Portes Obertes Nadal 2013

Com ja és tradicional els Armats obrim el nostre local al públic durant les festes de Nadal, dates que aprofitem per poder mostrar als nostres visitants les diferents dependències que conformen el nostre Castrum i el material exposat.

La sala gran amb tropa i optíada juvenil

Com en altres ocasions, el públic que ens visita pot veure la sala principal (amb equipaments de Tropa, Decurions i Optíada Juvenil), la sala de la Banda, la sala dels Signums o estendards, la sala de Comandaments i les dues dependencies que tenim habilitades com a Museu i sala audiovisual.
Com a novetats aquest any, a més de la presència dels equips juvenils ocupant els llocs dels que han col•laborat als pessebres vivents, també s’han posat túniques i capes a un equip juvenil, un de cada secció de llança, un signum, el timbaler primer i el Capità Manaia. D’aquesta manera els visitants poden veure la varietat de colors que conformen la nostra agrupació, un tret diferencial sens dubte.

La Sala Museu

A la sala Museu a més de poder veure cartells, fotografies, material antic, records de les trobades d’armats, la medalla de la ciutat i les dues banderes, l'actual i la recuperada l’any 2010, també hem posat unes vitrines a l’espai central on es poden veure alguns dels objectes de manera més còmoda i vistosa. A la sala d’audiovisuals també es projectes imatges de les nostres activitats. 

 

Visites guiades

 

L’equip de Junta anem fent visites guiades a famílies o petits grups de visitants a fi i efecte d’explicar les nostres particularitats com a formació i el nostre vestuari i activitats. Així aconseguim un millor coneixement per part dels nostres visitants i potser aconseguim noves incorporacions. 
Com és costum hem obert els dies de Nadal i Sant Esteve, el 28 i 29 de desembre i l’1 de gener. El dia de Nadal ens van visitat el regidor de Cultura, sr. Joaquim Fernàndez i la seva senyora. Encara ens queda el dissabte dia 4 i el dia de Reis per arrodonir la temporada nadalenca.

(Fotografies: Jordi Romagosa)

Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

BONES FESTES

Els Armats de Mataró desitgem unes bones festes de Nadal i un bon any 2014 a tots els seguidors, col•laboradors i simpatitzants de la nostra entitat.

 Moltes gràcies. 

S'acosta el Nadal

S’acosten les dates nadalenques i els Armats ja hem començat a participar en els diferents actes on col•laborem.

El passat diumenge els Pastorets van fer el seu assaig general i començaran les representacions el diumenge 22.  Tindrem una representació a totes les funcions amb l’ajut dels companys que hi col•laboren i elements actius de la Sala Cabanyes. Aquest Nadal hi haurà representacions els dies 22, 26, 28 i 29 de desembre i 6, 11, 12, 18, 19 i 26 de gener.

Els Armats als Pastorets de Mataró (Foto: Jordi Romagosa)

Els dies 21 i 22 també trobarem representació de l’entitat al Pessebre Vivent de Corró d’Avall. L’horari de representació és de 2/4 de 6 a 2/4 de 9 del vespre, i el lloc els voltants de l’església de Santa Eulàlia.

Seguint amb els pessebres, els dies 28 i 29, també serem a la vila d’Òrrius col•laborant en el seu Pessebre Vivent. L’hora d’inici és a les 8 del vespre, i el lloc els carrers i boscos del poble.

Finalment s’està treballant en la participació a la Cavalcada de Reis de Mataró del proper 5 de gener.

Jordi Romagosa i Nebot
Capità Manaia

En record de Francesc Vilalta i Plaja

A mitjans del passat Agost, ens va deixar el company Francesc Vilalta i Plaja, un dels socis que va formar part de l’entitat des de l’any 1958. Hem demanat al seu fill, Xavier Vilalta Vidal, soci armat en actiu, que ens fes un escrit recordant la figura del seu pare.

En Francesc Vilalta i Plaja, va formar part activament dels Armats de Mataró des de l’any 1958 fins l’any de la supressió de les processons a la ciutat. Amb posterioritat a aquestes dates, i una vegada recuperades les processons a la nostra ciutat, va sortir de forma puntual en alguns actes.  

Dels inicis del meu pare a l’entitat, malauradament, no puc esmentar moltes coses, però el que sí us diré és que ell recordava aquells temps de desfilades amb gran satisfacció i molta alegria. Moltes vegades i amb un somriure d’orella a orella, m’havia explicat mil i una històries d’aquells moments i havíem omplert moltes sobretaules després de dinar, parlant de totes aquelles desfilades i anècdotes.

Recordo que, de ben petit, mai ens havíem perdut les desfilades dels Armats pels carrers de la nostra ciutat. La meva germana i jo estàvem al costat del nostre pare i ell ens explicava amb tot detall tot el que aquells homes vestits de soldats romans estaven fent en cada moment. També recordo que, agafat de la mà del meu pare, intentava imitar aquell pas i ell m’explicava com ho havia de fer.

Quan la meva germana i jo vam passar a formar part activa de l’entitat, ell no es perdia ni un sol assaig d’Armats i Passió, i el recordo com sempre estava petant la xerrada i fent broma amb la resta de companys de l’entitat.

Els dies de les desfilades, ell anava amb la mare amunt i avall perseguint-me per poder veure’m i fer-me fotos. Anys després, se li va girar més feina ja que el seu nét també va començar a desfilar.

Durant tots aquests anys, i fins la última desfilada a la que ha pogut assistir, cada vegada que jo passava pel seu costat, ens guinyàvem l’ull amb un esbós de somriure per sota del nas. N’estic ben segur, que aquest gest realitzat tradicionalment any rere any, ha estat repetit entre ell i el seu nét.

En la historia més recent, en Francesc, sempre ha estat a disposició d’en Xavier Pelaez i en Jordi Romagosa (Capitans Manaies de l’entitat) per tal de, en cas necessari, ocupar buits a la formació. Tant va ser així, que el recordo desfilant al meu costat un mínim de tres ocasions.

Però dins l’historia d’en “CISCU” a l’entitat i perquè us pugueu fer una idea de la importància dels Armats en la seva vida, hi ha dos dies molt especials que us vull explicar i permeteu-me que no ho redacti cronològicament.

La primera data, va succeir el 18 d’abril de 2009, el dia del meu casament. D’amagat meu i prèvia preparació en diferents reunions amb la junta i l’assemblea de l’entitat, va aconseguir que una representació uniformada dels armats assistís una vegada finalitzada la cerimònia religiosa. Mai oblidaré quan aquells porticons de fusta es van obrir i vaig veure aquella formació. Després de l’impacte i d’unes quantes llàgrimes, em vaig girar cap al meu pare, i sense que cap dels dos poguéssim dir cap paraula, ens vam fondre en una forta abraçada.

La segona data, i que crec que ha estat el dia més emocionant i del que n’estava més orgullós, va ser el dia de l’entrega de la Medalla de la Ciutat, el 22 de novembre de 2007. Aquell dia, a part de desfilar al costat del seu fill, també va desfilar en la mateixa formació amb el seu nét. Ell sempre ha recordat aquest dia amb molta il·lusió i gran satisfacció, essent coneixedor, que darrera els seu passos hi ha dues generacions més de la seva família que formen part activa de l’entitat que tant estimava. A més, per ell i per tota la nostra família va ser un orgull ser els primers en tota la història dels Armats de Mataró en aconseguir que desfilessin juntes tres generacions de la mateixa família.

És per aquest motiu, i per la rellevància que ha tingut aquest acte en la seva vida, en la de la nostra família i per ésser un petita fita dins de la història de l’entitat, que adjunto, com a petit homenatge a “en Ciscu”, la fotografia d’aquell dia.

D'esquerra a dreta : Francesc Vilalta i Plaja, Sergi Horta i Vilalta i Xavier Vilalta i Vidal

En un correu electrònic, el senyor Jordi Romagosa (actual capità manaia) em va preguntar pels sentiments del meu pare envers l’entitat. Després de redactar aquest escrit, crec que la resposta és que el meu pare per l’entitat és com la versió del teu millor amic. Sempre el tens incondicionalment al teu costat, sense fer soroll, sense molestar, però hi és, i sense adonar-te, el dia que et fa falta, ell t’està esperant. 

Xavier Vilalta i Vidal