20 anys del quadre Soldats de Pau

Les dues superiors, any 2009 Homenatge a la Ciutat a la plaça Santa Anna. Les dues inferiors, any 2012 a la plaça de l'Ajuntament

Si una cosa caracteritza a totes les agrupacions d’Armats, Manaies, Estaferms, etc., és el fet de que totes, d’una forma o d’una altra, fan el que anomenem Evolucions. Les evolucions són moviments ordenats, que les seccions de llança (majoritàriament) de cada grup, desenvolupen amb el ritme que marca la Banda, i que formen figures o canvis de posició.
Sabem que l’origen dels Armats rau en la presència d’un grup de gent que, vestida segons l’època, recordaven els soldats romans que custodiaven el sepulcre de Jesús, i el que ells feien era fer guàrdia al “monumentum” que és com en llatí s’anomenava al sepulcre. Amb el pas del temps s'utilitzarà aquesta paraula per designar el lloc on es reserva l'Hòstia Consagrada, símbol de la presència de Crist, un cop finalitzada la missa del Sant Sopar celebrada el Dijous Sant.
Aquesta gent que feia guàrdia, lògicament també feien relleus i, sembla ser, que el moment del relleu es feia d’alguna manera vistosa que, segons les autoritats eclesiàstiques de l’època, destorbaven als fidels. Per això al segle XVIII es prohibeix als Armats fer aquesta custodia i se’ls obliga a fer-ho a l’espai públic, passant a format part de les processons i esdevenint-ne un element important i diferenciador.
La transformació d’aquells canvis de guàrdia seria doncs l’origen de les evolucions o quadres dels Armats durant les processons.
La nostra agrupació disposa d’un ample ventall d’evolucions a executar. Abans de la supressió de les processons a finals dels anys 60 del segle passat, no tenim documentació fidel sobre el que es duia a terme, però podem concloure que, a més del Pas de Fangar (característic d’Armats de Mataró) i del Pas Lleuger, ja s’executaven els Combats de 2 i de 3, la Fletxa, el 3 de fondo, els 2 encreuaments, l’Estrella de 4 puntes i el pas Maspoch.
Amb la recuperació de l’any 1981, aquestes evolucions van mantenir-se, però l’any 1986 s’enceta un acte nou anomenat Homenatge a la Ciutat, amb la finalitat d’oferir els mateixos quadres al marge de les processons. D’aquesta manera el públic podria veure d’una altra manera i més còmodament (quan hem tingut graderies) aquells quadres que no es poden fer a molts carrers per qüestió d’espai.
Els primer anys es representen els quadres ja existents i, amb l’ampliació el 1991 amb una tercera secció de llança, s’afegeixen l’Estrella de 8 puntes, el Combat General i la nova Fletxa. Altres evolucions van anar apareixent amb els anys: Gala (2004), la Roda de l’Optíada Juvenil (2008), la nova Estrella de 8 puntes (2010), l’Estrella dels Signífers (2010), el quadre de l’Optíada Juvenil (2010) i el Triangle (2011). 

Homenatge a la Ciutat 2012

El 17 d’abril del 2003, Dijous Sant, s’estrena una evolució coneguda com “Soldats de Pau” o la “Muralla Humana”. Per tant enguany celebrem el seu 20è aniversari. Durant l’acte es va distribuir entre el públic un petit opuscle amb explicacions del significat del quadre.
En l'evolució hi participen les 3 seccions de llança i un Signífer amb el Signum principal. Les tres seccions de llança es troben en una disposició de 6 files una al costat de l’altra i sota el ritme dels tambors evolucionen per a encerclar l’estendard. Un cop en aquesta posició les seccions giren fins a quedar encarades, simulant que la meitat són atacants i els altres defensors. Amb les llances i escuts en posició de combat, les tres seccions fan el pas de combat sobre el terreny xocant les puntes metàl·liques de les llances. Després d’uns compassos, les seccions desfan la seva distribució per a tornar a la posició inicial.
Aquest quadre es va tornar a representar l’any 2009. La temporada 2012 (les temporades les considerem com el curs escolar) i en concret el 24 de setembre del 2011 se celebrava el 25è aniversari de la visita a Roma de l’any 1986. Va ser aquell dia quan l’aleshores Papa Joan Pau II va anomenar-nos “Soldats de Pau”. Aquell Dijous Sant del 2012, doncs, es va tornar a repetir i de moment no s’ha tornat a presentar en públic.

(Fotografies: Mireia Romagosa i SOMDOS)

Jordi Romagosa i Nebot

Visita a Roma any 1986. Crònica d'un viatge (III)

A la tarda l’autocar dels Armats va desplaçar-se a l’església de la Trinità dei Monti, on va aparcar i la formació va vestir-se a peu d’autocar. Es tractava de fer una desfilada a la Plaça d'Espanya, en atenció a la ciutat de Roma, per a la qual es va convidar especialment el seu alcalde, qui excusà l’assistència degut a una sessió de pressupostos que tenia a l’Ajuntament. No obstant envià un representant per a ser present en l’acte. Abans de procedir a la desfilada s’intercanviaren uns presents entre els representants dels Armats i l’Ajuntament de Roma. Per part dels Armats, fou entregat un casc d’armat en miniatura i, en nom de l’Alcalde de Mataró per a l’Alcalde de Roma, fou entregat un quadre que consistia en una rajola ceràmica amb el dibuix de la Creu de Terme i també dos llibres de la història de Mataró. En nom de l’alcalde de Roma, foren entregades dues medalles que simbolitzaven la ciutat eterna, una pels Armats i l’altra per a l’Alcalde de Mataró.

 

Moment de la desfilada (Foto: Rita Minguillon)

 

La desfilada es va dur a terme al replà central, on es va distribuir la formació, per a fer unes evolucions i un ‘Combat de 2’, davant dels nostres acompanyants i una munió de curiosos que no esperaven trobar-se soldats romans en aquell indret. Novament es va repetir la pregunta de si aquell espectacle era típic de la ciutat romana. “Doncs, no. És típic de moltes poblacions de Catalunya i en especial de Mataró”, era la nostra resposta, tot esperant que ens entenguessin.

 

Salutació de la Tropa als assistents (Foto: Arxiu Armats)

 

La sortida del recinte es va fer tot pujant les escales fins a dalt de tot. A més d’un li va costar mantenir el pas tot anant pujant. Un cop a dalt, ens vam tornar a canviar a peu d’autocar i retorn a la residència per sopar i descansar.

El dia 25 pel matí els dos autocars van iniciar el camí de retorn amb aturades a Florència i a Pisa per dinar. El que s’ha comentat en el viatge d’anada és vàlid pel de tornada, però a més, ara tothom portava un sac ple de records i vivències d’un viatge irrepetible.

Cansats però contents, l’expedició va arribar a Mataró ben entrada la matinada del dia 26, on després de la descàrrega del material i dels comiats, algú va aprofitar per anar a treballar. 

 

Portada del Crònica de Mataró de 30/09/1986 (Arxiu Armats)

 

Així va finalitzar aquell viatge tant especial per a molts.

Especial pels socis Armats en actiu, per haver fet un acte que cap colla havia fet abans. Estaven en actiu en aquell any: Rafael Soriano i Gudiel, Joan Rovira i Robé (a.c.s.), Francesc Casabella i Prat (a.c.s.), Joan Jordan i López, Francesc Brullet, Francesc Xavier Brullet i Pérez, Josep M. Brullet i Pérez, Amadeu-Miquel Llinàs i Barrios, Jordi Roca i Vallmajor (a.c.s.), José Cebrian i Rodríguez (a.c.s.), Josep Gómez i Valls, Francisco Javier Peláez i Sanfrancisco, Jordi Romagosa i Berga, Albert Miquel i Nogueras, Josep Balateu i Giralt, Jordi Llinàs i Barrios, Daniel Mataró i Vidal, Jordi Romagosa i Nebot, Miquel Guillén i Torres, Francesc Serra i Roselló, Jaume Sanegre i Fontfreda (a.c.s.), Joan Lluís Martin i Báez, Climent Roca i Oromi, Francesc Castañares i Salazar, Feliu Rovira i Sánchez, Miquel Faja i Sagalés, Jordi Martí i Gelabert, Josep Riera i Font, Ignasi López i Fernández, Jordi Argés i Codina, Joaquim Tudela i Roy, Lluis M. Parull i Cabot (a.c.s.) i Josep M. Dresaire i Montasell.

Pels que no eren Armats, per haver pogut ser per un dia Armats de ple dret. Van formar part d’aquell grup: Josep M. Malé (a.c.s.), Ramon Gay, Miquel Ros i Vila, Josep M. Gironés i Micas (a.c.s), Damià Ros i Avellana, Salvador Carbonell i Jordi Colomer i Durà. Cas especial el d’en Miquel Ros, ja que s’acabava de casar i va empalmar el viatge de nuvis amb el viatge a Roma.

Per a alguns d’ells, pel fet de ser la seva primera sortida com a Armat, com per exemple el cas d’en Jordi Romagosa i Nebot (actual Capità Manaia), d’en Jordi Martí i Gelabert (actual Ajudant del Capità) i d’en Francesc Casabella i Prat (a.c.s.). O també el cas de Jordi Romagosa i Berga, que en els seus anys de soci va ser l’únic cop que es va vestir d’armat. Per l’armat Ignasi López i Fernández, que en aquesta sortida va ser el primer cop que va ocupar el lloc de Decurió, lloc que ha ocupat després durant més de vint anys.

I d’altres anècdotes personals que desconeixem.

Assistents a l'acte (Foto: Gemma Romagosa)

 

El dissabte 24 de setembre de 2011, una gran part d’aquestes persones ens vàrem retrobar per recordar-ho, en la commemoració d’aquests XXV anys del viatge i del qualificatiu “Soldats de Pau”. Acte on es va poder visionar un resum de les filmacions originals de Jaume Ridorsa i Antonio López, en un muntatge en que va preparar el company armat Miquel Guillén. Va ser un moment emotiu, en recordar els aspectes i les anècdotes d’aquest viatge que, sens dubte, va marcar un abans i un després dins de la nostra entitat.

 

Parlament d'Amadeu Llinàs - Portaveu (Foto: Gemma Romagosa)

 

Des de la Junta actual, volem donar les gràcies a tots, per haver aportat el vostre granet de sorra a la història dels Armats. Història que ens ha ajudat a arribar fins el que som ara i que ens empeny cap el nostre futur més proper.

 

Parlament de Jordi Romagosa - Capità Manaia (Foto: Gemma Romagosa)

 

Els integrants d’aquella Formació i els acompanyants, tots plegats, podem dir amb satisfacció; “aquell dia jo hi vaig ser”.

 

L'Alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora es dirigeix als assistents (Foto: Gemma Romagosa)

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia

Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (II)

El dimecres 24, tocava llevar-se d’hora, esmorzar i marxar cap a la ciutat. A les 9 del matí s’havia d’entrar al recinte de la plaça Sant Pere. L’autocar dels que desfilaven per una banda, el dels acompanyants per una altra. Els Armats ja van sortir de la residència mig vestits. És a dir, un autocar ple de gent vestida amb túnica curta, mitjons i sandàlies. No sabrem mai què hauria passat si ens haguessin aturat els Carabinieri per qualsevol imprevist.

L’autocar va aparcar al costat de les columnes, on s’ajunten els carrers Via Tunica  i Via Paolo VI. Allà es van descarregar les caixes de cartró i tothom va acabar de vestir-se a peu d’autocar. Les cares de la gent que passava per allà i que anaven a l’audiència, van ser tot un poema. Una colla de gent vestint-se de... Soldats Romans ! Alguns es pensaven que formava part de la posta en escena i que eren de la pròpia ciutat. “No, som de Mataró, de Barcelona” els hi fèiem entendre com podíem. 

 

Moment de l'arribada a la Plaça de Sant Pere

 

Aproximadament a les 9 del matí, la formació va entrar al recinte, després de passar pels preceptius controls de seguretat, tot marcat el pas. En aquest punt, ja es va veure clar, que la presència d’una gent vestits de romans, que no eren romans de Roma, sinó mataronins, desfilant sota aquelles columnes i acostant-se a l’escenari, copsaria l’atenció dels milers de persones d’arreu del món que ocupaven la plaça. Les empentes per a poder acostar-se a retratar o filmar aquella novetat en una audiència, les varen poder veure els propis Armats mentre desfilaven. No van ser els únics. Els fotògrafs acreditats, els reporters i corresponsals de més de trenta cadenes, van córrer al costat dels integrants d’aquell grup que entraven vestits d’una forma estranya i al ritme d’uns timbals, marcant una mena de pas marcial totalment desconegut. Els rodets de fotos que van arribar a gastar els fotògrafs (no hi havia tecnologia digital) potser van fer que algun d’ells fes curt per a la resta de l’acte.     

L’anècdota de l’entrada va ser que el Sant Pare Joan Pau II va sortir al balcó del seu despatx a veure qui era que estava fent aquell escàndol a la Plaça. Diuen que va acabar seguint el compàs dels timbals tot picant de mans.

En arribar als peus de l’escalinata de la Basílica, la formació va aturar el seu pas i es va distribuir a les cadires que tenia reservades, al costat dret de la tribuna que ocupava el Sant Pare durant les audiències. Eren èpoques en què les audiències encara es feien a la plaça.

 

Tot esperant el començament de l'acte

 

El dia era lluminós. La plaça plena de gent. La calor, impressionant. El metall de les cuirasses i cascs anava agafant temperatura per moments i la suor ens queia cara avall.

El Sant Pare va entrar a la plaça, encara en cotxe descobert, i la multitud va respondre amb salutacions i crits d’afecte. En aquell moment el grup conjunt de Llavaneres i Mataró van onejar una gran senyera.

Feta l’al·locució del Sant Pare a tots els peregrins i en finalitzar l’audiència fou quan es dirigí a parlar a peu, a molts dels congregats i, tot seguit, també als Armats, que estàvem situats en la gran escalinata amb la Basílica al fons, junt amb la representació de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres.

 

Moment de la conversa amb Joan Pau II

 

Fou en aquest moment, quan es féu entrega per part del President Honorífic dels Armats, Marcel·lí Llinàs (a.c.s), d’un casc en miniatura, reproducció dels que porta la tropa. Per part dels representants de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, fou entregada una reproducció del Sant Crist que tenen a l’església. El Sant Pare, en correspondència va fer lliurar un rosari a cadascun dels Armats. Fou durant aquest acte quan, enmig de les fotografies de rigor i les converses protocol·làries, el Sant Pare s’adreçà als que tenia al costat i en un castellà perfecte els hi va dir: “Estoy muy contento de veros y saludaros y quiero que seáis siempre Soldados de Paz”.  SOLDATS DE PAU, nom que hem portat amb orgull des d’aquell dia.

 

Els Armats amb el Sant Pare

 

La sortida es va fer marcant el pas, mentre la plaça s’anava buidant de gent i d’altres persones aprofitaven per a fer les fotografies que no havien pogut fer durant l’entrada. En arribar a la Via Paolo VI, la formació va fer el ‘Combat de 2’ per a tots els assistents. Més i més fotografies de la gent que es concentrava al voltant de la tropa i, com anècdota, una parella de nuvis que es van retratar amb aquells soldats romans. Sobretot la núvia, que es va retratar amb tots els Armats que va poder.

Tota la tropa es va vestir a peu d’autocar i a continuació el grup va fer una breu visita pel voltants de la Via della Conziliazione i el castell de Sant Angelo, fins a l’hora de dinar. 

(Continuarà)

(Fotografies: Arxiu dels Armats de Mataró)

 

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia

Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (I)

 

Seria pels voltants del mes de juny de l’any 1986, quan el mataroní Monsenyor Jaume Gozález i Agápito, aleshores Rector de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, va proposar a una representació dels Armats i en el decurs d’un dinar a la rectoria de la Parròquia, que els Armats poguéssim acompanyar-los en la seva visita prevista pel setembre a la Ciutat Eterna amb motiu de la celebració del mil·lenari de la Parròquia. A més, es va apuntar el fet de que hi havia moltes possibilitats de poder desfilar a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

Va ésser una idea i una proposta que la junta dels Armats va rebre, segurament, amb cara d’incredulitat, però, com acostuma a passar amb aquestes coses, el fet de trobar-se amb un desafiament d’aquestes dimensions va provocar una d’aquestes reaccions sobtades. Dit i fet, l’equip directiu va començar a posar fil a l’agulla encarant una sortida prou complicada, que encara deixava forces interrogants oberts.

En primer lloc, la possible resposta dels propis integrants al fet de sortir de la ciutat per a fer una desfilada i, a més, fora del temps de Setmana Santa. En segon lloc, el fet d’anar tan lluny plantejava dos, o més, problemes importants. Per una banda, com fer el viatge i de l’altra es presentaven els problemes logístics de portar tot el material de la desfilada. Quina cara farien a les duanes en veure tot un seguit de llances, escuts i cuirasses de metall?    

Potser pel fet de que seria el primer cop en sortir a desfilar fora del país, de que seria la primera agrupació d’Armats en fer aquest viatge o pel que sigui, el que de vegades no es pot fer ni en tot un any, es va fer en tres mesos.

Un problema important va ser la falta de gent per a poder fer una formació digna i representativa. Alguns Armats en actiu no es van apuntar al projecte. En tractar-se d’un dia laborable, no podien deixar les seves obligacions i d’altres no van considerar la proposta prou atractiva i van declinar participar-hi. Això deixava forces vacants a la formació i calia cercar nous efectius. 

L’any 1986 encara existia la col·laboració entre els Armats i la Sala Cabanyes en l’organització del Misteri de Passió. Això va permetre que molta gent aliena a l’entitat tingués coneixement d’aquest viatge i decidís participar-hi com a pelegrins. Alguns dels acompanyants, doncs, van cobrir les vacants i es va poder comptar amb una formació prou representativa de 40 Armats, amb el problema afegit de que caldria que els nous poguessin aprendre tant el pas com les evolucions que es poguessin fer. Per sort tot es va resoldre molt bé gràcies a la bona predisposició i a l’interès de tots.

Superats els entrebancs purament organitzatius i amb tota la gent disposada pel viatge, arriba el dia de la sortida, el dilluns 22 de setembre del 1986, a la Plaça dels Bous de la nostra ciutat, on dos autocars de l’empresa Casas ens esperaven. A quarts de 10 de la nit, la plaça bullia amb l’activitat frenètica de carregar les maletes als portaequipatges; junt amb les caixes de cartró, les llances, els estendards i els timbals; i els familiar que venien a acomiadar-nos. Cal remarcar que les cuirasses, els escuts, els cascs i els maniguets, anaven dins de les caixes de cartró, de manera que cada armat sabia que en una caixa numerada hi tenia tot el seu equipament. A dos quarts d’11 de la nit i amb tota la il·lusió del món començà el viatge.

Ens esperaven, aproximadament, unes vint-i-dues hores de viatge, o sigui, tota la nit del dilluns i el dimarts gairebé sencer. Enmig, tota una nit intentant dormir (cal recordar que parlem d’autocars de fa 25 anys) i tot un dia de viatge que semblava que no s’acabaria mai. Les cames no sabíem si eren les del veí o bé les nostres.

Un autocar on encara es podia fumar. Amb aire condicionat. Que portava vídeo (Beta), i on ens van passar “Ben-Hur” (dues vegades), “Las Sandalias del Pescador” (dues vegades, també) i “Los Diez Mandamientos” (potser sols una vegada). En tot cas, tant és si va ésser una o dues vegades la pel·lícula. La qüestió era passar el temps com fos. Parlant amb els companys, mirant per la finestra o cantant cançons que la Marta Romagosa conduïa.

Per fi arribàrem, aproximadament a les vuit del vespre del dimarts 23, a la residència Fraterna Domus, a uns 30 km de la ciutat de Roma. Tot seguit, la descàrrega d’equipatges, la distribució de les habitacions i el sopar per a tots. Però el més important en aquells moments, era localitzar a Monsenyor Jaume, perquè ens digués si teníem el permís per a poder desfilar l’endemà per la Plaça de Sant Pere. El grup de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres ja feia dies que era a Roma, ja que el seu viatge va començar abans i van fer més jornades d’estada a la ciutat, visitant aquest museu permanent que és la ciutat de Roma. Després de sopar, doncs, una visita llampec a la ciutat perquè poguéssim visitar alguns indrets de la mateixa, entre ells la Fontana de Trevi de nit.

Mentre la majoria del grup feia aquesta visita, l’aleshores president i Capità Manaia, Xavier Peláez, l’Albert Miquel, en Jordi Llinàs i l’Amadeu Llinàs, tots integrants de la Junta Directiva, van agafar un taxi perquè els portés a l’adreça on podrien trobar a Mn. Jaume. Si haguessin tingut un mòbil, el que s’haurien estalviat! El taxista, fent honor a la fama, merescuda, de conducció tan peculiar que tenen els italians, va passar-se semàfors en vermell, carrers en direcció contrària, va pujar i baixar les voreres i, no podia faltar, va esbroncar els altres conductors. Van arribar a destí i Mn. Jaume, en veure la cara d’angoixants que feien, els hi diu: “Tranquils, que demà desfileu per la Plaça de Sant Pere”. No sabem si la cara d’angoixants era pel permís o pel viatge en taxi.

Un cop feta la visita nocturna, tornada a la residència per a dormir, per fi, en un llit.

(Continuarà)

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia

La nova Insignia Soldats de Pau

Us presentem el disseny de la nova Insígnia Romana commemorativa dels XXV anys de Soldats de Pau, que va ser presentat el passat 24 de setembre, al nostre local, durant l'acte de commemoració d'aquesta efemèride.

L’estructura de la mateixa, dissenyada pel company Joaquim Valls, consta d’elements característics dels Signum Romans.

Incorpora l’al·legoria dels XXV anys de Soldats de Pau en el medalló central i les medalles laterals.

Altres elements que en formen part son l’espasa romana o Gladius i el casc romà (Gàlea)

Aquest estendard està previst que s’estreni la propera Setmana Santa.

 

Addenda:

Aquest estendard estava previst que s’estrenés la Setmana Santa del 2012, però per raons tècniques i de temps es va posposar “sinne die”.