40 anys de l'Homenatge a la Ciutat

 

Sabem que la Setmana Santa és una època de l’any que ofereix tot un seguit d’activitats relacionades amb la commemoració dels fets que donen el sentit a la fe cristiana, pilar fonamental del continent europeu. Tot el calendari anual està farcit d’esdeveniments relacionats amb aquesta creença, essent les dates més destacades el Nadal i la Setmana Santa. Per a molts seran temps de vacances i esbarjo, per a molts altres no. Per tant, son moltes les poblacions catalanes i d’arreu de l’estat, que ofereixen actes recordant aquells fets que es van succeir fa més de dos mil anys.

A banda d’aquest actes, les diferents poblacions que les celebren, tenen actes, diferents, emblemàtics i diferencials. Actes específics d’aquella localitat, nascuts de les tradicions locals o de creació recent, que la diferencien d’actes semblants en d’altres llocs propers o llunyans. 

Mataró, de moment, no n’és una excepció i la nostra Setmana Santa, presenta molts actes que es poden qualificar amb les definicions esmentades. No entraré a anomenar els actes de les diferents confraries, ja abastament explicats al programa d’actes. Pel que fa als actes organitzats pels Armats de Mataró, enguany se celebren els 40 anys d’un acte que va néixer en una situació molt concreta, i que si la conjuntura hagués estat una altra, potser no hauria nascut.

Reculem 45 anys enrere. El grup dels Armats de Mataró es torna a organitzar després de més de 10 anys d’inactivitat per a poder participar a la Processó del Divendres Sant a Sant Andreu de Llavaneres. La tasca que es va dur en aquells moments, deuria ser molt gran: 

• contactar amb els antics armats per a veure la seva disponibilitat, després de més de 10 anys 
• buscar gent nova per a cobrir les possibles baixes de la gent antiga, i/o ampliar la formació
• recuperació i adequació del material disponible
• cercar un lloc on poder assajar i recuperar els passos i quadres d’abans
• la logística per anar a la població veïna
• etc...

Tot es va anar solucionant i els Armats van poder tornar a sortir al carrer però, fora de Mataró. 

L'Estrella, anys 1987, 2005, 2008 i 2010

 

No obstant quedava un tema prou important: el fet de poder sortir a Mataró. En primera instància, es va posar-hi remei amb l’inici de les representacions de la Passió, l’any 1983. Per a dur-les a terme, els Armats sortien desfilant del local on es canviaven, recollien la Bandera (l’any 1983 no la van recollir i el 1984 ja hi ha imatge de la recollida), i anaven al lloc de representació. Si es feia algun quadre havia de ser en aquestes primeres cerimònies de recollida. De moment no hi constància de que es fes.

Per tant, quedava el tema de poder fer les evolucions per a tots els mataronins a la pròpia ciutat. La Junta va apostar per a fer un acte on aquestes evolucions es poguessin fer. Si no en l’àmbit d’una Processó, doncs que en fos fora. 

Neix així l’idea de l’acte que ens ocupa, batejat com a Homenatge a la Ciutat, amb la finalitat de donar a conèixer a tots els mataronins les evolucions dels Armats, moltes d’elles poc conegudes. Pensem que habitualment, el públic veu passar els Armats i, depenent del lloc on s’estigui, pot veure una evolució o quadre, o simplement veure’ls passar marcant el Pas de Fangar o el pas Lleuger. Per tant, en el decurs d’una processó no es poden fer tots els quadres del repertori a tot arreu. Primer, perquè s’allargaria molt el temps de les processons. Segon, perquè molts carrers no tenen l’espai necessari per a les evolucions més complicades. 

Quadre Soldats de Pau, any 2009 a la Plaça de Santa Anna i 2012 a la Plaça de l'Ajuntament

 

Per tant, l’acte serviria per a poder mostrar, d’una manera més còmoda pels assistents, aquelles evolucions que no es poden dur a terme, per qüestions d’espai, durant les Processons. 

L’acte ha mantingut una estructura més o menys estable, en funció de les decisions dels Capitans Manaies i de les Juntes Directives i consta de diferents parts, presentades per un locutor, que han anat evolucionant depenent dels anys. Però podem establir un esquelet bàsic amb diferents parts, que comentem una a una:

• Entrada del Maniple
• Parlament del Capità Manaia
• Sol·licitud d’autorització a l’Alcalde
• Evolucions del Maniple
• Salutació final

Entrada del Maníple

Si tenim en compte que aquest acte s’ha dut a terme sempre a la Plaça del darrere de l’Ajuntament (excepte dos anys a la Plaça de Santa Anna), l’entrada i disposició de la formació dins del recinte, no ha estat sempre la mateixa. Depenent del Capità i dels efectius disponibles, les posicions han anat variant. Sempre s’ha procurat no tapar la visió del públic, gairebé sempre a peu pla.

Distribucions del Maniple, anys 1996, 1997, 2006, 2010, 2014 i 2022

 

L’entrada del Maniple s’ha fet gairebé sempre en bloc, una secció darrera de l’altra i s’ha anat posant a l’espai disponible. Alguna vegada han anat entrant les seccions una a una, amb una pausa entre elles, mentre el presentador les anava comentant, així el públic les anava coneixent. També les diferents seccions s’han quedat al Carreró i no han entrat fins que els hi tocava el torn d’intervenir.

Les Bigues, anys 2011, 2012, 2014 i 2022

 

La Biga, ha acostumat a entrar sola, ha fet una volta d’exhibició i ha tornat a sortir per a esperar-se a la Riera. No obstant els darrers anys s’ha quedat també a la plaça. Alguns anys n’hi ha hagut dues i un cop dues i un armat a cavall. No sempre el Capità Manaia ha anat damunt la Biga mentre fa la volta d’exhibició.

Totes aquestes maneres diferents d’entrar, s’han anat fent per a trobar una forma que sigui digne i fixa, però de vegades una proposta que agradava a alguns, desagradava a d’altres. Malgrat que hi ha documents escrits sobre l’entrada del Maniple, sempre s’han produït canvis, depenent també del que es volgués fer a continuació. 

Parlament del Capità Manaia

És el moment en que el Capità s’adreça al públic assistent fent un petit parlament, llegint un discurs preparat o improvisat. Normalment en aquest parlament es fa una referència a algun aspecte a destacar de la temporada, un recordatori als Armats difunts recentment, agraïments a entitats o particulars, etc.

Parlaments dels Capitans, Xavier Pelaez (2009), Jordi Romagosa (2010), Rafael Llibre (2018) i Mario Martínez (2024)

 

El moment del parlament és molt protocol·lari, però necessari i els diferents Capitans han anat preparant discursos, que normalment s’han fet llegits, però que també s’han fet sense papers i mirant al públic, en aquest cas amb un discurs estructurat i memoritzat. En alguns casos han aprofitat per a comunicar el final de la seva etapa al capdavant del Maniple, com va fer en Xavier Peláez el 2009 i Jordi Romagosa el 2017.

Depenent de l’entrada i disposició del Maniple, normalment sempre s’ha fet amb tota la formació distribuïda a l’espai de la plaça, però també l’ha fet sol, mentre el Maniple espera per a entrar.

Sol·licitud d’autorització a l’Alcalde.

Un cop acaba el Parlament, el Capità demana autorització a l’Alcalde, com a màxima autoritat de la ciutat i que per això ostenta el càrrec de President Honorífic dels Armats, per a començar les evolucions de l’acte. Aquesta part no es feia en els seus inicis. Es va instaurar, per casualitat, a la concentració d’Armats de Girona del 1990, on el Capità Manaia Sr. Peláez, va estar pensant de quina manera podia fer intervenir a l’Alcalde de Mataró que es trobava a la tribuna amb d’altres autoritats. Va tenir el pensament de demanar el permís a l’alcalde d’aleshores, el Sr. Manel Mas, la qual cosa va fer, i a la qual el va respondre amb la frase que s’ha fet cèlebre de “Endavant Armats” i més endavant la seva variant “Armats de Mataró, Soldats de Pau, endavant”.

Moment de l'Autorització, anys 2006, 2011, 2018, i 2015

 

A partir d’aquesta efemèride del 1990, sempre que s’ha pogut, s’ha fet intervenir a l’Alcalde allà on fóssim, cas de que estigués present. En algunes trobades s’ha demanat autorització a les autoritats de la ciutat organitzadora de l’esdeveniment o a algun representant del nostre ajuntament que hi fos present en representació de l’Alcalde. Això també ha traspassat àmbits i alguns anys el Capità Manaia ha demanat l’autorització per a començar la Processó General del Divendres Sant. Com a anècdota, a la Trobada de les comarques gironines d’Amer, el 2010, Jordi Romagosa es va adreçar a l’aleshores alcalde Joan Antoni Baron per a demanar-la. El presentador de l’acte es va acostar amb el micròfon i va demanar si es podia repetir, a fi i efecte que tot el públic ho pogués sentir bé, cosa que es va fer. Un cop acabat l’acte, l’alcalde Baron va comentar que altres alcaldes li havien comentat “Així, els has d’acompanyar sempre per donar-los l’autorització? Ell ja va donar les explicacions pertinents.

Evolucions del Maniple

És la part que dóna sentit a l’acte. S’acostumen a fer les evolucions més complicades o que demanen espais amples (els carrers on es fan les processons no ho són precisament). Algunes s’han dissenyat i preparat únicament per a fer-se en aquest acte.

Pas Maspoch (2006) - La Roda ((2008) - Estrella dels Signums (2011) - Quadre dels nens (2012)

 

Es fan  evolucions com l’Estrella (que ja es feia abans de néixer aquest acte), la Gala (que va néixer el 2004), el quadre Soldats de Pau (2003) i el Triangle (2011), juntament amb les que sí que es fan durant les processons: Encreuaments, Combats de 2, 3 i general i la Fletxa.

Normalment sempre les duen a terme les seccions de llança, però depenent del nombre d’efectius també han fet la seva evolució els Signums (Estendards) i l’Optiada Juvenil.

Combat de 3 (2014) - Gala (2015) - Fletxa (2016) - Triangle (2017)

 

Cada Capità Manaia ha anat dissenyant l’acte segons les necessitats i els efectius disponibles. Durant l’etapa d’en Xavier Pelàez, es va introduir la Gala, el quadre Soldats de Pau, el quadre de l’Optíada Juvenil “la Roda” i el disseny de l’Estrella quan es va passar de 2 seccions de llança a 3 seccions. Durant l’etapa de Jordi Romagosa, es va introduir l’Estrella dels Estendards, el quadre del Triangle, el combat de l’Optiada Juvenil i l’Estrella amb les 3 seccions amb els braços del mateix color. Durant les etapes de Rafael Llibre i Mario Martínez, no s’han estrenat noves figures. 

Salutació final

En aquesta part final, el Maniple es distribueix en el recinte de la plaça i fa una salutació final al públic assistent com a agraïment per la seva presencia en aquest acte. Aquesta distribució final, comporta també uns moviments ordenats de totes les seccions.

Salutació final, anys 2011, 2017 i 2025

 

Un cop finalitza l’acte la formació es dirigeix a Santa Maria per a participar en la Processó Nit de Silenci, excepte els anys 2008 (que es va fer la Passió al pati de la Presó) i el 2009 (quan es va participar a la Processó de Cerdanyola). 

Altres aspectes a destacar

Podem destacar el següent:

• L’espai físic
• La visibilitat del públic
• Actes rellevants 

L’espai físic

L’acte sempre s’ha dut a terme a la plaça del darrere de l’Ajuntament. Hi ha hagut dues excepcions, els anys 2008 i 2009, per motius d’obres a la plaça esmentada, l’acte es va moure a la plaça Santa Anna, un lloc molt més petit.

La Plaça del darrere de l’Ajuntament és l’únic espai al centre de la ciutat que permet fer un acte d’aquestes característiques. 

Sempre hi ha hagut una zona reservada per a les Autoritats, el presentador, el Banderer d'Honor i altres persones autoritzades. De vegades han estat a peu pla, en un escenari o al balcó. 

La visibilitat del públic

Normalment el públic assistent ha de veure l’acte a peu pla. Això en dificulta la visió sobretot al públic que està al darrere. Els graons que salven el desnivell al final del Carreró ajuden una mica.

Per a donar resposta a aquest aspecte, alguns anys l’Ajuntament ha proporcionat unes graderies per a una millor comoditat i visibilitat per part del públic. N’hi ha hagut un màxim de tres. El darrer any que es va comptar amb elles va ser l’any 2010, però sols una. L’any 2011, i en plena campanya de retallades en tots els àmbits municipals (o alguns), es va retallar l’import que l’Ajuntament destinava a aquest acte i a l’entitat, i es van eliminar del tot “sine die”. Val a dir que en realitat a qui se li va retallar va ser al públic. Els Armats fem el mateix amb graderia o sense.

Any 2005, graderies al fons i laterals - Any 2007, es veu la graderia lateral (la pluja va fer acte de presència) - Any 2008, graderies a la Plaça de Santa Anna -  Any 2010, una graderia al lateral

Per tothom és sabut que les evolucions tenen un encant diferent quan es poden veure en altura, en lloc de a peu pla. En són un exemple les filmacions fetes amb dron els darrers anys.

Actes rellevants

Els anys 2006 i 2007 s´hi van representar quadres de la Passió. Ambdós anys el trajecte de Santa Maria a la Plaça de l’Ajuntament, després de la Recollida de la Bandera, es va fer amb el personatge de Jesús i diferents actors que l’acompanyaven com si fos el Camí de l’Amargura. Un cop arribats a la plaça, es representava el quadre (un any el Pretori).

Potser un dels actes més rellevant per la seva transcendència, va ser l’any 2010 quan es va fer un acte simbòlic de traspàs de poders entre el Capità Manaia sortint, Javier Peláez, i el Capità entrant, Jordi Romagosa. Aquell acte va consistir amb parlaments d’ambdós Capitans i de l’alcalde de Mataró, Joan Barón. Xavier Peláez va rebre de part del Armats una placa en agraïment per la tasca feta. L’Ajuntament el va obsequiar amb una reproducció de la Venus de Mataró. No s’ha fet cap més acte de traspàs de poders.

Representació del Pretori (2006) - Traspàs de poders entre Capitans (2010) - Homenatge a la Bandera (2013) - Insígnies del Maniple (2024)

Un acte que es va encetar el 2021, va ser la imposició de les Insígnies del Manípulo als Armats que porten més de 25 i 50 en actiu desfilant. Aquell any encara cuejava el tema de la pandèmia, recordem que el 2020 no hi va haver actes de Setmana Santa, i sols es va fer l’acte d’Homenatge. Se’n van ver dues sessions per a poder donar cabuda a més públic (prèvia reserva de localitat), i ha estat l’únic any que el públic ha estat assegut, respectant distancies de seguretat entre cadires i tothom amb mascareta, inclòs el Maniple. Aquell any es van repartir la majoria d’insígnies i els anys posteriors s’han anat lliurant als companys que han anat aconseguint aquesta fita, si es dóna el cas

També es pot destacar l’any 2013 quan es va fer un homenatge als armats difunts i a l’antiga Bandera dels Armats, recuperada el 2010. 

És, per tant, un acte diferent envers la resta d’actes de la Setmana Santa i que juntament amb la Recollida de la Bandera a Santa Maria formen part dels actes més emblemàtics del Dijous Sant a Mataró. 

 

(Fotografies: Arxiu Armats)

 

Jordi Romagosa i Nebot 

20 anys de l'Exposició dels 300 anys

A la part central, portada del díptic de l'exposició. A l'esquerra, una imatge dels anys seixanta, amb el motiu de l'exposició. A la dreta, una imatge de la premsa amb la inauguració i una vista de l'espai

Per si algun dels nostres lectors encara ho desconeix, la presència de persones vestides, més o menys i segons els estàndards de les èpoques, com a Soldats Romans fent la custòdia dels “monuments” i participant a les Processons de Setmana Santa, té una llarga tradició a Mataró i a molts indrets de Catalunya. Monuments se’ls anomena del llatí Monumentum, que significava Sepulcre.

La història de les entitats sempre és un tema delicat. Actualment tot està documentat, o hauria de estar-ho. Però segles enrere això ja és un altre tema i més tractant-se d’una activitat estrictament local. Per tant és una pregunta sense resposta la de poder dir quin és l’inici de la presència d’Armats a la nostra ciutat. 

D'esquerra a dreta i de dalt a baix. Articles al Maresme i la Veu del Maresme - Articles a Crònica de Mataró - Document d'una subvenció de 3.000 pta, l'any 1956, i una curiosa estructura dels Armats - Espai d'imatges i detalls de la Passió - Algunes fotografies i  formació d'Armats en miniatures de plom - Eines de treball de l'"Avi Linu" per a modelar el metall

Els únics llocs on s’hi pot trobar informació, és en els llibres on es fan constar despeses per a l’adquisició de material o la renovació de l’existent. Com sempre la qüestió econòmica, l’espasa de Damocles de qualsevol entitat petita. Gràcies a aquesta documentació sabem que el 1705 el tresorer de la confraria del Santíssim Sagrament, coneguda com a Minerva, va comprar a Jaume Manent per un preu de set lliures i quatre sous: Alabardas, Petos, Morrions i Peus (sabates) dels armats. Així mateix, també van comprar “dotsa alabardas” de ferro per un preu de tres lliures i sis sous. Segurament fa referencia a la Lliura Catalana, on cada lliura equivalia a 20 sous. Com a mínim, doncs, el 1705 ja es feia aquesta activitat, la qual cosa no vol dir que no existís abans.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix, vistes de l'exposició. Estrella i Signums - Estrella i Biga - Estrella i Banda - Biga - Optió - Estrella i Bandera

No obstant això, 1705 és la data que fem servir actualment per definir l’antiguitat de la presència de persones fent el que representa la guàrdia que Pons Pilat va ordenar per a evitar que el cos de Jesús fos recuperat pels seus deixebles.

L’any 2005, s’acomplien els tres-cents anys d’aquesta efemèride històrica i per a commemorar-ho, Armats de Mataró va organitzar dos actes prou significatius. El primer va ser la Trobada d’Armats de tot Catalunya l’any 2004, de la qual ja n’hem parlat, i la segona una Exposició Commemorativa a l’Ateneu de la Fundació Caixa Laietana situada al Carrer Bonaire.

No era una època fàcil per a tirar endavant aquest projecte. Després de la Trobada del 2004 hi va haver una crisi a nivell de junta directiva i es va haver de crear una junta gestora presidida per Anastasi Codosal.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix. Cartell del 1996 de la Processó dels Armats (Nit de Silenci) - La Passió al Monumental, anys 2000 i 2001 - La Passió a l'Hort del Rector, any 1992 (la foto es va fer a Empúries) - La Passió a Valldemia, any 1989 - La passió a Valldemia, any 1986 - Imatges dels Armats als anys vuitanta

No era la primera vegada que els Armats organitzaven una exposició. L’any 1986 se’n va fer una a la Sala d’Exposicions que la Caixa Laietana tenia al carrer d’en Palau, en motiu de la recuperació de l’entitat. Curiosament, aquell any la Recollida de la Bandera es va fer en aquell indret.

Es va crear una Comissió per a portar el projecte a bon lloc. El Comissari de la mateixa va ser en Dionís Fernández i Garcia, i estava formada per: Anastasi Codosal i Jato, Josep Maria Herrero i Vidal,    Francisco Javier Pelaez i Sanfrancisco, Maria Antònia Rancho i Ruiz, Josep Maria Palau i Albareda, Miquel Serras i Xamani, Andrés Cuello i Jordi Llinas i Barrios. Els dos darrers eren els únics que no formaven part de la junta gestora.

El Dossier de l’exposició constava de diferents aspectes que definien els diferents apartats en que estaria dividida:

• Història (un viatge per els 300 anys de la nostra història)
• Projeccions de diapositives i vídeo
• Recull d’objectes i material històric
• Vestuari dels armats
• Historia de la Passió
• Vestuari de la Passió

Així mateix es contemplaven dues conferències, una sobre els Armats a Catalunya i l’altra sobre la Passió.

Per a promocionar l’esdeveniment es van enviar notificacions a Associacions culturals del Maresme i Vallés, Confraries de la ciutat, i Associacions de pares i mares de les escoles de Mataró.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix. Cartell de l'any 2000 - Definicions d'elements i figures dels Armats - Plafó de la visita a Montserrat l'any 1988 - Plafó de la visita a Roma l'any 1986 - Quadre de la formació dels Armats - Composició d'imatges d'abans dels setanta i de després de 1981

Tot un seguit d’aspectes i propostes que comencen el 15 d’abril del 2005 amb l’acte d’inauguració, amb la presencia de les autoritats municipals, directius de Caixa Laietana, els organitzadors, socis de l’entitat i molts mataronins presents. En aquest acte es van lliurar insígnies de plata als socis que portaven 25 anys o més com a integrants de l’entitat. 

L’exposició va durar fins el 8 de maig i va rebre una bona acollida per part dels seus visitants. Una exposició de la que enguany se celebren els seus 20 anys. Curiosament, la revista dels Armats de l’any 2006 no fa cap esment de l’exposició de l’any anterior. La seva presència es redueix a dues fotografies amb color. 

En qualsevol cas, una part més de la nostra història recent.

 

(Fotografies: Arxiu Armats)

 

Jordi Romagosa i Nebot

Aniversaris del Divendres Sant

Quatre imatges de la Recollida del Sant Crist amb els 4 Capitans que han comandat el maniple en aquests 35 anys. 2008 - Xavier Pelàez (+), 2011 - Jordi Romagosa, 2019 - Rafael Llibre, 2024 - Mario Martínez. El company Àngel Rubio ens va deixar el 2020.

 

Ara fa 35 anys, Divendres Sant va caure en 13 d’abril. Ja sabem que la Setmana Santa va canviant. En concret el calendari de Setmana Santa, s'obté a partir del dia de la Resurrecció, que és el diumenge següent a la lluna plena del mes de Nissan, el mes dels jueus (ens sona el jorn tretzè de Nissan?), que correspon als dies entre el 22 de març i el 25 d'abril. Dit d'una altra manera, aquest dia és el diumenge després de la primera lluna plena de primavera que, en general, comença el 21 de març.

Però deixant de banda aquesta particularitat del calendari, el fet important és que aquell 13 d’abril de 1990, els Armats de Mataró tornaven a la Processó General del Divendres Sant.

2005 - Banderer i Escorta. 2006 - El Maniple a la plaça Santa Anna efectuant la Gala. Imatge vertical, 1988 - Al carrer Sant Francesc

Recordem que els Armats van ser convidats el 1981 a participar a la Processó del Divendres de Sant Andreu de Llavaneres. Aquest fet significà la recuperació de l’entitat i va comportar que molts mataronins es desplacessin a Llavaneres per a veure aquella processó que Mataró no tenia. Els Armats no hi van anar sols. Segons consta al llibre de la Historia dels Armats, van ser acompanyats pel Sant Crist de la Bona Mort i el Natzarè del Centre Catòlic. 

A partir de l’any 1984 es comença a parlar de recuperar la processó a Mataró. Van ser temps difícils pels primers integrants d’aquelles reunions. Es creà la primera Comissió de Setmana Santa amb Àngel Rubio al capdavant, i s’organitzà la primera processó el Divendres Sant del 1986. Va ser una processó senzilla on sortiren en processó la imatge de la Oració a l’Hort i una imatge del Sant Crist cedit per la parròquia de Sant Martí de Teià. El punt de sortida va ser la plaça dels Bous.
 

Dues imatges del 2011 - Les Bigues i els Signífers al carrer Nou. Imatge vertical, any 2010 - Les seccions de Llança al carrer Argentona.

De fet les reaccions del clero mataroní, que era qui havia prohibit les processons, no es feren esperar. El rebombori va degenerar en una situació grotesca que va provocar molts malestars, fins i tot entre els mateixos sacerdots de la ciutat, ja que, com sempre, les mentalitats conservadores i progressistes són presents a tots els àmbits, fins i tot els eclesiàstics.
 

D'esquerra a dreta i de dalt a baix. Any 2012 - Les seccions de Llança fent l'Estrella a la plaça Santa Anna. Any 2013 - El Maniple sortint de Santa Maria. Any 2013 - L'Optiada Juvenil fent el seu quadre al Caminet. Any 2014 - Optíada Juvenil sortint de Santa Maria. Es pot observar la presència de públic a tot el voltant.

L’any 1986, els Armats visiten Roma i són rebuts en audiència pel Papa Joan Pau II. Aquest fet dóna notorietat a la situació a Mataró i qui sap si en fou ja un dels desencadenants. Però encara quedava tot molt lluny i els Armats havien decidit en assemblea que no sortirien a Mataró fins que l’església no en donés el seu consentiment.

L’any 1987, i afavorit per la immigració andalusa, és l’any on neixen la majoria de confraries actuals. Es va constituir formalment la Comissió de Setmana Santa de Mataró. El nombre de confraries i imatges va anar augmentant i davant d’una realitat imparable, l’any 1990 el Consell Arxiprestal de Mataró va reconèixer que les processons eren actes de devoció cristians, i per primera vegada van poder sortir de la plaça de Santa Maria amb la corresponent autorització eclesiàstica.

 

D'esquerra a dreta i de dalt a baix. Any 2015 - El Capità Manaia demanant autorització per a començar la Processó. S'hi pot veure la plaça plena de gent i alguns misteris. Any 2015 - Al maniple a punt de fer l'Estrella a la plaça de Santa Anna. Any 2016 - Responsables de les Confraries en l'acte d'inici de la Processó. Any 2017 - La Fletxa al carrer d'Argentona.

Armats de Mataró vam deixar de col·laborar a Sant Andreu de Llavaneres per a tornar a casa nostra. Com a acte previ, es va encetar també l’acte de Recollida del Sant Crist de la Bona Mort, al carrer Prat de la Riba, al davant del domicili particular de l’Angel Rubio, a qui el 10 d’abril del 2025 l’ajuntament li ha lliurat la Medalla de la Ciutat a títol pòstum.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix. 2017 - Pregària a l'inici de la Processó. 2018 - Sortida de la Bandera des de Santa Maria. Al davant de la basílica era buit de gent. 2023 - El Maniple sortint de la Basílica. Es poden veure tots els Misteris al seu interior. 2023 - El Maniple escoltant la pregària dedicada als Armats. Es poden veure cadires a dreta i esquerra pels capellans i convidats.

 

Han passat doncs, 35 anys d’aquests dos actes que cada any concentren un bon nombre de mataronins i visitants de fora, pels carrers de la nostra ciutat. És important destacar que els Focs de les Santes, la Cavalcada de Reis i la Processó General del Divendres Sant, són els actes de carrer que aglutinen més persones a la nostra ciutat, i tots tres tenen una arrel basada en les tradicions cristianes.
Un fet més de la nostra història.

(Fotografies: arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

 

 

Els locals dels Armats

Espai de les seccions de llança - L'equip del Capità Manaia amb les fotografies dels Banderers d'Honor i els anteriors Capitans - Detall dels equips de llança - La saleta d'audiovisuals

Comentàvem en un escrit anterior, l’efemèride de la inauguració del local reformat. Aquell dia, 29 de juny del 2024, començava una nova etapa pel que fa a la disponibilitat d’un local permanent per part de la nostra entitat. I diem etapes, ja que, com acostuma a passar a tot arreu, no sempre ha estat així. No es va tractar de donar la benvinguda a un nou local en sí, sinó de començar a emprar-ne el mateix, però ara adaptat a les noves necessitats i requeriments de mobilitat i seguretat.
Pot ser interessant ara, fer un petit record dels diferents espais que els Armats han anat fent servir durant la dilatada presència de persones que han dut a terme la tasca de custòdia dels “monuments” i participació a les Processons de Setmana Santa.
Hem de suposar que durant els segles XVIII i XIX, èpoques de pertinença a la Confraria del Sant Crist o Minerva, el material (si n’hi havia en propietat) es deuria guardar a les dependències que aquesta entitat tingués a la seva disposició, que sabem que tenia la seu a la Basílica de Santa Maria. Lògicament, ni pensaments de parlar d’un local social amb el concepte que entenem actualment.
L’entrada al segle XX i la breu pertinença al Centre Catòlic (1902 al 1909), podem suposar que tot el material es va establir a l’entitat, la qual el 1908 va accedir al local on es troba hores d’ara, i que des del 1888 es trobava a la casa Sanromà del c. Bonaire.
No obstant el 1909 la falta de voluntaris al Centre va suposar que la Minerva hagués de recórrer de nou als pescadors de la ciutat. Segurament el material tornaria a viatjar.
L’any 1921, però, es prohibeix la presència dels Armats degut al mal comportament de la majoria dels seus integrants. L’any següent sorgiria un grup de joves vinculats a les Congregacions Marianes que, organitzats per Mn. Josep Maria Andreu, Josep Colomer i Joan Floriach, recuperaven la tradició de la presència dels Armats a les processons de Setmana Santa. Aquest nou grup d'Armats rebria el suport econòmic del Foment Mataroní, la qual cosa va permetre llogar els vestits al teatre del Liceu. Podríem suposar aleshores, que material com a tal, potser no n’hi havia, o com a mínim n’hi havia poc, però el que cal remarcar és el fet de poder tenir un espai a les instal·lacions del Foment.
Són els anys de la creació de la Comissió Pro-Armats, que el 1927 ja adquireix vestits nous en propietat, material per tant que necessitava, encara més, del seu espai per a poder ser guardat. El cop d’estat del 1936, va obligar a guardar el material a una joieria de la Riera i així es va poder conservar.

La primera imatge correspon al 1984 amb el material a la Sala d'Exposicions de la UEC, preparat per a la sortida - La imatge inferior ens mostra tot un seguit de cuirasses guardades en una habitació (lloc i data desconegut) - La imatge vertical presenta el material guardat en un espai que semblen unes golfes, que podrien ser el Sant Bernat (data desconeguda)

En plena dictadura, es va establir la vinculació amb la Congregació dels Dolors, però no obstant això, els Armats continuaven disposant d’un espai dins de les instal·lacions del Foment. Aquesta situació es va mantenir fins l’any 1970, amb la desaparició de les Processons a Mataró.
L’activitat dels Armats es va interrompre del tot, sense fer-se cap altre actuació que mantingués la vida associativa. Tot el material d’aleshores va quedar recollit doncs, al Foment Mataroní. Unes obres de reforma del local van posar en perill el material que s’hi guardava, el qual estava en caixes de cartró i, segons s’ha comentat, es feien servir capes i túniques com a draps. El Sr. Lluís Rabassa es va posar en contacte amb el president en funcions, el Sr. Marcel·lí Llinàs, per avisar-lo de que tot el material corria perill de fer-se malbé o bé de ser llençat. Va ser aleshores quan, per decisió del president i d’un grup d’integrants, el material es va treure del Foment i es va guardar en cases particulars. Amb tot aquest enrenou, una part del material es va perdre, o bé abans, durant o després del trasllat. La Bandera i el Penó van ser dos dels elements que van desaparèixer, però això és una altra història.
A la revista n. 2 dels Armats (any 2000) hi trobem un escrit que fa una pinzellada sobre el tema del local dels Armats. No s’esmenta res d’abans del 1970 i se centra més en les vicissituds des de la recuperació el 1981.
S’esmenta que “els Armats han estat a diversos llocs: la Rectoria de Santa Maria; al domicili particular dels pares de l'Armat Joan Farreras i Alcaina, al Camí Fondo; al pis de la botiga de l'Armat Joan Rovira i Robé, al carrer d'Argentona; a un domicili particular a la baixada Massot (no s’esmenta quin); a les golfes del restaurant Sant Bernat (fins a la seva desaparició) per gentilesa del seu propietari, l'Armat Antoni Graupera i Graupera, i a la seu de Càritas, al carrer de Sant Francesc d'Assís” .
Això obligava cada temporada, a un trasllat constant del material. D’entrada per anar a desfilar a Llavaneres amb el camió d’en Joan Jordan, a la UEC per sortir els primers anys de la representació de la Passió a les Caputxines, a les aules de l’escola Valldemia, a les Voltes i a la seu de Càritas.

Imatges del material a les aules de la planta baixa de l'escola Valldemia. Any 1987, preparant la distribució de les capes - Dues imatges de l'any 1988, el material de la Passió i les capes al seu penjador - Neteja del material a l'aula on es canviava la tropa

Per tant, era urgent trobar un lloc on poder fer, com a mínim, aquestes dues realitats: guardar el material i poder-se canviar els dies de sortida. Pensem també que algunes assemblees es feien a la sala El Racó del Casal Aliança.
És així com arribem al dia 8 d’abril del 2000, data en que s’inaugura el nou local social, anomenat “Castrum”, a l’edifici de la Presó de Mataró. Per aquells anys es va proposar que les desfilades dels Armats de Mataró passessin a ser Patrimoni Cultural de la Ciutat. Una de les condicions necessàries era que l’entitat disposés de local propi. Per això es van dur a terme les accions necessàries per a poder condicionar i fer servir unes dependències de la Presó al primer pis. Els espais disponibles, total ment en desús, van ser emprats pels Armats, els Pessebristes, els Equips de Suport, el Cor Madrigalista, la galeria d’Art Sant Lluc i els Capgrossos de Mataró, a saber. Els Capgrossos van marxar a un altre local fet expressament per a ells i la resta d’entitats es van quedar a l’edifici. 

Nou local a la Presó. Any 2013, Imatges de les parets del museu amb Cartells, fotografies de diferents anys i dels Banderers d'Honor. Una de les vitrines amb recordatoris diversos - A baix a la dreta, any 2014. Espai preparat per a les Portes Obertes del Nadal.

El 8 d’abril de l’any 2000, pel que fa als Armats, s’inaugurava aquest nou local. Ara fa ja 25 anys. A la revista n. 3 dels Armats (any 2001), s’hi va reflectir un escrit on es feia una breu pinzellada sobre la inauguració. A l’escrit es comenta que l’espai, situat en un lloc excel·lent, disposava d’uns 130 m2. Destaca els noms d’Anastasi Codosal i Quico García com a principals desenvolupadors de la tasca de condicionament dels espais. Destaca la presencia a l’acte de l’aleshores Alcalde, Manuel Mas, i el regidor de Cultura, Remigi Herrero i de més de 300 persones que van passar pel local.

 

Imatges superiors. Any 2011, Acte commemoratiu dels 25 anys de la visita a Roma 1986. - Imatges inferiors. Rodes de Premsa dels anys 2012 i 2013.

 

Pel que fa als accessos, sols es va millorar l’accés de la porta de la Riera per a salvar el desnivell dels graons d’entrada fins accedir al replà principal (Pessebristes i Galeria d’Art). No es va fer cap altra acció per accedir al pis superior (Armats, Equips de Suport i Cor). Malgrat això, Armats van organitzar Portes Obertes per Nadal (aprofitant l’embranzida dels Pessebristes) i visites per a les escoles i altres entitats puntuals (Congrés de Confraries, Congrés de Teatre amateur ...). L’espai del que disposaven els Armats va anar canviant en la seva distribució, per quedar fixat amb un espai central on es canviaven les seccions de llança, una habitació per l’Optíada Juvenil, una per la Banda, una pels Signífers i una pels Comandaments (Capità Manaia, Ajudant, Banderer, Optió de Tropa, Pergamí i Escortes de la Bandera), totes elles amb les cuirasses i cascs permanentment a la vista. Un taller, una secretaria, un espai de reunions i assemblees i un Museu (amb molts dels objectes, fotografies, cartells, etc, de que disposa l’entitat) definien la resta d’espais. Tot això era el que s’oferia al públic. A més, el pati de la presó ens anava bé per a fer els assajos de l’Optíada Juvenil , els assajos i representacions de la Passió, i lògicament la concentració del Maniple i els actes previs a les sortides.

 

Any 2014, visita escola Balmes - Any 2013, Portes Obertes, Sala Audiovisuals i Museu - Any 2013, tres imatges de la visita pel Congrés de Teatre Amateur: la sala de les seccions de llança (amb els grafitis a les parets), la sala d'Audiovisuals (també anomenada Polivalent) i la sala Museu

Però la Presó era cobejada per alguns, que clamaven que no era correcte l’ús d’un espai públic com aquell, per part d’entitat privades com les que hi tenien la seu. Per això l’any 2016, amb l’excusa de la presència de tèrmits a les bigues i irregularitats a les estructures de l’edifici, les entitats esmentades van haver de deixar el local, que a partir d’aquell moment (un cop desparasitat i restaurat) es convertiria en un espai impulsor de les arts plàstiques i un espai de memòria històrica. El temps dirà. Si interessava que les entitats esmentades estiguessin allà, el més normal hagués estat que un cop remodelat l’edifici, haguessin tornat totes, però...
 

Diferents activitats. Any 2012, les seccions de llança preparant-se per sortir - Any 2010, Botifarrada al pati de la Presó - Any 2014, els participants a la Passió canviant-se a la sala polivalent - Any 2012, Sala de Comandaments

Excepte la galeria d’Art (que per raons obvies va poder tornar-hi), la resta d’entitats van ser encabides a l’antic Alberg Municipal. Un espai molt més reduït que l’espai original. Pessebristes i Equips de Suport van rebutjar l’espai que se’ls hi oferia per qüestions evidents, que sembla estrany que els responsables municipals ja no se n’adonessin abans de fer-ho. Els primers van ser allotjats a l’antiga escola del c. Alarcon cantonada Prat de la Riba i els segons a un local del c. Sant Pelegrí. Tots dos guanyaven espai, si bé els Pessebristes disposen ara d’un local que queda lluny de ser un espai de pas per a possibles visitants de les seves activitats nadalenques. Per tant, Armats i Cor Madrigalista es van quedar a l’antic alberg, quedant-se els segons unes dependències al segon pis per a guardar el material de secretaria i gestió. La resta quedava per a ús dels Armats i el desembre del 2015 ja es trobava operatiu el nou local del c. Sant Simó.

Dues imatges de l'any 2015, preparant el nou local del c. Sant Simó - A la part inferior, dues imatges de la mateixa sala de cuirasses. A l'esquerra l'any 2017 i a la dreta l'any 2024, on es pot apreciar el canvi 

Les dependències es van aprofitar tal i com estaven, amb espais on canviar-se la formació, amb tot el material exposat com abans, un taller, una secretaria i aprofitant les habitacions existents com a llocs per a guardar altre material. Durant aquest temps no es va poder habilitar un espai com a museu.
No obstant una de les coses que es va remarcar d’entrada era que: ja que a l’edifici se li donaria un nou ús i l’accés de possibles visites quan hi hagués un nou museu, s’havia d’adaptar a les exigències i normatives de mobilitat. Això va fer que del 2016 al 2023 no es poguessin fer ni portes obertes ni visites de les escoles. D’entrada ja va existir el compromís per part de l’ajuntament de fer-ho, però sols es va canviar l’estructura de la porta d’entrada per a adaptar-la a l’entrada de cadires de rodes. Segons els tècnics s’havien de fer moltes accions, entre elles modificar l’estructura de diferents parts de l’interior i posar un ascensor per accedir als pisos superiors i salvar els graons entre la porta del carrer i la planta baixa. Set anys després, finalment, les obres van començar. Per això un cop acabada la temporada 2023, pel que fa als actes de Setmana Santa, es va haver de desmuntar tot, guardar-ho en caixes i encabir-ho a diferents magatzems.
El 29 de juny del 2024, s’inaugurava aquesta remodelació del nou local, ara ja obert a la ciutadania, i del qual tots ens n’hem de sentir satisfets, ja que són poques les entitats com la nostra que disposen d’un Castrum com el nostre.
 

Us convidem a que ens visiteu.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

Trobada d'Armats a Mataró - 20 anys

Medalla commemorativa de la Trobada

Hem comentat la dificultat que suposa la organització d’una Trobada d’Armats. Sempre és més complicat una trobada d’abast general, que una amb dues o tres agrupacions. Però independentment de la seva magnitud, hi ha tot un seguit de tasques, decisions i molts altres elements que intentarem reflectir tot recordant que ja fa 20 anys de la Trobada d’Armats a Mataró.

Però tot té un inici i pel setembre de l’any 2000 ja es parla per primera vegada a nivell de Junta Directiva, de que s’hauria d’organitzar una Trobada d’Armats d’arreu de Catalunya per l’any 2005 commemorant els tres-cents anys d’història documentada de la presència de soldats romans a la Setmana Santa de Mataró. Potser va ser un comentari com qui no vol la cosa, però recordem que l’any 1999 es va fer la Trobada a Banyoles i podria que a rebuf de la mateixa es plantegés el fet de que Mataró n’organitzés una.

Fixar una data no és sempre fàcil. Observem sinó la de la nostra trobada. Com hem vist es parlava del 2005, però sembla ser que Reus també en preparava una pel mateix any, i Martorelles (que va organitzar una trobada pel 2001) semblava que voldria repetir pel 2005. Al final cap de les dues va organitzar res pel 2005, però la nostra junta va decidir prèviament passar del 2005 al 2003. En concret es va parlar del 6 d’abril, diumenge abans de Rams.

Cartell del grup de Mataro - Els Maniples concentrats al pati de Valldemia - El Capità Xavier Pelàez donant ordres al Maniple

No obstant, els problemes econòmics i que el 2003 hi havia eleccions municipals van aconsellar passar-la al 2004, en concret el dissabte 27 de març. Des d’alcaldia es va fer la recomanació de no fer-ho l’any 2003 per coincidir amb les eleccions municipals i evitar així cap possibilitat de que aquest acte es pogués interpretar com a un fet electoralista. 

Aquesta data coincidia amb la celebració de la XII Trobada d’Armats de la província de Tarragona prevista pel dia 28 de marc al Pla de Santa Maria. Dues concentracions el mateix cap de setmana i intentar participar a ambdues, no és una qüestió viable. Lògicament amb l’ànim de no crear cap greuge ni conflicte entre cap grup de la comunitat d’Armats, s’acordà traslladar la data al dia 20 de març, quedant ja com a data definitiva.

El format de la Trobada també va anar variant. Primer es parlava de fer una desfilada pel matí i un dinar de germanor, cosa que al final i fent-la en dissabte es va convertir amb una desfilada de tarda i un sopar.

L’estructura de la mateixa també va anar variant. Per exemple es va parlar de que totes les colles fessin evolucions davant de les autoritats, que va ser descartada per la durada excessiva de l’acte. Que totes les colles desfilessin a pas lleuger davant de les autoritats tant a l’inici com al final. Que els Armats de Mataró fessin una evolució davant de totes les agrupacions. Es plantegen diferents itineraris per carrers cèntrics de la ciutat que va ser descartada des de l’Ajuntament per a no entorpir la mobilitat. Finalment es va optar per a concentrar totes les agrupacions a l’espai del Parc Nou i cadascuna tenia un itinerari marcat dins del parc, aleshores es llançaria un coet i cada agrupació, allà on estigués, podria fer el seu quadre. 

Diferents maniples desfilant davant dels Armats de Mataró, que fan el passadís d'honor

Cercar un espai per a poder canviar-se totes les agrupacions tampoc era feina fàcil. Finalment l’escola Valldemia va cedir les seves dependències i la gent del grup de la “Soca” de l’escola, van ajudar en el guiatge dels diferents grups dins de les seves instal·lacions.

El Sopar de Germanor requeria un espai prou ample on encabir tots els participants, i es van sondejar diferents opcions. Finalment es va aconseguir fer servir una carpa que va estar muntada al Parc Nou abans dels actes de la Trobada, per a d’altres activitats de la ciutat, i que es va aprofitar pel sopar. Això també requeria una empresa de càtering que oferís el servei de menjar i una logística pròpia de distribució i control d’accés.

La qüestió econòmica, una autèntica Espasa de Damocles per a qualsevol entitat que vol afrontar esdeveniments d’aquesta envergadura. Lògicament primer es van posar sobre la taula moltes coses a considerar i fer: carpes, càtering, autocars, pantalla gegant de TV, megafonia, acreditacions, reportatge fotogràfic i de vídeo, tríptics, pòsters, revista commemorativa, corbates per a les entitats, records per els participants, pòlissa d’assegurança, agents de seguretat, material d’oficina i diversos. Totes aquestes partides van anar evolucionant o desapareixent segons les necessitats. Les fonts de finançament, d’entrada poden ser moltes, però no totes ragen amb el cabal que voldríem. Les quantitats varien, s’emparaulen, es demoren o desapareixen i tot això pot posar en risc el projecte pensat. En més d’un moment l’acte va estar a punt de desaparèixer, però afortunadament tot estava cobert unes setmanes abans de l’esdeveniment.

Evolució dels Armats de Manresa - Signífers i Banderers de les diferents agrupacions - Els maniples concentrats a la plaça de la Música - La banda dels Armats de Mataró - Aspecte del sopar - El capità Pelàez saludant als assistents

Molts van ser els implicats, començant per la Junta Directiva d’aquells anys, la Comissió de la Trobada, els  responsables de l’Ajuntament, els Voluntaris pel Futur, la gent de la “Soca” de Valldemia, molts socis i sòcies de l’entitat, els responsables dels diferents grups assistents i altres persones i entitats. Una feina prou important sens dubte. 

Una Trobada de la que ara ja en fa 20 anys i que forma part destacada de la nostra història recent. Alguns dels que hi vam participar encara continuem en actiu. Tot esperant una nova Trobada? El temps dirà.

A l’article Trobada d’Armats a Mataró – 15 anys, hi podreu trobar informació complementària. 

Jordi Romagosa i Nebot

Roma 2008 - 15 anys

Els integrants de l'Optíada Juvenil d'aleshores, a l'auditori Pau VI. Al darrere els Armats adults i al seu darrere tots els acompanyants

Totes les entitats tenen aquelles fites històriques o significatives que en un moment donat de la seva història han marcat una pauta, un fet eloqüent o un punt d’inflexió. Els Armats no en som una excepció. La nostra història està farcida d’esdeveniments, bons o no tan bons, que en seu moment han significat quelcom més que un fer singular i prou. 

Podem parlar dels orígens, de les prohibicions, dels moments difícils, de les recuperacions, dels canvis de vestuari, de la creació de noves seccions i les seves ampliacions, de les Trobades d’Armats, dels orígens de la Passió i la seva evolució, de la visita a Montserrat, dels diferents locals socials, de les diferents evolucions o quadres... No obstant hi ha dues efemèrides que han marcat època i són un referent per la seva rellevància. Parlem, evidentment, de les dues visites a la ciutat de Roma.

Els Armats Mataró vam anar a Roma el 24 de setembre del 1986, aquest any farà 37 anys. Vam tornar-hi el 10 de setembre del 2008, per tan aquest 2023, en farà 15. És una efemèride ja no tan recent però molt significativa de la nostra història, tant pel fet del que engloba en sí, com pel fet de tractar-se d’una segona visita a un lloc tan emblemàtic com és el bressol de la civilització i la cultura llatines. 

El president dels Armats d’aleshores, Anastasi Codosal i Jato, manifestava el setembre del 2008 a la revista El Tot Mataró: “La idea va sortir dins la pròpia entitat. Volíem fer alguna aportació pròpia a la celebració del Mil·lenari de Santa Maria i se’ns va acudir que podíem repetir la visita al Papa a Roma de l’any 1986”. Aquest és l’origen de l’aventura. 

La concentració del grup el dia de la sortida - Dues imatges de la reunió del grup que va desfilar el 1986. Hi podem veure, Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Josep Riera, Xavier Pelàez (+), Joaquim Tudela i Miquel Guillén - Entrevista a Xavier Pelaez (+) i Mn. Jaume Gonzàlez a les instal·lacions de Radio Vaticanes per part dels periodistes de Mataró Radio.  

A la reunió de junta del 14 de setembre del 2005, el president ja comenta la idea de que es podria tornar a Roma. No obstant això no serà fins a mitjans del 2006 que es decideix anar a parlar amb Mn. Jaume Gonzàlez i Agàpito, mataroní il·lustre, qui ja fou l’ànima de la primera visita de l’any 1986 i persona coneixedora de l’entorn vaticà. Com a resultat de les converses i gestions, el gener del 2007 es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat d’anar-hi el mateix maig, però es va considerar que el temps era massa just. No obstant, ja es parlava d’anar-hi amb avió i que el material es transportés amb camió.

La resta del 2007 sols es tanteja la possibilitat de rebre algun tipus d’ajut pel viatge de part de les entitats que sempre han col·laborat amb nosaltres. El gener del 2008 Mn. Jaume ja havia parlat amb Roma, fent totes les gestions necessàries, i esperava resposta en uns dies. Cosa que es confirma el mes d’abril, on ja es coneix que la data seria el 10 de setembre.

A diferència de l’any 1986, l’evolució de la tecnologia oferia la possibilitat de l’ús del correu electrònic, per tant el 16 d’abril del 2008 se n’envia un als socis on s’informa que el dia 10 de setembre s’ha confirmat l’audiència i que es planteja una sortida pel dia 9 al vespre i la tornada el diumenge 14, aprofitant el possible pont de l’11 de setembre. Es demana que tothom respongui per a poder organitzar tot el tema amb celeritat.

Els acompanyants, uniformats també, esperen la sortida del Maniple - La Optíada Juvenil i els Signífers entrant a la Plaça de Sant Pere i esperant per a entrar a l'Auditori Pau VI - Aspecte de la sala de l'auditori

Quinze dies més tard del primer correu, s’envia un seguit d’informació recollida en dos documents. Un d’informatiu, on es posa data per apuntar-se, les condicions per a fer-ho, s’esmenta el tema de les prioritats a l’hora d’assignar places, s’apunta la possibilitat de tornar el dia 11 o el 14 i com es distribuiria l’import d’algun ajut o subvenció que s’atorgués a l’entitat de cara al viatge. Un altre document on es detallen els criteris a l’hora d’apuntar-se per tenir plaça i les prioritats en aquestes assignacions, quedant clar que la gent que donaria cos a la formació d’aquell dia tindria prioritat juntament amb un acompanyant.

El temps va passant i el mes de maig es desestimen els pressupostos treballats fins aquell moment ja que hi ha persones de l’entorn proper de Mn. Jaume, que tenen experiència en la organització d’aquests tipus de viatges amb un plantejament força bo.

Les seccions de llança passant pel passeig porticat en direcció a l'auditori. Aquesta imatge va ser portada de la revista del 2009 - El integrants del Maniple a les seves localitats - L'estructura de l'auditori reflectida en un casc de tropa.

El mateix maig, s’envia un nou correu on s’adjunta una proposta de viatge i activitats previstes, pressupost del viatge i es van aclarint més aspectes, com per exemple, el fet de sortir tots junts, la possibilitat de tornar fent el pont de l’11 de setembre o el dia 13 (en lloc del 14), i s’estableixen les dates límits per a apuntar-se i en principi es parla de sortir amb avió des de Girona. 

La feina es va desenvolupant i la junta acorda obsequiar al St. Pare amb una figura idèntica a la dels premis Armat i Arnat. A començaments de juny, la llista es dóna per tancada, comptabilitzant 76 armats i 61 acompanyants. A més se sortirà de Barcelona i no de Girona. Es confirma la presència de l’aleshores Alcalde Joan Antoni Baron, que vindria pel seu compte. També hi ha contactes amb els mitjans de comunicació locals, de manera que TVM i Mataró Radio cobriran l’acte. També s’acorda que el material viatjarà amb vaixell en una furgoneta conduïda pels companys Fermín Manchado i Toribio Gutierrez.

 

Moments distesos previs a l'audiència - A la part inferior de la pantalla s'hi pot veure a l'alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron, Mn. Joan Barat (Rector de Santa Maria) i el petit (aleshores) Adrià Aguilar, que com a més menut del Maniple va tenir l'honor de lliurar-li a Benet XVI l'obsequi per part dels Armats - Moment de l'entrada de Benet XVI

Ja a començaments de juliol es convoca una reunió informativa, on el Sr. Francesc Figueras i Gudas, organitzador de tots els detalls del viatge, exposa l’estructura del mateix, horaris de sortida des de Barcelona, horaris dels que tornen el dia 11 i dels que tornen el dia 13. Es comenten detalls importants com el lloc d’estada, la Residència Candia, la documentació necessària per a adults i menors, la organització dels àpats i detalls a considerar com el tipus de roba depenent dels llocs, calçat còmode, etc.

Ja entrat el mes d’agost, el dia 18, s’envia un nou document informatiu del viatge on s’indiquen els diferents preus segons les opcions escollides pel viatge, tan per armats i acompanyants i depenent del dia de tornada. 

Finalment es convoca una reunió el 5 de setembre al local amb el Sr. Figueras, per a recordar i aclarir detalls, i un parell de dies d’assaig al parc central, els dies 3 i 4 de setembre, per els integrants d’aquella formació. Ja el 4 de setembre s’envia un nou mail on es remarca que la concentració serà el dia 9 a 2/4 de 10 del matí, per a les 10 sortir amb els autocars envers l’aeroport de Barcelona.

Formació del Maniple a la plaça de Sant Pere - Realitzant l'evolució del Combat General - No podia faltar una parella de nuvis com l'any 1986

Malgrat que és un xic llarg, és bo recordar tots aquests preparatius, gestions, llistes, etc. duts a terme, tots necessaris per a la mobilització d’un grup tan nombrós. Feines que la junta directiva amb l’ajut de diferents persones de l’entitat va anar duent a terme durant aquest període de temps. 

Els detalls del viatge els podeu consultar en aquest enllaç publicat quan feia 10 anys del viatge a Roma 2008.

Polèmiques apart, que n’hi va haver, tots els participants del viatge vam gaudir d’una experiència inesborrable. Anar a Roma a desfilar d’Armats, per primera o per segona vegada per a alguns, no és un fet que admeti comparacions amb altres desfilades.

A continuació algunes curiositats del viatge. 

Molta gent del grup portava samarretes d’Armats en el moment de sortir de Mataró. El president en va repartir i tot.

Degut a l’espai limitat de la furgoneta que portava el material, es van haver de prendre dues decisions arriscades però justificades, la primera posar dos equipaments sencers en una única bossa i la segona haver de retallar les llances que hi havia aleshores. La llargada original es va recuperar el 2017 al fer-ne la renovació.

El viatge en avió va recordar als que hi vam anar el 1986, l’enorme diferencia en temps de viatge i sobre tot, comoditat.  

Imatges de les visites als Museus Vaticans, la Fontana de Trevi i el Colisseu. Podem observar a Mn. Jaume fent les explicacions de tots els detalls. A la foto inferior esquerra hi veiem a Francesc Figueras (organitzador del viatge i visites), primer per l'esquerra.

L’estada a la residència Candia va estar prou bé. L’espai, amb unes habitacions d’un estil molt curiós (tothom va anar ensenyant a la resta les particularitats de la seva), disposava de cuina ben equipada, però el fet més important és que estava situada molt a prop de la Ciutat del Vaticà, la qual cosa permetia anar-hi a peu en menys d’un quart d’hora.

Una botiga de queviures prop de la residència, va fer el seu agost particular, ja que tots hi vam comprar alguna cosa (begudes, menjar...) per si de cas o per a passar una estona lliure.

Els que vam desfilar el 1986 vam anar a la plaça de Sant Pere per a recordar aquell viatge i oferir les nostres impressions als mitjans de comunicació que ens acompanyaven.

El dia 10 en el trajecte entre la residència i la plaça de Sant Pere, els que anàvem al darrera de la formació, vam rebre tot un grapat de “bons desitjos” (amb ironia evidentment) en italià, ja que en algun punt vam haver d’ocupar la via pública i els molestàvem. Segurament feien tard a la feina.

L’audiència amb el papa Benet XVI va ser físicament llunyana i es va trobar a faltar la proximitat que hi va haver amb Joan Pau II. Això sí, en tractar-se d’un lloc cobert ens vam estalviar la assolellada del 1986. 

El combat general que es va fer a la plaça de Sant Pere, va ser una variant adaptada al fet de ser 32 armats de llança, en lloc dels 36 habituals. Als assajos va funcionar, però amb els nervis i les indecisions, aquell dia no van anar bé els encreuaments del combat. El públic no crec que ho notés.

A l’hora de les fotos amb el públic, no va faltar la típica núvia que va afegir alguns armats al seu àlbum de casament.

No havia quedat clar el tema de les tovalloles, que sembla ser que per norma de l’establiment sols n’hi havia el primer dia i per a la resta les havies de portar. Això va ser una sorpresa tot tornant de l’audiència quan vam veure que el personal havia fet les habitacions i s’havia endut les tovalloles usades. Feina per entendre’t amb ells i que ens en deixessin com a mínim alguna per a dutxar-nos i assecar-nos. La resta de dies ens en van anar posant.  

A la tarda tot el grup anava amb el polo blau i groc fet per a la ocasió. El grup es veia de lluny.

No direm noms, però algú va anar dins la Fontana de Trevi. Això tan sols ho podia fer l’Anita Ekberg a “La Dolce Vita”.

En una de les visites a la Plaça Navona, algunes persones del grup van perdre el bus de tornada i els hi va costar entendre’s amb italià per a poder tornar a la residència.

 

Mn. Jaume conversant amb el xofer - Imatge del Colisseu - Una imatge sortint de la visita al Vaticà - El pati de la residència Càndia on vam fer tots els esmorzars

Ja sabem que Mn. Jaume és una persona amb amples coneixements, però durant les visites ens va demostrar que aquesta amplitud és realment enorme. No haguéssim trobat un guia millor! Fins i tot en els desplaçaments amb autocar, no parava de comentar aspectes dels edificis i espais per on circulàvem. Una tasca molt d’agrair.

Parlant de tasques, cal remarcar també la paciència d’en Jaume Figueras per a anar intentant que tots els horaris de visites i àpats quadressin. També la tasca dels responsables dels autocars quan ens desplaçàvem tots. Lo de Plaça Navona va ser apart, ja que aquell desplaçament va ser voluntari i fins i tot ja es va dir que si algú volia tornar a peu fins a la residència Candia, ho podia fer pel seu compte.

Al viatge de tornada amb avió, els seients no estaven distribuïts per unitats familiars ni per parelles. Per a evitar una pèrdua de temps enorme redistribuint seients es va optar per seure tal i com indicaven els bitllets.

Com que les normes de seguretat dels aeroports no et permeten entrar begudes, alguna manca de previsió amb el que es va comprar a la botiga esmentada abans, va suposar que els que tenien excedent convidessin a aigua i altres refrescos a la resta del grup. No ho haguéssim pas llençat!

A l’aeroport de Barcelona, vam perdre durant una estona a un company que es va equivocar de grup. Sí, el vam recuperar.

A la formació dels 66 armats que hi van desfilar hi havia tot un ventall de casos: els que ho van fer per primera vegada a Roma, els que ho van fer per segona, els que ja no desfilaven però es van apuntar per la rellevància del viatge i les persones que sols van desfilar aquell dia.

El grup dels que vam desfilar el 1986 estava format per: el Capità Manaia Xavier Pelàez (segurament l’únic capità que ho ha fet dos cops), Ignasi López, Joaquim Tudela, Dani Mataró, Jordi Romagosa, Miquel Guillén, Joan Lluís Martin, Feliu Rovira i Josep Riera. Hi afegim també en Jordi Llinàs i Barrios, que va venir al viatge, però que no va desfilar. Evidentment els nostres acompanyants també van repetir. 

I altres anècdotes o detalls que desconeixem, però que en conjunt ens van servir per a passar uns dies en grup, de forma diferent al que estem acostumats quan ens trobem fent les activitats anuals de l’entitat.

Aquesta efemèride pot ser criticada, enaltida, valorada, menystinguda... però, com que forma part de la història de l’entitat no pot ser mai oblidada.

Jordi Romagosa i Nebot