Setmana Santa 2023

Les entitats que porten anys duent a terme les seves activitats de forma més o menys continuada, sempre es troben amb dates que ofereixen aniversaris arrodonits. L’any 2023 també és un any d’aniversaris (35 anys de Montserrat 1988, 15 anys de Tarragona 2008, 10 anys de Martorelles 2013 i 15 anys de la segona visita a  Roma 2008), però el més comentat per la seva rellevància han estat els 40 anys de  La Passió. Aquesta representació, que va néixer el 1983 amb la finalitat de que el maniple desfilés per la ciutat de Mataró (cosa que no passava des de l’any 1969), arribava a la quarantena d’edat amb nous reptes. D’entrada Jordi Llinàs i Barrios ha tornat a ser de nou escollit director per a dur-la a terme i s’ha passat del format de diferents escenaris a l’Hort del Rector, a 3 escenaris fixos a l’Hort del Campaner, amb el públic assegut. També se’n van fer tres representacions: Divendres de Dolors, dissabte i Diumenge de Rams. La del dissabte es va haver de suspendre a mitja escena de “Judes ven al seu mestre” per la presència d’uns instants de pluja que, estant en sequera com estem, era benvinguda, però justament en aquell moment no. En el conjunt de les tres representacions més de tres-centes persones han pogut reviure els darrers moments de la Passió de Crist.

Representar-ho el Diumenge de Rams va implicar la no participació a la Processó del Prendiment, després d’onze participacions consecutives (descomptant pandèmia), que enguany ha canviat de recorregut i no ha pujat per les Escaletes. El que sí que hi va haver és la participació de diferents persones de l’entitat com a poble i armats en l’escenificació prèvia a la processó. 

El Dijous Sant ja es va fer una Recollida de la Bandera normal, sense mascaretes, amb tots els elements actuals. Hem comptat amb la música de gaita tocant la “Marxa de l’Armat” i els dos Armats d’època que han acompanyat al Banderer d’enguany, el Sr. Joan Jordan i López. El Combat General va ser l’evolució per a tots els assistents que omplien la plaça de Santa Maria.

 

L’accés a l’Homenatge a la Ciutat es va fer pel carrer d’en Palau per les obres al Carreró. Enguany la presidència de l’acte estava a la part oposada a la façana de l’Ajuntament. Això va fer que la Banda s’hagués de posicionar al costat oposat de l’habitual. Durant l’acte es van repartir dues insígnies de plata als germans Juan i Gonzalo García i Rubio, que no les van poder recollir el 2021 ni el 22 i se’n va lliurar una a Dídac Benítez i Cantero. Les evolucions que es van fer durant l’acte, van ser el Combat General de les dues seccions de llança i l’Estrella, amb les dues seccions de llança i quatre estendards. La megafonia no va ser la d’anys anteriors. Com sempre hi perd el públic i l’acte en sí. 

La Processó Nit de Silenci es va desenvolupar pel nou recorregut encetat l’any passat, (c. Sant Francesc, Muralla dels Genovesos, Plaça dels Bous, Riera, c. Nou i Santa Maria), i va anar perfectament lligada amb els tres passos que ens acompanyen.  

Per a l’entrada a Santa Maria es  va  fer un passadís als tres passos, amb les dues seccions de llança. Cada armat portava una petita torxa encesa collada a la punta de la llança, torxes que es van posar al moment d’arribar. Els tres misteris van passar pel mig del llarg passadís que els Armats feien a la plaça de Santa Maria, mentre finalment les llums de la plaça es van apagar i se sentia a dins al Cor Madrigalista interpretant “Vos sou Senyor ma Fortalesa” de Bach i el “Tenebræ factæ sunt” de Tomás Luis de Victoria, peces adients a l’acte. Al final potser hagués estat un detall que durant les paraules de comiat, s’hagués il·luminat l’altar major de Santa Maria.

El Divendres Sant es va anar a la Recollida del Sant Crist, acte que es va fer amb el protocol habitual i la formació va dur a terme el Combat General. Durant la anada a Santa Maria es va dur a terme el Combat de 2 al c. Sant Bru. En arribar a Santa Maria es va deixar un passadís al Crist de la Bona Mort que va seguir pel c. Beata Maria per entrar pel Fossar Xic, el mateix que va fer la formació dels Armats.

La porta de Santa Maria restava tancada, amb el públic en el recinte que delimiten els arbres. Mirant la façana a l’esquerra hi havia cadires per a gent convidada i a la dreta cadires pels capellans i l’escenari des d’on TV Mataró va retransmetre l’acte.
A l’hora prevista i després dels parlaments inicials, es va obrir la porta de Santa Maria i els Armats es van distribuir a l’entrada per a escoltar el text evangèlic i fer un Combat de 2. 

Pel que fa al recorregut, es va recuperar el previ a la pandèmia (c. Nou, Riera, c. d’Argentona, c. del Torrent, Plaça de les Tereses, c. Santa Teresa i Plaça de Santa Anna). Podríem dir que la sortida va ser l’únic moment en que vam anar junts amb el pas que ens segueix sempre (Hort de Getsemaní), ja que a partir d’aquell moment la distancia es va anar ampliant fins arribar a l’extrem, que ja ha passat en altres ocasions, de ser els Armats a la Plaça de les Tereses i l’Hort encara al c. Argentona.
La formació va fer algunes evolucions, bàsicament el Combat de 2 i el Combat General, i en arribar a Santa Anna, es van fer uns encreuaments i el Combat General. Tampoc es va poder fer la tradicional Fletxa al c. Argentona pels impediments urbans afegits amb la implantació del carril bici.  

Moltes gràcies per la vostra assistència als actes d’aquesta Setmana Santa.

(Fotografies: Josep Maria Augé, Mireia Romagosa, Ivan Cervera, Lluís Rugama i aportacions de socis)

Jordi Romagosa i Nebot

35 anys de la visita a Montserrat

Maniple dels Armats a Montserrat

Si l’any 1986 va quedar reflectit a la historia dels Armats de Mataró per la primera visita a la ciutat de Roma, dos any més tard, el 1988, la nostra entitat marcava una nova fita. Aquest cop visitant un dels llocs més emblemàtics de la geografia i espiritualitat catalanes, el Monestir de Montserrat.
Una representació del Maniple dels Armats amb molts acompanyants i amics, ens vam desplaçar fins el recinte del Monestir per a fer una audiència amb el Pare Abat i fer evolucions a l’exterior. La data, 10 d'abril del 1988, han passat doncs 35 anys.
Els autocars ens van deixar a la plaça del davant del Funicular a la Cova i tot el material es va traslladar a les dependències que hi ha sota la plaça que es troba davant de l’escultura de Sant Jordi de Josep Maria Subirats. Aquesta plaça és la que fa cantonada amb l’escala més llarga, la que comunica els dos nivells del monestir. A mig camí d’aquesta escala és on hi havia aquestes dependències.
La primera part va ser l’audiència, on els Armats van fer lliurament d’un pergamí enquadernat, on hi havia dibuixats el logotip de l’entitat, l’escut de Mataró, diferents elements d’attrezzo del maniple i la figura de dos soldats amb escut i llança. Aquest pergamí portava escrita una pregària a la Verge de Montserrat i les signatures de tots els participants a la desfilada. Un cop acabat l’acte, els integrants del Maniple ens vam anar a canviar.  

Dos moments de la desfilada - Document amb la pregària i les signatures

Malgrat que va ser un dia plujós, l’espai de la desfilada va ser al davant del Monestir, a la plaça esmentada abans. Això va permetre a la gent que hi havia, el fet de poder-ho veure bé, aprofitant el desnivell que hi ha al davant de l’estàtua i la part superior, amb les dues escales (que comuniquen amb el nivell superior de la Plaça de Santa Maria) i la barana que les uneix. La fotografia de grup es va fer a l’escala de la dreta (mirant la façana del Monestir). El dia va ser gris, amb algun plugim que no va impedir desenvolupar el que estava previst.

Es va poder confeccionar una formació de 61 armats en total, amb la següent distribució:

• Capità Manaia
• 1 Signífer amb el Signum principal
• 2 nens (túnica blanca i diadema)
• 2 Lictors (túnica blava, cuirassa i casc, amb un Fascio cadascú)
• 4 nens (túnica blanca i diadema)
• 3 Signífers (túnica blava, cuirassa i casc, amb els 3 Signums de fusta)
• 7 nens (túnica blanca i diadema)
• 2 nois joves (amb cuirassa de pell i diadema)
• 3 Trompetes (túnica vermella, cuirassa i casc)
• 1 Banderer
• Banda amb 10 integrants
• Optió de Tropa
• 2 seccions de llança, amb 24 armats en total

Els més joves que van desfilar no duien cap element dels que habitualment han portat a les desfilades (torxes, baquetes ...)

Diferents moments de les evolucions, amb l'Estrella i el Combat de 3

Les evolucions que es van dur a terme van ser el Combat de 3 i l’Estrella, amb alguns encreuaments i la salutació final del maniple al públic presentant llances.

Han passat 35 anys i moltes coses han canviat des d’aleshores. Alguns ja no són entre nosaltres, d’altres ja no desfilen per edat o per haver deixat l’entitat. De tot aquell grup, sols han desfilat aquesta temporada 2022: Feliu Rovira i Sánchez, Joan Lluís Martín i Baez, Jordi Llinàs i Ortiz, Eloi Turà i Fàbregas i Jordi Romagosa i Nebot.

Una experiència inesborrable per a tots els participants, i una activitat aquesta, que altres maniples de Catalunya han repetit en motiu d’efemèrides particulars.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

Aniversaris de Trobades d'Armats

Cartells de les dues Trobades

Aquest 6 d’abril, enguany Dijous Sant, va coincidir ara fa uns quants anys amb dues trobades o concentracions d’armats on hi va participar el nostre maniple. Fem un petit recordatori d’ambdós actes.

Desfilada d’Armats a Tarragona, 6 d’abril del 2008

Els Armats de la Congregació de la Sang de N.S.J., també coneguts com Armats de Tarragona, són un element imprescindible en la solemne i antiquíssima Processó del Divendres Sant de Tarragona. Des dels seus inicis sempre han estat vinculats, i de fet pertanyen, a la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. L’any 2008 i amb motiu del seu 250è aniversari, van organitzar una desfilada per diferents carrers de l’antiga Tarraco. 

Ja el juliol del 2007 es comenta a nivell de la nostra entitat, que Mataró era una de les agrupacions convidades a aquesta efemèride. El primer pas institucional va ser el 15 de setembre del 2007. Una representació dels Armats de la Sang de Tarragona visiten el nostre local, amb la finalitat per la seva part de fer-nos la convidada formal a la Trobada que tenien previst organitzar el dia 9 de març del 2008. A més a més de Mataró estava prevista la participació dels maniples de Girona, Montblanc i Torredembarra.

Girona, Montblanc i Mataró

Segons els organitzadors, l’elecció d’aquestes agrupacions no va ser a l’atzar. Els grups que vam acompanyar la cohort tarragonina vam ser elegits per diversos motius, d'entre els quals destacaven la importància en la tradició dels Armats. Els grups de Mataró i de Girona són dels més característics de Catalunya, els de Torredembarra participen habitualment en la processó del Dolor de Tarragona, i, per tant, tenen una vinculació molt estreta amb la ciutat, la mateixa que els manaies de Montblanc, que estan agermanats amb els seus homòlegs tarragonins. 

Torredembarra, Tarragona i Mataró

El 23 de febrer del 2008, una representació de l’entitat va ser convocada a una reunió per a visitar el lloc de concentració, l’itinerari de la desfilada i la resta de temes que comporten actes d’aquesta magnitud. Els imponderables també van fer acte de presència, i la data escollida va esdevenir jornada electoral. Per aquest motiu es va canviar la data al 6 d’abril.

La Biga i l'Equite dels Armats de Mataró

Finalment, i en la data prevista, més de 300 armats pertanyents a les cinc agrupacions esmentades sortien a les 11 del matí del lloc de concentració (el col·legi Sant Pau) per a iniciar el recorregut que contemplava els carrers: Portal del Roser, Plaça del Pallol, Cavallers, Major, Plaça de les Cols, Merceria, Pare Iglesias, Les Coques, Arc de Sant Llorenç, Descalços, Portal de Sant Antoni, Passeig de Sant Antoni, Rambla Vella, Sant Agustí, Rambla Nova, Assalt, Via de l'Imperi Romà i Jardins del Camp de Mart. L’ordre de la desfilada va ser: Armats de la Congregació de la Sang de Tarragona, Armats de Torredembarra, Armats de Mataró, Armats de Montblanc i Manaies de Girona.

Desfilada i evolucions, doncs, pels carrers del nucli antic de la ciutat, on es podria destacar el Passeig de Sant Antoni, a tocar de les muralles de l’antiga Tarraco Romana.

Imatges al Camp de Mart, el recordatori de la Trobada i dues imatges de la desfilada dels Armats de Mataró

Un cop al Camp de Mart, ben entrades les dues de la tarda, es va procedir a l'acte d'entrega d'obsequis i als parlaments. Els armats de les diferents agrupacions es van posar en formació mentre els respectius capitans rebien de mans dels membres de la Congregació de la Sang un recordatori de l'esdeveniment. Hi va ser present el Sr. Arquebisbe, Sr. Jaume Pujol, que va tenir un record per l'Any Jubilar que se celebrava per aquelles dates. També hi van assistir un bon nombre d'autoritats, entre elles la presència del aleshores Alcalde de la Ciutat de Mataró, Sr. Joan Antoni Baron.

Armats de Mataró

És interessant recuperar el text que, des de Tarracofrade, van redactar en una ressenya prou ampla d’aquella desfilada:

<<  Obrien la desfilada, com hem dit, els Armats de la Sang de Tarragona que eren els "amfitrions" de l'acte. Poc a afegir, els coneixem de ja fa molts d'anys (concretament de sempre) i només volem tenir un record, aquí i ara, pel que va ser Capità Manaies i amic, Salvador Urpí, veritable artífex de la renovació d'aquest grup i impulsor de moltes activitats del mateix. Avui molts et teníem en la nostra memòria.

Voldríem afegir que, ens unim a l'opinió de que el nostre grup d'Armats necessita una renovació (i ampliació) encara que ens agradaria significar que (en la nostra opinió) aquest canvi hauria de prendre model dels Manaies de Girona, que són el grup d'Armats de referència al nostre país. Les reconstruccions històriques són per això, per la "Tarraco Viva", els Armats són un altre cosa.

Els Armats de la Torre són també vells amics i coneguts. La seva marcialitat, amb un pas contundent i molt propi, fan que el públic tarragoní els hi mostri sempre la seva cara més amable. Bona presentació, tant de vestits com de sons de timbals.

Els Armats de Mataró són una de les agrupacions amb més classicisme de les del país. Bones passades, un grup molt interessant de tambors i fins i tot un grup d'armats infantils que obren les seves desfilades. També ens va sorprendre la quadriga i l'Armat a cavall. Els vestits criden l'atenció pel seu color, que tot sigui dit, queda molt bé. No hi falten elements de reconstrucció històrica, com els "estendards", els "pilums" i d'altres.

Ens van sorprendre els Armats de Montblanc, tant per la seva vestimenta i marcialitat com pels sons de les seves cornetes. Fan unes passades molt vistoses i un "carrusel" molt interessant que va ser rebut pel públic amb forts aplaudiments i mostres de satisfacció.

Finalment tancaven la desfilada els Manaies de Girona. Què podem dir que no s'hagi dit ja. Majestuosos. Marcials. Seriosos. Perfectes des de la punta del casc del Capità Manaies fins a la cua de l’últim cavall. Això és professionalitat. Sons de flautes amb timbals roncs. Armats a cavall, "pilums", "estendards", "pifres", tot és perfecte i tot és al seu lloc. Les passades majestuoses i dutes a terme amb el crit just, mesurat. Ha estat un veritable honor tenir-los a Tarragona i poder admirar-los. >>

 

Trobada d’Armats a Martorelles, 6 d’abril del 2013
 

El 6 d’abril d’ara fa 10 anys, amb motiu dels 30 anys de la creació, l’any 1983, de la Confraria Armats de Martorelles, aquesta agrupació del Vallès Occidental va organitzar la IIa Trobada d’Armats de les Comarques Barcelonines. 

Concentració de les 6 agrupacions - Armats de Mataró

Una formació de 57 armats va participar a la Trobada, juntament amb els Estaferms de Badalona, la Centúria Romana de L’Hospitalet de Llobregat, els Armats de Manresa i els Armats de Sant Vicenç dels Horts. Un detall del que va passar aquell dia el podeu trobar a l’enllaç II Trobada d'Armats de les Comarques Barcelonines - Martorelles 2013.

Badalona, Mataró i Martorelles

Ja queden en el record la pluja que va estar a punt d’esguerrar l’acte i altres detalls com, per exemple, que va ser una de les poques ocasions en que la Optiada Juvenil, ara dissolta, va poder dur a terme la seva evolució fora de la ciutat de Mataró.

Sant Vicenç dels Horts i l'Hospitalet de Llobregat

Parlant dels Armats de Martorelles, la confraria va néixer com una secció de l’entitat Joventut Sardanista de Martorelles, l’any 1983. L' any 1986 amb motiu de la celebració del X aniversari de la tercera etapa de la Joventut Sardanista de Martorelles, aquesta agrupació va obsequiar al poble amb una imatge de Ntra. Sra. de Montserrat, la qual fou lliurada per a la seva custòdia i manteniment a la Parròquia de Sant Joaquim. Des d'aquella data es va formar la Processó de Ntra. Sra. de Montserrat, que se celebra l’últim dissabte d'abril. Els Armats de Martorelles l'encapçalen. Aquesta processó és única a Catalunya. Per aquest motiu la gent popularment els hi diuen "els Armats de la Moreneta”.

Manresa i Mataró

El diumenge, 25 de març de l’any 2001, amb motiu del XV aniversari d’aquesta processó, es va celebrar a Martorelles la I Trobada d'Armats de les comarques Barcelonines, aconseguint ajuntar 18 agrupacions de les províncies de Tarragona i Barcelona, entre elles nosaltres.  

(Fotografies: Ricard Ballo, Rita Minguillon, Amadeu Llinàs, Carol García, M. Teresa Pons i Arxiu Armats)

Jordi Romagosa i Nebot

40 anys de Passió

És prou conegut que, després de la recuperació de l’entitat l’any 1981, una de les fites a aconseguir era la de poder sortir a desfilar a la ciutat de Mataró. Els anys 1981 i 1982, el maniple va desfilar a la Processó del Divendres Sant de Sant Andreu de Llavaneres, però ja s’estava intentant trobar un motiu que permetés trepitjar de nou els carrers de la capital del Maresme. D’altra banda, però, mentre l’església continués prohibint les processons, això era poc probable.
No obstant les iniciatives hi eren i l’any 1982 es va intentar una conversa amb Mn. Monasterio, aleshores rector de Sant Josep, per a recuperar les processons, però aquesta conversa no es va dur a terme. L’any 1983 sí que es va reprendre, però no va ser possible aquesta petició i aleshores va sortir des de la junta la idea de fer una representació amb textos dels evangelistes. A partir d’aquí es van dur a terme converses amb Juanjo Cardenal per a fer-ho al Parc Central, en primera opció, i amb Mn. Monasterio i Mn Colomer per anar definint un projecte, que finalment es va fer a les Caputxines, com a Auto Sacramental al carrer, amb la representació escènica de diferents quadres de la Passió i que donés peu a la participació de la formació dels Armats incorporant-se a la representació un cop feta una desfilada pels carrers propers.
Una dificultat afegida va ser la disponibilitat de personal per a encarar un projecte de tal envergadura, tant a nivell interpretatiu com tècnic, així com la de poder disposar del vestuari de l’època. La junta es va adreçar a la Sala Cabanyes per a demanar el seu ajut, a fi i efecte de que la gent de la Sala fes de poble, sacerdots i diferents personatges. Els únics armats que van fer de personatge van ser en Joan Rovira i Robé (Pilat) i Joan Lluís Martín i Baez (Jesús). Altres armats van fer de soldats de guàrdia i de botxins a la flagel·lació i la creu. 

Finalment, aquell 31 de març de l’any 1983, Armats de Mataró, amb la col·laboració de la Secció Teatral de la Sala Cabanyes i Ràdio Mataró, es va representar per primer cop la Passió d’Armats de Mataró a l’esplanada de les Caputxines, el Dijous Sant, amb música i veu gravades. Hi havia públic assegut amb cadires i també dret pels voltants.
Els Armats es van vestir a la U.E.C. (al carrer Nou) i van anar en desfilada envers el lloc de representació, passant per la plaça de Mossèn Blanch i entrant pel carrer de l’Esplanada. El nombre de quadres representats era reduït (Hort de Getsemaní, Judici religiós, Pretori, Flagel·lació, quadres plàstics del carrer de l’amargura, Calvari, Resurrecció...), però l’entorn permetia fer servir els arbres pel penjament de Judes i les 4 columnes de la font de l’esquerra com a elements del pretori. Un escenari al davant de la façana del convent acabava de definir l’espai escènic.

Després dels dos primers anys i per a millorar-ne la visibilitat per part del públic i ampliar l’aforament, es va passar a fer-ho als patis del col·legi Valldemia. Durant les set temporades següents, es va representar en diferents espais; a la plataforma superior davant de la façana, a l’antic edifici de la residència dels Germans i al Poliesportiu antic, sempre a l’aire lliure mantenint les veus en off i ampliant el nombre d’escenes (Sermó de la Muntanya, entrada a Jerusalem, ...)  el que obligava a anar repetint i refent la gravació del text, que es feia al taller de gravació de ca l’Uix. Moltes persones han posat veu als diferents personatges. Entre elles: Xavier Pelàez, Jordi Romagosa i Berga, Joan Rovira i Viñas, Jordi Romagosa i Nebot, Lluís Juvinyà, Amadeu Llinàs, Antoni Codina, Juanjo Cardenal, Jordi Llinàs i Barrios i un llarg etc. difícil de recordar.

Quan es feia a la plataforma, el primer any no hi va haver escenari i tot s’ornava amb quatre aplics, excepte el Pretori que tenia una escenografia més detallada, més endavant ja es va fer servir un escenari. Quan es va fer a l’antiga residència es va aprofitar la part del pati de sorra, amb les dues grans magnòlies que ara ja no existeixen, per a la majoria d’escenes, i el Pretori es va fer a la terrassa de l’edifici, però sols s’hi va fer un any. Durant aquests anys la col·laboració amb la Sala Cabanyes es va interrompre i els armats van continuar assumint tots els papers i el vestuari. També es va anar variant el text gràcies a una compilació de textos evangèlics a càrrec de l’Antoni Codina, la qual cosa demanava més gravacions per a les noves escenes (El Baptisme, La Samaritana, Ensenyava amb paràboles, Controvèrsia amb els fariseus, ...). Durant els anys que es va fer al poliesportiu antic, es muntava un escenari i un fons de roba on es projectaven imatges i efectes de llum.
Durant aquells anys tot el material d’Armats es portava a les dependències de la planta baixa de l’escola i el Maniple es formava al pati per anar a la Recollida de la Bandera i l’Homenatge a la Ciutat. Un cop acabats aquests actes es feia la representació.
Les condicions atmosfèriques ens van respectar força durant aquests set anys. No va ser així l’any 1992, any olímpic, en que l’espectacle es va traslladar a l’Hort del Rector, per aprofitar un espai diferent i més recollit. Era una vella aspiració dels responsables de la Passió des de feia temps. Fins i tot per a poder-la fer, es va tallar un dels arbres per a poder encabir millor l’escenari. Els que aquell any vam compartir la representació, encara recordem el fred que es va patir. La gent que sortia no sabia què fer per combatre la fredor. El públic, s’anava encongint en els seus seients i algú que vivia a prop va anar a buscar mantes a casa seva. Després del calvari es van suspendre les darreres escenes i es va passar directament al final. Aquest revés atmosfèric va aconsellar deixar les representacions a l’aire lliure i passar-les a cobert, entrant dins de l’església de Santa Maria, on es va representar a l’altar major fins l’any 1999. Aquestes representacions a Santa Maria es podrien considerar hereves de les antigues representacions i autos sacramentals, origen de les Passions actuals.

Aquest nou espai, a més de les comoditats de ser un lloc cobert, permetia aprofitar noves possibilitats d’escenografia i efectes de llum. També va portar un canvi de dia, passant del Dijous Sant a la vigília de Rams, la qual cosa va permetre l’any 1994 recuperar el Dijous Sant, una de les processons antigues de Mataró, que va néixer amb el nom de “Processó dels Armats” i és la actual “Nit de Silenci”. Durant aquests anys tot el personal es canviava a les dependències del costat del despatx parroquial.
Fer-ho a l’església va suposar també molts problemes logístics, ja que s’havia de muntar i desmuntar tota l’escenografia i els aplics, tant el dia de l’assaig general com el dia de la representació. Es desmuntaven els canelobres i es treia el Sant Crist de l’altar major. El so també era complicat, però l’altar permetia uns efectes de llum, que reforçaven escenes concretes. A Santa Maria tots els personatges entraven en processó des del fons de l’església passant pel passadís central i un cop acabat, en sortien en el mateix ordre.
Des de l’any 1983 fins el 1999, l’espectacle va ser amb entrada lliure i sempre s’havia fet una sola representació. Els directors d’aquestes primeres etapes van ser: Josep M. Cusachs, Antoni Codina, Amadeu Llinàs i Rafel Prats.
L’any 2000 canvien els criteris i la representació es trasllada al Teatre Monumental, essent des d’aquest moment un espectacle de pagament pel públic, amb interpretacions dels personatges amb veus en directe, on es va representar tres temporades. El fet de fer-ho tot en directe va obligar a buscar persones de fora de l’entitat amb experiència teatral i la complexitat de l’espectacle va augmentar, millorant la posta en escena gràcies als mitjans tècnics disponibles en un teatre. Noves escenes es van anar afegint i si bé el primer any sols es va representar una vegada, el 2001 ja se’n van fer dues.

Durant tres temporades es va representar al teatre Monumental, i en anys posteriors va començar un pelegrinatge estrany que va portar les representacions una temporada a la Sala Casal Aliança i quatre a la Sala Cabanyes. Durant aquestes vuit temporades també hi va haver canvis en el tema musical, amb músics en directe en alguns casos i el text es va anar ampliant i retocant amb aportacions dels diferents directors. Els directors d’aquesta segona etapa van ser: Ramon Blanch, Pere Vallmajor i Francesc Constantí.

L’any 2008 es produeix un nou canvi i s’aprofita el pati de la Presó, seu aleshores del Castrum dels Armats per a representar-la durant vuit temporades. El canvi de lloc comportava un nou enfocament de les representacions.  

Per intentar donar un tomb al tema, s’encomana de nou a Josep Maria Cusachs que redacti uns textos per a la representació. Cusachs va proposar reduir el nombre d’escenes i passar a un format més intim i amb veus en off, la qual cosa va implicar noves gravacions. Es van afegir a més, les figures dels narradors, dues persones vestides de carrer que presentaven les escenes i feien veus en off a l’Hort i al Penjament de Judes. 

L’any 2011, però, es torna a passar a recitar en directe i els actors tornen a dir el seu propi text. Es van anar afegint algunes escenes depenent de la temporada i dels actors, canviant la proposta dels tres anys anteriors, fins que finalment van desaparèixer les figures dels narradors. Els textos interpretats incorporaven recitats de les versions anteriors i de la Passió de la Sala Cabanyes. 

L’escenari se situava al semicercle que fa el pati de la Presó, amb les arcades al darrere i el públic seia al davant. L’aforament es va reduir i per a compensar-ho es van acabar fent dues representacions el dissabte i una el diumenge, representant-se algunes temporades el cap de setmana de Rams i altres el cap de setmana previ. L’espai escènic s’aprofitava al màxim i les reixes de les finestres del pis superior servien per a fer la flagel·lació. També per qüestions d’espai la típica creu de fusta es va substituir per a una estructura metàl·lica. Aquesta tercera etapa va durar fins el 2015 i els directors van ser: Josep M. Cusachs, Jordi Llinàs, Josep Riera i Joan Rovira.

L’any 2016 i motivat pel canvi del local social, es va haver de deixar el pati de la Presó. Aquest canvi obligava a buscar un lloc alternatiu i l’aleshores director, Joan Rovira, va veure novament possibilitats a l’Hort del Rector, però no el que es va fer el 1992 amb escenari fix, sinó representar els diferents quadres en diferents espais per tot el recinte de l’Hort del Rector i l’Hort del Campaner. Es van iniciar converses amb el Rector de Santa Maria que van donar fruit i es va configurar el nou espai de representació passant de 3 a 2 representacions. La posta en escena va comptar amb l’afegit dels efectes de llum escampats per tot l’espai i la principal novetat afectava al públic, que no podia seure tranquil·lament i veure l’espectacle tal i com s’havia fet durant els passats 33 anys (dada curiosa aquesta també), i que ara havia d’anar desplaçant-se pels diferents espais i veure-ho a peu dret (malgrat que es donava la possibilitat d’agafar alguna cadira), en un format semblant al dels Pessebres Vivents. No es va poder representar l’any 2020 per culpa de la pandèmia i amb les restriccions de l’any 2021, es va dur a terme una gravació de les escenes que es va emetre per Mataró Audiovisual. Els directors d’aquesta quarta etapa van ser: Joan Rovira i Quim Capdevila.

Arribem doncs, a aquest 2023, temporada del 40è aniversari amb un espectacle diferent. Enguany el públic podrà veure, a peu dret, l’Entrada a Jerusalem a l’Hort del Rector i tot seguit desplaçar-se fins a l’Hort del Campaner on hi haurà tres escenaris fixos on es representaran la resta d’escenes habituals. Les cadires distribuïdes davant dels escenaris permetran al públic seure durant la resta de l’espectacle. Jordi Llinàs i Barrios torna a dirigir la Passió en aquest any d’aniversari, on la principal novetat, a més de la ja comentada, és que es representarà 3 dies, els dies 31 de març i 1 i 2 d’abril.
Quaranta anys han transcorregut des d’aquella primera representació amb el títol d’”Auto Sacramental”, que posteriorment ha tingut noms diferents com "Misteri de la Passió", "Misteri de Passió - Jesús El Crist", "Misteri de la Passió - Jesús El Crist", "La Passió - Jesús El Crist" i "La Passió - Últims dies de Jesús".

Serveixin, doncs, aquestes línies com a reconeixement a totes i cadascuna de les persones que han intervingut ens aquests 40 anys de representacions, abastant tots els àmbits d’una posta en escena d’aquest estil: direcció, interpretació, il·luminació, vestuari, maquillatge, atrezzo, propaganda ... No podríem anomenar-les a totes. Fins i tot no sabem si en guardem una relació fidel. Hem comentat durant el text les persones que han dirigit les diferents representacions. Com a punt i final recordem a les que han interpretat el personatge central, la figura de Jesús de Natzaret. Durant aquests 40 anys ha estat interpretat per: Joan Lluís Martín, Jordi Romagosa, Ramon Godino, Lluís Massimon, Xevi Noya, Jordi Cervantes i Sergi Julià.  

Jordi Romagosa i Nebot