Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (II)

El dimecres 24, tocava llevar-se d’hora, esmorzar i marxar cap a la ciutat. A les 9 del matí s’havia d’entrar al recinte de la plaça Sant Pere. L’autocar dels que desfilaven per una banda, el dels acompanyants per una altra. Els Armats ja van sortir de la residència mig vestits. És a dir, un autocar ple de gent vestida amb túnica curta, mitjons i sandàlies. No sabrem mai què hauria passat si ens haguessin aturat els Carabinieri per qualsevol imprevist.

L’autocar va aparcar al costat de les columnes, on s’ajunten els carrers Via Tunica  i Via Paolo VI. Allà es van descarregar les caixes de cartró i tothom va acabar de vestir-se a peu d’autocar. Les cares de la gent que passava per allà i que anaven a l’audiència, van ser tot un poema. Una colla de gent vestint-se de... Soldats Romans ! Alguns es pensaven que formava part de la posta en escena i que eren de la pròpia ciutat. “No, som de Mataró, de Barcelona” els hi fèiem entendre com podíem. 

 

Moment de l'arribada a la Plaça de Sant Pere

 

Aproximadament a les 9 del matí, la formació va entrar al recinte, després de passar pels preceptius controls de seguretat, tot marcat el pas. En aquest punt, ja es va veure clar, que la presència d’una gent vestits de romans, que no eren romans de Roma, sinó mataronins, desfilant sota aquelles columnes i acostant-se a l’escenari, copsaria l’atenció dels milers de persones d’arreu del món que ocupaven la plaça. Les empentes per a poder acostar-se a retratar o filmar aquella novetat en una audiència, les varen poder veure els propis Armats mentre desfilaven. No van ser els únics. Els fotògrafs acreditats, els reporters i corresponsals de més de trenta cadenes, van córrer al costat dels integrants d’aquell grup que entraven vestits d’una forma estranya i al ritme d’uns timbals, marcant una mena de pas marcial totalment desconegut. Els rodets de fotos que van arribar a gastar els fotògrafs (no hi havia tecnologia digital) potser van fer que algun d’ells fes curt per a la resta de l’acte.     

L’anècdota de l’entrada va ser que el Sant Pare Joan Pau II va sortir al balcó del seu despatx a veure qui era que estava fent aquell escàndol a la Plaça. Diuen que va acabar seguint el compàs dels timbals tot picant de mans.

En arribar als peus de l’escalinata de la Basílica, la formació va aturar el seu pas i es va distribuir a les cadires que tenia reservades, al costat dret de la tribuna que ocupava el Sant Pare durant les audiències. Eren èpoques en què les audiències encara es feien a la plaça.

 

Tot esperant el començament de l'acte

 

El dia era lluminós. La plaça plena de gent. La calor, impressionant. El metall de les cuirasses i cascs anava agafant temperatura per moments i la suor ens queia cara avall.

El Sant Pare va entrar a la plaça, encara en cotxe descobert, i la multitud va respondre amb salutacions i crits d’afecte. En aquell moment el grup conjunt de Llavaneres i Mataró van onejar una gran senyera.

Feta l’al·locució del Sant Pare a tots els peregrins i en finalitzar l’audiència fou quan es dirigí a parlar a peu, a molts dels congregats i, tot seguit, també als Armats, que estàvem situats en la gran escalinata amb la Basílica al fons, junt amb la representació de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres.

 

Moment de la conversa amb Joan Pau II

 

Fou en aquest moment, quan es féu entrega per part del President Honorífic dels Armats, Marcel·lí Llinàs (a.c.s), d’un casc en miniatura, reproducció dels que porta la tropa. Per part dels representants de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, fou entregada una reproducció del Sant Crist que tenen a l’església. El Sant Pare, en correspondència va fer lliurar un rosari a cadascun dels Armats. Fou durant aquest acte quan, enmig de les fotografies de rigor i les converses protocol·làries, el Sant Pare s’adreçà als que tenia al costat i en un castellà perfecte els hi va dir: “Estoy muy contento de veros y saludaros y quiero que seáis siempre Soldados de Paz”.  SOLDATS DE PAU, nom que hem portat amb orgull des d’aquell dia.

 

Els Armats amb el Sant Pare

 

La sortida es va fer marcant el pas, mentre la plaça s’anava buidant de gent i d’altres persones aprofitaven per a fer les fotografies que no havien pogut fer durant l’entrada. En arribar a la Via Paolo VI, la formació va fer el ‘Combat de 2’ per a tots els assistents. Més i més fotografies de la gent que es concentrava al voltant de la tropa i, com anècdota, una parella de nuvis que es van retratar amb aquells soldats romans. Sobretot la núvia, que es va retratar amb tots els Armats que va poder.

Tota la tropa es va vestir a peu d’autocar i a continuació el grup va fer una breu visita pel voltants de la Via della Conziliazione i el castell de Sant Angelo, fins a l’hora de dinar. 

(Continuarà)

(Fotografies: Arxiu dels Armats de Mataró)

 

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia

Els Armats al Maremagnum

Els Armats de Mataró començarem la campanya de Nadal aquest dissabte dia 3, tot col·laborant amb els amics de Corró d’Avall en la representació del seu Pessebre Vivent. 

De 12 a 2 del migdia, i de 6 a 7 de la tarda, a diferents indrets del centre comercial, es podran veure els diferents quadres d’aquesta representació. Els Armats estaran en un escenari de la primera planta. 

L’acte s’emmarca dins la campanya “Un Nadal Viu” que convertirà durant els dissabtes i diumenges de desembre tot el centre comercial en un gran Pessebre Vivent. El Pessebre de Corró d’Avall serà l’encarregat d’obrir aquests actes que finalitzaran el 23 de desembre amb la participació en total de 8 Pessebres Vivents de Catalunya.

La primera representació del Pessebre Vivent de Corró d’Avall va tenir lloc el desembre de 1997. Des d’aleshores, el pessebre ha anat creixent en participants i, també, en visitants, fins arribar a quasi els dos mil visitants que va tenir la representació l’any passat. Un dels factors que ha fet possible aquest increment de visitants va ser entrar a formar part de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, l’any 2009, que ha permès situar Corró d’Avall en el mapa de representacions a Catalunya i que el municipi sigui, en un futur, l’organitzador de l’assemblea anual de pessebres vivents.

Actualment, el Pessebre Vivent de Corró d’Avall compta amb la participació d’unes 300 persones, de totes les edats, entre figurants, col·laboradors, patrocinadors i organitzadors, que any rere any treballen per millorar les escenes representades. A tal d’exemple, des del nen Jesús, que sol ser un nadó de veritat, fins al ferrer, que enguany farà 82 anys, passant per diverses generacions i, sobretot els joves, que són el futur de l’entitat. Al llarg d’aquests darrers anys, el Pessebre Vivent també ha comptat amb la col·laboració d’altres entitats de fora de la comarca, com la Coral Albada de Granollers, la Coral Nats del 59 d’Argentona, la Hermandad Rociera de Bellavista i els soldats romans dels Armats de Mataró, que ho fan des l’any passat. 

 

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia

Visita a Roma any 1986. Crònica d’un viatge (I)

 

Seria pels voltants del mes de juny de l’any 1986, quan el mataroní Monsenyor Jaume Gozález i Agápito, aleshores Rector de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, va proposar a una representació dels Armats i en el decurs d’un dinar a la rectoria de la Parròquia, que els Armats poguéssim acompanyar-los en la seva visita prevista pel setembre a la Ciutat Eterna amb motiu de la celebració del mil·lenari de la Parròquia. A més, es va apuntar el fet de que hi havia moltes possibilitats de poder desfilar a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

Va ésser una idea i una proposta que la junta dels Armats va rebre, segurament, amb cara d’incredulitat, però, com acostuma a passar amb aquestes coses, el fet de trobar-se amb un desafiament d’aquestes dimensions va provocar una d’aquestes reaccions sobtades. Dit i fet, l’equip directiu va començar a posar fil a l’agulla encarant una sortida prou complicada, que encara deixava forces interrogants oberts.

En primer lloc, la possible resposta dels propis integrants al fet de sortir de la ciutat per a fer una desfilada i, a més, fora del temps de Setmana Santa. En segon lloc, el fet d’anar tan lluny plantejava dos, o més, problemes importants. Per una banda, com fer el viatge i de l’altra es presentaven els problemes logístics de portar tot el material de la desfilada. Quina cara farien a les duanes en veure tot un seguit de llances, escuts i cuirasses de metall?    

Potser pel fet de que seria el primer cop en sortir a desfilar fora del país, de que seria la primera agrupació d’Armats en fer aquest viatge o pel que sigui, el que de vegades no es pot fer ni en tot un any, es va fer en tres mesos.

Un problema important va ser la falta de gent per a poder fer una formació digna i representativa. Alguns Armats en actiu no es van apuntar al projecte. En tractar-se d’un dia laborable, no podien deixar les seves obligacions i d’altres no van considerar la proposta prou atractiva i van declinar participar-hi. Això deixava forces vacants a la formació i calia cercar nous efectius. 

L’any 1986 encara existia la col·laboració entre els Armats i la Sala Cabanyes en l’organització del Misteri de Passió. Això va permetre que molta gent aliena a l’entitat tingués coneixement d’aquest viatge i decidís participar-hi com a pelegrins. Alguns dels acompanyants, doncs, van cobrir les vacants i es va poder comptar amb una formació prou representativa de 40 Armats, amb el problema afegit de que caldria que els nous poguessin aprendre tant el pas com les evolucions que es poguessin fer. Per sort tot es va resoldre molt bé gràcies a la bona predisposició i a l’interès de tots.

Superats els entrebancs purament organitzatius i amb tota la gent disposada pel viatge, arriba el dia de la sortida, el dilluns 22 de setembre del 1986, a la Plaça dels Bous de la nostra ciutat, on dos autocars de l’empresa Casas ens esperaven. A quarts de 10 de la nit, la plaça bullia amb l’activitat frenètica de carregar les maletes als portaequipatges; junt amb les caixes de cartró, les llances, els estendards i els timbals; i els familiar que venien a acomiadar-nos. Cal remarcar que les cuirasses, els escuts, els cascs i els maniguets, anaven dins de les caixes de cartró, de manera que cada armat sabia que en una caixa numerada hi tenia tot el seu equipament. A dos quarts d’11 de la nit i amb tota la il·lusió del món començà el viatge.

Ens esperaven, aproximadament, unes vint-i-dues hores de viatge, o sigui, tota la nit del dilluns i el dimarts gairebé sencer. Enmig, tota una nit intentant dormir (cal recordar que parlem d’autocars de fa 25 anys) i tot un dia de viatge que semblava que no s’acabaria mai. Les cames no sabíem si eren les del veí o bé les nostres.

Un autocar on encara es podia fumar. Amb aire condicionat. Que portava vídeo (Beta), i on ens van passar “Ben-Hur” (dues vegades), “Las Sandalias del Pescador” (dues vegades, també) i “Los Diez Mandamientos” (potser sols una vegada). En tot cas, tant és si va ésser una o dues vegades la pel·lícula. La qüestió era passar el temps com fos. Parlant amb els companys, mirant per la finestra o cantant cançons que la Marta Romagosa conduïa.

Per fi arribàrem, aproximadament a les vuit del vespre del dimarts 23, a la residència Fraterna Domus, a uns 30 km de la ciutat de Roma. Tot seguit, la descàrrega d’equipatges, la distribució de les habitacions i el sopar per a tots. Però el més important en aquells moments, era localitzar a Monsenyor Jaume, perquè ens digués si teníem el permís per a poder desfilar l’endemà per la Plaça de Sant Pere. El grup de la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres ja feia dies que era a Roma, ja que el seu viatge va començar abans i van fer més jornades d’estada a la ciutat, visitant aquest museu permanent que és la ciutat de Roma. Després de sopar, doncs, una visita llampec a la ciutat perquè poguéssim visitar alguns indrets de la mateixa, entre ells la Fontana de Trevi de nit.

Mentre la majoria del grup feia aquesta visita, l’aleshores president i Capità Manaia, Xavier Peláez, l’Albert Miquel, en Jordi Llinàs i l’Amadeu Llinàs, tots integrants de la Junta Directiva, van agafar un taxi perquè els portés a l’adreça on podrien trobar a Mn. Jaume. Si haguessin tingut un mòbil, el que s’haurien estalviat! El taxista, fent honor a la fama, merescuda, de conducció tan peculiar que tenen els italians, va passar-se semàfors en vermell, carrers en direcció contrària, va pujar i baixar les voreres i, no podia faltar, va esbroncar els altres conductors. Van arribar a destí i Mn. Jaume, en veure la cara d’angoixants que feien, els hi diu: “Tranquils, que demà desfileu per la Plaça de Sant Pere”. No sabem si la cara d’angoixants era pel permís o pel viatge en taxi.

Un cop feta la visita nocturna, tornada a la residència per a dormir, per fi, en un llit.

(Continuarà)

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia

Els nostres Cascs

Guàrdia pretoriana

Una de les característiques més rellevants de la vestimenta dels Armats és, sens dubte, el casc. Més o menys ornat, però sempre amb el característic plomall que hem relacionat amb els cascs dels soldats de l’Imperi Romà o de la Guàrdia Pretoriana.

Històricament els cascs romans, coneguts com a galea o cassis han variat molt de forma durant les diferents etapes de la història de Roma. Models coneguts son el casc de Montefortino, el casc Coolus i el casc Imperial.

La nostra agrupació ha agafat l’estil de casc romà representat en gravats sobre pedra que actualment es troben al Museu del Louvre, on es representa a la guàrdia Pretoriana amb vestit de gala, i els relleus de la columna Trajana de Roma.

Columna Trajana (Foto: Jordi Romagosa)

Diferents models de la nostra agrupació:

Casc Juvenil

Capità Manaia

Capità: És el que porta el Capità Manaia, És totalment daurat i es caracteritza per tenir el suport del plomall de feltre de color granat. El plomall és fet de plomes naturals, també de color granat.

Juvenil: El que actualment porten el integrants de la secció de llança de l’Optiada Juvenil. Porta el plomall de color verd i és totalment daurat.

Decurió 1a i 2a

Decurió 3a

Decurió: El que actualment porten els Decurions de la  tropa. Cada Decurió va al davant de 5 soldats de llança. Porta el plomall de color negre. La visera i el suport del plomall son daurats, la resta platejat. Existeixen dues variants d’aquest casc, essent els dels Decurions de la 3a secció de llança lleugerament diferents.

 

 

Soldat 1a i 2a

Soldat 3a

Soldat: El que porten els soldats de llança. Amb el plomall vermell, és el més característic. La visera i el suport del plomall son daurats, la resta platejat. En tenim també dues variants.

  

Cap de Banda

Timbal primer

Cap de Banda: És el que porta el Cap de la Banda. Es caracteritza per ser tot daurat i portar el plomall de color blanc.

Timbaler primer: El porta el Timbaler primer de la Banda. El suport del plomall i uns aplics de la visera son platejats. El seu plomall és de color os.

  

Banderer

Optió Tropa

Banderer: Casc que porta el Banderer de la formació. És semblant al dels Decurions, però més ornat i amb plomall de color os. Aquest model de casc, amb lleugers variacions, és el que porten també els Escortes del Banderer, el cap de l’Optiada Juvenil i el cap dels Signums o Signífers. 

Optió de Tropa: És exactament igual que el dels Decurions, excepte el plomall que és de color os.

Banda

Optió Signums

Banda: És el que porten la resta d’integrants de la Banda. El suport del plomall i la visera son daurats, la resta platejat. Porten el plomall de color negre.


Optió Signums. És exactament igual que el de la Tropa, excepte el plomall de color os.  

Arquer

Arquer / Equite: Casc totalment platejat amb el plomall de color vermell. Aquest tipus de casc el porten els conductors de la Biga i els arquers, però també l’Optió de l’Optiada Juvenil i el Signífer principal, que porta l’estendard amb l’escut de l’entitat. 

Jordi Romagosa i Nebot

Capità Manaia

 

(Fotografies dels cascs : Gemma Romagosa)