Aniversaris de Trobades d'Armats

Cartells de les dues Trobades

Aquest 6 d’abril, enguany Dijous Sant, va coincidir ara fa uns quants anys amb dues trobades o concentracions d’armats on hi va participar el nostre maniple. Fem un petit recordatori d’ambdós actes.

Desfilada d’Armats a Tarragona, 6 d’abril del 2008

Els Armats de la Congregació de la Sang de N.S.J., també coneguts com Armats de Tarragona, són un element imprescindible en la solemne i antiquíssima Processó del Divendres Sant de Tarragona. Des dels seus inicis sempre han estat vinculats, i de fet pertanyen, a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. L’any 2008 i amb motiu del seu 250è aniversari, van organitzar una desfilada per diferents carrers de l’antiga Tarraco. 

Ja el juliol del 2007 es comenta a nivell de la nostra entitat, que Mataró era una de les agrupacions convidades a aquesta efemèride. El primer pas institucional va ser el 15 de setembre del 2007. Una representació dels Armats de la Sang de Tarragona visiten el nostre local, amb la finalitat per la seva part de fer-nos la convidada formal a la Trobada que tenien previst organitzar el dia 9 de març del 2008. A més a més de Mataró estava prevista la participació dels maniples de Girona, Montblanc i Torredembarra.

Girona, Montblanc i Mataró

Segons els organitzadors, l’elecció d’aquestes agrupacions no va ser a l’atzar. Els grups que vam acompanyar la cohort tarragonina vam ser elegits per diversos motius, d'entre els quals destacaven la importància en la tradició dels Armats. Els grups de Mataró i de Girona són dels més característics de Catalunya, els de Torredembarra participen habitualment en la processó del Dolor de Tarragona, i, per tant, tenen una vinculació molt estreta amb la ciutat, la mateixa que els manaies de Montblanc, que estan agermanats amb els seus homòlegs tarragonins. 

Torredembarra, Tarragona i Mataró

El 23 de febrer del 2008, una representació de l’entitat va ser convocada a una reunió per a visitar el lloc de concentració, l’itinerari de la desfilada i la resta de temes que comporten actes d’aquesta magnitud. Els imponderables també van fer acte de presència, i la data escollida va esdevenir jornada electoral. Per aquest motiu es va canviar la data al 6 d’abril.

La Biga i l'Equite dels Armats de Mataró

Finalment, i en la data prevista, més de 300 armats pertanyents a les cinc agrupacions esmentades sortien a les 11 del matí del lloc de concentració (el col·legi Sant Pau) per a iniciar el recorregut que contemplava els carrers: Portal del Roser, Plaça del Pallol, Cavallers, Major, Plaça de les Cols, Merceria, Pare Iglesias, Les Coques, Arc de Sant Llorenç, Descalços, Portal de Sant Antoni, Passeig de Sant Antoni, Rambla Vella, Sant Agustí, Rambla Nova, Assalt, Via de l'Imperi Romà i Jardins del Camp de Mart. L’ordre de la desfilada va ser: Armats de la Congregació de la Sang de Tarragona, Armats de Torredembarra, Armats de Mataró, Armats de Montblanc i Manaies de Girona.

Desfilada i evolucions, doncs, pels carrers del nucli antic de la ciutat, on es podria destacar el Passeig de Sant Antoni, a tocar de les muralles de l’antiga Tarraco Romana.

Imatges al Camp de Mart, el recordatori de la Trobada i dues imatges de la desfilada dels Armats de Mataró

Un cop al Camp de Mart, ben entrades les dues de la tarda, es va procedir a l'acte d'entrega d'obsequis i als parlaments. Els armats de les diferents agrupacions es van posar en formació mentre els respectius capitans rebien de mans dels membres de la Congregació de la Sang un recordatori de l'esdeveniment. Hi va ser present el Sr. Arquebisbe, Sr. Jaume Pujol, que va tenir un record per l'Any Jubilar que se celebrava per aquelles dates. També hi van assistir un bon nombre d'autoritats, entre elles la presència del aleshores Alcalde de la Ciutat de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron.

Armats de Mataró

És interessant recuperar el text que, des de Tarracofrade, van redactar en una ressenya prou ampla d’aquella desfilada:

<<  Obrien la desfilada, com hem dit, els Armats de la Sang de Tarragona que eren els "amfitrions" de l'acte. Poc a afegir, els coneixem de ja fa molts d'anys (concretament de sempre) i només volem tenir un record, aquí i ara, pel que va ser Capità Manaies i amic, Salvador Urpí, veritable artífex de la renovació d'aquest grup i impulsor de moltes activitats del mateix. Avui molts et teníem en la nostra memòria.

Voldríem afegir que, ens unim a l'opinió de que el nostre grup d'Armats necessita una renovació (i ampliació) encara que ens agradaria significar que (en la nostra opinió) aquest canvi hauria de prendre model dels Manaies de Girona, que són el grup d'Armats de referència al nostre país. Les reconstruccions històriques són per això, per la "Tarraco Viva", els Armats són un altre cosa.

Els Armats de la Torre són també vells amics i coneguts. La seva marcialitat, amb un pas contundent i molt propi, fan que el públic tarragoní els hi mostri sempre la seva cara més amable. Bona presentació, tant de vestits com de sons de timbals.

Els Armats de Mataró són una de les agrupacions amb més classicisme de les del país. Bones passades, un grup molt interessant de tambors i fins i tot un grup d'armats infantils que obren les seves desfilades. També ens va sorprendre la quadriga i l'Armat a cavall. Els vestits criden l'atenció pel seu color, que tot sigui dit, queda molt bé. No hi falten elements de reconstrucció històrica, com els "estendards", els "pilums" i d'altres.

Ens van sorprendre els Armats de Montblanc, tant per la seva vestimenta i marcialitat com pels sons de les seves cornetes. Fan unes passades molt vistoses i un "carrusel" molt interessant que va ser rebut pel públic amb forts aplaudiments i mostres de satisfacció.

Finalment tancaven la desfilada els Manaies de Girona. Què podem dir que no s'hagi dit ja. Majestuosos. Marcials. Seriosos. Perfectes des de la punta del casc del Capità Manaies fins a la cua de l’últim cavall. Això és professionalitat. Sons de flautes amb timbals roncs. Armats a cavall, "pilums", "estendards", "pifres", tot és perfecte i tot és al seu lloc. Les passades majestuoses i dutes a terme amb el crit just, mesurat. Ha estat un veritable honor tenir-los a Tarragona i poder admirar-los. >>

 

Trobada d’Armats a Martorelles, 6 d’abril del 2013
 

El 6 d’abril d’ara fa 10 anys, amb motiu dels 30 anys de la creació, l’any 1983, de la Confraria Armats de Martorelles, aquesta agrupació del Vallès Occidental va organitzar la IIa Trobada d’Armats de les Comarques Barcelonines. 

Concentració de les 6 agrupacions - Armats de Mataró

Una formació de 57 armats va participar a la Trobada, juntament amb els Estaferms de Badalona, la Centúria Romana de L’Hospitalet de Llobregat, els Armats de Manresa i els Armats de Sant Vicenç dels Horts. Un detall del que va passar aquell dia el podeu trobar a l’enllaç II Trobada d'Armats de les Comarques Barcelonines - Martorelles 2013.

Badalona, Mataró i Martorelles

Ja queden en el record la pluja que va estar a punt d’esguerrar l’acte i altres detalls com, per exemple, que va ser una de les poques ocasions en que la Optiada Juvenil, ara dissolta, va poder dur a terme la seva evolució fora de la ciutat de Mataró.

Sant Vicenç dels Horts i l'Hospitalet de Llobregat

Parlant dels Armats de Martorelles, la confraria va néixer com una secció de l’entitat Joventut Sardanista de Martorelles, l’any 1983. L' any 1986 amb motiu de la celebració del X aniversari de la tercera etapa de la Joventut Sardanista de Martorelles, aquesta agrupació va obsequiar al poble amb una imatge de Ntra. Sra. de Montserrat, la qual fou lliurada per a la seva custòdia i manteniment a la Parròquia de Sant Joaquim. Des d'aquella data es va formar la Processó de Ntra. Sra. de Montserrat, que se celebra l’últim dissabte d'abril. Els Armats de Martorelles l'encapçalen. Aquesta processó és única a Catalunya. Per aquest motiu la gent popularment els hi diuen "els Armats de la Moreneta”.

Manresa i Mataró

El diumenge, 25 de març de l’any 2001, amb motiu del XV aniversari d’aquesta processó, es va celebrar a Martorelles la I Trobada d'Armats de les comarques Barcelonines, aconseguint ajuntar 18 agrupacions de les províncies de Tarragona i Barcelona, entre elles nosaltres.  

(Fotografies: Ricard Ballo, Rita Minguillon, Amadeu Llinàs, Carol García, M. Teresa Pons i Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

40 anys de Passió

És prou conegut que, després de la recuperació de l’entitat l’any 1981, una de les fites a aconseguir era la de poder sortir a desfilar a la ciutat de Mataró. Els anys 1981 i 1982, el maniple va desfilar a la Processó del Divendres Sant de Sant Andreu de Llavaneres, però ja s’estava intentant trobar un motiu que permetés trepitjar de nou els carrers de la capital del Maresme. D’altra banda, però, mentre l’església continués prohibint les processons, això era poc probable.
No obstant les iniciatives hi eren i l’any 1982 es va intentar una conversa amb Mn. Monasterio, aleshores rector de Sant Josep, per a recuperar les processons, però aquesta conversa no es va dur a terme. L’any 1983 sí que es va reprendre, però no va ser possible aquesta petició i aleshores va sortir des de la junta la idea de fer una representació amb textos dels evangelistes. A partir d’aquí es van dur a terme converses amb Juanjo Cardenal per a fer-ho al Parc Central, en primera opció, i amb Mn. Monasterio i Mn Colomer per anar definint un projecte, que finalment es va fer a les Caputxines, com a Auto Sacramental al carrer, amb la representació escènica de diferents quadres de la Passió i que donés peu a la participació de la formació dels Armats incorporant-se a la representació un cop feta una desfilada pels carrers propers.
Una dificultat afegida va ser la disponibilitat de personal per a encarar un projecte de tal envergadura, tant a nivell interpretatiu com tècnic, així com la de poder disposar del vestuari de l’època. La junta es va adreçar a la Sala Cabanyes per a demanar el seu ajut, a fi i efecte de que la gent de la Sala fes de poble, sacerdots i diferents personatges. Els únics armats que van fer de personatge van ser en Joan Rovira i Robé (Pilat) i Joan Lluís Martín i Baez (Jesús). Altres armats van fer de soldats de guàrdia i de botxins a la flagel·lació i la creu. 

Finalment, aquell 31 de març de l’any 1983, Armats de Mataró, amb la col·laboració de la Secció Teatral de la Sala Cabanyes i Ràdio Mataró, es va representar per primer cop la Passió d’Armats de Mataró a l’esplanada de les Caputxines, el Dijous Sant, amb música i veu gravades. Hi havia públic assegut amb cadires i també dret pels voltants.
Els Armats es van vestir a la U.E.C. (al carrer Nou) i van anar en desfilada envers el lloc de representació, passant per la plaça de Mossèn Blanch i entrant pel carrer de l’Esplanada. El nombre de quadres representats era reduït (Hort de Getsemaní, Judici religiós, Pretori, Flagel·lació, quadres plàstics del carrer de l’amargura, Calvari, Resurrecció...), però l’entorn permetia fer servir els arbres pel penjament de Judes i les 4 columnes de la font de l’esquerra com a elements del pretori. Un escenari al davant de la façana del convent acabava de definir l’espai escènic.

Després dels dos primers anys i per a millorar-ne la visibilitat per part del públic i ampliar l’aforament, es va passar a fer-ho als patis del col·legi Valldemia. Durant les set temporades següents, es va representar en diferents espais; a la plataforma superior davant de la façana, a l’antic edifici de la residència dels Germans i al Poliesportiu antic, sempre a l’aire lliure mantenint les veus en off i ampliant el nombre d’escenes (Sermó de la Muntanya, entrada a Jerusalem, ...)  el que obligava a anar repetint i refent la gravació del text, que es feia al taller de gravació de ca l’Uix. Moltes persones han posat veu als diferents personatges. Entre elles: Xavier Pelàez, Jordi Romagosa i Berga, Joan Rovira i Viñas, Jordi Romagosa i Nebot, Lluís Juvinyà, Amadeu Llinàs, Antoni Codina, Juanjo Cardenal, Jordi Llinàs i Barrios i un llarg etc. difícil de recordar.

Quan es feia a la plataforma, el primer any no hi va haver escenari i tot s’ornava amb quatre aplics, excepte el Pretori que tenia una escenografia més detallada, més endavant ja es va fer servir un escenari. Quan es va fer a l’antiga residència es va aprofitar la part del pati de sorra, amb les dues grans magnòlies que ara ja no existeixen, per a la majoria d’escenes, i el Pretori es va fer a la terrassa de l’edifici, però sols s’hi va fer un any. Durant aquests anys la col·laboració amb la Sala Cabanyes es va interrompre i els armats van continuar assumint tots els papers i el vestuari. També es va anar variant el text gràcies a una compilació de textos evangèlics a càrrec de l’Antoni Codina, la qual cosa demanava més gravacions per a les noves escenes (El Baptisme, La Samaritana, Ensenyava amb paràboles, Controvèrsia amb els fariseus, ...). Durant els anys que es va fer al poliesportiu antic, es muntava un escenari i un fons de roba on es projectaven imatges i efectes de llum.
Durant aquells anys tot el material d’Armats es portava a les dependències de la planta baixa de l’escola i el Maniple es formava al pati per anar a la Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat. Un cop acabats aquests actes es feia la representació.
Les condicions atmosfèriques ens van respectar força durant aquests set anys. No va ser així l’any 1992, any olímpic, en que l’espectacle es va traslladar a l’Hort del Rector, per aprofitar un espai diferent i més recollit. Era una vella aspiració dels responsables de la Passió des de feia temps. Fins i tot per a poder-la fer, es va tallar un dels arbres per a poder encabir millor l’escenari. Els que aquell any vam compartir la representació, encara recordem el fred que es va patir. La gent que sortia no sabia què fer per combatre la fredor. El públic, s’anava encongint en els seus seients i algú que vivia a prop va anar a buscar mantes a casa seva. Després del calvari es van suspendre les darreres escenes i es va passar directament al final. Aquest revés atmosfèric va aconsellar deixar les representacions a l’aire lliure i passar-les a cobert, entrant dins de l’església de Santa Maria, on es va representar a l’altar major fins l’any 1999. Aquestes representacions a Santa Maria es podrien considerar hereves de les antigues representacions i autos sacramentals, origen de les Passions actuals.

Aquest nou espai, a més de les comoditats de ser un lloc cobert, permetia aprofitar noves possibilitats d’escenografia i efectes de llum. També va portar un canvi de dia, passant del Dijous Sant a la vigília de Rams, la qual cosa va permetre l’any 1994 recuperar el Dijous Sant, una de les processons antigues de Mataró, que va néixer amb el nom de “Processó dels Armats” i és la actual “Nit de Silenci”. Durant aquests anys tot el personal es canviava a les dependències del costat del despatx parroquial.
Fer-ho a l’església va suposar també molts problemes logístics, ja que s’havia de muntar i desmuntar tota l’escenografia i els aplics, tant el dia de l’assaig general com el dia de la representació. Es desmuntaven els canelobres i es treia el Sant Crist de l’altar major. El so també era complicat, però l’altar permetia uns efectes de llum, que reforçaven escenes concretes. A Santa Maria tots els personatges entraven en processó des del fons de l’església passant pel passadís central i un cop acabat, en sortien en el mateix ordre.
Des de l’any 1983 fins el 1999, l’espectacle va ser amb entrada lliure i sempre s’havia fet una sola representació. Els directors d’aquestes primeres etapes van ser: Josep M. Cusachs, Antoni Codina, Amadeu Llinàs i Rafel Prats.
L’any 2000 canvien els criteris i la representació es trasllada al Teatre Monumental, essent des d’aquest moment un espectacle de pagament pel públic, amb interpretacions dels personatges amb veus en directe, on es va representar tres temporades. El fet de fer-ho tot en directe va obligar a buscar persones de fora de l’entitat amb experiència teatral i la complexitat de l’espectacle va augmentar, millorant la posta en escena gràcies als mitjans tècnics disponibles en un teatre. Noves escenes es van anar afegint i si bé el primer any sols es va representar una vegada, el 2001 ja se’n van fer dues.

Durant tres temporades es va representar al teatre Monumental, i en anys posteriors va començar un pelegrinatge estrany que va portar les representacions una temporada a la Sala Casal Aliança i quatre a la Sala Cabanyes. Durant aquestes vuit temporades també hi va haver canvis en el tema musical, amb músics en directe en alguns casos i el text es va anar ampliant i retocant amb aportacions dels diferents directors. Els directors d’aquesta segona etapa van ser: Ramon Blanch, Pere Vallmajor i Francesc Constantí.

L’any 2008 es produeix un nou canvi i s’aprofita el pati de la Presó, seu aleshores del Castrum dels Armats per a representar-la durant vuit temporades. El canvi de lloc comportava un nou enfocament de les representacions.  

Per intentar donar un tomb al tema, s’encomana de nou a Josep Maria Cusachs que redacti uns textos per a la representació. Cusachs va proposar reduir el nombre d’escenes i passar a un format més intim i amb veus en off, la qual cosa va implicar noves gravacions. Es van afegir a més, les figures dels narradors, dues persones vestides de carrer que presentaven les escenes i feien veus en off a l’Hort i al Penjament de Judes. 

L’any 2011, però, es torna a passar a recitar en directe i els actors tornen a dir el seu propi text. Es van anar afegint algunes escenes depenent de la temporada i dels actors, canviant la proposta dels tres anys anteriors, fins que finalment van desaparèixer les figures dels narradors. Els textos interpretats incorporaven recitats de les versions anteriors i de la Passió de la Sala Cabanyes. 

L’escenari se situava al semicercle que fa el pati de la Presó, amb les arcades al darrere i el públic seia al davant. L’aforament es va reduir i per a compensar-ho es van acabar fent dues representacions el dissabte i una el diumenge, representant-se algunes temporades el cap de setmana de Rams i altres el cap de setmana previ. L’espai escènic s’aprofitava al màxim i les reixes de les finestres del pis superior servien per a fer la flagel·lació. També per qüestions d’espai la típica creu de fusta es va substituir per a una estructura metàl·lica. Aquesta tercera etapa va durar fins el 2015 i els directors van ser: Josep M. Cusachs, Jordi Llinàs, Josep Riera i Joan Rovira.

L’any 2016 i motivat pel canvi del local social, es va haver de deixar el pati de la Presó. Aquest canvi obligava a buscar un lloc alternatiu i l’aleshores director, Joan Rovira, va veure novament possibilitats a l’Hort del Rector, però no el que es va fer el 1992 amb escenari fix, sinó representar els diferents quadres en diferents espais per tot el recinte de l’Hort del Rector i l’Hort del Campaner. Es van iniciar converses amb el Rector de Santa Maria que van donar fruit i es va configurar el nou espai de representació passant de 3 a 2 representacions. La posta en escena va comptar amb l’afegit dels efectes de llum escampats per tot l’espai i la principal novetat afectava al públic, que no podia seure tranquil·lament i veure l’espectacle tal i com s’havia fet durant els passats 33 anys (dada curiosa aquesta també), i que ara havia d’anar desplaçant-se pels diferents espais i veure-ho a peu dret (malgrat que es donava la possibilitat d’agafar alguna cadira), en un format semblant al dels Pessebres Vivents. No es va poder representar l’any 2020 per culpa de la pandèmia i amb les restriccions de l’any 2021, es va dur a terme una gravació de les escenes que es va emetre per Mataró Audiovisual. Els directors d’aquesta quarta etapa van ser: Joan Rovira i Quim Capdevila.

Arribem doncs, a aquest 2023, temporada del 40è aniversari amb un espectacle diferent. Enguany el públic podrà veure, a peu dret, l’Entrada a Jerusalem a l’Hort del Rector i tot seguit desplaçar-se fins a l’Hort del Campaner on hi haurà tres escenaris fixos on es representaran la resta d’escenes habituals. Les cadires distribuïdes davant dels escenaris permetran al públic seure durant la resta de l’espectacle. Jordi Llinàs i Barrios torna a dirigir la Passió en aquest any d’aniversari, on la principal novetat, a més de la ja comentada, és que es representarà 3 dies, els dies 31 de març i 1 i 2 d’abril.
Quaranta anys han transcorregut des d’aquella primera representació amb el títol d’”Auto Sacramental”, que posteriorment ha tingut noms diferents com "Misteri de la Passió", "Misteri de Passió - Jesús El Crist", "Misteri de la Passió - Jesús El Crist", "La Passió - Jesús El Crist" i "La Passió - Últims dies de Jesús".

Serveixin, doncs, aquestes línies com a reconeixement a totes i cadascuna de les persones que han intervingut ens aquests 40 anys de representacions, abastant tots els àmbits d’una posta en escena d’aquest estil: direcció, interpretació, il·luminació, vestuari, maquillatge, atrezzo, propaganda ... No podríem anomenar-les a totes. Fins i tot no sabem si en guardem una relació fidel. Hem comentat durant el text les persones que han dirigit les diferents representacions. Com a punt i final recordem a les que han interpretat el personatge central, la figura de Jesús de Natzaret. Durant aquests 40 anys ha estat interpretat per: Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Ramon Godino, Lluís Massimon, Xevi Noya, Jordi Cervantes i Sergi Julià.  

Jordi Romagosa i Nebot

Presentació llibre "Passió per la Setmana Santa" i Firapassió 2023

La taula de ponents amb, d'esquerra a dreta, Joaquim Valls, Jordi Carapuig, Fra Valentí Serra i Mn, Àlex Marzo. Al mig, Fra Valentí Serra. A la dreta, moment de l'exposició.

El dissabte dia 25 de març a les 5 de la tarda, s’ha dut a terme a la capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró, la presentació del llibre sobre festes i tradicions escrit per Valentí Serra i Fornell (Manresa, Bages, 1959),  religiós caputxí i sacerdot català, el nom religiós del qual és Fra Valentí Serra de Manresa. L’acte ha estat organitzat conjuntament pels Armats de Mataró i la Federació Catalana de Passions. 

A la taula de ponència acompanyant el ponent i escriptor Fra Valentí Serra, s’ha comptat amb la presencia del President d’Armats de Mataró, Sr. Joaquim Valls, el President de la Federació Catalana de Passions, Sr. Jordi Carapuig i Barberà i el Director de Edicions Morera Sr. Norbert Tomàs.
Entre el públic assistent, representants de confraries de Mataró com el President de la Confraria de l’Oració del Senyor a l’Hort, Sr. Joaquim López, i el Cos de Portants del Sant Crist de la Bona Mort, representat pel Sr. Ferran Laban, a més de socis/sòcies d’Armats de Mataró i membres del Consell Pastoral de la Basílica. En representació de l’Ajuntament, la Regidora Adjunta de Cultura Sra. Maria Josep Pérez Carrasco i mossèn Alex Marzo en representació de la Basílica de Santa Maria de Mataró.

 

Cartell de l'acte

El llibre presentat recull l’inici de la Setmana Santa remuntant-se als temps de l’imperi romà i com posteriorment es va passar a les representacions dramatitzades, els inicis de la veneració a les relíquies fins arribar a les que es conserven actualment, així com altres elements de costums i tradicions com són les que afecten a l’àmbit culinari, així com d’altres com les Passions, les litúrgies així com les processons i expressions populars de la fe. Un recull ben extens que fa reflexionar sobre l’àmplia dimensió de facetes que avui encara són habituals i populars en la vida diària de la nostra societat. 

Fra Valentí Serra de Manresa, és frare caputxí, doctorat en Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat col·laborador científic de la Facultat de Teologia de Catalunya, formant part alhora, del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona, redactor de la revista de crítica bibliogràfica “Índice Histórico Español”, editada pel “Centro de Estudios Históricos Internacionales”. Des de l’any 1987 és l’arxiver provincial dels caputxins i director de la “Biblioteca Hispano-Caputxina”. És corresponsal a Barcelona de la “Revue d’Histoire Ecclésiastique” (Universitat de Lovaina) i membre del consell de redacció de la revista “Analecta Sacra Tarraconensia” (Balmesiana). Col·labora assíduament amb el setmanari “Catalunya Cristiana” i en la redacció del popular “Calendari de l’Ermità Fra Ramon dels Pirineus”. Hi té també la secció “Cuina de convent” al periòdic “El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià” i té el programa “Remeis de l’Ermità” a l’emissora “Fes ta Festa”. Ha investigat, amb metodologia crítica, la història institucional dels framenors caputxins de Catalunya des de l’adveniment borbònic i la de les clarisses-caputxines des de la seva fundació a casa nostra fins a l’esclat de la Guerra Civil  i fins al final de la Guerra civil espanyola . També ha estudiat l’evolució del laïcat franciscà vinculat als caputxins en el període contemporani i la història missionera dels caputxins catalans a ultramar, recerques que ocupen nou volums de la “Col·lectània Sant Pacià” que edita la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment investiga l’aportació dels caputxins catalans a la tradició popular i religiosa de Catalunya; el pessebrisme, i les devocions populars; la cuina conventual, l’apicultura popular i les herbes remeieres; l’horticultura i la jardineria dels frares.

Persona amb amples coneixements de la cultura i tradicions relacionades amb l’església i les seves manifestacions, les seves explicacions han satisfet sobre manera a tots els assistents.

Un cop acabat l’acte les persones que han adquirit el llibre que es presentava, “Passió per la Setmana Santa”, han pogut gaudir de la seva dedicatòria personalitzada.

Si esteu interessats en l’adquisició del llibre, us podeu posar en contacte amb Armats de Mataró.

Representació dels Armats de Mataró

Relacionat amb la Passió, per tercer cop, una representació del maniple dels Armats de Mataró ha participat a la Firapassió d’Esparraguera, en la seva cinquena edició que enguany s’ha dut a terme del 3 al 5 de març a aquesta localitat del Baix Llobregat. Tot un seguit d’actes al voltant d’aquest espectacle tan arrelat i dut a terme per una munió de ciutats i grups que cada any representen els episodis més rellevants de la figura de Jesús de Natzaret.

Els Armats hi hem col·laborat amb un parell de desfilades pels carrers cèntrics i a tocar d’un centenar de parades d’artesania, gastronomia, bijuteria, moda i bellesa, entre d’altres. Ambdues s’han dut a terme, a les 11 del matí i a la 1 del migdia.

Moment de la desfilada

Novament i per sorpresa del públic assistent que gaudia de les diferents parades o aprofitava aquests dies de bon temps omplint les terrasses dels carrers del centre, el maniple dels Armats ha mostrat un cop més una petita part dels seus passos i evolucions.

Aquesta fira, l’única fira de passions de Catalunya, és un festival cultural i comercial, organitzat per La Passió d’Esparreguera i l’Ajuntament, on a més de les parades habituals, s’han dur a terme tot un seguit d’activitats culturals i festives, amb exposicions, tallers, cercaviles i d’altres.

Moment del dinar

Els assistents dels Armats, un cop acabat l’acte, s’han concentrat en un dinar de germanor i tot seguit retornar, ben entrada la tarda, a la capital del Maresme.

(Fotografies: Armats de Mataró)

Jordi Romagosa i Nebot

Actes Setmana Santa 2023

 

La PASSIÓ - 31 de març, 1 i 2 d'abril

Hort del Rector de Santa Maria. Divendres a les 10 del vespre. Dissabte i Diumenge a 2/4 de 10 del vespre. Aforament limitat.

Reserva d'entrades en aquest enllaç

Llibret amb les Passions adherides a la Federació Catalana de Passions

 

Vídeo promocional de la temporada 2023 de les Passions de la Federació

DIVENDRES DE DOLORS - 31 de març

Missa dels Dolors. A les 8 del vespre a la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria.
Missa en honor a la Verge i en sufragi pels nostres difunts.

DIUMENGE DE RAMS - 2 d'abril

A partir de les 6 de la tarda escenificació del Prendiment a càrrec de la Germandat de Jesús Captiu, amb la col·laboració d'Armats de Mataró.

DIJOUS SANT - 6 d'abril
 

RECOLLIDA DE LA BANDERA

A 1/4 de 8 a la Basílica Parroquial de Santa Maria.

Un cop finalitzat l’acte DESFILADA PEL CENTRE DE LA CIUTAT des de la Plaça de Santa Maria fins a la Plaça de l’Ajuntament.

HOMENATGE A CIUTAT

A les 8 del vespre a la Plaça de l’Ajuntament.

PROCESSÓ NIT DE SILENCI

A 2/4 de 10 del vespre des de la Plaça de Santa Maria amb els Armats de Mataró, Confraria Oració del Senyor a l’Hort, Confraria Coronació d’Espines i la Venerable Congregació dels Dolors de Santa Maria. 

 

Recorregut: basílica de Santa Maria, c. de Sant Francesc d'Assís, Muralla dels Genovesos, plaça dels Bous, la Riera, c. Nou i basílica de Santa Maria.

 

DIVENDRES SANT - 7 d'abril

RECOLLIDA DEL SANT CRIST

A partir de 2/4 de 6 de la tarda, recollida del Sant Crist al carrer Prat de la Riba.

Un cop finalitzat l’acte, anada a Santa Maria per a participar a la Processó General del Divendres Sant.

 

Recorregut: Carrer Prat de la Riba, c. Cristina, c. Sant Bru, c. Sant Francesc d'Assís i basílica de Santa Maria.

PROCESSÓ GENERAL del Divendres Sant

A les 7 del vespre des de Santa Maria

Recorregut: Basílica de Santa Maria, c. Nou, la Riera, c. Argentona, c. del Torrent, plaça de les Tereses, c. Santa Teresa i plaça Santa Anna.

Podeu consultar tots els actes de la Setmana Santa al programa general.

 

(Fotografies: Mireia Romagosa i SOM DOS)

Jordi Romagosa i Nebot