Ahir, diumenge dia 12 de febrer vam saber la trista noticia de la defunció del sr. Lluis Rabassa i Fusté, una persona molt vinculada a la nostra entitat i sense la qual els Armats de Mataró no seriem el que som ara. L’any 1990 va ser Banderer d’Honor, en reconeixement a la seva valuosa tasca envers l’entitat.
 |
| Armats del Foment. Lluis Rabassa, tercer per l'esquerra dels timbalers (Foto cedida per Montserrat Bombardó) |
Per a fer una pinzellada de la rellevància del sr. Rabassa, transcriuré dos fragments que s’han publicat a la nostra revista.
El primer és de la revista n. 2, publicada l’any 2000. A l’article “Vivències d’un antic Armat”, Josep M. Herrero resumeix una conversa mantinguda amb l’expresident Emili Amorós, on diu:
L’any 1940 es varen reprendre les processons de Setmana Santa després de la Guerra Civil, si bé els soldats romans que desfilaven eren contractats a tal efecte. Fins al 1950 desfilaren cada any, encara que amb una gradual decadència, i cada vegada era més difícil trobar personal. Així doncs, es va arribar a l’any 1954 en què quan faltaven només vuit dies pel Dijous Sant es va témer que no podrien sortir.
Va ser aleshores que, davant de la gravetat del moment i amb la por que desaparegués una de les tradicions amb més popularitat a la nostra ciutat, un antic armat, en Lluís Rabassa i Fusté, va fer una relació de noms d’amics, la major part de la Secció Teatral del Foment Mataroní.
A cadascun, els va demanar la seva col·laboració per tal que no desapareguessin els Armats, i, mostrant-los els noms de la llista esmentada, els deia que tots estaven d’acord a desfilar i que només faltava ell. L’enganyifa es va descobrir en el primer assaig als Lluïsos.
El 24 de setembre de 1954 es va constituir la Secció d’Armats dins la congregació de Ntra. Sra. dels Dolors, i van formar la seva primera junta:
President Emili Amorós i Ballester
Vicepresident Marcel·lí Llinàs i Bas
Delegat Confraria Carles Mons i Estrada
Secretari Lluís Rabassa i Fusté
Tresorer Miquel Esperalba i Pannon
Vocals J. Ribas i Antoni Trenchs i Ruiz
El segon el trobem a la revista n. 7, publicada l’any 2005. On l’exarmat Antoni Trenchs i Ruiz, membre també d’aquella junta directiva, ens fa un article titulat “Armats d’abans i el seu temps”, on ens diu:
Passem ara, a un cop acabada la Guerra Civil, era pels volts de l’any 1945, etapa en la que hi vaig participar activament. El ressorgiment en aquella època, es deu a un armat veterà, que utilitzant una estratègia, anà a cercar a varis amics, tot dient-los-hi, “en fulado, en sotano i menguano, tots ells estan disposat a sortir” quan la realitat era que encara restaven tots per consultar, més l’amistat d’uns, amb els altres, resultà que tots es disposaren a fer la primera sortida, de post guerra. Aquesta primera sortida tingué molt valor, doncs els precedent anterior, no deixava una imatge molt prestigiosa. Aquest artífex del ressorgiment es diu Lluís Rabassa.
 |
| Lluís Rabassa, tercer per la dreta (Foto Arxiu Armats de Mataró) |
Podem veure doncs que, malgrat que l’efemèride és ben certa, ambdós articles ens la situen amb deu anys de diferència. Error de transcripció ? Error de memòria ? Una mostra més de que la nostra història necessita una recuperació vital.
En tot cas el més important és que la iniciativa d’una persona va permetre que la nostra entitat comencés a ser el que és ara i amb l’estructura actual.
Com acostuma a passar amb aquestes coses, quan una persona ens deixa és quan recordem tot el que se li hauria d’haver agraït quan la teníem entre nosaltres. Potser no n’aprendrem mai.
Vagin des d’aquí els nostres condols per la família del sr. Lluis Rabassa i Fusté. Descansi en pau.
El funeral tindrà lloc el dimarts dia 14 de febrer a 2/4 d’11 del matí a la Basílica de Santa Maria.
Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia
