20 anys del quadre Soldats de Pau

Les dues superiors, any 2009 Homenatge a la Ciutat a la plaça Santa Anna. Les dues inferiors, any 2012 a la plaça de l'Ajuntament

Si una cosa caracteritza a totes les agrupacions d’Armats, Manaies, Estaferms, etc., és el fet de que totes, d’una forma o d’una altra, fan el que anomenem Evolucions. Les evolucions són moviments ordenats, que les seccions de llança (majoritàriament) de cada grup, desenvolupen amb el ritme que marca la Banda, i que formen figures o canvis de posició.
Sabem que l’origen dels Armats rau en la presència d’un grup de gent que, vestida segons l’època, recordaven els soldats romans que custodiaven el sepulcre de Jesús, i el que ells feien era fer guàrdia al “monumentum” que és com en llatí s’anomenava al sepulcre. Amb el pas del temps s'utilitzarà aquesta paraula per designar el lloc on es reserva l'Hòstia Consagrada, símbol de la presència de Crist, un cop finalitzada la missa del Sant Sopar celebrada el Dijous Sant.
Aquesta gent que feia guàrdia, lògicament també feien relleus i, sembla ser, que el moment del relleu es feia d’alguna manera vistosa que, segons les autoritats eclesiàstiques de l’època, destorbaven als fidels. Per això al segle XVIII es prohibeix als Armats fer aquesta custodia i se’ls obliga a fer-ho a l’espai públic, passant a format part de les processons i esdevenint-ne un element important i diferenciador.
La transformació d’aquells canvis de guàrdia seria doncs l’origen de les evolucions o quadres dels Armats durant les processons.
La nostra agrupació disposa d’un ample ventall d’evolucions a executar. Abans de la supressió de les processons a finals dels anys 60 del segle passat, no tenim documentació fidel sobre el que es duia a terme, però podem concloure que, a més del Pas de Fangar (característic d’Armats de Mataró) i del Pas Lleuger, ja s’executaven els Combats de 2 i de 3, la Fletxa, el 3 de fondo, els 2 encreuaments, l’Estrella de 4 puntes i el pas Maspoch.
Amb la recuperació de l’any 1981, aquestes evolucions van mantenir-se, però l’any 1986 s’enceta un acte nou anomenat Homenatge a la Ciutat, amb la finalitat d’oferir els mateixos quadres al marge de les processons. D’aquesta manera el públic podria veure d’una altra manera i més còmodament (quan hem tingut graderies) aquells quadres que no es poden fer a molts carrers per qüestió d’espai.
Els primer anys es representen els quadres ja existents i, amb l’ampliació el 1991 amb una tercera secció de llança, s’afegeixen l’Estrella de 8 puntes, el Combat General i la nova Fletxa. Altres evolucions van anar apareixent amb els anys: Gala (2004), la Roda de l’Optíada Juvenil (2008), la nova Estrella de 8 puntes (2010), l’Estrella dels Signífers (2010), el quadre de l’Optíada Juvenil (2010) i el Triangle (2011). 

Homenatge a la Ciutat 2012

El 17 d’abril del 2003, Dijous Sant, s’estrena una evolució coneguda com “Soldats de Pau” o la “Muralla Humana”. Per tant enguany celebrem el seu 20è aniversari. Durant l’acte es va distribuir entre el públic un petit opuscle amb explicacions del significat del quadre.
En l'evolució hi participen les 3 seccions de llança i un Signífer amb el Signum principal. Les tres seccions de llança es troben en una disposició de 6 files una al costat de l’altra i sota el ritme dels tambors evolucionen per a encerclar l’estendard. Un cop en aquesta posició les seccions giren fins a quedar encarades, simulant que la meitat són atacants i els altres defensors. Amb les llances i escuts en posició de combat, les tres seccions fan el pas de combat sobre el terreny xocant les puntes metàl·liques de les llances. Després d’uns compassos, les seccions desfan la seva distribució per a tornar a la posició inicial.
Aquest quadre es va tornar a representar l’any 2009. La temporada 2012 (les temporades les considerem com el curs escolar) i en concret el 24 de setembre del 2011 se celebrava el 25è aniversari de la visita a Roma de l’any 1986. Va ser aquell dia quan l’aleshores Papa Joan Pau II va anomenar-nos “Soldats de Pau”. Aquell Dijous Sant del 2012, doncs, es va tornar a repetir i de moment no s’ha tornat a presentar en públic.

(Fotografies: Mireia Romagosa i SOMDOS)

Jordi Romagosa i Nebot