40 anys de la recuperació dels Armats de Mataró

Grup dels Armats a Llavaneres 1981

Es prou conegut que l’any 1970, va ser el darrer any en que estava previst celebrar la Processó del Divendres Sant. Aquell dia va ploure i va quedar suspesa. L’any següent, per decisió de les autoritats eclesiàstiques, Mataró es quedava sense processons. No analitzarem ara les motivacions d’aquesta decisió, que no va ser general a totes les poblacions catalanes on es feien actes al carrer per Setmana Santa. Mataró, com en d’altres ocasions, perdia una activitat cultural que segurament caldria haver-la revisat i no pas eliminar-la.

Amb aquesta suspensió, els Armats no tenien justificació per a mantenir-se, i l’entitat va deixar de funcionar com a tal. Actualment els Armats ofereixen activitats apart de les processons, però en aquella època ningú es plantejava fer res que defugís de l’àmbit estricte de les mateixes. 

El material dels Armats va quedar recollit al Foment Mataroní, on hi havia la seu social en aquell temps. Unes obres de reforma del local van posar-lo en perill. S’ha arribat a comentar que els paletes havien fet servir túniques i capes com a draps. El Sr. Lluís Rabassa es va posar en contacte amb el president, el Sr. Marcel·lí Llinàs, per avisar-lo de que tot el material corria perill de fer-se malbé o bé de ser llençat. Va ser aleshores quan, per decisió del president i d’un grup d’integrants, el material es va treure del Foment i es va guardar en cases particulars. S’han apuntat noms com els de les famílies Llinàs, Farreras, Rovira,... però segur que altres persones també van col·laborar-hi. 

Com ja hem esmentat en altres ocasions, amb tot aquest enrenou, una part del material es va perdre, o bé abans, durant o després. Com a elements més importants, la Bandera va ser un dels que va desaparèixer juntament amb el Penó. La Bandera es va recuperar el 2010, el Penó no s’ha recuperat mai.

La dècada dels 70 va ser doncs, una època difícil per una entitat que no tenia activitat. El material es va anar procurant conservar-lo per si arribaven temps millors. 

Començada la dècada dels 80, es va fer un intent de tornar a desfilar a Mataró. Diverses persones de l’antic món confrare de la ciutat, van proposar als rectors de Santa Maria i Sant Josep, la possibilitat de fer un Via Crucis pels carrers del centre, la nit del Divendres Sant. La previsió era que hi participessin els Armats, els portants del Sant Crist de la Puríssima Sang i del Sant Crist de l’Agonia. No obstant, la proposta fou rebutjada.

Però com si es tractés d’una premonició, a començaments de l’any 1981, els representants de l’entitat reben una invitació de part de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres per a participar a la seva processó, que com es pot veure, continuava celebrant-se.

Convocatòria pel 2 d'abril del 1981

Per a posar fil a l’agulla, el 28 de març, es redacta un comunicat de convocatòria pels Armats existents, on se’ls emplaçava a assistir a una reunió el dijous 2 d’abril al Casal Mutualista del carrer “Melchor de Palau”. En aquesta convocatòria es recomanava l’assistència ja que es donaria preferència als Armats antics a l’hora de confeccionar el grup. 

Els Armats pels carrer de Llavaneres 1981

Arran d’aquesta convocatòria i l'esmentada reunió s’organitza una formació aproximadament uns 40 armats que el dia 17 d’abril Divendres Sant, tan sols quinze dies després, desfilava pels carrers de Llavaneres acompanyats també pels portants del Sant Crist i el misteri del Natzaré del Centre Catòlic, juntament amb els misteris de la parròquia.

El grup de la Banda a Llavaneres 1981

Els mitjans escrits d’aquelles dates recorden aquesta efemèride amb titulars com “Després de 12 anys d’absència TORNEN ELS ARMATS DE MATARÓ” (El mataroní), “Tornen els Armats” (El Maresme), “Els Armats reapareceran en San Andrés de Llavaneras” (Crónica de Mataró), “Els Armats de Mataró desfilaren per Llavaneres” (El Maresme)... 

 

Retalls de la premsa de l'època

No disposo de la llista dels que van desfilar en aquella ocasió. No obstant i observant la fotografia que es va fer, podem entreveure al Capità Manaia, 4 Timbalers, 6 nens amb fasces i estendards, 4 joves amb estendards, 22 soldats de llança i 1 Optió. Caldria afegir-hi segurament a 1 o 2 cavallistes. Moltes cares conegudes, alguns d’ells encara en actiu, altres ja ens han deixat. 

 

Una altra imatge del grup d'Armats a Llavaneres 1981

La situació epidemiològica actual no ens permet donar a aquest fet la rellevància que mereix, però valguin aquestes senzilles línies per a recordar i agrair a tots els que en el seu moment van posar el seu gra de sorra per a mantenir viva la tradició i permetre aquesta recuperació que, 40 anys després, ens ha permès arribar fins aquí.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot