Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (II)

El dimecres 24, tocava llevar-se d’hora, esmorzar i marxar cap a la ciutat. A les 9 del matí s’havia d’entrar al recinte de la plaça Sant Pere. L’autocar dels que desfilaven per una banda, el dels acompanyants per una altra. Els Armats ja van sortir de la residència mig vestits. És a dir, un autocar ple de gent vestida amb túnica curta, mitjons i sandàlies. No sabrem mai què hauria passat si ens haguessin aturat els Carabinieri per qualsevol imprevist.

L’autocar va aparcar al costat de les columnes, on s’ajunten els carrers Via Tunica  i Via Paolo VI. Allà es van descarregar les caixes de cartró i tothom va acabar de vestir-se a peu d’autocar. Les cares de la gent que passava per allà i que anaven a l’audiència, van ser tot un poema. Una colla de gent vestint-se de... Soldats Romans ! Alguns es pensaven que formava part de la posta en escena i que eren de la pròpia ciutat. “No, som de Mataró, de Barcelona” els hi fèiem entendre com podíem. 

 

Moment de l'arribada a la Plaça de Sant Pere

 

Aproximadament a les 9 del matí, la formació va entrar al recinte, després de passar pels preceptius controls de seguretat, tot marcat el pas. En aquest punt, ja es va veure clar, que la presència d’una gent vestits de romans, que no eren romans de Roma, sinó mataronins, desfilant sota aquelles columnes i acostant-se a l’escenari, copsaria l’atenció dels milers de persones d’arreu del món que ocupaven la plaça. Les empentes per a poder acostar-se a retratar o filmar aquella novetat en una audiència, les varen poder veure els propis Armats mentre desfilaven. No van ser els únics. Els fotògrafs acreditats, els reporters i corresponsals de més de trenta cadenes, van córrer al costat dels integrants d’aquell grup que entraven vestits d’una forma estranya i al ritme d’uns timbals, marcant una mena de pas marcial totalment desconegut. Els rodets de fotos que van arribar a gastar els fotògrafs (no hi havia tecnologia digital) potser van fer que algun d’ells fes curt per a la resta de l’acte.     

L’anècdota de l’entrada va ser que el Sant Pare Joan Pau II va sortir al balcó del seu despatx a veure qui era que estava fent aquell escàndol a la Plaça. Diuen que va acabar seguint el compàs dels timbals tot picant de mans.

En arribar als peus de l’escalinata de la Basílica, la formació va aturar el seu pas i es va distribuir a les cadires que tenia reservades, al costat dret de la tribuna que ocupava el Sant Pare durant les audiències. Eren èpoques en què les audiències encara es feien a la plaça.

 

Tot esperant el començament de l'acte

 

El dia era lluminós. La plaça plena de gent. La calor, impressionant. El metall de les cuirasses i cascs anava agafant temperatura per moments i la suor ens queia cara avall.

El Sant Pare va entrar a la plaça, encara en cotxe descobert, i la multitud va respondre amb salutacions i crits d’afecte. En aquell moment el grup conjunt de Llavaneres i Mataró van onejar una gran senyera.

Feta l’al·locució del Sant Pare a tots els peregrins i en finalitzar l’audiència fou quan es dirigí a parlar a peu, a molts dels congregats i, tot seguit, també als Armats, que estàvem situats en la gran escalinata amb la Basílica al fons, junt amb la representació de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres.

 

Moment de la conversa amb Joan Pau II

 

Fou en aquest moment, quan es féu entrega per part del President Honorífic dels Armats, Marcel·lí Llinàs (a.c.s), d’un casc en miniatura, reproducció dels que porta la tropa. Per part dels representants de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, fou entregada una reproducció del Sant Crist que tenen a l’església. El Sant Pare, en correspondència va fer lliurar un rosari a cadascun dels Armats. Fou durant aquest acte quan, enmig de les fotografies de rigor i les converses protocol·làries, el Sant Pare s’adreçà als que tenia al costat i en un castellà perfecte els hi va dir: “Estoy muy contento de veros y saludaros y quiero que seáis siempre Soldados de Paz”.  SOLDATS DE PAU, nom que hem portat amb orgull des d’aquell dia.

 

Els Armats amb el Sant Pare

 

La sortida es va fer marcant el pas, mentre la plaça s’anava buidant de gent i d’altres persones aprofitaven per a fer les fotografies que no havien pogut fer durant l’entrada. En arribar a la Via Paolo VI, la formació va fer el ‘Combat de 2’ per a tots els assistents. Més i més fotografies de la gent que es concentrava al voltant de la tropa i, com anècdota, una parella de nuvis que es van retratar amb aquells soldats romans. Sobretot la núvia, que es va retratar amb tots els Armats que va poder.

Tota la tropa es va vestir a peu d’autocar i a continuació el grup va fer una breu visita pel voltants de la Via della Conziliazione i el castell de Sant Angelo, fins a l’hora de dinar. 

(Continuarà)

(Fotografies: Arxiu dels Armats de Mataró)

 

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia