dimarts, 11 d’octubre de 2011

Els Armats de Mataró en els segles XVIII i XIX

En la documentació de la Confraria del Santíssim Sagrament o MINERVA, conservada en el Museu-Arxiu de Santa Maria, trobem la primera prova documental de l’existència dels ARMATS l’any 1705, cosa que no significa el que no existissin anteriorment.
En el llibre de comptes de l’esmentada Confraria (1) en l’indicat any 1705 hi ha diverses anotacions del vestuari fet pels ARMATS  com, Dotze alabardas de ferro” y “ xavetas per fer polir las sobreditas alabardas, “ per platejar las alabardas, petos y morrions dels armatsa la Sra. Maria Pi, viuda per fer quatre balones y enmidonarne nou per los armats “ per platejar los petos y espatlleras “.
Aquestes despeses representen una part important de les "eixides" de l'any.
L’envelliment d’aquest vestuari fou la causa de la seva renovació l’any 1780 (2). De les despeses d’aquest any es conserven les pòlisses que detallen les “ eixides “: El vestit del  “ Capità Manaire “ i els “ porta sabres “ costaren més de 57 lliures. La confecció dels dotze vestits amb els seus “ petos , espalderas, y capsetes tot de llauna ajustat per quiscun armat”  costà 108 lliures. També hi ha una “ pólissa “ del daurador, Fèlix Illa per donar colradura al “ morrayó als dotze sabres i al pom del penó.

El Capità Manaia i els Armats segons un ventall del s.XIX (Cost. Joan Amades)

Una “ pólissa “ del mateix any de 16 - 11.  29 d. Detalla el “ compta pels gastos que per menor ocorregueren per la construcció dels armats els pnt. any 1780 “. Es detallen els preus de “ las plumas “  “ pells per les babutxas”   “ fer juntar las rodellas “  “ per los Calsons i botons “ i per les despeses de l’anada a Barcelona de l’andador de la Confraria Isidre Font “ per los armats “.
Els anys següents, com a despesa normal trobem les “ distribucions “ que es feien al Capità Manaire i als dotze Armats.
En el llibre de les Ordinacions de la Confraria (3) s’indiquen també aquestes despeses de l’any 1780 i de les de l’any 1781 en el que fou completat el vestuari del  Capità Manaire amb un “ peto i espaldar “ que costà 13 lliures. També “ Per la capa, calsas, fandilletas, babutxas, mitjas y altras coses com és dorar lo cap y sabras y espatllar
El total d’aquestes despeses suma més de 68 lliures.
En un inventari efectuat el 3 de gener de l’any 1782, en el foli 26 de l’esmentat llibre consten : “ Tots los vestits y demes adornos del Capità Manaire y dotze Armats que ciuda la Confraria de fer assistir a les professons de Setmana Santa”
Del mateix any és el directori o consueta de la Confraria del ja publicat als Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, (4) en el que en l’apartat corresponent a les obligacions de l’andador el Dijous i Divendres Sant s’assenyala: “ se componen lo Capità Manaire y dotze armats amb los vestits que son propis de la Confraria “  i es detallan a continuació les quantitats que s’han de pagar als Armats, als que porten les atxes i al “ Trompeta “ i al “ Recort “ .
Després de la desamortització que va ocasionar la pèrdua de les rendes de la Confraria, fou necessari reorganitzar-la de nou per tal de superar la difícil situació econòmica (5).  El 3 de febrer de 1863 es fa un inventari en el que consta “ A dal de la sala una taula gran, dos llarcs bancs ab forma de caixa y ab un caixó de ells se troba la roba y alabardas dels armats que son tretze alabardas, tretze sabras, tretze cascos, tretze escuts i tretze bestits composts de la blusa, mitjas i chal”.
A continuació en les  INSTRUCCIONS PER LO GOVERN DE L’ADMINISTRACIÓ en lo referent a la Setmana Santa s’indica, “ tarde del Dijous i Divendres Sant : Se prevenen los vestits dels armats i respecte que alguns anys movian éstos bullici i escandol en las Professons se procura que siguin los jóvens de l’estudi de Sant Vicens de Paul.”

Aquesta reorganització dels Armats fou la causa que l’administració de la Confraria de la Minerva en la sessió de 18 de febrer de 1877 (6) proposés la confecció d’un nou vestuari perquè els vestits vells es consideraven inservibles. Vist que el seu cost era d’uns 600 ó 800 duros i que l’estat econòmic de la Confraria no estava resolt s’acordà llogar els vestits.
En la sessió següent del 16 de maig del mateix any 1877, s’informà de l’alt preu del lloguer del vestuari, cosa que impossibilità el fer-ho però l’afer estava resolt favorablement ja que la Junta d’Obra a petició de la Confraria decidí costejar els vestits i fer-ne donació a la Minerva.
Com hem vist en aquests dos segles XVIII i XIX en diverses ocasions s’han anat renovant els vestits dels armats per tal de millorar la seva presentació. Hi van haver també intents per dignificar la conducta dels armats, cosa que actualment s’ha aconseguit plenament al perdre el caràcter de mercenari i estar format el Cos per persones amants d’aquesta tradició que voluntàriament li han donat una presentació, una dignitat i una serietat exemplar.

Compilació de textos, família Romagosa.

Notes:

1 - MASM. any 1705 Esg. 7 Minerva F1.0018  21  ENTRADES I SORTIDES 1683 - 1801
2 - id.  Anterior anys 1782 – 1783
3 - MASM. Esg. 7  Minerva LLIBRE DE ORDINACIONS Y NOTICIAS PER LO REGIM
    Y GOVERN DE LA CONFRARIA DE LA MINERVA FUNDADA EN LA YGLA. DE LA PNT.
    CIUTAT DE MATARÓ Nº 3 1782 – 1871.
4 - FULLS  Museu Arxiu de Santa Maria Nº 16 abril 1983 Documentació pag. 44
5 - Llibre nota 3  Fol 51 v.  i  54 v.
6 - MASM. Esg. 7  Minerva  F1  0018  RESOLUCIONS I ACTAS 1863 - 1884

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada