Els locals dels Armats

Espai de les seccions de llança - L'equip del Capità Manaia amb les fotografies dels Banderers d'Honor i els anteriors Capitans - Detall dels equips de llança - La saleta d'audiovisuals

Comentàvem en un escrit anterior, l’efemèride de la inauguració del local reformat. Aquell dia, 29 de juny del 2024, començava una nova etapa pel que fa a la disponibilitat d’un local permanent per part de la nostra entitat. I diem etapes, ja que, com acostuma a passar a tot arreu, no sempre ha estat així. No es va tractar de donar la benvinguda a un nou local en sí, sinó de començar a emprar-ne el mateix, però ara adaptat a les noves necessitats i requeriments de mobilitat i seguretat.
Pot ser interessant ara, fer un petit record dels diferents espais que els Armats han anat fent servir durant la dilatada presència de persones que han dut a terme la tasca de custòdia dels “monuments” i participació a les Processons de Setmana Santa.
Hem de suposar que durant els segles XVIII i XIX, èpoques de pertinença a la Confraria del Sant Crist o Minerva, el material (si n’hi havia en propietat) es deuria guardar a les dependències que aquesta entitat tingués a la seva disposició, que sabem que tenia la seu a la Basílica de Santa Maria. Lògicament, ni pensaments de parlar d’un local social amb el concepte que entenem actualment.
L’entrada al segle XX i la breu pertinença al Centre Catòlic (1902 al 1909), podem suposar que tot el material es va establir a l’entitat, la qual el 1908 va accedir al local on es troba hores d’ara, i que des del 1888 es trobava a la casa Sanromà del c. Bonaire.
No obstant el 1909 la falta de voluntaris al Centre va suposar que la Minerva hagués de recórrer de nou als pescadors de la ciutat. Segurament el material tornaria a viatjar.
L’any 1921, però, es prohibeix la presència dels Armats degut al mal comportament de la majoria dels seus integrants. L’any següent sorgiria un grup de joves vinculats a les Congregacions Marianes que, organitzats per Mn. Josep Maria Andreu, Josep Colomer i Joan Floriach, recuperaven la tradició de la presència dels Armats a les processons de Setmana Santa. Aquest nou grup d'Armats rebria el suport econòmic del Foment Mataroní, la qual cosa va permetre llogar els vestits al teatre del Liceu. Podríem suposar aleshores, que material com a tal, potser no n’hi havia, o com a mínim n’hi havia poc, però el que cal remarcar és el fet de poder tenir un espai a les instal·lacions del Foment.
Són els anys de la creació de la Comissió Pro-Armats, que el 1927 ja adquireix vestits nous en propietat, material per tant que necessitava, encara més, del seu espai per a poder ser guardat. El cop d’estat del 1936, va obligar a guardar el material a una joieria de la Riera i així es va poder conservar.

La primera imatge correspon al 1984 amb el material a la Sala d'Exposicions de la UEC, preparat per a la sortida - La imatge inferior ens mostra tot un seguit de cuirasses guardades en una habitació (lloc i data desconegut) - La imatge vertical presenta el material guardat en un espai que semblen unes golfes, que podrien ser el Sant Bernat (data desconeguda)

En plena dictadura, es va establir la vinculació amb la Congregació dels Dolors, però no obstant això, els Armats continuaven disposant d’un espai dins de les instal·lacions del Foment. Aquesta situació es va mantenir fins l’any 1970, amb la desaparició de les Processons a Mataró.
L’activitat dels Armats es va interrompre del tot, sense fer-se cap altre actuació que mantingués la vida associativa. Tot el material d’aleshores va quedar recollit doncs, al Foment Mataroní. Unes obres de reforma del local van posar en perill el material que s’hi guardava, el qual estava en caixes de cartró i, segons s’ha comentat, es feien servir capes i túniques com a draps. El Sr. Lluís Rabassa es va posar en contacte amb el president en funcions, el Sr. Marcel·lí Llinàs, per avisar-lo de que tot el material corria perill de fer-se malbé o bé de ser llençat. Va ser aleshores quan, per decisió del president i d’un grup d’integrants, el material es va treure del Foment i es va guardar en cases particulars. Amb tot aquest enrenou, una part del material es va perdre, o bé abans, durant o després del trasllat. La Bandera i el Penó van ser dos dels elements que van desaparèixer, però això és una altra història.
A la revista n. 2 dels Armats (any 2000) hi trobem un escrit que fa una pinzellada sobre el tema del local dels Armats. No s’esmenta res d’abans del 1970 i se centra més en les vicissituds des de la recuperació el 1981.
S’esmenta que “els Armats han estat a diversos llocs: la Rectoria de Santa Maria; al domicili particular dels pares de l'Armat Joan Farreras i Alcaina, al Camí Fondo; al pis de la botiga de l'Armat Joan Rovira i Robé, al carrer d'Argentona; a un domicili particular a la baixada Massot (no s’esmenta quin); a les golfes del restaurant Sant Bernat (fins a la seva desaparició) per gentilesa del seu propietari, l'Armat Antoni Graupera i Graupera, i a la seu de Càritas, al carrer de Sant Francesc d'Assís” .
Això obligava cada temporada, a un trasllat constant del material. D’entrada per anar a desfilar a Llavaneres amb el camió d’en Joan Jordan, a la UEC per sortir els primers anys de la representació de la Passió a les Caputxines, a les aules de l’escola Valldemia, a les Voltes i a la seu de Càritas.

Imatges del material a les aules de la planta baixa de l'escola Valldemia. Any 1987, preparant la distribució de les capes - Dues imatges de l'any 1988, el material de la Passió i les capes al seu penjador - Neteja del material a l'aula on es canviava la tropa

Per tant, era urgent trobar un lloc on poder fer, com a mínim, aquestes dues realitats: guardar el material i poder-se canviar els dies de sortida. Pensem també que algunes assemblees es feien a la sala El Racó del Casal Aliança.
És així com arribem al dia 8 d’abril del 2000, data en que s’inaugura el nou local social, anomenat “Castrum”, a l’edifici de la Presó de Mataró. Per aquells anys es va proposar que les desfilades dels Armats de Mataró passessin a ser Patrimoni Cultural de la Ciutat. Una de les condicions necessàries era que l’entitat disposés de local propi. Per això es van dur a terme les accions necessàries per a poder condicionar i fer servir unes dependències de la Presó al primer pis. Els espais disponibles, total ment en desús, van ser emprats pels Armats, els Pessebristes, els Equips de Suport, el Cor Madrigalista, la galeria d’Art Sant Lluc i els Capgrossos de Mataró, a saber. Els Capgrossos van marxar a un altre local fet expressament per a ells i la resta d’entitats es van quedar a l’edifici. 

Nou local a la Presó. Any 2013, Imatges de les parets del museu amb Cartells, fotografies de diferents anys i dels Banderers d'Honor. Una de les vitrines amb recordatoris diversos - A baix a la dreta, any 2014. Espai preparat per a les Portes Obertes del Nadal.

El 8 d’abril de l’any 2000, pel que fa als Armats, s’inaugurava aquest nou local. Ara fa ja 25 anys. A la revista n. 3 dels Armats (any 2001), s’hi va reflectir un escrit on es feia una breu pinzellada sobre la inauguració. A l’escrit es comenta que l’espai, situat en un lloc excel·lent, disposava d’uns 130 m2. Destaca els noms d’Anastasi Codosal i Quico García com a principals desenvolupadors de la tasca de condicionament dels espais. Destaca la presencia a l’acte de l’aleshores Alcalde, Manuel Mas, i el regidor de Cultura, Remigi Herrero i de més de 300 persones que van passar pel local.

 

Imatges superiors. Any 2011, Acte commemoratiu dels 25 anys de la visita a Roma 1986. - Imatges inferiors. Rodes de Premsa dels anys 2012 i 2013.

 

Pel que fa als accessos, sols es va millorar l’accés de la porta de la Riera per a salvar el desnivell dels graons d’entrada fins accedir al replà principal (Pessebristes i Galeria d’Art). No es va fer cap altra acció per accedir al pis superior (Armats, Equips de Suport i Cor). Malgrat això, Armats van organitzar Portes Obertes per Nadal (aprofitant l’embranzida dels Pessebristes) i visites per a les escoles i altres entitats puntuals (Congrés de Confraries, Congrés de Teatre amateur ...). L’espai del que disposaven els Armats va anar canviant en la seva distribució, per quedar fixat amb un espai central on es canviaven les seccions de llança, una habitació per l’Optíada Juvenil, una per la Banda, una pels Signífers i una pels Comandaments (Capità Manaia, Ajudant, Banderer, Optió de Tropa, Pergamí i Escortes de la Bandera), totes elles amb les cuirasses i cascs permanentment a la vista. Un taller, una secretaria, un espai de reunions i assemblees i un Museu (amb molts dels objectes, fotografies, cartells, etc, de que disposa l’entitat) definien la resta d’espais. Tot això era el que s’oferia al públic. A més, el pati de la presó ens anava bé per a fer els assajos de l’Optíada Juvenil , els assajos i representacions de la Passió, i lògicament la concentració del Maniple i els actes previs a les sortides.

 

Any 2014, visita escola Balmes - Any 2013, Portes Obertes, Sala Audiovisuals i Museu - Any 2013, tres imatges de la visita pel Congrés de Teatre Amateur: la sala de les seccions de llança (amb els grafitis a les parets), la sala d'Audiovisuals (també anomenada Polivalent) i la sala Museu

Però la Presó era cobejada per alguns, que clamaven que no era correcte l’ús d’un espai públic com aquell, per part d’entitat privades com les que hi tenien la seu. Per això l’any 2016, amb l’excusa de la presència de tèrmits a les bigues i irregularitats a les estructures de l’edifici, les entitats esmentades van haver de deixar el local, que a partir d’aquell moment (un cop desparasitat i restaurat) es convertiria en un espai impulsor de les arts plàstiques i un espai de memòria històrica. El temps dirà. Si interessava que les entitats esmentades estiguessin allà, el més normal hagués estat que un cop remodelat l’edifici, haguessin tornat totes, però...
 

Diferents activitats. Any 2012, les seccions de llança preparant-se per sortir - Any 2010, Botifarrada al pati de la Presó - Any 2014, els participants a la Passió canviant-se a la sala polivalent - Any 2012, Sala de Comandaments

Excepte la galeria d’Art (que per raons obvies va poder tornar-hi), la resta d’entitats van ser encabides a l’antic Alberg Municipal. Un espai molt més reduït que l’espai original. Pessebristes i Equips de Suport van rebutjar l’espai que se’ls hi oferia per qüestions evidents, que sembla estrany que els responsables municipals ja no se n’adonessin abans de fer-ho. Els primers van ser allotjats a l’antiga escola del c. Alarcon cantonada Prat de la Riba i els segons a un local del c. Sant Pelegrí. Tots dos guanyaven espai, si bé els Pessebristes disposen ara d’un local que queda lluny de ser un espai de pas per a possibles visitants de les seves activitats nadalenques. Per tant, Armats i Cor Madrigalista es van quedar a l’antic alberg, quedant-se els segons unes dependències al segon pis per a guardar el material de secretaria i gestió. La resta quedava per a ús dels Armats i el desembre del 2015 ja es trobava operatiu el nou local del c. Sant Simó.

Dues imatges de l'any 2015, preparant el nou local del c. Sant Simó - A la part inferior, dues imatges de la mateixa sala de cuirasses. A l'esquerra l'any 2017 i a la dreta l'any 2024, on es pot apreciar el canvi 

Les dependències es van aprofitar tal i com estaven, amb espais on canviar-se la formació, amb tot el material exposat com abans, un taller, una secretaria i aprofitant les habitacions existents com a llocs per a guardar altre material. Durant aquest temps no es va poder habilitar un espai com a museu.
No obstant una de les coses que es va remarcar d’entrada era que: ja que a l’edifici se li donaria un nou ús i l’accés de possibles visites quan hi hagués un nou museu, s’havia d’adaptar a les exigències i normatives de mobilitat. Això va fer que del 2016 al 2023 no es poguessin fer ni portes obertes ni visites de les escoles. D’entrada ja va existir el compromís per part de l’ajuntament de fer-ho, però sols es va canviar l’estructura de la porta d’entrada per a adaptar-la a l’entrada de cadires de rodes. Segons els tècnics s’havien de fer moltes accions, entre elles modificar l’estructura de diferents parts de l’interior i posar un ascensor per accedir als pisos superiors i salvar els graons entre la porta del carrer i la planta baixa. Set anys després, finalment, les obres van començar. Per això un cop acabada la temporada 2023, pel que fa als actes de Setmana Santa, es va haver de desmuntar tot, guardar-ho en caixes i encabir-ho a diferents magatzems.
El 29 de juny del 2024, s’inaugurava aquesta remodelació del nou local, ara ja obert a la ciutadania, i del qual tots ens n’hem de sentir satisfets, ja que són poques les entitats com la nostra que disposen d’un Castrum com el nostre.
 

Us convidem a que ens visiteu.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

Actes del Nadal 2024

 

A Catalunya, el Nadal és temps de Pessebres Vivents i de Pastorets, entre tantes i tantes coses tradicionals catalanes per aquestes dates. També és temps de poder veure els Armats de Mataró en directe. Enguany ens tornareu a trobar als Pastorets de Mataró, a Corró d'Avall i a Santa Maria de Palautordera.

Com cada any, tot es durà a terme gràcies a l'esforç i a la col·laboració d'un bon nombre de socis i a la tasca que desenvolupen els organitzadors dels diferents esdeveniments, als quals hem d'agrair la confiança que ens atorguen al convidar-nos a participar-hi.

 

Enguany hi ha canvis. El Pessebre de Corró d'Avall avança una setmana les seves representacions i incorpora un divendres. Les altres activitats mantenen les seves dates. 

La relació dels actes és la següent (feu clic al cartell per a més informació si està disponible):

• Pessebre vivent de Corró d'Avall. Dies 13, 14 i 15 de desembre. Atenció als horaris. Entorn a l'Església de Santa Eulàlia de Corró d'Avall. Organitza: Agrupació Santa Eulàlia.

Enguany és la representació del seu 26è aniversari. Amb novetats, com la representació el divendres a 2/4 de 8 i a 2/4 de 9 del vespre. Dissabte i diumenge, a partir de les 5 de la tarda, representacions cada 45 minuts, fins a les 8 del vespre.

És un pessebre en moviment i parlat, amb vestuari tradicional d'època, amb representacions teatralitzades, música en directe i enregistrada. El pessebre es representa des de 1998 a l'entorn de l'Esglèsia de Santa Eulalia.
Al final del recorregut s´obsequiarà amb un tastet de caldo ben calentet!

Podeu veure un recull de les nostres participacions a Armats a Corró.

 

• Pessebre vivent de Santa Maria de Palautordera. 21 i 22 de desembre. Atenció als horaris. Al Parc del Reguissol. Organitza: Gitanes de Palautordera

El Pessebre de Santa Maria de Palautordera, celebra enguany la seva 4a edició. Les representacions són el dissabte 21 de 2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre i el diumenge 22 de 4 de la tarda a 8 del vespre.

Al Pessebre Vivent de Palautordera, promogut per la colla de Gitanes de Palautordera, hi participen més de 150 figurants, tant a nivell personal com a nivell d'entitats i empreses de la zona.
El Pessebre Vivent de Palautordera està concebut a partir del pessebre tradicional català i el seu vestuari, personatges i oficis. L'espai de representació es troba en una extensa zona verda i humida, amb patrimoni emblemàtic, com el safareig municipal, que proporciona una identitat única a aquesta representació.

Podeu veure un recull de les nostres participacions a Armats a Santa Maria de Palautordera.

 

• Pastorets de Mataró. Enguany sota la direcció de Lídia Rovira i Xavier Codony. Dies de representacions: 22, 26, 28 i 29 desembre 2024 i 6, 11, 12, 18, 19 i 26 de gener 2025. Organitza: Sala Cabanyes
  

Àngels, dimonis i pastors; nimfes, bruixes i follets; actors, músics i tècnics; i fins a unes 300 persones fan possible un dels principals espectacles nadalencs del país, amb orquestra en directe, més de 50 decorats i espectaculars efectes especials, que es representa des del 1916.

Basats en L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies i amb música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer, els Pastorets de Mataró s'han adaptat als nous temps, incorporant les darreres novetats tècniques a un muntatge que encara conserva molts dels seus tocs artesanals.

El pastorets de Mataró estan declarats Patrimoni Cultural de Mataró des de l'any 1981 i compten amb la distinció de la Creu de Sant Jordi a Sala Cabanyes pel centenari dels mateixos l'any 2016.

Podeu veure un recull de les nostres participacions a Armats als Pastorets.

Jordi Romagosa i Nebot

Roma 2008 - 15 anys

Els integrants de l'Optíada Juvenil d'aleshores, a l'auditori Pau VI. Al darrere els Armats adults i al seu darrere tots els acompanyants

Totes les entitats tenen aquelles fites històriques o significatives que en un moment donat de la seva història han marcat una pauta, un fet eloqüent o un punt d’inflexió. Els Armats no en som una excepció. La nostra història està farcida d’esdeveniments, bons o no tan bons, que en seu moment han significat quelcom més que un fer singular i prou. 

Podem parlar dels orígens, de les prohibicions, dels moments difícils, de les recuperacions, dels canvis de vestuari, de la creació de noves seccions i les seves ampliacions, de les Trobades d’Armats, dels orígens de la Passió i la seva evolució, de la visita a Montserrat, dels diferents locals socials, de les diferents evolucions o quadres... No obstant hi ha dues efemèrides que han marcat època i són un referent per la seva rellevància. Parlem, evidentment, de les dues visites a la ciutat de Roma.

Els Armats Mataró vam anar a Roma el 24 de setembre del 1986, aquest any farà 37 anys. Vam tornar-hi el 10 de setembre del 2008, per tan aquest 2023, en farà 15. És una efemèride ja no tan recent però molt significativa de la nostra història, tant pel fet del que engloba en sí, com pel fet de tractar-se d’una segona visita a un lloc tan emblemàtic com és el bressol de la civilització i la cultura llatines. 

El president dels Armats d’aleshores, Anastasi Codosal i Jato, manifestava el setembre del 2008 a la revista El Tot Mataró: “La idea va sortir dins la pròpia entitat. Volíem fer alguna aportació pròpia a la celebració del Mil·lenari de Santa Maria i se’ns va acudir que podíem repetir la visita al Papa a Roma de l’any 1986”. Aquest és l’origen de l’aventura. 

La concentració del grup el dia de la sortida - Dues imatges de la reunió del grup que va desfilar el 1986. Hi podem veure, Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Josep Riera, Xavier Pelàez (+), Joaquim Tudela i Miquel Guillén - Entrevista a Xavier Pelaez (+) i Mn. Jaume Gonzàlez a les instal·lacions de Radio Vaticanes per part dels periodistes de Mataró Radio.  

A la reunió de junta del 14 de setembre del 2005, el president ja comenta la idea de que es podria tornar a Roma. No obstant això no serà fins a mitjans del 2006 que es decideix anar a parlar amb Mn. Jaume Gonzàlez i Agàpito, mataroní il·lustre, qui ja fou l’ànima de la primera visita de l’any 1986 i persona coneixedora de l’entorn vaticà. Com a resultat de les converses i gestions, el gener del 2007 es va arribar a posar sobre la taula la possibilitat d’anar-hi el mateix maig, però es va considerar que el temps era massa just. No obstant, ja es parlava d’anar-hi amb avió i que el material es transportés amb camió.

La resta del 2007 sols es tanteja la possibilitat de rebre algun tipus d’ajut pel viatge de part de les entitats que sempre han col·laborat amb nosaltres. El gener del 2008 Mn. Jaume ja havia parlat amb Roma, fent totes les gestions necessàries, i esperava resposta en uns dies. Cosa que es confirma el mes d’abril, on ja es coneix que la data seria el 10 de setembre.

A diferència de l’any 1986, l’evolució de la tecnologia oferia la possibilitat de l’ús del correu electrònic, per tant el 16 d’abril del 2008 se n’envia un als socis on s’informa que el dia 10 de setembre s’ha confirmat l’audiència i que es planteja una sortida pel dia 9 al vespre i la tornada el diumenge 14, aprofitant el possible pont de l’11 de setembre. Es demana que tothom respongui per a poder organitzar tot el tema amb celeritat.

Els acompanyants, uniformats també, esperen la sortida del Maniple - La Optíada Juvenil i els Signífers entrant a la Plaça de Sant Pere i esperant per a entrar a l'Auditori Pau VI - Aspecte de la sala de l'auditori

Quinze dies més tard del primer correu, s’envia un seguit d’informació recollida en dos documents. Un d’informatiu, on es posa data per apuntar-se, les condicions per a fer-ho, s’esmenta el tema de les prioritats a l’hora d’assignar places, s’apunta la possibilitat de tornar el dia 11 o el 14 i com es distribuiria l’import d’algun ajut o subvenció que s’atorgués a l’entitat de cara al viatge. Un altre document on es detallen els criteris a l’hora d’apuntar-se per tenir plaça i les prioritats en aquestes assignacions, quedant clar que la gent que donaria cos a la formació d’aquell dia tindria prioritat juntament amb un acompanyant.

El temps va passant i el mes de maig es desestimen els pressupostos treballats fins aquell moment ja que hi ha persones de l’entorn proper de Mn. Jaume, que tenen experiència en la organització d’aquests tipus de viatges amb un plantejament força bo.

Les seccions de llança passant pel passeig porticat en direcció a l'auditori. Aquesta imatge va ser portada de la revista del 2009 - El integrants del Maniple a les seves localitats - L'estructura de l'auditori reflectida en un casc de tropa.

El mateix maig, s’envia un nou correu on s’adjunta una proposta de viatge i activitats previstes, pressupost del viatge i es van aclarint més aspectes, com per exemple, el fet de sortir tots junts, la possibilitat de tornar fent el pont de l’11 de setembre o el dia 13 (en lloc del 14), i s’estableixen les dates límits per a apuntar-se i en principi es parla de sortir amb avió des de Girona. 

La feina es va desenvolupant i la junta acorda obsequiar al St. Pare amb una figura idèntica a la dels premis Armat i Arnat. A començaments de juny, la llista es dóna per tancada, comptabilitzant 76 armats i 61 acompanyants. A més se sortirà de Barcelona i no de Girona. Es confirma la presència de l’aleshores Alcalde Joan Antoni Baron, que vindria pel seu compte. També hi ha contactes amb els mitjans de comunicació locals, de manera que TVM i Mataró Radio cobriran l’acte. També s’acorda que el material viatjarà amb vaixell en una furgoneta conduïda pels companys Fermín Manchado i Toribio Gutierrez.

 

Moments distesos previs a l'audiència - A la part inferior de la pantalla s'hi pot veure a l'alcalde de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron, Mn. Joan Barat (Rector de Santa Maria) i el petit (aleshores) Adrià Aguilar, que com a més menut del Maniple va tenir l'honor de lliurar-li a Benet XVI l'obsequi per part dels Armats - Moment de l'entrada de Benet XVI

Ja a començaments de juliol es convoca una reunió informativa, on el Sr. Francesc Figueras i Gudas, organitzador de tots els detalls del viatge, exposa l’estructura del mateix, horaris de sortida des de Barcelona, horaris dels que tornen el dia 11 i dels que tornen el dia 13. Es comenten detalls importants com el lloc d’estada, la Residència Candia, la documentació necessària per a adults i menors, la organització dels àpats i detalls a considerar com el tipus de roba depenent dels llocs, calçat còmode, etc.

Ja entrat el mes d’agost, el dia 18, s’envia un nou document informatiu del viatge on s’indiquen els diferents preus segons les opcions escollides pel viatge, tan per armats i acompanyants i depenent del dia de tornada. 

Finalment es convoca una reunió el 5 de setembre al local amb el Sr. Figueras, per a recordar i aclarir detalls, i un parell de dies d’assaig al parc central, els dies 3 i 4 de setembre, per els integrants d’aquella formació. Ja el 4 de setembre s’envia un nou mail on es remarca que la concentració serà el dia 9 a 2/4 de 10 del matí, per a les 10 sortir amb els autocars envers l’aeroport de Barcelona.

Formació del Maniple a la plaça de Sant Pere - Realitzant l'evolució del Combat General - No podia faltar una parella de nuvis com l'any 1986

Malgrat que és un xic llarg, és bo recordar tots aquests preparatius, gestions, llistes, etc. duts a terme, tots necessaris per a la mobilització d’un grup tan nombrós. Feines que la junta directiva amb l’ajut de diferents persones de l’entitat va anar duent a terme durant aquest període de temps. 

Els detalls del viatge els podeu consultar en aquest enllaç publicat quan feia 10 anys del viatge a Roma 2008.

Polèmiques apart, que n’hi va haver, tots els participants del viatge vam gaudir d’una experiència inesborrable. Anar a Roma a desfilar d’Armats, per primera o per segona vegada per a alguns, no és un fet que admeti comparacions amb altres desfilades.

A continuació algunes curiositats del viatge. 

Molta gent del grup portava samarretes d’Armats en el moment de sortir de Mataró. El president en va repartir i tot.

Degut a l’espai limitat de la furgoneta que portava el material, es van haver de prendre dues decisions arriscades però justificades, la primera posar dos equipaments sencers en una única bossa i la segona haver de retallar les llances que hi havia aleshores. La llargada original es va recuperar el 2017 al fer-ne la renovació.

El viatge en avió va recordar als que hi vam anar el 1986, l’enorme diferencia en temps de viatge i sobre tot, comoditat.  

Imatges de les visites als Museus Vaticans, la Fontana de Trevi i el Colisseu. Podem observar a Mn. Jaume fent les explicacions de tots els detalls. A la foto inferior esquerra hi veiem a Francesc Figueras (organitzador del viatge i visites), primer per l'esquerra.

L’estada a la residència Candia va estar prou bé. L’espai, amb unes habitacions d’un estil molt curiós (tothom va anar ensenyant a la resta les particularitats de la seva), disposava de cuina ben equipada, però el fet més important és que estava situada molt a prop de la Ciutat del Vaticà, la qual cosa permetia anar-hi a peu en menys d’un quart d’hora.

Una botiga de queviures prop de la residència, va fer el seu agost particular, ja que tots hi vam comprar alguna cosa (begudes, menjar...) per si de cas o per a passar una estona lliure.

Els que vam desfilar el 1986 vam anar a la plaça de Sant Pere per a recordar aquell viatge i oferir les nostres impressions als mitjans de comunicació que ens acompanyaven.

El dia 10 en el trajecte entre la residència i la plaça de Sant Pere, els que anàvem al darrera de la formació, vam rebre tot un grapat de “bons desitjos” (amb ironia evidentment) en italià, ja que en algun punt vam haver d’ocupar la via pública i els molestàvem. Segurament feien tard a la feina.

L’audiència amb el papa Benet XVI va ser físicament llunyana i es va trobar a faltar la proximitat que hi va haver amb Joan Pau II. Això sí, en tractar-se d’un lloc cobert ens vam estalviar la assolellada del 1986. 

El combat general que es va fer a la plaça de Sant Pere, va ser una variant adaptada al fet de ser 32 armats de llança, en lloc dels 36 habituals. Als assajos va funcionar, però amb els nervis i les indecisions, aquell dia no van anar bé els encreuaments del combat. El públic no crec que ho notés.

A l’hora de les fotos amb el públic, no va faltar la típica núvia que va afegir alguns armats al seu àlbum de casament.

No havia quedat clar el tema de les tovalloles, que sembla ser que per norma de l’establiment sols n’hi havia el primer dia i per a la resta les havies de portar. Això va ser una sorpresa tot tornant de l’audiència quan vam veure que el personal havia fet les habitacions i s’havia endut les tovalloles usades. Feina per entendre’t amb ells i que ens en deixessin com a mínim alguna per a dutxar-nos i assecar-nos. La resta de dies ens en van anar posant.  

A la tarda tot el grup anava amb el polo blau i groc fet per a la ocasió. El grup es veia de lluny.

No direm noms, però algú va anar dins la Fontana de Trevi. Això tan sols ho podia fer l’Anita Ekberg a “La Dolce Vita”.

En una de les visites a la Plaça Navona, algunes persones del grup van perdre el bus de tornada i els hi va costar entendre’s amb italià per a poder tornar a la residència.

 

Mn. Jaume conversant amb el xofer - Imatge del Colisseu - Una imatge sortint de la visita al Vaticà - El pati de la residència Càndia on vam fer tots els esmorzars

Ja sabem que Mn. Jaume és una persona amb amples coneixements, però durant les visites ens va demostrar que aquesta amplitud és realment enorme. No haguéssim trobat un guia millor! Fins i tot en els desplaçaments amb autocar, no parava de comentar aspectes dels edificis i espais per on circulàvem. Una tasca molt d’agrair.

Parlant de tasques, cal remarcar també la paciència d’en Jaume Figueras per a anar intentant que tots els horaris de visites i àpats quadressin. També la tasca dels responsables dels autocars quan ens desplaçàvem tots. Lo de Plaça Navona va ser apart, ja que aquell desplaçament va ser voluntari i fins i tot ja es va dir que si algú volia tornar a peu fins a la residència Candia, ho podia fer pel seu compte.

Al viatge de tornada amb avió, els seients no estaven distribuïts per unitats familiars ni per parelles. Per a evitar una pèrdua de temps enorme redistribuint seients es va optar per seure tal i com indicaven els bitllets.

Com que les normes de seguretat dels aeroports no et permeten entrar begudes, alguna manca de previsió amb el que es va comprar a la botiga esmentada abans, va suposar que els que tenien excedent convidessin a aigua i altres refrescos a la resta del grup. No ho haguéssim pas llençat!

A l’aeroport de Barcelona, vam perdre durant una estona a un company que es va equivocar de grup. Sí, el vam recuperar.

A la formació dels 66 armats que hi van desfilar hi havia tot un ventall de casos: els que ho van fer per primera vegada a Roma, els que ho van fer per segona, els que ja no desfilaven però es van apuntar per la rellevància del viatge i les persones que sols van desfilar aquell dia.

El grup dels que vam desfilar el 1986 estava format per: el Capità Manaia Xavier Pelàez (segurament l’únic capità que ho ha fet dos cops), Ignasi López, Joaquim Tudela, Dani Mataró, Jordi Romagosa, Miquel Guillén, Joan Lluís Martin, Feliu Rovira i Josep Riera. Hi afegim també en Jordi Llinàs i Barrios, que va venir al viatge, però que no va desfilar. Evidentment els nostres acompanyants també van repetir. 

I altres anècdotes o detalls que desconeixem, però que en conjunt ens van servir per a passar uns dies en grup, de forma diferent al que estem acostumats quan ens trobem fent les activitats anuals de l’entitat.

Aquesta efemèride pot ser criticada, enaltida, valorada, menystinguda... però, com que forma part de la història de l’entitat no pot ser mai oblidada.

Jordi Romagosa i Nebot

35 anys de la visita a Montserrat

Maniple dels Armats a Montserrat

Si l’any 1986 va quedar reflectit a la historia dels Armats de Mataró per la primera visita a la ciutat de Roma, dos any més tard, el 1988, la nostra entitat marcava una nova fita. Aquest cop visitant un dels llocs més emblemàtics de la geografia i espiritualitat catalanes, el Monestir de Montserrat.
Una representació del Maniple dels Armats amb molts acompanyants i amics, ens vam desplaçar fins el recinte del Monestir per a fer una audiència amb el Pare Abat i fer evolucions a l’exterior. La data, 10 d'abril del 1988, han passat doncs 35 anys.
Els autocars ens van deixar a la plaça del davant del Funicular a la Cova i tot el material es va traslladar a les dependències que hi ha sota la plaça que es troba davant de l’escultura de Sant Jordi de Josep Maria Subirats. Aquesta plaça és la que fa cantonada amb l’escala més llarga, la que comunica els dos nivells del monestir. A mig camí d’aquesta escala és on hi havia aquestes dependències.
La primera part va ser l’audiència, on els Armats van fer lliurament d’un pergamí enquadernat, on hi havia dibuixats el logotip de l’entitat, l’escut de Mataró, diferents elements d’attrezzo del maniple i la figura de dos soldats amb escut i llança. Aquest pergamí portava escrita una pregària a la Verge de Montserrat i les signatures de tots els participants a la desfilada. Un cop acabat l’acte, els integrants del Maniple ens vam anar a canviar.  

Dos moments de la desfilada - Document amb la pregària i les signatures

Malgrat que va ser un dia plujós, l’espai de la desfilada va ser al davant del Monestir, a la plaça esmentada abans. Això va permetre a la gent que hi havia, el fet de poder-ho veure bé, aprofitant el desnivell que hi ha al davant de l’estàtua i la part superior, amb les dues escales (que comuniquen amb el nivell superior de la Plaça de Santa Maria) i la barana que les uneix. La fotografia de grup es va fer a l’escala de la dreta (mirant la façana del Monestir). El dia va ser gris, amb algun plugim que no va impedir desenvolupar el que estava previst.

Es va poder confeccionar una formació de 61 armats en total, amb la següent distribució:

• Capità Manaia
• 1 Signífer amb el Signum principal
• 2 nens (túnica blanca i diadema)
• 2 Lictors (túnica blava, cuirassa i casc, amb un Fascio cadascú)
• 4 nens (túnica blanca i diadema)
• 3 Signífers (túnica blava, cuirassa i casc, amb els 3 Signums de fusta)
• 7 nens (túnica blanca i diadema)
• 2 nois joves (amb cuirassa de pell i diadema)
• 3 Trompetes (túnica vermella, cuirassa i casc)
• 1 Banderer
• Banda amb 10 integrants
• Optió de Tropa
• 2 seccions de llança, amb 24 armats en total

Els més joves que van desfilar no duien cap element dels que habitualment han portat a les desfilades (torxes, baquetes ...)

Diferents moments de les evolucions, amb l'Estrella i el Combat de 3

Les evolucions que es van dur a terme van ser el Combat de 3 i l’Estrella, amb alguns encreuaments i la salutació final del maniple al públic presentant llances.

Han passat 35 anys i moltes coses han canviat des d’aleshores. Alguns ja no són entre nosaltres, d’altres ja no desfilen per edat o per haver deixat l’entitat. De tot aquell grup, sols han desfilat aquesta temporada 2022: Feliu Rovira i Sánchez, Joan Lluís Martín i Baez, Jordi Llinàs i Ortiz, Eloi Turà i Fàbregas i Jordi Romagosa i Nebot.

Una experiència inesborrable per a tots els participants, i una activitat aquesta, que altres maniples de Catalunya han repetit en motiu d’efemèrides particulars.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

40 anys de Passió

És prou conegut que, després de la recuperació de l’entitat l’any 1981, una de les fites a aconseguir era la de poder sortir a desfilar a la ciutat de Mataró. Els anys 1981 i 1982, el maniple va desfilar a la Processó del Divendres Sant de Sant Andreu de Llavaneres, però ja s’estava intentant trobar un motiu que permetés trepitjar de nou els carrers de la capital del Maresme. D’altra banda, però, mentre l’església continués prohibint les processons, això era poc probable.
No obstant les iniciatives hi eren i l’any 1982 es va intentar una conversa amb Mn. Monasterio, aleshores rector de Sant Josep, per a recuperar les processons, però aquesta conversa no es va dur a terme. L’any 1983 sí que es va reprendre, però no va ser possible aquesta petició i aleshores va sortir des de la junta la idea de fer una representació amb textos dels evangelistes. A partir d’aquí es van dur a terme converses amb Juanjo Cardenal per a fer-ho al Parc Central, en primera opció, i amb Mn. Monasterio i Mn Colomer per anar definint un projecte, que finalment es va fer a les Caputxines, com a Auto Sacramental al carrer, amb la representació escènica de diferents quadres de la Passió i que donés peu a la participació de la formació dels Armats incorporant-se a la representació un cop feta una desfilada pels carrers propers.
Una dificultat afegida va ser la disponibilitat de personal per a encarar un projecte de tal envergadura, tant a nivell interpretatiu com tècnic, així com la de poder disposar del vestuari de l’època. La junta es va adreçar a la Sala Cabanyes per a demanar el seu ajut, a fi i efecte de que la gent de la Sala fes de poble, sacerdots i diferents personatges. Els únics armats que van fer de personatge van ser en Joan Rovira i Robé (Pilat) i Joan Lluís Martín i Baez (Jesús). Altres armats van fer de soldats de guàrdia i de botxins a la flagel·lació i la creu. 

Finalment, aquell 31 de març de l’any 1983, Armats de Mataró, amb la col·laboració de la Secció Teatral de la Sala Cabanyes i Ràdio Mataró, es va representar per primer cop la Passió d’Armats de Mataró a l’esplanada de les Caputxines, el Dijous Sant, amb música i veu gravades. Hi havia públic assegut amb cadires i també dret pels voltants.
Els Armats es van vestir a la U.E.C. (al carrer Nou) i van anar en desfilada envers el lloc de representació, passant per la plaça de Mossèn Blanch i entrant pel carrer de l’Esplanada. El nombre de quadres representats era reduït (Hort de Getsemaní, Judici religiós, Pretori, Flagel·lació, quadres plàstics del carrer de l’amargura, Calvari, Resurrecció...), però l’entorn permetia fer servir els arbres pel penjament de Judes i les 4 columnes de la font de l’esquerra com a elements del pretori. Un escenari al davant de la façana del convent acabava de definir l’espai escènic.

Després dels dos primers anys i per a millorar-ne la visibilitat per part del públic i ampliar l’aforament, es va passar a fer-ho als patis del col·legi Valldemia. Durant les set temporades següents, es va representar en diferents espais; a la plataforma superior davant de la façana, a l’antic edifici de la residència dels Germans i al Poliesportiu antic, sempre a l’aire lliure mantenint les veus en off i ampliant el nombre d’escenes (Sermó de la Muntanya, entrada a Jerusalem, ...)  el que obligava a anar repetint i refent la gravació del text, que es feia al taller de gravació de ca l’Uix. Moltes persones han posat veu als diferents personatges. Entre elles: Xavier Pelàez, Jordi Romagosa i Berga, Joan Rovira i Viñas, Jordi Romagosa i Nebot, Lluís Juvinyà, Amadeu Llinàs, Antoni Codina, Juanjo Cardenal, Jordi Llinàs i Barrios i un llarg etc. difícil de recordar.

Quan es feia a la plataforma, el primer any no hi va haver escenari i tot s’ornava amb quatre aplics, excepte el Pretori que tenia una escenografia més detallada, més endavant ja es va fer servir un escenari. Quan es va fer a l’antiga residència es va aprofitar la part del pati de sorra, amb les dues grans magnòlies que ara ja no existeixen, per a la majoria d’escenes, i el Pretori es va fer a la terrassa de l’edifici, però sols s’hi va fer un any. Durant aquests anys la col·laboració amb la Sala Cabanyes es va interrompre i els armats van continuar assumint tots els papers i el vestuari. També es va anar variant el text gràcies a una compilació de textos evangèlics a càrrec de l’Antoni Codina, la qual cosa demanava més gravacions per a les noves escenes (El Baptisme, La Samaritana, Ensenyava amb paràboles, Controvèrsia amb els fariseus, ...). Durant els anys que es va fer al poliesportiu antic, es muntava un escenari i un fons de roba on es projectaven imatges i efectes de llum.
Durant aquells anys tot el material d’Armats es portava a les dependències de la planta baixa de l’escola i el Maniple es formava al pati per anar a la Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat. Un cop acabats aquests actes es feia la representació.
Les condicions atmosfèriques ens van respectar força durant aquests set anys. No va ser així l’any 1992, any olímpic, en que l’espectacle es va traslladar a l’Hort del Rector, per aprofitar un espai diferent i més recollit. Era una vella aspiració dels responsables de la Passió des de feia temps. Fins i tot per a poder-la fer, es va tallar un dels arbres per a poder encabir millor l’escenari. Els que aquell any vam compartir la representació, encara recordem el fred que es va patir. La gent que sortia no sabia què fer per combatre la fredor. El públic, s’anava encongint en els seus seients i algú que vivia a prop va anar a buscar mantes a casa seva. Després del calvari es van suspendre les darreres escenes i es va passar directament al final. Aquest revés atmosfèric va aconsellar deixar les representacions a l’aire lliure i passar-les a cobert, entrant dins de l’església de Santa Maria, on es va representar a l’altar major fins l’any 1999. Aquestes representacions a Santa Maria es podrien considerar hereves de les antigues representacions i autos sacramentals, origen de les Passions actuals.

Aquest nou espai, a més de les comoditats de ser un lloc cobert, permetia aprofitar noves possibilitats d’escenografia i efectes de llum. També va portar un canvi de dia, passant del Dijous Sant a la vigília de Rams, la qual cosa va permetre l’any 1994 recuperar el Dijous Sant, una de les processons antigues de Mataró, que va néixer amb el nom de “Processó dels Armats” i és la actual “Nit de Silenci”. Durant aquests anys tot el personal es canviava a les dependències del costat del despatx parroquial.
Fer-ho a l’església va suposar també molts problemes logístics, ja que s’havia de muntar i desmuntar tota l’escenografia i els aplics, tant el dia de l’assaig general com el dia de la representació. Es desmuntaven els canelobres i es treia el Sant Crist de l’altar major. El so també era complicat, però l’altar permetia uns efectes de llum, que reforçaven escenes concretes. A Santa Maria tots els personatges entraven en processó des del fons de l’església passant pel passadís central i un cop acabat, en sortien en el mateix ordre.
Des de l’any 1983 fins el 1999, l’espectacle va ser amb entrada lliure i sempre s’havia fet una sola representació. Els directors d’aquestes primeres etapes van ser: Josep M. Cusachs, Antoni Codina, Amadeu Llinàs i Rafel Prats.
L’any 2000 canvien els criteris i la representació es trasllada al Teatre Monumental, essent des d’aquest moment un espectacle de pagament pel públic, amb interpretacions dels personatges amb veus en directe, on es va representar tres temporades. El fet de fer-ho tot en directe va obligar a buscar persones de fora de l’entitat amb experiència teatral i la complexitat de l’espectacle va augmentar, millorant la posta en escena gràcies als mitjans tècnics disponibles en un teatre. Noves escenes es van anar afegint i si bé el primer any sols es va representar una vegada, el 2001 ja se’n van fer dues.

Durant tres temporades es va representar al teatre Monumental, i en anys posteriors va començar un pelegrinatge estrany que va portar les representacions una temporada a la Sala Casal Aliança i quatre a la Sala Cabanyes. Durant aquestes vuit temporades també hi va haver canvis en el tema musical, amb músics en directe en alguns casos i el text es va anar ampliant i retocant amb aportacions dels diferents directors. Els directors d’aquesta segona etapa van ser: Ramon Blanch, Pere Vallmajor i Francesc Constantí.

L’any 2008 es produeix un nou canvi i s’aprofita el pati de la Presó, seu aleshores del Castrum dels Armats per a representar-la durant vuit temporades. El canvi de lloc comportava un nou enfocament de les representacions.  

Per intentar donar un tomb al tema, s’encomana de nou a Josep Maria Cusachs que redacti uns textos per a la representació. Cusachs va proposar reduir el nombre d’escenes i passar a un format més intim i amb veus en off, la qual cosa va implicar noves gravacions. Es van afegir a més, les figures dels narradors, dues persones vestides de carrer que presentaven les escenes i feien veus en off a l’Hort i al Penjament de Judes. 

L’any 2011, però, es torna a passar a recitar en directe i els actors tornen a dir el seu propi text. Es van anar afegint algunes escenes depenent de la temporada i dels actors, canviant la proposta dels tres anys anteriors, fins que finalment van desaparèixer les figures dels narradors. Els textos interpretats incorporaven recitats de les versions anteriors i de la Passió de la Sala Cabanyes. 

L’escenari se situava al semicercle que fa el pati de la Presó, amb les arcades al darrere i el públic seia al davant. L’aforament es va reduir i per a compensar-ho es van acabar fent dues representacions el dissabte i una el diumenge, representant-se algunes temporades el cap de setmana de Rams i altres el cap de setmana previ. L’espai escènic s’aprofitava al màxim i les reixes de les finestres del pis superior servien per a fer la flagel·lació. També per qüestions d’espai la típica creu de fusta es va substituir per a una estructura metàl·lica. Aquesta tercera etapa va durar fins el 2015 i els directors van ser: Josep M. Cusachs, Jordi Llinàs, Josep Riera i Joan Rovira.

L’any 2016 i motivat pel canvi del local social, es va haver de deixar el pati de la Presó. Aquest canvi obligava a buscar un lloc alternatiu i l’aleshores director, Joan Rovira, va veure novament possibilitats a l’Hort del Rector, però no el que es va fer el 1992 amb escenari fix, sinó representar els diferents quadres en diferents espais per tot el recinte de l’Hort del Rector i l’Hort del Campaner. Es van iniciar converses amb el Rector de Santa Maria que van donar fruit i es va configurar el nou espai de representació passant de 3 a 2 representacions. La posta en escena va comptar amb l’afegit dels efectes de llum escampats per tot l’espai i la principal novetat afectava al públic, que no podia seure tranquil·lament i veure l’espectacle tal i com s’havia fet durant els passats 33 anys (dada curiosa aquesta també), i que ara havia d’anar desplaçant-se pels diferents espais i veure-ho a peu dret (malgrat que es donava la possibilitat d’agafar alguna cadira), en un format semblant al dels Pessebres Vivents. No es va poder representar l’any 2020 per culpa de la pandèmia i amb les restriccions de l’any 2021, es va dur a terme una gravació de les escenes que es va emetre per Mataró Audiovisual. Els directors d’aquesta quarta etapa van ser: Joan Rovira i Quim Capdevila.

Arribem doncs, a aquest 2023, temporada del 40è aniversari amb un espectacle diferent. Enguany el públic podrà veure, a peu dret, l’Entrada a Jerusalem a l’Hort del Rector i tot seguit desplaçar-se fins a l’Hort del Campaner on hi haurà tres escenaris fixos on es representaran la resta d’escenes habituals. Les cadires distribuïdes davant dels escenaris permetran al públic seure durant la resta de l’espectacle. Jordi Llinàs i Barrios torna a dirigir la Passió en aquest any d’aniversari, on la principal novetat, a més de la ja comentada, és que es representarà 3 dies, els dies 31 de març i 1 i 2 d’abril.
Quaranta anys han transcorregut des d’aquella primera representació amb el títol d’”Auto Sacramental”, que posteriorment ha tingut noms diferents com "Misteri de la Passió", "Misteri de Passió - Jesús El Crist", "Misteri de la Passió - Jesús El Crist", "La Passió - Jesús El Crist" i "La Passió - Últims dies de Jesús".

Serveixin, doncs, aquestes línies com a reconeixement a totes i cadascuna de les persones que han intervingut ens aquests 40 anys de representacions, abastant tots els àmbits d’una posta en escena d’aquest estil: direcció, interpretació, il·luminació, vestuari, maquillatge, atrezzo, propaganda ... No podríem anomenar-les a totes. Fins i tot no sabem si en guardem una relació fidel. Hem comentat durant el text les persones que han dirigit les diferents representacions. Com a punt i final recordem a les que han interpretat el personatge central, la figura de Jesús de Natzaret. Durant aquests 40 anys ha estat interpretat per: Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Ramon Godino, Lluís Massimon, Xevi Noya, Jordi Cervantes i Sergi Julià.  

Jordi Romagosa i Nebot

En record de Joan Romero i Coll

Joan Romero i Coll - Dijous Sant 2009

Ens ha arribat la trista notícia del traspàs del company Joan Romero i Coll, que ens ha deixat a l’edat de 70 anys.  
En Joan va entrar als Armats l’any 1989, juntament amb la seva família. Ell i els seus fills Jordi i Albert, van desfilar i col·laborar a la Passió, on també van col·laborar la seva dona Margarita i la seva filla Sílvia. De fet, tota la família eren part important de la Passió Infantil, que en aquells anys dirigia en Ramon Llibre, pare del nostre company Rafael Llibre. Va ser en aquestes circumstàncies quan l’Amadeu Llinàs (+), que aleshores dirigia la Passió dels Armats, els va engrescar a participar-hi i d’aquí també el fet de formar part del Maniple per part d’en Joan i els seus nois.

 

La Banda dels Armats, amb en Joan a la fila del mig al darrera, amb el bombo - Divendres Sant 2005

Sempre va estar vinculat a la Banda, on tots els que el coneixíem el recordarem acompanyat sempre del seu bombo, l’instrument que ens marca el pas a tots els que desfilem.

 

En Joan amb el seu fill Albert - Divendres Sant 2008

Persona amable, però amb caràcter, que sempre estava disposat a ajudar, va participar en moltíssimes activitats de l’entitat com desfilades i trobades d’Armats (Girona, Banyoles, Mataró, Tarragona …). Per motius de salut, l’any 2009 va ser la seva darrera desfilada com a Armat. Actualment, el seu fill Albert és el Cap de Banda.

En Joan, primer per l'esquerra, amb l'Antonio Bellido, i uns joveníssims Roger Benítez i Sergi Cerrato - Dijous Sant 2009

L’any 1991 se li va atorgar el premi Armat i l’any 2014 va rebre, juntament amb el seu fill Albert, la insígnia de Plata pels 25 anys de pertinença com a soci a l’entitat.

D'esquerra a dreta: Joan Rovira (+), Montse Ariño (Insígnia de Plata), Just Cabré (Banderer d'Honor), Joan Romero i Albert Romero (Insígnies de Plata) - Sopar Social 2014

Desplaçament amb Bus per anar al Via Crucis de la Llàntia, l'any 1998

Perdem un bon company.

Les exèquies seran el proper diumenge a les 9 del matí a la parròquia de Sant Nicolau de Malgrat de Mar.

Vagin des d’aquí els nostres condols per a tota la seva família. Descansi en pau.

Jordi Romagosa i Nebot

Dijous i Divendres Sant

La Biga preparada per a començar la Processó General

S’ha fet esperar també. Després d’un any en blanc i l’any passat desenvolupades amb infinitat de restriccions (podeu recordar-ho aquí), aquest 2022 hem pogut oferir de nou i amb el format tradicional dues de les nostres representacions més emblemàtiques de la temporada: La Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat.

Armats Antics i Gaiter - Combat General - Jordi Martí, Banderer d'Honor 

A l’horari habitual, el Maniple dels Armats ha format a la Plaça de Santa Maria per a donar inici a la Recollida de la Bandera. Molta gent congregada per a visualitzar aquest acte, que fa 38 anys que es porta a terme. Enguany s’han pogut presentar en públic els dos equips d’armats antics, que intenten replicar els vestits que duien els armats el segle XVIII. Acompanyats per la melodia de la gaita, el Banderer d’Honor, Jordi Martí i Gelabert, ha lliurat la bandera al Banderer de la formació. Tot seguit, l’evolució del Combat General ha posat punt i final a l’acte.

Entrada de la Biga - Entrada del Maniple - Secció dels Signífers - Seccions de Llança

A continuació, la desfilada per diferents carrers del centre ens ha portat de nou darrera de l’Ajuntament pel tradicional Homenatge a la Ciutat, amb la plaça plena de gent amb ganes de veure els seus armats.

L’acte, amb la presència del nostre alcalde sr. David Bote, de representants de l’ajuntament i del Banderer d’Honor, ha consistit en els parlaments tradicionals del Capità Mario Martínez i les evolucions del Maniple. S’han dut a terme el Combat General i l’Estrella, amb les dues seccions de llança i 8 signífers (portadors dels signums o estendards). En el decurs de l’acte s’ha lliurat la insígnia de més de 25 anys desfilant a Jordi Llinàs i Ortíz que no va poder recollir-la l’any passat. També es va anomenar als germans Gonzalo i Juan García i Rubio, que enguany no han pogut desfilar amb el maniple. La presentació de l’acte ha anat a càrrec de Marc Romagosa i Lluch que ha agafat el relleu de Lluís Jubinyà (+), que ho va fer fins l’any 2019.

Combat General de les seccions de Llança - Estrella - Preparació de l'Estrella

Tot seguit desfilada a pas lleuger fins el Castrum on hem descansat una mica per afegir-nos a la Processó Nit de Silenci, juntament amb els misteris de l’Hort de Getsemaní, la Coronació d’Espines i la Mare de Déu dels Dolors.

Finalització de l'Estrella - Salutació del Maniple - El maniple a la Plaça de Santa Maria

La processó ha tingut un recorregut més reduït de l’habitual en aquest any de retrobament, i ha finalitzat a Santa Maria amb un passadís fet pels armats amb llances i torxes, mentre els seguicis i els passos entraven a Santa Maria. El Cor Madrigalista ens ha acompanyat un any més amb el seu cant durant l’entrada i l’acte final. Les paraules de Mn Josep Rodríguez i el Bisbe Auxiliar Xavier Vilanova, han posat punt i final a l’acte. 

Tradicional foto del Maniple i tothom al Castrum per a gaudir d’una estona distesa comentant el dia, tot prenent el tradicional entrepà i beguda.

Recollida del Sant Crist - El maniple sortint de Santa Maria - La tradicional arenga del Capità Manaia

Divendres és el dia de la Processó General. L’any 1990 els Armats ens vam incorporar a aquesta processó que ajunta totes les confraries i germandats de la ciutat. Com a prèvia a aquest acte, anem a recollir al Sant Crist de la Bona Mort al carrer Prat de la Riba, davant del domicili de l’Àngel Rubio (+) que malauradament ens va deixar l’any 2020. Un Combat de 2 ha precedit a l’aixecament del Sant Crist i la seva incorporació al bell mig de la formació del Maniple, per anar tot seguit fins a l’interior de Santa Maria.

Tots els misteris, els seus portants i els acompanyants, estaven a punt a l’interior de la Basílica i a un quart de 8 la Bandera dels Armats sortia de la Basílica iniciant la processó. Un combat de 2 a la plaça per a tot el públic present i tot seguit hem començat el nostre camí.

Inici de la Processó General. D'esquerra a dreta: Bandera i Signífers, secció amb cuirassa d'àliga, secció amb cuirassa llisa.

Un recorregut més curt de l’habitual, la Covid encara cueja, ens ha portat a desfilar pels carrers habituals, excepte el tram llarg del carrer Argentona, Torrent i plaça de les Tereses, substituït per la Muralla del Tigre fins a la cantonada amb la Plaça de Santa Anna on finalitzava el trajecte. Per tant no s’han pogut fer les tradicionals evolucions d’altres edicions en aquest indret.

Moment emotiu de la processó ha estat el minut de silenci a la cantonada del carrer Argentona amb la muralla, on tot el maniple ha retut un homenatge al difunt company Joan Rovira i Viñas (+), davant del domicili familiar. 

Finalitza així la nostra participació en la temporada del retrobament amb els carrers i els veïns de la nostra ciutat després dels dos anys d’absència forçosa. Ara és el moment de recuperar efectius i tornar a ampliar el maniple, que ha de mantenir-se, per tradició i història, com un dels referents a Catalunya. 

(Fotografies: Mireia Romagosa, Ivan Cervera i Toni Mairena)

Una recopilació d'imatges del Dijous Sant.

Jordi Romagosa i Nebot