guia millor! Fins i tot en els desplaçaments amb autocar, no parava de comentar aspectes dels edificis i espais per on circulàvem. Una tasca molt d’agrair.

Parlant de tasques, cal remarcar també la paciència d’en Jaume Figueras per a anar intentant que tots els horaris de visites i àpats quadressin. També la tasca dels responsables dels autocars quan ens desplaçàvem tots. Lo de Plaça Navona va ser apart, ja que aquell desplaçament va ser voluntari i fins i tot ja es va dir que si algú volia tornar a peu fins a la residència Candia, ho podia fer pel seu compte.

Al viatge de tornada amb avió, els seients no estaven distribuïts per unitats familiars ni per parelles. Per a evitar una pèrdua de temps enorme redistribuint seients es va optar per seure tal i com indicaven els bitllets.

Com que les normes de seguretat dels aeroports no et permeten entrar begudes, alguna manca de previsió amb el que es va comprar a la botiga esmentada abans, va suposar que els que tenien excedent convidessin a aigua i altres refrescos a la resta del grup. No ho haguéssim pas llençat!

A l’aeroport de Barcelona, vam perdre durant una estona a un company que es va equivocar de grup. Sí, el vam recuperar.

A la formació dels 66 armats que hi van desfilar hi havia tot un ventall de casos: els que ho van fer per primera vegada a Roma, els que ho van fer per segona, els que ja no desfilaven però es van apuntar per la rellevància del viatge i les persones que sols van desfilar aquell dia.

El grup dels que vam desfilar el 1986 estava format per: el Capità Manaia Xavier Pelàez (segurament l’únic capità que ho ha fet dos cops), Ignasi López, Joaquim Tudela, Dani Mataró, Jordi Romagosa, Miquel Guillén, Joan Lluís Martin, Feliu Rovira i Josep Riera. Hi afegim també en Jordi Llinàs i Barrios, que va venir al viatge, però que no va desfilar. Evidentment els nostres acompanyants també van repetir. 

I altres anècdotes o detalls que desconeixem, però que en conjunt ens van servir per a passar uns dies en grup, de forma diferent al que estem acostumats quan ens trobem fent les activitats anuals de l’entitat.

Aquesta efemèride pot ser criticada, enaltida, valorada, menystinguda... però, com que forma part de la història de l’entitat no pot ser mai oblidada.

Jordi Romagosa i Nebot

Trobada Passions Catalunya

Aquest dissabte 8 de juliol, la Federació Catalana de Passions ha organitzat una trobada a Deltebre pels amics de la Passió. A Deltebre hi trobem La Cava, poble del Baix Ebre, que des de l'any 1977 deixa de ser una pedania del municipi de Tortosa per a formar part del nou municipi de Deltebre, juntament amb el poble de Jesús i Maria. 

A La Cava, els amics de l'Associació La Passió de la Cava, representen aquesta representació teatral des de 1956.

El grup de Mataró va estar encapçalat per Fernando López, acompanyat per Juan García, amb familiars i amics. En total 19 persones. La organització va proporcionar diferents autocars que van anar recollint als diferents assistents prop de les seves respectives poblacions.

Un cop a La Cava, mentre uns feien la reunió de treball, els altres van fer una visita amb autocar pels voltants. Més endavant tots es van trobar per a fer una visita amb vaixell per la desembocadura del delta.

Un dinar de germanor, amb actuació musical inclosa va posar fi a una diada de convivència entre els diferents grups assistents.

Podeu veure una filmació amb diferents imatges de la jornada.

(Fotografia: aportació de Juan García)

Jordi Romagosa i Nebot

En record de Luís Alberto Majuelo Almirante

Hem rebut la trista noticia del traspàs del soci Luís Alberto Majuelo Almirante, el passat diumenge 21 de març a l’edat de 79 anys.

Segons el nostre arxiu, va entrar a formar part de l’entitat l’any 1963 a l’edat de 19 anys, desfilant com a integrant del Maniple durant aquella etapa dels anys seixanta, juntament amb el seu germà José Antonio.

Tres moments de la recollida de la Bandera de l'any 2017

L’any 2017 va ser escollit Banderer d’Honor i a l’escrit que va redactar per a la revista publicada aquella temporada, va recordar els cinc anys en que va desfilar com a armat de llança, amb l’activitat frenètica de l’entitat durant les dues setmanes prèvies a les desfilades, amb els assajos al pati dels Lluïsos i la preparació del material als locals del Foment i també va esmentar un local a la Plaça de les Figueretes.

Lliurament de la placa commemorativa com a Banderer d'Honor. Sopar Social del 2017

 

La supressió de les processons va estroncar aquelles activitats que no van tenir continuïtat en el seu cas malgrat la recuperació de l’any 1981. No obstant això va mantenir la seva pertinença com a soci de l’entitat. Per aquest motiu, l’any 2007 (primer any en que es van donar insígnies) va rebre la insígnia de plata pels més de vint-i-cinc anys com a soci, i l’any 2013 va rebre la d’or pels cinquanta anys.

Lliurament de la insígnia d'or. Sopar Social 2013

Persona gairebé desconeguda per a la majoria dels integrants actuals, però que ha format part de tot un seguit de gent, coneguda o anònima, que han contribuït a la dilatada història d’aquesta activitat a la nostra ciutat, i que ens han permès arribar on som ara.

Desfilant com a armat de llança els anys seixanta

Vagin des d’aquí els nostres condols per a tota la seva família. Descansi en pau.

(Fotografies; Mireia Romagosa, SomDos, Jordi Romagosa i Luís Majuelo)

Jordi Romagosa i Nebot

20 anys del quadre Soldats de Pau

Les dues superiors, any 2009 Homenatge a la Ciutat a la plaça Santa Anna. Les dues inferiors, any 2012 a la plaça de l'Ajuntament

Si una cosa caracteritza a totes les agrupacions d’Armats, Manaies, Estaferms, etc., és el fet de que totes, d’una forma o d’una altra, fan el que anomenem Evolucions. Les evolucions són moviments ordenats, que les seccions de llança (majoritàriament) de cada grup, desenvolupen amb el ritme que marca la Banda, i que formen figures o canvis de posició.
Sabem que l’origen dels Armats rau en la presència d’un grup de gent que, vestida segons l’època, recordaven els soldats romans que custodiaven el sepulcre de Jesús, i el que ells feien era fer guàrdia al “monumentum” que és com en llatí s’anomenava al sepulcre. Amb el pas del temps s'utilitzarà aquesta paraula per designar el lloc on es reserva l'Hòstia Consagrada, símbol de la presència de Crist, un cop finalitzada la missa del Sant Sopar celebrada el Dijous Sant.
Aquesta gent que feia guàrdia, lògicament també feien relleus i, sembla ser, que el moment del relleu es feia d’alguna manera vistosa que, segons les autoritats eclesiàstiques de l’època, destorbaven als fidels. Per això al segle XVIII es prohibeix als Armats fer aquesta custodia i se’ls obliga a fer-ho a l’espai públic, passant a format part de les processons i esdevenint-ne un element important i diferenciador.
La transformació d’aquells canvis de guàrdia seria doncs l’origen de les evolucions o quadres dels Armats durant les processons.
La nostra agrupació disposa d’un ample ventall d’evolucions a executar. Abans de la supressió de les processons a finals dels anys 60 del segle passat, no tenim documentació fidel sobre el que es duia a terme, però podem concloure que, a més del Pas de Fangar (característic d’Armats de Mataró) i del Pas Lleuger, ja s’executaven els Combats de 2 i de 3, la Fletxa, el 3 de fondo, els 2 encreuaments, l’Estrella de 4 puntes i el pas Maspoch.
Amb la recuperació de l’any 1981, aquestes evolucions van mantenir-se, però l’any 1986 s’enceta un acte nou anomenat Homenatge a la Ciutat, amb la finalitat d’oferir els mateixos quadres al marge de les processons. D’aquesta manera el públic podria veure d’una altra manera i més còmodament (quan hem tingut graderies) aquells quadres que no es poden fer a molts carrers per qüestió d’espai.
Els primer anys es representen els quadres ja existents i, amb l’ampliació el 1991 amb una tercera secció de llança, s’afegeixen l’Estrella de 8 puntes, el Combat General i la nova Fletxa. Altres evolucions van anar apareixent amb els anys: Gala (2004), la Roda de l’Optíada Juvenil (2008), la nova Estrella de 8 puntes (2010), l’Estrella dels Signífers (2010), el quadre de l’Optíada Juvenil (2010) i el Triangle (2011). 

Homenatge a la Ciutat 2012

El 17 d’abril del 2003, Dijous Sant, s’estrena una evolució coneguda com “Soldats de Pau” o la “Muralla Humana”. Per tant enguany celebrem el seu 20è aniversari. Durant l’acte es va distribuir entre el públic un petit opuscle amb explicacions del significat del quadre.
En l'evolució hi participen les 3 seccions de llança i un Signífer amb el Signum principal. Les tres seccions de llança es troben en una disposició de 6 files una al costat de l’altra i sota el ritme dels tambors evolucionen per a encerclar l’estendard. Un cop en aquesta posició les seccions giren fins a quedar encarades, simulant que la meitat són atacants i els altres defensors. Amb les llances i escuts en posició de combat, les tres seccions fan el pas de combat sobre el terreny xocant les puntes metàl·liques de les llances. Després d’uns compassos, les seccions desfan la seva distribució per a tornar a la posició inicial.
Aquest quadre es va tornar a representar l’any 2009. La temporada 2012 (les temporades les considerem com el curs escolar) i en concret el 24 de setembre del 2011 se celebrava el 25è aniversari de la visita a Roma de l’any 1986. Va ser aquell dia quan l’aleshores Papa Joan Pau II va anomenar-nos “Soldats de Pau”. Aquell Dijous Sant del 2012, doncs, es va tornar a repetir i de moment no s’ha tornat a presentar en públic.

(Fotografies: Mireia Romagosa i SOMDOS)

Jordi Romagosa i Nebot

Setmana Santa 2023

Les entitats que porten anys duent a terme les seves activitats de forma més o menys continuada, sempre es troben amb dates que ofereixen aniversaris arrodonits. L’any 2023 també és un any d’aniversaris (35 anys de Montserrat 1988, 15 anys de Tarragona 2008, 10 anys de Martorelles 2013 i 15 anys de la segona visita a  Roma 2008), però el més comentat per la seva rellevància han estat els 40 anys de  La Passió. Aquesta representació, que va néixer el 1983 amb la finalitat de que el maniple desfilés per la ciutat de Mataró (cosa que no passava des de l’any 1969), arribava a la quarantena d’edat amb nous reptes. D’entrada Jordi Llinàs i Barrios ha tornat a ser de nou escollit director per a dur-la a terme i s’ha passat del format de diferents escenaris a l’Hort del Rector, a 3 escenaris fixos a l’Hort del Campaner, amb el públic assegut. També se’n van fer tres representacions: Divendres de Dolors, dissabte i Diumenge de Rams. La del dissabte es va haver de suspendre a mitja escena de “Judes ven al seu mestre” per la presència d’uns instants de pluja que, estant en sequera com estem, era benvinguda, però justament en aquell moment no. En el conjunt de les tres representacions més de tres-centes persones han pogut reviure els darrers moments de la Passió de Crist.

Representar-ho el Diumenge de Rams va implicar la no participació a la Processó del Prendiment, després d’onze participacions consecutives (descomptant pandèmia), que enguany ha canviat de recorregut i no ha pujat per les Escaletes. El que sí que hi va haver és la participació de diferents persones de l’entitat com a poble i armats en l’escenificació prèvia a la processó. 

El Dijous Sant ja es va fer una Recollida de la Bandera normal, sense mascaretes, amb tots els elements actuals. Hem comptat amb la música de gaita tocant la “Marxa de l’Armat” i els dos Armats d’època que han acompanyat al Banderer d’enguany, el Sr. Joan Jordan i López. El Combat General va ser l’evolució per a tots els assistents que omplien la plaça de Santa Maria.

 

L’accés a l’Homenatge a la Ciutat es va fer pel carrer d’en Palau per les obres al Carreró. Enguany la presidència de l’acte estava a la part oposada a la façana de l’Ajuntament. Això va fer que la Banda s’hagués de posicionar al costat oposat de l’habitual. Durant l’acte es van repartir dues insígnies de plata als germans Juan i Gonzalo García i Rubio, que no les van poder recollir el 2021 ni el 22 i se’n va lliurar una a Dídac Benítez i Cantero. Les evolucions que es van fer durant l’acte, van ser el Combat General de les dues seccions de llança i l’Estrella, amb les dues seccions de llança i quatre estendards. La megafonia no va ser la d’anys anteriors. Com sempre hi perd el públic i l’acte en sí. 

La Processó Nit de Silenci es va desenvolupar pel nou recorregut encetat l’any passat, (c. Sant Francesc, Muralla dels Genovesos, Plaça dels Bous, Riera, c. Nou i Santa Maria), i va anar perfectament lligada amb els tres passos que ens acompanyen.  

Per a l’entrada a Santa Maria es  va  fer un passadís als tres passos, amb les dues seccions de llança. Cada armat portava una petita torxa encesa collada a la punta de la llança, torxes que es van posar al moment d’arribar. Els tres misteris van passar pel mig del llarg passadís que els Armats feien a la plaça de Santa Maria, mentre finalment les llums de la plaça es van apagar i se sentia a dins al Cor Madrigalista interpretant “Vos sou Senyor ma Fortalesa” de Bach i el “Tenebræ factæ sunt” de Tomás Luis de Victoria, peces adients a l’acte. Al final potser hagués estat un detall que durant les paraules de comiat, s’hagués il·luminat l’altar major de Santa Maria.

El Divendres Sant es va anar a la Recollida del Sant Crist, acte que es va fer amb el protocol habitual i la formació va dur a terme el Combat General. Durant la anada a Santa Maria es va dur a terme el Combat de 2 al c. Sant Bru. En arribar a Santa Maria es va deixar un passadís al Crist de la Bona Mort que va seguir pel c. Beata Maria per entrar pel Fossar Xic, el mateix que va fer la formació dels Armats.

La porta de Santa Maria restava tancada, amb el públic en el recinte que delimiten els arbres. Mirant la façana a l’esquerra hi havia cadires per a gent convidada i a la dreta cadires pels capellans i l’escenari des d’on TV Mataró va retransmetre l’acte.
A l’hora prevista i després dels parlaments inicials, es va obrir la porta de Santa Maria i els Armats es van distribuir a l’entrada per a escoltar el text evangèlic i fer un Combat de 2. 

Pel que fa al recorregut, es va recuperar el previ a la pandèmia (c. Nou, Riera, c. d’Argentona, c. del Torrent, Plaça de les Tereses, c. Santa Teresa i Plaça de Santa Anna). Podríem dir que la sortida va ser l’únic moment en que vam anar junts amb el pas que ens segueix sempre (Hort de Getsemaní), ja que a partir d’aquell moment la distancia es va anar ampliant fins arribar a l’extrem, que ja ha passat en altres ocasions, de ser els Armats a la Plaça de les Tereses i l’Hort encara al c. Argentona.
La formació va fer algunes evolucions, bàsicament el Combat de 2 i el Combat General, i en arribar a Santa Anna, es van fer uns encreuaments i el Combat General. Tampoc es va poder fer la tradicional Fletxa al c. Argentona pels impediments urbans afegits amb la implantació del carril bici.  

Moltes gràcies per la vostra assistència als actes d’aquesta Setmana Santa.

(Fotografies: Josep Maria Augé, Mireia Romagosa, Ivan Cervera, Lluís Rugama i aportacions de socis)

Jordi Romagosa i Nebot

35 anys de la visita a Montserrat

Maniple dels Armats a Montserrat

Si l’any 1986 va quedar reflectit a la historia dels Armats de Mataró per la primera visita a la ciutat de Roma, dos any més tard, el 1988, la nostra entitat marcava una nova fita. Aquest cop visitant un dels llocs més emblemàtics de la geografia i espiritualitat catalanes, el Monestir de Montserrat.
Una representació del Maniple dels Armats amb molts acompanyants i amics, ens vam desplaçar fins el recinte del Monestir per a fer una audiència amb el Pare Abat i fer evolucions a l’exterior. La data, 10 d'abril del 1988, han passat doncs 35 anys.
Els autocars ens van deixar a la plaça del davant del Funicular a la Cova i tot el material es va traslladar a les dependències que hi ha sota la plaça que es troba davant de l’escultura de Sant Jordi de Josep Maria Subirats. Aquesta plaça és la que fa cantonada amb l’escala més llarga, la que comunica els dos nivells del monestir. A mig camí d’aquesta escala és on hi havia aquestes dependències.
La primera part va ser l’audiència, on els Armats van fer lliurament d’un pergamí enquadernat, on hi havia dibuixats el logotip de l’entitat, l’escut de Mataró, diferents elements d’attrezzo del maniple i la figura de dos soldats amb escut i llança. Aquest pergamí portava escrita una pregària a la Verge de Montserrat i les signatures de tots els participants a la desfilada. Un cop acabat l’acte, els integrants del Maniple ens vam anar a canviar.  

Dos moments de la desfilada - Document amb la pregària i les signatures

Malgrat que va ser un dia plujós, l’espai de la desfilada va ser al davant del Monestir, a la plaça esmentada abans. Això va permetre a la gent que hi havia, el fet de poder-ho veure bé, aprofitant el desnivell que hi ha al davant de l’estàtua i la part superior, amb les dues escales (que comuniquen amb el nivell superior de la Plaça de Santa Maria) i la barana que les uneix. La fotografia de grup es va fer a l’escala de la dreta (mirant la façana del Monestir). El dia va ser gris, amb algun plugim que no va impedir desenvolupar el que estava previst.

Es va poder confeccionar una formació de 61 armats en total, amb la següent distribució:

• Capità Manaia
• 1 Signífer amb el Signum principal
• 2 nens (túnica blanca i diadema)
• 2 Lictors (túnica blava, cuirassa i casc, amb un Fascio cadascú)
• 4 nens (túnica blanca i diadema)
• 3 Signífers (túnica blava, cuirassa i casc, amb els 3 Signums de fusta)
• 7 nens (túnica blanca i diadema)
• 2 nois joves (amb cuirassa de pell i diadema)
• 3 Trompetes (túnica vermella, cuirassa i casc)
• 1 Banderer
• Banda amb 10 integrants
• Optió de Tropa
• 2 seccions de llança, amb 24 armats en total

Els més joves que van desfilar no duien cap element dels que habitualment han portat a les desfilades (torxes, baquetes ...)

Diferents moments de les evolucions, amb l'Estrella i el Combat de 3

Les evolucions que es van dur a terme van ser el Combat de 3 i l’Estrella, amb alguns encreuaments i la salutació final del maniple al públic presentant llances.

Han passat 35 anys i moltes coses han canviat des d’aleshores. Alguns ja no són entre nosaltres, d’altres ja no desfilen per edat o per haver deixat l’entitat. De tot aquell grup, sols han desfilat aquesta temporada 2022: Feliu Rovira i Sánchez, Joan Lluís Martín i Baez, Jordi Llinàs i Ortiz, Eloi Turà i Fàbregas i Jordi Romagosa i Nebot.

Una experiència inesborrable per a tots els participants, i una activitat aquesta, que altres maniples de Catalunya han repetit en motiu d’efemèrides particulars.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

Aniversaris de Trobades d'Armats

Cartells de les dues Trobades

Aquest 6 d’abril, enguany Dijous Sant, va coincidir ara fa uns quants anys amb dues trobades o concentracions d’armats on hi va participar el nostre maniple. Fem un petit recordatori d’ambdós actes.

Desfilada d’Armats a Tarragona, 6 d’abril del 2008

Els Armats de la Congregació de la Sang de N.S.J., també coneguts com Armats de Tarragona, són un element imprescindible en la solemne i antiquíssima Processó del Divendres Sant de Tarragona. Des dels seus inicis sempre han estat vinculats, i de fet pertanyen, a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. L’any 2008 i amb motiu del seu 250è aniversari, van organitzar una desfilada per diferents carrers de l’antiga Tarraco. 

Ja el juliol del 2007 es comenta a nivell de la nostra entitat, que Mataró era una de les agrupacions convidades a aquesta efemèride. El primer pas institucional va ser el 15 de setembre del 2007. Una representació dels Armats de la Sang de Tarragona visiten el nostre local, amb la finalitat per la seva part de fer-nos la convidada formal a la Trobada que tenien previst organitzar el dia 9 de març del 2008. A més a més de Mataró estava prevista la participació dels maniples de Girona, Montblanc i Torredembarra.

Girona, Montblanc i Mataró

Segons els organitzadors, l’elecció d’aquestes agrupacions no va ser a l’atzar. Els grups que vam acompanyar la cohort tarragonina vam ser elegits per diversos motius, d'entre els quals destacaven la importància en la tradició dels Armats. Els grups de Mataró i de Girona són dels més característics de Catalunya, els de Torredembarra participen habitualment en la processó del Dolor de Tarragona, i, per tant, tenen una vinculació molt estreta amb la ciutat, la mateixa que els manaies de Montblanc, que estan agermanats amb els seus homòlegs tarragonins. 

Torredembarra, Tarragona i Mataró

El 23 de febrer del 2008, una representació de l’entitat va ser convocada a una reunió per a visitar el lloc de concentració, l’itinerari de la desfilada i la resta de temes que comporten actes d’aquesta magnitud. Els imponderables també van fer acte de presència, i la data escollida va esdevenir jornada electoral. Per aquest motiu es va canviar la data al 6 d’abril.

La Biga i l'Equite dels Armats de Mataró

Finalment, i en la data prevista, més de 300 armats pertanyents a les cinc agrupacions esmentades sortien a les 11 del matí del lloc de concentració (el col·legi Sant Pau) per a iniciar el recorregut que contemplava els carrers: Portal del Roser, Plaça del Pallol, Cavallers, Major, Plaça de les Cols, Merceria, Pare Iglesias, Les Coques, Arc de Sant Llorenç, Descalços, Portal de Sant Antoni, Passeig de Sant Antoni, Rambla Vella, Sant Agustí, Rambla Nova, Assalt, Via de l'Imperi Romà i Jardins del Camp de Mart. L’ordre de la desfilada va ser: Armats de la Congregació de la Sang de Tarragona, Armats de Torredembarra, Armats de Mataró, Armats de Montblanc i Manaies de Girona.

Desfilada i evolucions, doncs, pels carrers del nucli antic de la ciutat, on es podria destacar el Passeig de Sant Antoni, a tocar de les muralles de l’antiga Tarraco Romana.

Imatges al Camp de Mart, el recordatori de la Trobada i dues imatges de la desfilada dels Armats de Mataró

Un cop al Camp de Mart, ben entrades les dues de la tarda, es va procedir a l'acte d'entrega d'obsequis i als parlaments. Els armats de les diferents agrupacions es van posar en formació mentre els respectius capitans rebien de mans dels membres de la Congregació de la Sang un recordatori de l'esdeveniment. Hi va ser present el Sr. Arquebisbe, Sr. Jaume Pujol, que va tenir un record per l'Any Jubilar que se celebrava per aquelles dates. També hi van assistir un bon nombre d'autoritats, entre elles la presència del aleshores Alcalde de la Ciutat de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron.

Armats de Mataró

És interessant recuperar el text que, des de Tarracofrade, van redactar en una ressenya prou ampla d’aquella desfilada:

<<  Obrien la desfilada, com hem dit, els Armats de la Sang de Tarragona que eren els "amfitrions" de l'acte. Poc a afegir, els coneixem de ja fa molts d'anys (concretament de sempre) i només volem tenir un record, aquí i ara, pel que va ser Capità Manaies i amic, Salvador Urpí, veritable artífex de la renovació d'aquest grup i impulsor de moltes activitats del mateix. Avui molts et teníem en la nostra memòria.

Voldríem afegir que, ens unim a l'opinió de que el nostre grup d'Armats necessita una renovació (i ampliació) encara que ens agradaria significar que (en la nostra opinió) aquest canvi hauria de prendre model dels Manaies de Girona, que són el grup d'Armats de referència al nostre país. Les reconstruccions històriques són per això, per la "Tarraco Viva", els Armats són un altre cosa.

Els Armats de la Torre són també vells amics i coneguts. La seva marcialitat, amb un pas contundent i molt propi, fan que el públic tarragoní els hi mostri sempre la seva cara més amable. Bona presentació, tant de vestits com de sons de timbals.

Els Armats de Mataró són una de les agrupacions amb més classicisme de les del país. Bones passades, un grup molt interessant de tambors i fins i tot un grup d'armats infantils que obren les seves desfilades. També ens va sorprendre la quadriga i l'Armat a cavall. Els vestits criden l'atenció pel seu color, que tot sigui dit, queda molt bé. No hi falten elements de reconstrucció històrica, com els "estendards", els "pilums" i d'altres.

Ens van sorprendre els Armats de Montblanc, tant per la seva vestimenta i marcialitat com pels sons de les seves cornetes. Fan unes passades molt vistoses i un "carrusel" molt interessant que va ser rebut pel públic amb forts aplaudiments i mostres de satisfacció.

Finalment tancaven la desfilada els Manaies de Girona. Què podem dir que no s'hagi dit ja. Majestuosos. Marcials. Seriosos. Perfectes des de la punta del casc del Capità Manaies fins a la cua de l’últim cavall. Això és professionalitat. Sons de flautes amb timbals roncs. Armats a cavall, "pilums", "estendards", "pifres", tot és perfecte i tot és al seu lloc. Les passades majestuoses i dutes a terme amb el crit just, mesurat. Ha estat un veritable honor tenir-los a Tarragona i poder admirar-los. >>

 

Trobada d’Armats a Martorelles, 6 d’abril del 2013
 

El 6 d’abril d’ara fa 10 anys, amb motiu dels 30 anys de la creació, l’any 1983, de la Confraria Armats de Martorelles, aquesta agrupació del Vallès Occidental va organitzar la IIa Trobada d’Armats de les Comarques Barcelonines. 

Concentració de les 6 agrupacions - Armats de Mataró

Una formació de 57 armats va participar a la Trobada, juntament amb els Estaferms de Badalona, la Centúria Romana de L’Hospitalet de Llobregat, els Armats de Manresa i els Armats de Sant Vicenç dels Horts. Un detall del que va passar aquell dia el podeu trobar a l’enllaç II Trobada d'Armats de les Comarques Barcelonines - Martorelles 2013.

Badalona, Mataró i Martorelles

Ja queden en el record la pluja que va estar a punt d’esguerrar l’acte i altres detalls com, per exemple, que va ser una de les poques ocasions en que la Optiada Juvenil, ara dissolta, va poder dur a terme la seva evolució fora de la ciutat de Mataró.

Sant Vicenç dels Horts i l'Hospitalet de Llobregat

Parlant dels Armats de Martorelles, la confraria va néixer com una secció de l’entitat Joventut Sardanista de Martorelles, l’any 1983. L' any 1986 amb motiu de la celebració del X aniversari de la tercera etapa de la Joventut Sardanista de Martorelles, aquesta agrupació va obsequiar al poble amb una imatge de Ntra. Sra. de Montserrat, la qual fou lliurada per a la seva custòdia i manteniment a la Parròquia de Sant Joaquim. Des d'aquella data es va formar la Processó de Ntra. Sra. de Montserrat, que se celebra l’últim dissabte d'abril. Els Armats de Martorelles l'encapçalen. Aquesta processó és única a Catalunya. Per aquest motiu la gent popularment els hi diuen "els Armats de la Moreneta”.

Manresa i Mataró

El diumenge, 25 de març de l’any 2001, amb motiu del XV aniversari d’aquesta processó, es va celebrar a Martorelles la I Trobada d'Armats de les comarques Barcelonines, aconseguint ajuntar 18 agrupacions de les províncies de Tarragona i Barcelona, entre elles nosaltres.  

(Fotografies: Ricard Ballo, Rita Minguillon, Amadeu Llinàs, Carol García, M. Teresa Pons i Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

40 anys de Passió

És prou conegut que, després de la recuperació de l’entitat l’any 1981, una de les fites a aconseguir era la de poder sortir a desfilar a la ciutat de Mataró. Els anys 1981 i 1982, el maniple va desfilar a la Processó del Divendres Sant de Sant Andreu de Llavaneres, però ja s’estava intentant trobar un motiu que permetés trepitjar de nou els carrers de la capital del Maresme. D’altra banda, però, mentre l’església continués prohibint les processons, això era poc probable.
No obstant les iniciatives hi eren i l’any 1982 es va intentar una conversa amb Mn. Monasterio, aleshores rector de Sant Josep, per a recuperar les processons, però aquesta conversa no es va dur a terme. L’any 1983 sí que es va reprendre, però no va ser possible aquesta petició i aleshores va sortir des de la junta la idea de fer una representació amb textos dels evangelistes. A partir d’aquí es van dur a terme converses amb Juanjo Cardenal per a fer-ho al Parc Central, en primera opció, i amb Mn. Monasterio i Mn Colomer per anar definint un projecte, que finalment es va fer a les Caputxines, com a Auto Sacramental al carrer, amb la representació escènica de diferents quadres de la Passió i que donés peu a la participació de la formació dels Armats incorporant-se a la representació un cop feta una desfilada pels carrers propers.
Una dificultat afegida va ser la disponibilitat de personal per a encarar un projecte de tal envergadura, tant a nivell interpretatiu com tècnic, així com la de poder disposar del vestuari de l’època. La junta es va adreçar a la Sala Cabanyes per a demanar el seu ajut, a fi i efecte de que la gent de la Sala fes de poble, sacerdots i diferents personatges. Els únics armats que van fer de personatge van ser en Joan Rovira i Robé (Pilat) i Joan Lluís Martín i Baez (Jesús). Altres armats van fer de soldats de guàrdia i de botxins a la flagel·lació i la creu. 

Finalment, aquell 31 de març de l’any 1983, Armats de Mataró, amb la col·laboració de la Secció Teatral de la Sala Cabanyes i Ràdio Mataró, es va representar per primer cop la Passió d’Armats de Mataró a l’esplanada de les Caputxines, el Dijous Sant, amb música i veu gravades. Hi havia públic assegut amb cadires i també dret pels voltants.
Els Armats es van vestir a la U.E.C. (al carrer Nou) i van anar en desfilada envers el lloc de representació, passant per la plaça de Mossèn Blanch i entrant pel carrer de l’Esplanada. El nombre de quadres representats era reduït (Hort de Getsemaní, Judici religiós, Pretori, Flagel·lació, quadres plàstics del carrer de l’amargura, Calvari, Resurrecció...), però l’entorn permetia fer servir els arbres pel penjament de Judes i les 4 columnes de la font de l’esquerra com a elements del pretori. Un escenari al davant de la façana del convent acabava de definir l’espai escènic.

Després dels dos primers anys i per a millorar-ne la visibilitat per part del públic i ampliar l’aforament, es va passar a fer-ho als patis del col·legi Valldemia. Durant les set temporades següents, es va representar en diferents espais; a la plataforma superior davant de la façana, a l’antic edifici de la residència dels Germans i al Poliesportiu antic, sempre a l’aire lliure mantenint les veus en off i ampliant el nombre d’escenes (Sermó de la Muntanya, entrada a Jerusalem, ...)  el que obligava a anar repetint i refent la gravació del text, que es feia al taller de gravació de ca l’Uix. Moltes persones han posat veu als diferents personatges. Entre elles: Xavier Pelàez, Jordi Romagosa i Berga, Joan Rovira i Viñas, Jordi Romagosa i Nebot, Lluís Juvinyà, Amadeu Llinàs, Antoni Codina, Juanjo Cardenal, Jordi Llinàs i Barrios i un llarg etc. difícil de recordar.

Quan es feia a la plataforma, el primer any no hi va haver escenari i tot s’ornava amb quatre aplics, excepte el Pretori que tenia una escenografia més detallada, més endavant ja es va fer servir un escenari. Quan es va fer a l’antiga residència es va aprofitar la part del pati de sorra, amb les dues grans magnòlies que ara ja no existeixen, per a la majoria d’escenes, i el Pretori es va fer a la terrassa de l’edifici, però sols s’hi va fer un any. Durant aquests anys la col·laboració amb la Sala Cabanyes es va interrompre i els armats van continuar assumint tots els papers i el vestuari. També es va anar variant el text gràcies a una compilació de textos evangèlics a càrrec de l’Antoni Codina, la qual cosa demanava més gravacions per a les noves escenes (El Baptisme, La Samaritana, Ensenyava amb paràboles, Controvèrsia amb els fariseus, ...). Durant els anys que es va fer al poliesportiu antic, es muntava un escenari i un fons de roba on es projectaven imatges i efectes de llum.
Durant aquells anys tot el material d’Armats es portava a les dependències de la planta baixa de l’escola i el Maniple es formava al pati per anar a la Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat. Un cop acabats aquests actes es feia la representació.
Les condicions atmosfèriques ens van respectar força durant aquests set anys. No va ser així l’any 1992, any olímpic, en que l’espectacle es va traslladar a l’Hort del Rector, per aprofitar un espai diferent i més recollit. Era una vella aspiració dels responsables de la Passió des de feia temps. Fins i tot per a poder-la fer, es va tallar un dels arbres per a poder encabir millor l’escenari. Els que aquell any vam compartir la representació, encara recordem el fred que es va patir. La gent que sortia no sabia què fer per combatre la fredor. El públic, s’anava encongint en els seus seients i algú que vivia a prop va anar a buscar mantes a casa seva. Després del calvari es van suspendre les darreres escenes i es va passar directament al final. Aquest revés atmosfèric va aconsellar deixar les representacions a l’aire lliure i passar-les a cobert, entrant dins de l’església de Santa Maria, on es va representar a l’altar major fins l’any 1999. Aquestes representacions a Santa Maria es podrien considerar hereves de les antigues representacions i autos sacramentals, origen de les Passions actuals.

Aquest nou espai, a més de les comoditats de ser un lloc cobert, permetia aprofitar noves possibilitats d’escenografia i efectes de llum. També va portar un canvi de dia, passant del Dijous Sant a la vigília de Rams, la qual cosa va permetre l’any 1994 recuperar el Dijous Sant, una de les processons antigues de Mataró, que va néixer amb el nom de “Processó dels Armats” i és la actual “Nit de Silenci”. Durant aquests anys tot el personal es canviava a les dependències del costat del despatx parroquial.
Fer-ho a l’església va suposar també molts problemes logístics, ja que s’havia de muntar i desmuntar tota l’escenografia i els aplics, tant el dia de l’assaig general com el dia de la representació. Es desmuntaven els canelobres i es treia el Sant Crist de l’altar major. El so també era complicat, però l’altar permetia uns efectes de llum, que reforçaven escenes concretes. A Santa Maria tots els personatges entraven en processó des del fons de l’església passant pel passadís central i un cop acabat, en sortien en el mateix ordre.
Des de l’any 1983 fins el 1999, l’espectacle va ser amb entrada lliure i sempre s’havia fet una sola representació. Els directors d’aquestes primeres etapes van ser: Josep M. Cusachs, Antoni Codina, Amadeu Llinàs i Rafel Prats.
L’any 2000 canvien els criteris i la representació es trasllada al Teatre Monumental, essent des d’aquest moment un espectacle de pagament pel públic, amb interpretacions dels personatges amb veus en directe, on es va representar tres temporades. El fet de fer-ho tot en directe va obligar a buscar persones de fora de l’entitat amb experiència teatral i la complexitat de l’espectacle va augmentar, millorant la posta en escena gràcies als mitjans tècnics disponibles en un teatre. Noves escenes es van anar afegint i si bé el primer any sols es va representar una vegada, el 2001 ja se’n van fer dues.

Durant tres temporades es va representar al teatre Monumental, i en anys posteriors va començar un pelegrinatge estrany que va portar les representacions una temporada a la Sala Casal Aliança i quatre a la Sala Cabanyes. Durant aquestes vuit temporades també hi va haver canvis en el tema musical, amb músics en directe en alguns casos i el text es va anar ampliant i retocant amb aportacions dels diferents directors. Els directors d’aquesta segona etapa van ser: Ramon Blanch, Pere Vallmajor i Francesc Constantí.

L’any 2008 es produeix un nou canvi i s’aprofita el pati de la Presó, seu aleshores del Castrum dels Armats per a representar-la durant vuit temporades. El canvi de lloc comportava un nou enfocament de les representacions.  

Per intentar donar un tomb al tema, s’encomana de nou a Josep Maria Cusachs que redacti uns textos per a la representació. Cusachs va proposar reduir el nombre d’escenes i passar a un format més intim i amb veus en off, la qual cosa va implicar noves gravacions. Es van afegir a més, les figures dels narradors, dues persones vestides de carrer que presentaven les escenes i feien veus en off a l’Hort i al Penjament de Judes. 

L’any 2011, però, es torna a passar a recitar en directe i els actors tornen a dir el seu propi text. Es van anar afegint algunes escenes depenent de la temporada i dels actors, canviant la proposta dels tres anys anteriors, fins que finalment van desaparèixer les figures dels narradors. Els textos interpretats incorporaven recitats de les versions anteriors i de la Passió de la Sala Cabanyes. 

L’escenari se situava al semicercle que fa el pati de la Presó, amb les arcades al darrere i el públic seia al davant. L’aforament es va reduir i per a compensar-ho es van acabar fent dues representacions el dissabte i una el diumenge, representant-se algunes temporades el cap de setmana de Rams i altres el cap de setmana previ. L’espai escènic s’aprofitava al màxim i les reixes de les finestres del pis superior servien per a fer la flagel·lació. També per qüestions d’espai la típica creu de fusta es va substituir per a una estructura metàl·lica. Aquesta tercera etapa va durar fins el 2015 i els directors van ser: Josep M. Cusachs, Jordi Llinàs, Josep Riera i Joan Rovira.

L’any 2016 i motivat pel canvi del local social, es va haver de deixar el pati de la Presó. Aquest canvi obligava a buscar un lloc alternatiu i l’aleshores director, Joan Rovira, va veure novament possibilitats a l’Hort del Rector, però no el que es va fer el 1992 amb escenari fix, sinó representar els diferents quadres en diferents espais per tot el recinte de l’Hort del Rector i l’Hort del Campaner. Es van iniciar converses amb el Rector de Santa Maria que van donar fruit i es va configurar el nou espai de representació passant de 3 a 2 representacions. La posta en escena va comptar amb l’afegit dels efectes de llum escampats per tot l’espai i la principal novetat afectava al públic, que no podia seure tranquil·lament i veure l’espectacle tal i com s’havia fet durant els passats 33 anys (dada curiosa aquesta també), i que ara havia d’anar desplaçant-se pels diferents espais i veure-ho a peu dret (malgrat que es donava la possibilitat d’agafar alguna cadira), en un format semblant al dels Pessebres Vivents. No es va poder representar l’any 2020 per culpa de la pandèmia i amb les restriccions de l’any 2021, es va dur a terme una gravació de les escenes que es va emetre per Mataró Audiovisual. Els directors d’aquesta quarta etapa van ser: Joan Rovira i Quim Capdevila.

Arribem doncs, a aquest 2023, temporada del 40è aniversari amb un espectacle diferent. Enguany el públic podrà veure, a peu dret, l’Entrada a Jerusalem a l’Hort del Rector i tot seguit desplaçar-se fins a l’Hort del Campaner on hi haurà tres escenaris fixos on es representaran la resta d’escenes habituals. Les cadires distribuïdes davant dels escenaris permetran al públic seure durant la resta de l’espectacle. Jordi Llinàs i Barrios torna a dirigir la Passió en aquest any d’aniversari, on la principal novetat, a més de la ja comentada, és que es representarà 3 dies, els dies 31 de març i 1 i 2 d’abril.
Quaranta anys han transcorregut des d’aquella primera representació amb el títol d’”Auto Sacramental”, que posteriorment ha tingut noms diferents com "Misteri de la Passió", "Misteri de Passió - Jesús El Crist", "Misteri de la Passió - Jesús El Crist", "La Passió - Jesús El Crist" i "La Passió - Últims dies de Jesús".

Serveixin, doncs, aquestes línies com a reconeixement a totes i cadascuna de les persones que han intervingut ens aquests 40 anys de representacions, abastant tots els àmbits d’una posta en escena d’aquest estil: direcció, interpretació, il·luminació, vestuari, maquillatge, atrezzo, propaganda ... No podríem anomenar-les a totes. Fins i tot no sabem si en guardem una relació fidel. Hem comentat durant el text les persones que han dirigit les diferents representacions. Com a punt i final recordem a les que han interpretat el personatge central, la figura de Jesús de Natzaret. Durant aquests 40 anys ha estat interpretat per: Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Ramon Godino, Lluís Massimon, Xevi Noya, Jordi Cervantes i Sergi Julià.  

Jordi Romagosa i Nebot